Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de tipus com la baixada de l'aigua.
Hi ha moltíssimes coses que ginen al voltant de Sant Magí
i que no és tan sols només l'arribada de l'aigua i el dia aquell,
sinó que hi ha moltes més coses.
Per tant, creiem que avui és digne
i és molt bo d'agrair a Tarragona Ràdio
que ens hagi fet aquesta possibilitat.
És un plaer compartir també per poder conèixer això en profunditat.
Per exemple, ara ho deia,
que hi ha altres llocs que es van air a Sant Magí, no?
No som els únics que van air a Sant Magí, ni a d'altres.
Moltíssim.
Cal d'haver-li present que a Sant Magí i lluny, que diem nosaltres,
hi va haver durant 260 i escaig d'anys una comunitat de dominics.
I els dominics van ser els grans propagadors de la devoció a Sant Magí.
I allà hi havia dominics i hi havia devoció a Sant Magí.
Per tant, la devoció a Sant Magí es va escampar a Reus.
arreu. I per dir-ho així, si tinguéssim paciència de fer un esturi històric,
seguint on hi ha convents de dominics,
trobaríem que sempre hi ha una espurna de devoció a Sant Magí.
I fins i tot amb les imatges de Sant Magí
també queda un detall de la presència dels dominics.
I és que les imatges de Sant Magí,
algunes les presenten amb el baco, el bastó, la mà,
i a l'altra amb el rosari.
Això és un anacronisme 100%,
perquè si Sant Magí és del segle, és del 300 i pico,
el rosari és del mil i pico.
Per tant, no lliga una cosa amb l'altra,
però sí que lliga és que els dominics
són propagadors de la devoció a Sant Magí
i propagadors del rosari.
I amb la mateixa figura volen arredonir tot,
la devoció a Sant Magí i la devoció també al rosari.
I aquests són els grans propagadors de la devoció a Sant Magí.
Mallorca, Menorca,
seguint cap al nord, Cervera,
fins i tot, quasi tocant ja a la vall d'Aran,
hi ha un manir i hi havia una capella
que es va enderrocar fa un temps,
però hi ha rastre de Sant Magí per molts indrets.
En gran part, degut,
sens dubte, la presència dels dominics,
que repeteixo una vegada més,
són els grans difusors de la devoció a Sant Magí.
La relació de Sant Magí amb puntils i amb l'aigua,
quan arrenca, quan neix?
Bé, permeteu-me que facis una mica d'història.
Segons la tradició, Sant Magí és fill de Tarragona,
va deixar els seus béns,
es va repartint dels pobres
i es va traslladar en un lloc llavors solitari i tranquil,
com era la Bufeganya.
La Bufeganya hi va estar al voltant d'uns 30 anys.
Quan la persecució de Dacià,
aleshores va abandonar sempre l'aspecte segons la tradició.
Va abandonar la part de tranquil·litat que tenia
dalt la Bufeganya i va baixar cap a Tarragona
a donar suport als fidels creients davant de la persecució.
va ser empresonat, segons l'agenda i la tradició,
als baixos de la Torre de Minerva,
on suposadament hi havia una presó.
I aleshores una nit, segons l'agenda, segons la tradició,
precisament així,
va trobar oberta la porta de la presó
i la porta de la ciutat, que era el portal del carro.
I va retornar altra vegada cap a la Bufeganya.
El van perseguir, el van arrastrar per la muntanya
i fins que l'últim, això era el mes d'agost,
els seus perseguidors estaven assadegats,
van demanar que pegués el seu asset d'una forma o d'una altra.
Sant Magí va donar un cop de gaiato a terra
i va fer brullar les fonts de Sant Magí,
que recordem com les fonts de Sant Magí,
del qual es baixa l'aigua.
Aleshores, allí mateix el van executar
i, segons l'agenda, segons la tradició,
allà es guardava restes del cos de Sant Magí Màrtir.
Aquesta és una mica la tradició de Sant Magí
i la vinculació de Sant Magí
amb Tarragona, la Bufeganya
i tots els pobles de l'entorn de la Bufeganya.
No sé si m'hi he explicat
o si he fet un ràdio massa llarg.
No, no, perfectament.
Ho dic perquè està bé explicar-ho perquè qui no ho conegui.
De fet, la tradició de l'aigua ve d'aquí una mica.
Vull dir, tal com ha dit el mossèn,
segons la tradició, segons la llegenda,
l'aigua que va fer brullar Sant Magí
ha estat considerada com una aigua miraculosa
i, per tant, la tradició feia que es baixés
aquesta aigua des de les fonts de la Bufeganya
per repartir, bàsicament,
amb la gent malalta de Tarragona
que encara es fa avui en dia.
En temps dels dominics,
i perdoneu, diguem-ne el dia,
en temps dels dominics, ells tenien un lloc,
una hostetgeria
i tenien una infermeria,
de forma que els malalts
que volien anar a prendre les aigües a Sant Magí
per recuperar la seva salut
tenien un lloc de l'enfermeria
on els mateixos dominics
cuidaven de la seva salut,
de que no els hi faltés res.
I, a més a més,
també tenien una residència
per a aquells que potser no tenien una malaltia greu,
però, en canvi,
volien assegurir
els avantatges de l'aigua miraclera de Sant Magí.
Narracions,
perdó,
descripcions
de fets
d'aquests teòricament miraculosos,
doncs,
se'n podia escriure un llibre.
Tots són autèntics,
és tradició,
és de l'agenda,
això jo,
és una cosa en la qual
jo no m'hi poso,
però, certament,
això existeix així.
I es venera, doncs,
cada any,
el mes d'agost a la ciutat.
S'ha fet sempre
l'anada a buscar l'aigua?
Sempre s'ha fet?
O fa molts?
L'hi preguntem després al Vicenç Gabriel,
per un qualsevol cas.
Sí, no,
de fet,
és una cosa
que se'n parlaran després
més àmpliament els portants,
però
és una tradició
que ve
de mitjans del segle XIX
i que, de fet,
s'ha fet d'una manera o altra
sempre,
sempre d'una manera fixa,
tret algunes èpoques
que per qüestions bèl·liques
no s'ha pogut realitzar,
però sempre,
d'alguna manera,
des que es va començar,
es va començar,
evidentment,
amb carro,
no hi havia altra cosa,
amb carro i cavall,
i hem tornat a acabar
amb el carro i el cavall.
I entre mitjans hi ha hagut
etapes de traslades
de l'aigua en camió,
és a dir,
hi ha diferents,
diria que hi ha diferents etapes.
La tradició dels portants
de l'aigua
és antiga
i després hi ha,
després en parlarem
ja de la conmemoració
d'aquest any,
dels 20 anys,
de la retrobada amb el carro,
de donar a baixar amb el carro.
Però sí,
és una tradició realment
que ha passat
de pares a fills
amb totes les famílies
de Tarragona
que han fet aquesta missió.
De l'esfai
anirem parlant després,
a més a més
del punt de vista arquitectònic,
però per t'escriure una mica
als oients,
com són aquestes quatre plantes,
els hi podrien fer cinc cèntims
i també de la vista
que hem vist abans
que és espectacular
des de damunt
del sostre
de l'ermita.
Sí,
evidentment,
és un espai recuperat
perquè abans
no s'hi podia accedir
aquí,
és a dir,
evidentment,
això ja hi era,
és el sostre de l'església.
Aquí es tractava
d'això
de dues cases
separades,
els números 12 i 14
del carrer Portal del Carro,
però que tenien
dues situacions
molt diferents.
Una és la que pròpiament
s'utilitzava
com a casa de l'ermita,
que seria l'estona
on estem ara,
la més propera a l'ermita
i després
la més llunyana
era la casa número 12
que estava pràcticament inservible,
és a dir,
no es podia pujar
de cap manera
i no servia per res,
a la qual teníem
l'espai limitat
pràcticament a la meitat
i amb unes condicions
bastant precàries
perquè teníem
una escala al mig
en la qual ens feia
que tenguéssim
molts metres perduts.
Aleshores,
aquí el fet va ser
d'intentar guanyar
tot el possible
dintre d'unificar
les dues estances
i aconseguir
el màxim número
de metres quadrats
per poder utilitzar
i per poder
difondre la cultura
de Sant Magí
i per realitzar actes.
Aleshores,
fins i tot això
ens ha permès,
inclús,
ja comentàvem abans,
també ens ha permès
el fet
d'haver de rebaixar
el terreny
per anar a buscar
roca fixa
per poder solidificar
l'edifici,
tenir una planta baixa
dedicada al sòtano
que és on hem pogut
posar els dipòsits
de l'aigua,
una primera planta
que serà la planta
diguéssim
d'espai divulgatiu
de Sant Magí,
després la primera planta
que estem ara
que seria
aquesta sala
d'actes,
aquesta petita sala d'actes
per conferències
i després tenim
una segona planta
que és
el despatx pròpiament
del capellà administrador
i un magatzem
per tenir les coses
una mica endreçades
i la planta de dalt
que seria
l'anterior
seria la quarta,
la tercera amb alçada
però la quarta
comptant la quanta baixa
és l'espai
de la seu de la cofredia
de la secretaria
i és on hi ha
l'accés
a aquesta terrassa exterior
que és el pas de ronda
de la muralla
que és sobre
l'ermita de Sant Magí
i on hi ha
tot el pas
i on hi ha
tota la vista
de la zona
nord del camp de Tarragona.
Però una mica
la curiositat
com explicava el Carles
era que
és que l'església
en realitat
està construïda
a sota de la muralla
del pas de ronda
que és el que deia
ara el Carles, no?
La curiositat
d'aquesta església
és que s'ha anat fent
com en etapes
o sigui, en realitat
la primera
la primera imatge
que hi va haver
estava col·locada
en una de les portes
d'entrada
la del portal
del carro
concretament
a Tarragona
això
va anar ampliant-se
i va fer
que en un moment
determinat
es buidés la muralla
per sota
i allí
s'acabés creant
una petita
capella
de l'amplada
correcta
de l'amplada
exactament igual
que la de la muralla
i en posterioritat
es va fer una ampliació
cap allà al segle
XVII
em sembla que era
1730
i pico
sí
doncs es va fer
una ampliació
tal com ha quedat ara
i llavors
les dues cases
que des d'on estem fent
avui el programa
són dues cases
que estan adosades
ara en aquests moments
directament a la capella
de Sant Magí
però és curiós
perquè hi ha
aquest muntatge
de capella
que és una mica estrany
o sigui
quan sortim a fora
de la terrassa
estem sortint
a una part
de la capella
i estem sortint
també a damunt
del que és
la muralla
romana de Tarragona
l'explicació
de per què
la capella
és aquí
és que
el que
representa
el gruix
de la muralla
o sigui
el carrer
que representa
el gruix
de la muralla
i van dibuixar
no sabem qui
una imatge
de Sant Magí
perquè
segons la tradició
es creia
que per aquella porta
havia retornat
Sant Magí
cap a la Bufeganya
i
per seguretat
militar
estava tancada
la boca
que dona
a l'exterior
perquè la falsa braga
no existia
i la que donava
a l'interior
i
la imatge
quedava dintre
i aleshores
els fidels
es van posar
amb l'arcabisbe
ells sabien
que hi havia
aquesta imatge
dintre
i van demanar
al governador
a veure si
li deixava accedir
a aquesta imatge
per pregar
pel seu
arcabisbe
l'últim
van aconseguir
que sí
i van obrir
la part
que donava
dintre la ciutat
i llavors
a partir d'aquí
van començar
a construir
la capella
i va arribar
a aquest punt
la part
que dona
fora
el muralla
directament
fa uns 10 o 15 anys
que
per dir-ho així
es va enderrocar
i es va substituir
per un vidre
de seguretat
i una retja
però això és
ja
d'última hora
per cert
per cert
l'altra
transmita
la de
Sant Magí Lluny
diguem-ne
com està
actualment
mira
s'està recuperant
és que
va arribar
amb un grau
de degradació
bastant
notable
i aleshores
ara
a través
d'entitats
que col·laboren
per exemple
hi ha
tota una sèrie
de persones
que cada tercer dissabte
de més
van
a treballar
voluntàriament
per
millorar
la situació
de la capella
sens dubte
han fet
molta feina
però hi ha
feina
que
és
una feina
que correspon
a una empresa
per fer-ho
es va fer
tota la teulada nova
ara actualment
hi ha
tot un angle
de la capella
que s'està obrint
i
s'ha de
restaurar
urgentment
perquè si no
hi ha el perill
que s'obri el tot
i
s'enruni
un angle
de l'esclésia
el pressupost
està fet
l'empresa
està a punt
quasi
que
una empresa
se li sigui
adjudicada
les obres
i bé
i el pressupost
també està pendent
això és
Sant Magillón
però cal
agrair
per un costat
la feina
d'aquests
voluntaris
que hi van
cada tercer dissabte
perquè fa dos anys
i pico
que hi van
i veritablement
la seva feina
senzilla
callada
ha fet
ha aconseguit
molta cosa
potser
una mica
el fet
d'aquesta
associació
d'amics
de la profeganya
i l'entorn
ha permès
que ja hi era
però
jo crec
que ha reforçat
aquest lligam
entre totes
les entitats
que tenen
com a
vot
o com a
admiració
per Sant Magí
per tant tenim
gent d'Igualada
gent de Santa Coloma
gent de Cervera
els de Tarragona
vull dir que els de Tarragona
també pugen
companys nostres
alguns de Junta
i alguns altres
que no són de Junta
però que tenen
tenen ganes
de pujar
i cada tercer dissabte
es troben allà dalt
vull dir que
això ha fet
que hi hagi un lligam
més fort
i jo crec que reforci
i el Carles
pot explicar una miqueta
que això també
s'ha aconseguit
amb la baixada
de l'aigua
tots els alcaldes
tots els pobles
per on passem
sí
bé
hem aconseguit
també crear
aquest nexe d'unió
és a dir
el fet de fer la baixada
hem creat
el que nosaltres
en diem
la ruta
maginiana
diguéssim
la ruta maginiana
que és el que coneix
els onze pobles
que nosaltres passem
per la baixada
hem creat un ambient
envers Sant Magí
no sol pel fet
de la baixada
de l'aigua
sinó
crear aquesta devoció
a Sant Magí
que ha fet
que hi hagi
un nexe
continu
d'aquí
fins a Puntils
que és
Puntils
és el terme municipal
on hi ha la profeganya
llavors clar
penso que
em difus molt
a través
de la baixada
de l'aigua
el que és la difusió
en si
és Sant Magí
Digui
mossèn Digui
i em permeteu
que
de cara
a l'edifici
aquest nou
que estem situats
la planta baixa
ha de ser
per nosaltres
un motiu
de propaganda
per Sant Magí
i una de les coses
que es pensa fer
sens dubte
en un pany
aquest de paret
és
dibuixar
més o menys
així
tot un mapa
si em permeteu
l'expressió
de punts
de devoció
a Sant Magí
de forma
que aquell
que entri
digui a mi
la devoció
a Sant Magí
està acesa
per tots aquests indrets
i tinc ja
d'entrada
una visió
del que suposa
la devoció
a Sant Magí
menys fins ara
que ha estat
per el que ha estat
contrastada
diguem-ne
amb fets
i amb documents
és que el que potser
passa una mica
és que tenim la sensació
que aquest Sant Magí
pels de Tarragona
bàsicament
que tenim la sensació
que aquest Sant Magí
només és un Sant nostre
i que no hi ha gaire
més lloc
on hi ha devoció
i la veritat
és que
se'n portem
moltes sorpreses
quan realment
veiem que això
no és així
que hi ha molta més gent
i que hi ha molta més gent
vinculada a Sant Magí
que hi ha molta més gent
que treballa per Sant Magí
Sant Magí de la Burfeganya
com deia abans el mossèn
hi ha molta molta molta
molta gent
i molta possibilitat
de difondre
aquesta figura
en aquesta difusió
de fet hi haurà
exposicions
la voluntat de Carles
una mica
aquesta primera planta
jo és que dic primera planta
però és que ara
som la primera
és la de baix
és la de baix
hi haurà
precisament això
és un espalt divulgatiu
on les persones
que puguin visitar Tarragona
en principi
com a seu mare
una mica
com a casa pairal
que pugui ser
aquesta seu ara
de la devoció Sant Magí
puguin saber
on poden anar
a trobar capelles
i capelletes
i celebracions
de Sant Magí
perquè penseu que
tots aquests indrets
que ha comanat
el Museu de Sant Francesc
celebren Sant Magí
no és que només
el tinguin allò
sinó que hi ha festa
hi ha programa d'actes
o sigui
a tot arreu
fins i tot
a la illa de Mallorca
a la illa de Mallorca
hi ha una devoció
hi ha un altar
de Sant Magí
dintre de la parròquia
de la Immaculada Concepció
que és un barri
de pescadors
tot just darrere
el passeig de Palma
tot just darrere
el passeig de Palma
hi ha tots els grans hotels
i darrere
hi ha totes unes casetes
que és l'antic barri
d'origen de Palma
de Mallorca
i allà hi ha una parròquia
on es vaneres a Magí
on hi ha un retaule
molt maco
que a més a més
surten
tots els indrets
d'aquí
és a dir
tota la ruta aquesta
de Tarragona
a Bollafranca
i Tarragona
i Tarragona
i Burfeganya
estan determinats
allà la presó
el fet del gaiato
és a dir
està tot determinat
i fins i tot
nosaltres
els enviem cada any
aigua de la Burfeganya
des de Tarragona
i ells s'eleven
el dia de Sant Magí
repartint l'aigua també
i a més a més
tocant aquesta capella
hi ha un carrer
que porta el nom
també de Sant Magí
i repeteixo
que és una capella
una capella
fantàstica
perquè antigament
era la capella
de Sant Magí
i per raons
eclesiàstiques
com sigui
era una capella
molt bonica
i
el
el
el
caure
o
per dir-ho
si
minvar
l'edifici
de la parròquia
aleshores
vam voler
centrar
o posar
la parròquia
en aquesta capella
de Sant Magí
li van canviar
el nom
i ara es diu
capella
o eclésia
de l'Immaculada
però originàriament
era de Sant Magí
i per això
hi ha aquest
aquest retaule
meravellós
fantàstic
és un retaule
de grans dimensions
és un retaule
molt molt gran
de fet
fa molta impressió
nosaltres
vam estar
amb una excursió
un grupet d'aquí
i vam estar allà
vam estar
a missa
ens van atendre allà
i realment
ens van explicar
tot el retaule
i és una cosa
impactant
una cosa tan lluny
que
però bé
també els dominics
van portar
a Mallorca
la
la
la
la
la devoció
però va arrelar
va arrelar
també hi ha molts
terrenys que s'ho diuen
Magí
i l'altre
hi vaig conèixer
un que és en Xeneta
d'una colla
de la ciutat
mira
el Museu de Sant Gallar
diu
és com la seva
n'hi ha molts
també
de Magí
a la ciutat
de persones
que han volgut
posar-hi
el seu fill
el nom de
sí
això
de posar
noms de Magí
o com
noms de Tegla
té les seves temporades
o té les seves modes
i a vegades
va ser modes
de posar noms
més aviat
d'aquests estranys
que s'uneixin
una mica
diguem-ne així
especialment
hi ha altres temporades
que les famílies
s'atenen més
els patrons tradicionals
de la ciutat
de Sant Magí
n'hi ha
més que no pas
de Tegles
per dir-ho així
n'hi ha
ni és
en tots els Tarragona
sinó en aquests pobles
que parlem
que estàs tets
a la devoció
de Sant Magí
hi ha magins
això encara es posa
el centre
fem un petit reces
una petita pausa
i tornem de seguida
en pocs minutets
molt bé