Proposta teatral però també literària de retruc
per aquest diumenge, el Teatre Metropol
serà a dos quarts de set, hora de diumenge.
Un altre a Fedra, sisplau, i altres coses.
Celebrant l'any espriu, inclòs dins dels actes
de la tardor literària, i a més a Teatre del Bo
i fet per gent bona de casa,
del col·lectiu de teatre Tecla Smith.
Avui ens acompanyen dos dels seus membres,
la Isabel Vitria. Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Sergi Xirinax Camés, el director de La Criatura.
Sergi, bon dia.
Bon dia.
Després parlarem del que esteu fent,
del que teniu entre mans Tecla Smith,
que no pareu de fer coses,
però comencem parlant justament d'aquest esdeveniment,
que és l'excusa de l'entrevista.
Diumenge, interpreteu una altra Fedra, sisplau.
Tinc entès que és l'única obra de teatre d'espriu
que es duu escena durant aquesta tardor literària, em sembla.
El que només són adaptacions.
Que jo sàpiga, sí, almenys aquí a Tarragona,
però si no, no he vist que es representi massa cosa.
Hi ha recitals a Catalunya diversos i tal,
però obres de teatre no.
De què va una altra Fedra, sisplau?
I després m'ho expliqueu per què l'heu triat.
Sí, doncs l'altra Fedra és una mena de versió
molt espriuana, irònica, breu, relativament breu,
del mite de Fedra, però posada al dia
i posada en situació com si ho fessin a Sinera
i intervenen també uns espectadors
que són personatges des del públic,
que són gent del poble d'Arenys,
Sinera, que era Arenys, no?
Té la seva conya.
És a dir, és la tragèdia molt reduïda,
una versió lliure de l'espriu,
que les gasta irònica encara que sembla una mica gris,
i això, bé, està bé, és entretinguda, és entretinguda, sí.
A mi em van dir que és que l'espriu l'havia escrit
per encàrrec i una miqueta a contracor,
que no tenia moltes ganes d'escriure-la
i llavors va fer com un apanyo.
Sembla ser que hi va haver una mica d'estir i arrons,
perquè d'entrada l'obra és breu,
llavors la van adaptar molt,
la va fer el Lluís Pasqual i la Núria Espert i tal.
Té la seva ironia, i això...
i jo diria que té la seva conya,
no sé si se'n fot, però això té la seva conya.
Perquè la vau triar i no vau fer el que és això,
el que potser és més habitual,
que és agafar alguna altra obra d'espriu
i teatralitzar-la.
A mi, ja ho he dit en algun altre lloc,
m'agradaria, m'hagués agradat,
evidentment, fer la primera història d'Ester,
que és, jo diria que una de les...
potser la catedral de la llengua catalana,
una catedral,
però és molt, molt, molt complexa a tots els nivells,
tant de personatge com de llenguatge,
de tot és molt complexa.
Ens caia fora de l'abast,
a part que és llargueta, també.
Aquesta ens venia a mida,
teníem els personatges,
és assequible, té la seva conya,
s'ha representat,
i bé, bé, bé, guai.
Isabel, parla una mica,
que ja ves que al Sergi se li dones...
Quan parla al jefe...
Així de matinada, encara més.
Li pregunto a la Isabel una mica més,
entrem més en l'argument de l'obra
i després l'adaptació que en feu.
Estem parlant del mite de Fedra,
mitologia grega,
la princesa cretensa,
per el que estic llegint,
germà de l'Ariana,
raptada.
En fi, explica, explica,
com ho agafa tot això,
i com ho agafeu vosaltres?
A veure, és una obra molt a l'abast,
o de les que està més a l'abast del públic.
Nosaltres, al mitjà de Fedra,
allí surt molt clar,
vull dir, surt Hipòlit,
surt el Teseu, el marit,
l'Hipòlit, el jove desitjat per Fedra,
i la gràcia d'aquesta obra és que,
almenys la gràcia per nosaltres,
jo crec que pel públic també,
és que hi ha tres personatges,
que representen personatges del poble,
que acosten bastant l'obra al públic,
de manera que hi ha alguna intervenció,
de les primeres intervencions que es fan
des del poble,
des d'aquests tres sirenencs,
que la resta del públic diu,
sí, sí, nosaltres estem pensant en el mateix
que diu aquesta actriu en aquest moment.
Però llavors això talla totalment la transcendència
i el dramatisme que pugui tenir?
Bueno, però no,
jo crec que el dramatisme es manté bastant,
precisament perquè escènicament es manté en un lloc,
i el poble,
els tres personatges que fan de poble,
estan una mica a banda de l'escena.
I tant com està muntat,
com el director nostre l'ha muntat en aquest moment,
queda molt clar que l'obra és la que està en l'escenari
i la resta de la gent som tres personatges
que fem de poble en aquest moment.
Aquest contrast que hi ha és la mica de conya,
que té ben una conya de lliure,
però és interessant.
Són molt ben pensats aquests personatges.
Una cosa, el marro, perquè hi ha marro,
home, hi ha marro contínuament,
perquè aquesta xica, la rapta,
el que estava casat amb la seva germana...
La pobra fedra aquesta,
que era passional,
doncs s'enamora del fill,
del pare i del fill,
i esclar, aquí hi ha marro.
Però hi ha marro o l'hi heu buscat?
Perquè sabem que té Clasmet té una tendència a buscar.
Ja hi és, ja hi és a l'obra.
Ja hi és, ja hi és a l'obra,
surt en el text, està claríssim.
El peu de la lletra.
El text és literal,
absolutament literal.
Aquests mites grecs són estupendos,
són universals,
di't el que vulguis,
però com s'assosté avui en dia
una història d'aquest tipus,
de la fedra enamorada del pare i del fillastre,
era molt habitual,
per sort no és.
Jo en conec.
Molt habitual,
no, però no està fora,
no és tan estrany,
no, no és tan estrany.
A veure, evidentment que no està a tocar,
però no queda gens fora de temps, eh?
I això, aquesta pregunta que has fet,
se la pregunten justament uns dels personatges.
Ah, sí, mira.
Els sinerencs, des del públic,
i dir, però com pot ser que tal i qual?
Que tal i qual?
Si surten totes...
Per l'època que va estar escrita,
aquí a Catalunya,
que la cosa estava molt endarrerida,
en aquests moments,
l'any 60 i pico, no?
Estava ben trobat,
ben trobat modern, diguéssim.
Ara, potser,
totes aquestes coses ja s'han superat.
L'Espriu,
tot i que se'l coneix,
sobretot per la poesia,
ara m'he marxat de tema,
però si vols.
Té molta visió escènica.
No el va acabar de conrear el teatre.
Bueno, això ja passa,
te toca en narrativa,
en fi.
I després et diré
perquè hem triat les dues coses,
no la Tereseta i tot això.
Però té molta visió escènica,
és a dir,
no és una obra literària,
estrictament per ser llegida i tal,
és una obra que està pensada
per posar a l'escenari,
eh, contrarientment.
Llavors ell diu,
però cony, això és de l'Espriu?
Eh?
Doncs sí.
Ahà.
Ens veurem un Espriu
que no és el conegut
quan hi ha un recital de poesies.
No, clar.
Res a veure.
Molt bé.
Està molt a l'abast,
molt a l'abast.
I acaben d'acostar-lo a la gent,
acaben d'acostar-lo a aquests tres personatges,
vull dir que està molt ben pensada l'obra.
Molt teatral, que diríem.
Sí, sí, sí.
Quins sentiments
o quins són els grans temes
de l'altre fedre?
M'heu parlat de passió, no?
El passió principal,
és el passió d'Adi,
és el motiu principal.
I amarro,
quines altres passions hi ha
o quines altres sentiments?
Bueno, aquest és pràcticament
el centre de tota l'obra.
Sí.
És una passió de fedre
cara al seu fillastre,
per l'assemblança que té
amb el seu marit
quan era jove.
És així.
Doncs és una altra fedre,
sembla que és un títol
que se li va posar,
perquè era tret
de quan se li va fer l'encàrrec.
Se li va demanar
una altra fedre,
si és prou,
perquè se li havien proposat,
es veu,
això ho explica,
perquè surt l'artista,
que és el motiu expert.
Ah, també el feu servir.
Sí.
No, és que surt el text,
és que surt el text,
entra l'artista allí,
li ha fet l'encàrrec
i tot això.
I es veu que li havia encarregat
de fer Antígona,
però ell Antígona
no s'hi sentia.
I llavors diu,
doncs una altra fedre,
sisplau.
I es veu que va ser
una frase treta
de la conversa.
Doncs tindrem encara
una altra fedre,
la passada pel sedàs
de l'Espriu
i a més,
pel sedàs del Tecle Smith,
dalt de l'escenari aquest diumenge.
Però ho acabeu de complementar,
dieu que és una obra curteta
i per això
hi afegiu la tarasseta
que baixava les escales?
Sí.
Què és?
Això és, explica-ho tu,
la introducció aquesta,
que ho expliques molt bé,
la d'Ariadna,
tot això.
Vam vindre sempre a parlar
i després ho fan parlar a mi.
No, tu explica això de l'Ariadna
i després jo comentaré
el que vulguis.
Mira,
és un espectacle espriu
en què no hi ha
la poesia,
el seu llenguatge
sempre és poètic,
però no hi ha la poesia
hagut tot això,
el més gris i tot això.
Aleshores,
hi ha qui sosté també
que la narrativa de l'espriu
és el millor
de la seva creació.
Bé,
aquí ja hi ha discusions.
En tot cas,
la tarasseta
que baixava les escales
és una peça narrativa,
breu,
durant un quart d'hora o així,
és la primera
del recull
Ariadna
al laberint grotesc,
que és una obra ja gairebé mítica
de la literatura catalana
i diria que universal,
perquè en aquell moment
se li va proposar també
el Premi Nobel
i la fia,
és clar,
una mica de propaganda.
Tot això ho explicareu abans o després?
És una peça dedicada,
a més a més,
a la Maria Iurelia Campany
i ja recordo,
sí,
alguna cosa més,
sí,
que després la va retocar,
la va anar retocant,
està retocada
de l'any 30 i escaig,
o no sé quin 30 i alguna cosa,
i després ha estat retocada,
i és,
bé,
és una peça narrativa,
però que és molt,
molt fàcil
de posar-se submonòleg,
és molt per dir,
està molt fàcil,
si no ha sigut d'adaptar res
com una mena de monòleg,
nosaltres l'hem dividit
en una mena de diàleg,
però que està feta,
és un safareig
de dues,
bueno,
en aquest cas és una persona,
hauria de ser,
però són dues,
en què a través de diverses
escenes,
vols que s'experi el?
Sí,
a través de diverses escenes,
perquè ella és una de les,
diguéssim,
de les que miren pel balcó,
estan mirant...
Són cinc,
el monòleg està partit,
això és l'obra del Sergi,
en cinc escenes.
Això és de l'obra,
també.
Però, bueno,
no està partida en escenes,
l'obra,
és tot el text,
bé.
Són com a cinc coses
que veuen aquestes xafaneres.
Són cinc moments,
cinc situacions de la vida
de Tereseta
i de la seva germana Júlia,
vist des de l'avessant
d'unes persones
que en principi són petites
i juguen amb la Tereseta,
i a mesura que Tereseta
es va fent gran,
aquestes altres persones,
clar,
també ens van fent grans
i acaben explicant,
això,
la vida de la Tereseta,
no?
I això de que baixava
les escales
és curiós
perquè pràcticament
cadascuna d'aquestes escenes
es parteix
o s'inicia
amb una referència
a les escales,
no?
Les escales de l'església
o com les baixava
o com jugava
o com no sé què.
Ah, que curiós.
Com és que heu triat aquest conte
que dieu que enceta
tot un recull de contes,
no?
Per què aquest i no un altre?
Sergi,
per què vas triar aquest?
Aquest perquè és molt tòpic,
perquè és molt clar,
meridià bastant,
n'hi ha de bastant enremessats
i després perquè
és molt
molt fàcil
de posar en escena,
està molt,
per dir,
les altres
en algun moment
has de fer adaptacions,
eh?
Llavors això,
però aquest era,
bé,
està allò,
jo crec que estava fet
perquè ho fessin
elles dues.
Sí,
perquè el text
és íntegre,
vull dir,
no s'ha hagut de tocar
absolutament res.
és una dona
o dues
que parlen
i per tant
anar molt bé.
De fet,
us va a com en ell el dit.
Aquí,
ah,
i una cosa,
perquè es retrata molt
un tarannà de l'Espriu,
i jo,
una manera de ser,
eh?
I sobretot
es retrata
l'ambient també
del poble,
la vida
d'Arenys,
a través d'això,
el tarannà de la gent
d'Arenys
i d'això.
Es veu molt clar
el lloc,
el seu hàbitat.
Sí,
que pots reconèixer,
pots reconèixer
molts àmbits rurals
i no rurals.
La Tereseta
és molt espriu,
per dir-ho així,
mentre els Calafèdra
ens sorprendrà.
Trobarem un espriu diferent.
Bé,
el que no conegui
l'espriu,
el que només el conegui
a través de la poesia,
aquesta,
sí,
ens sorprendrà.
Deia jo
que us va perfecte
això d'interpretar
espriu
al col·lectiu
Tecle Smith
perquè sou una mica
especialistes,
diria,
en treballar amb textos,
fer teatre,
però treballar amb textos.
Us havíeu fiquant mai
amb espriu,
és la primera vegada
i Isabel,
què li trobes d'especial?
Perquè, clar,
de textos he fet moltes coses,
però què té?
Escriu per tu.
No,
jo des que estic
amb Tecle Smith
no havia representat mai
espriu,
és la primera vegada
i en principi
fa molt de respecte,
posar-s'hi,
però, clar,
una vegada
i ets,
ho llegeixes,
ho intentes entendre,
també és relativament senzill,
eh?
Això que representem nosaltres
és relativament senzill
i una vegada
i està posat,
te n'adones
de la meravella
d'escriptura
d'aquest,
d'espriu,
no?
Tal i com expressa
qualsevol
les situacions,
les passions,
els moments,
les vivències,
vull dir,
és molt i molt depurat,
no hi ha paraules
sobreres
o banals,
totes les paraules
són fantàstiques
i a més a més
estan molt ben posades,
de manera que si
tu pel text,
el que sigui,
canvies d'ordre a dues,
te n'adones
que no és el mateix,
un...
Ui,
això és una pressió afegida.
Sí, sí, sí, sí.
Ho és.
T'ho fan molt,
això de canviar.
No,
però no permet
massa improvisació.
No, no, no.
És que amb un mateix,
no?
L'actor mateix,
quan canvies d'ordre
i després tu estudies
i t'adones
que ho has dit
en diferent ordre,
una paraula o una altra,
perquè parlo de dues paraules,
no?
Es veu,
no és el mateix,
no té la mateixa força.
Nosaltres l'espriu
l'hem fet
treballar molt,
no representar,
però treballar bastant
en diversos tallers
de text,
d'interpretació de text
que fem,
perquè
per molts,
primer perquè és un llenguatge
molt treballat,
per el vocabulari,
en fi,
sí, sí.
Com engresquem
la gent,
el públic
que us vingui a veure?
Jo crec que els fans
d'espriu vindran,
encara que sigui
perquè s'apunten
i per celebrar-ho
i conèixeu,
però la gent que potser
diu,
ostres,
un espriu,
no?,
que el tenim
en un context
com a potser
això,
no?,
poètic,
que potser pot fer
una mica de mandra.
Sí,
però el que dieu
és molt directe,
eh?
La impressió
és que
l'espriu
serà una cosa
gris,
serà
faixuc,
passada,
aquí no,
és molt volàtil,
això és
molt directe
i amarro,
que és important,
eh?
I amarro,
agonya,
i té la seva ironia,
hi ha moments
en què es pot riure,
també,
que no és una obra còmica,
però,
bé,
no és una cosa
feixuga de posir
allò que ens hi aborrirem,
no,
no,
no t'hi aborreixes gens,
es fa curta
i això,
que amarro,
que és important
a l'escenari.
Diumenge,
a dos quarts de set,
digueu-me cadascú de vosaltres
el vostre moment de l'obra,
un moment,
una frase,
o bé de la Fedra
o de la Tereseta,
el que vulgueu,
que us agradi
o que diguis,
ai,
és que tinc ric molt,
o no ric,
però m'agrada molt.
Jo,
en Fedra,
m'ho passo molt bé,
la part meva,
que em toca,
però,
per mi,
allò que és potent
és la Tereseta
i és,
és que és qualsevol moment
de la Tereseta,
eh,
una mica per això que et deia,
les paraules estan super,
super pensades,
no n'hi ha cap que diguis,
no n'hi ha cap frase
que sigui banal
o fluixa
o...
totes.
A mi m'agrada
el final de la Tereseta,
el final,
bueno,
no sé si l'expliquem,
no es pot dir?
No,
no,
no,
és la peça narrativa,
no,
però al final
es pot imaginar,
comencen jugant de petites
i acaben
amb...
no es pot dir al final,
amb la caixa.
Però per què t'agrada
el final?
Que la baixen
i llavors no sé si,
al final de la Tereseta,
que baixen,
la baixen
amb la caixa,
no?
Sí, sí, sí,
bueno,
això sí que es pot intuir.
el comentari,
diu,
aviam si les barlaran,
perquè els que portaven la caixa
suaven,
miram-hi com suen,
aviam si les barlaran.
És humor negre del Sergi,
això, eh?
És humor negre de l'espriu,
ja hi ha per això que està fet.
L'espriu seria total,
a veure si les barlaran,
mira com suen.
Sí,
sí,
sí.
Doncs,
això és el que portaran a escena,
ja us dic a diumenge,
dos quarts de set,
al Teatre Metropol,
al col·lectiu Tecle Smith,
un altre fedre,
sisplau.
Senyors,
aquesta és una de les cites
d'un cap de setmana
que el col·lectiu Tecle Smith
teniu atapaïdíssim,
perquè diumenge
es priu al Metropol,
però és que divendres,
Sergi,
ens comenceu un cicle,
no?
M'assembla de...
Port,
sí,
de dramatització
de textos,
d'èpica marina,
naufragis,
fem un de l'Alampoe.
Al Far d'Alabanya,
això?
Eh?
Al Far d'Alabanya.
No, al Museu del Port.
Molt bé.
I dissabte,
obriu el local.
Sí,
dissabte,
obrim el local,
tot i que hi ha alguna coseta
hem anat fent,
però obrim el local
amb el que diem
teatre breu,
que si convé un dia
venim i us ho expliquem.
Però sigui,
el dissabte
a les 19.30
i a les 10.
Hi ha dos passis
d'unes peces breus
de les flors
de la Mercè Rodoreda.
La idea és
que el local de Tecle Smith
obri cada cap de setmana
per anar-hi,
doncs,
això,
interpretant
i posant en comú
tot allò
que es van treballant
durant tota la setmana.
Sí.
Doncs,
si us sembla,
com que teniu
prou activitat,
en parlem
d'aquí unes
tres setmanes o així,
ens torno a convocar
i parlem
de les altres propostes
teatrals de Tecle Smith,
d'acord?
Aquí estarem.
Sergi Xirinax,
Isabel Vitria,
moltíssimes gràcies per venir.
Gràcies a tu.
Adéu,
buen dia.
Abrió,
un dueCI!
Béu,
la