logo

Arxiu/ARXIU 2013/ENTREVISTES 2013/


Transcribed podcasts: 1249
Time transcribed: 15d 22h 14m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Doncs ja ho hem explicat aquests dies a nivell d'informatius,
després que ens ho expliquessin a través d'una roda de premsa de l'Ajuntament,
aquest nou sistema que s'incorporarà al clavegueram de la ciutat,
perquè a mi alguna vegada m'agradaria baixar a baixar a les catacombes,
no ho veiem bé això,
clavegueram de la ciutat per veure la quantitat de túnel que hi ha per sota,
que no veiem però que hi són,
i que clar, en aquests túnel hi ha vida, evidentment, són llocs que hi ha vida,
i de fet aquest nou sistema que s'incorporarà són sensors de calor i de moviment d'una banda,
i de l'altra una mena de trampes automàtiques,
que és un dispositiu tecnològic,
segurament l'hem vist la fotografia per sortir de la portada d'alguns mitjans de comunicació,
és una mena de parella tecnològica amb rodes,
que anirà per sota d'aquests cavitats que dèiem del clavegueram,
i l'objectiu és eliminar la presència,
controlar la població de rates en definitiva.
Volem parlar d'aquest nou sistema,
i per fer-nos acompany el responsable,
el regidor responsable de la mateixa pública,
que és en Joan Sanagujes,
Joan, que tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
És un món, eh?, sota la ciutat.
Jo no hi vaig baixar mai,
però algun dia m'agradaria baixar perquè és un món, no?
Sí, és un món de 280 quilòmetres.
Per tant, és un món.
280 quilòmetres de clavegueram.
Sí, diríem a la nostra ciutat.
Seria com anar a Barcelona, tornar i tornar a pujar altra vegada.
Sí, sí, sí.
O sigui, imaginen-ho, això,
anar a Barcelona, tornar a venir cap aquí,
i tornar a pujar per tot allà de la ciutat de la ciutat.
Hi ha unes que són transitables per persones,
i altres parts que no.
però, bueno, són 280 quilòmetres
que tenim per davall de la nostra ciutat de clavegueram.
Això acompanyat d'aproximadament
quasi uns 800 pous,
o sigui, registres d'aquestes,
les tapes aquestes que veiem pel carrer.
Per tant, bueno, tot això és tot un món.
N'hi ha d'antic...
Hi ha molta vida allà davall, eh?
Exacte, exacte.
No, clar, és que és lògic.
N'hi ha d'antic, o sigui,
hi ha clavegueram que sigui antic,
d'època romana, no sé, eh?
Doncs això no t'ho puc dir
perquè no m'ho coneixo tant a fons.
No sé què són aquests quilòmetres,
que hi ha aquests registres,
però no sé si hi ha part molt antiga.
Suposo que sí, però no t'ho puc dir tant.
Com és aquesta màquineta,
aquest aparell, aquest dispositiu?
Bé, aquesta és una màquina
que, bueno, que pot anar...
Aquesta sobretot serveix
pels llocs on no pot entrar,
on no pot entrar les persones.
Hi pot haver operaris
i, per tant, és una màquina
que és allargada, lògicament,
per poder anar pels tubs.
Porta davant una càmera,
porta davant una càmera
i que va, doncs,
vull dir, va retransmetint un senyal
i aquest senyal es pot veure amb un monitor
i, lògicament,
hi ha que haver algú expert
que miri el monitor.
Vull dir, no, si el mirem,
vostè i jo,
probablement no veuríem massa cosa.
però, sí, els que són experts
saben què és el que s'està movent,
què és el que hi ha.
Lògicament, aquesta càmera,
aquest aparell,
el que serveix, a més,
és per veure com està el clavegram.
A part de detectar moviment i calor i tal,
el que fa és veure com està el clavegram,
també, vull dir, si està bé,
si hi ha algunes esquerdes,
si hi ha, bueno, el que sigui, no?
Per tant, compleix la doble funció.
I aquest és un dels motius
perquè l'Ajuntament, doncs,
hagi fet l'encàrrec de gestió
a Ematsa, no?,
que disposa d'aquest maquinari,
que, doncs,
és important tenir-lo
perquè, bueno,
podem tindre una fotografia
o una pel·lícula
de com està el clavegram
de la ciutat de Tarragona.
I això bé,
no al 100%,
però sí amb un percentatge important
que és el que passa davall de nosaltres, no?
Com s'incidirà en aquest aparell
per tal de controlar les rates?
És a dir, que una mica és l'objectiu, no?
Sí.
A veure,
per controlar-ho tot.
A veure, la rata,
perquè fa moviment
i dona calor
i, per tant,
bueno,
es poden localitzar més fàcilment.
Però, per exemple,
podem controlar on hi ha
un niu,
entre cometes,
no sé si serà niu tal,
o una quantitat gran,
per exemple,
de paneroles, no?
Això també es pot veure.
O altres insectes
que hi puguin haver, no?
Vull dir,
té diverses funcions.
La funció que es feia servir fins ara,
per part de Matça,
era, doncs,
mirar com estava el clavegueran,
però adaptant-la i tal,
doncs,
aconseguim això,
doncs,
coneixer com està,
quina vida hi ha
allà davall,
no?
Perquè serien sensors
de calor,
no?
Això te'n va incorporar
de l'aparell o no?
O som sensor a banda?
No, això és a banda.
A veure,
això estarà als pous de registre,
als pous de registre,
que hi ha moltíssims,
i llavors,
quan es mogui a prop dels pous de registre,
això porta el sensor i moviment,
no?
I llavors fa un dispar,
un dispara, no?
Té un nom en anglès,
que ara no me'n recordo quin és,
fa un disparo
i, bueno,
mata la rata, no?
Mata la rata.
La rata reculleix el punxó,
es torna a carregar,
per entendre's,
no sé exactament el mecanisme,
però es torna a carregar
i, bueno,
està el propi dispar.
I la rata queda allí morta
i després, bueno,
lògicament anirà a parar
a la depuradora
o allí en tinguin a parar, no?
Li sembla que escoltem
el que deia el Daniel Milán.
Sí, ell ho explicava molt bé.
Sí, ell és el director
del laboratori de Matza
i ell parlava d'això,
d'una tècnica
que és força pionera.
Escoltem-ho.
Quan el sistema detecta
el pas
d'en aquest cas una rata,
el que fa és mitjançant
un punxó pneumàtic
es clava sobre la rata
matant-la
i la segona cosa que fa
és enviar un senyal
de manera que tens
informació sobre
l'incident
i, per tant,
sobre el lloc també.
El dispositiu sap on està.
Doncs mira,
sí, sí,
el que explicava Joan Sadeguixes,
a més a més envia un senyal
per saber on s'ha disparat
del dispositiu
i, a més a més,
veig que explicaven també
l'altre dia el Daniel
que és un sistema,
com dèiem,
tècnica pionera
que mata l'animal
però que sense que pateixi
i sense cap risc ambiental.
Sí, sí, sí.
Perquè, clar,
l'altra opció
són els berins.
Clar,
si és conegut per tots,
no?
Però, clar.
El perill
porta l'inconvenient
que és un risc ambiental
i després això
ja sabem que totes
les aigües negres
van a les depuradores,
sí que es depuren a llita
però, bueno,
en principi hi ha un risc.
En canvi,
això és un sistema mecànic
i, per tant,
el punxó
és un punxó
jo l'he vist
i si li entra
en qualsevol
en qualsevol rossegador
i aquest
en qualsevol rata
segur que es mor.
Jo, vull dir,
és un punxó suficient
com perquè es mori, no?
I, a més,
es veu que
és immediat, vull dir,
és allò
que no s'ofreix
per entendre's.
Però com apuntes
a dir aquest dispositiu?
No m'estic imaginant,
no ho sé allò.
Bueno,
el sensor és el que apunta,
el sensor és el que
diu, bueno,
això aquí s'està movent
alguna cosa,
és com allò
que veiem els...
D'alguna manera,
d'alguna manera
allò que veiem
a les pel·lícules
quan els avions
marquen allí
target, no?
Doncs, bomba!
Sí, sí,
no, no,
és que ens queda
molt d'atenció
a aquest nou sistema
que, en fi,
que serà, doncs,
com deien, pioner
i que el tindrem aquí
a la ciutat.
Sí, sí,
això és pioner
perquè, bueno,
a veure,
pioner s'ha posat en marxa
i ja està comprovat,
funciona,
és un bon sistema
i, bueno,
el que hem fet
és importar-la aquí a Tarragona
i, bueno,
esperem que funcioni bé
i així funcioni
com ha funcionat
a tots els llocs
i, d'alguna manera,
doncs,
puguem controlar,
controlar la població
de rates
perquè és controlar,
vull dir,
eliminar això,
probablement,
deu ser impossible, no?
De fet,
es parla que n'hi ha quatre
per cada persona al món,
o més,
fins i tot,
i no es pot arricar.
A més a més,
un cop un científic
m'explicava
que les rates
arriben a un punt
que s'alimenten
del verí,
fins i tot,
del verí que els hi poses,
les que han evolucionat
les noves generacions,
és a dir,
si una reta,
diguem-ne,
que es mor
per un verí,
doncs,
si ha tingut descendència
i aquell verí
ja ha passat
a través de l'ADN,
els fills,
aquell verí
serà aliment per ells,
perquè ja estan,
o sigui,
tenen un procés immunològic
que avança molt ràpidament
i que no s'afectiva,
segons què no ho ha dit.
Jo ara,
segons m'expliques això,
també ho he llegit,
però em sembla
que és a la tercera generació
o la segona generació
o la persona,
és alguna cosa així,
però sí que és que,
bueno,
hi arriba un moment
que són capaços
d'alimentar-se del verí,
i llavors el que s'ha de fer
és anar canviant de verí
a cada cert temps.
Deien que permetrà controlar
les rates
i també les paneroles,
no?
Sí,
per veure,
tots els insectes
que eviten
el clavegranà,
en principi.
aquí els que més notem
són les rates,
ja que les hem notat
tota la vida,
i el tema
de les paneroles,
bueno,
perquè els últims anys
també n'hem tingut,
però a veure,
tot tipus d'insectes
que hi puguin haver
o arrossegadors
que hi puguin haver
el clavegranà,
per tant,
és un sistema
molt complet,
molt complet,
perquè,
si et fa una foto,
saps si estàs parlant
d'una rata,
si estàs parlant de...
Bueno,
una foto,
una pel·lícula,
en realitat,
d'una rata,
si estàs parlant...
És un vídeo,
o perdés un vídeo.
Sí, sí, sí.
Estàs parlant...
Bueno,
veus el que és
i saps sobre què actuar,
no?
Saps sobre què actuar.
També hi haurà un telèfon,
crec,
d'un telèfon 24 hores,
no?
Un telèfon de...
Sí, això és important,
perquè, a veure,
fins ara hi havia un sistema
que funcionava des de...
crec,
dels 9 del matí
fins a les 3 de la tarda,
i de dilluns a divendres,
no?
Ara, bueno,
donant-li la gestió a EMAXA,
hi ha un telèfon
que funciona a les 24 hores del dia,
els 365 dies de l'any.
Per tant, bueno,
qualsevol ciutadà
que detecti,
que vegi,
que sospiti,
bueno,
que sospiti no,
que ho vegi,
que ho vegi,
doncs,
algun tipus de...
o bé rosegador
o bé
algun tipus d'insecte
que està sortint del clavegaram
o que està fora del carrer i tal,
doncs pot trucar amb aquest telèfon.
Aquest telèfon el que fa
sí que és un filtratge,
això és cert,
vull dir,
lògicament es demana
el nom de la persona,
el carrer on està,
l'adreça,
etcètera,
i fa un filtratge
i això ho envia després
doncs als tècnics
que són els que fan
l'actuació correcta,
no?
I amb el tema d'actuació
és molt important
el canvi de sistema,
no?
A veure,
passem d'un sistema correctiu,
allò que passava alguna cosa
i actuem,
no?
Doncs,
hi ha rates a tal carrer,
no?
Doncs enviem allí
els tècnics,
no?
que fan la ratització,
no?
I han sortit paneroles,
no?
Doncs anem a fer el que sigui,
no?
Passem a un sistema preventiu,
hem començat ja,
ja està funcionant,
està funcionant la càmera,
està funcionant,
bueno,
posar els registres
i està funcionant tot
ja en aquests moments.
Estem fent un sistema preventiu.
Això vol dir que
serà totalment efectiu?
Esperem que sí,
però tampoc ho podem assegurar
que aquest any
no veurem ni una sola rata
i no veurem ni una sola panerola.
El que sigui que està clar
és que estem posant
tots els mitjans
i ho estem fent amb temps
perquè això no passi.
El tema Coloms,
si anem,
deixem aquests 200.000 de quilòmetres
de clavegrà
i anem a la superfície.
El tema Coloms
també estan actuant,
no?
Sí,
a veure,
el tema Coloms
estem actuant
com actuarem fins ara.
Els estem caçant,
per entendre'ns,
bueno,
en realitat és
amb una xarxa i tal,
no?
Amb gàbies i tal.
però
i n'estem agafant
així com a 10.000 cada any,
eh?
Varia la xifra
entre 8 i 10.000 cada any,
no?
Bueno,
a Colom estem a un port,
vivim a un port,
en Colom menja de tot
i sobretot
menja grà
que troba
del nostre port
i per tota la ciutat,
no?
El que sí que veiem
és que, bueno,
que cada any això
en tenim que caçar
entre 10,
entre 8 i 12.000,
aquest any han sigut 10.000
i que la població
no baixa,
no baixa,
sempre tenim els mateixos Coloms
i sempre tenim
els mateixos problemes,
no?
Anem pels nostres carrers
i veiem
els excrements de color
a les voreres,
a les façanes,
a les taulades,
etcètera.
Llavors,
el que busquem
és disminuir
la població de Coloms
que tenim
a la nostra ciutat.
Això és difícil
en una ciutat en port,
això està clar.
Ara,
el que sí que
ens han aconsellat
els experts
que a veure
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
sempre estaríem
amb el mateix,
perquè inclús
la mateixa
població de Coloms
s'autoregula,
vull dir,
quan anem 30 anys
hi ha menys apartants
i prou.
Però nosaltres
encara que hem casat
10.000 cada any
doncs sempre hi ha
la mateixa població.
Llavors,
el que ens han dit
és que
hem de trencar
de manera
la cadena hereditària.
Què vol dir això?
Doncs que
no tinguin tants fills.
Pensem
que un Colom
pot posar
20-os a l'any.
Per tant,
bueno,
és moltíssim.
que ara
en casem molts
però això és molt,
llavors el que
intentem
és que no
es reprodueixin tant.
De manera
de no es reprodueixin tant,
doncs posar,
ens han dit,
uns ponedors
on van els Coloms
i una vegada
hem fet l'aposta
doncs és qüestió
de canviar
els ous
que hem posat
els Coloms
per uns ous
que són
artificials.
De tretzo,
de tretzo,
molt bé.
Perquè, bueno,
el Colom
a veure,
és un ou
però,
vull dir,
a veure,
l'instint maternal
el té,
o parental,
depèn del que incubi,
el té
i lògicament
si tu els hi treus
allí no hi torna.
En canvi,
si va allí
i veu els ous igual
doncs,
bueno,
hi tornarà.
I això farà
que d'alguna manera
trenquem
aquesta cadena hereditària
i per tant
és molt probable
perquè l'experiència
és aquesta
que anem rebaixant
un nombre de Coloms.
Amb la dificultat
que ens ha dit tothom
que estem vivint
en una zona en port.
En què entregarà,
per exemple,
hi ha altres productes
que fan que s'alimentin.
Hi ha altres temes
de la seva variant
de neteja pública
que fiquen incidint
perquè,
per exemple,
cal seguir incidint
en el tema
del reciclatge
i hi ha
bocadors incontrolats
que els preocupin
o estan controlats?
Doncs,
en aquests moments
no en tenim
bocadors incontrolats.
L'últim
que vam tenir
no estava
dins del terme
municipal
de Tarragona
però bueno,
estava el dels Pallareus
és el mig
entre el nostre
terme municipal
i Sant Salvador
i fa uns dies
el vam netejar
ara l'estem
d'alguna manera
senyalitzant
perquè tothom
sàpiga
que allò s'ha acabat
i pràcticament
no ens han quedat
bocadors incontrolats.
El que sí que tenim
fa anys
ja que vam començar
ara estem acabant
tot el tema
de les illes
per fer
la recollida selectiva
les illes
de contenidors
a la ciutat
la segona fase
estem acabant
i bé
el que ens tenim
que posar
mans a l'obra
a veure
i això
la part
podríem dir
de l'Ajuntament
ja ha fet
el seu esforç
ajudat
per la Unió Europea
perquè
bueno,
han posat tots els contenidors
a tota la ciutat
n'hi ha de superfície
i n'hi ha soterranis
però ja estan
a tota la ciutat
a totes les illes
exacte
amb algunes
molt determinades
hi ha els contenidors
de cada una
de les fraccions
la orgànica
el vidre
el paper
i tal
ara és qüestió
que els ciutadans
doncs
posin cada cosa
al seu lloc
i en aquests moments
doncs
hi ha molt camí
per córrer
hi ha molt camí
per córrer
hi ha una
de les fraccions
que és la fracció
el paper
aquesta funciona
molt bé
és cert
pràcticament
dels contenidors
de paper
només es treu paper
en canvi
per exemple
el vidre
aquí
és més complicat
perquè
a més de vidre
que està clar
que ha de ser vidre
doncs
hi ha molts impropis
impropis
són les coses
que no hi tindrien
que estar
per exemple
plàstics
no ho sé
per què
la gent
bueno
algú
no ho dic tothom
però
moltíssima gent
confon vidre en plàstic
el qual
no és massa
lògic
però tenen ampolles
serien ampolles
però de plàstic
de plàstic
exact
dins del contenidor
del vidre
on està ben clar
que només és vidre
i on tenim el problema
més greu
és amb la recollida orgànica
la recollida orgànica
és un problema greu
perquè és que
a l'orgànica
hi ha de tot
hi ha de tot
vull dir
tothom sap
que està senyalitzat
tal
però
l'orgànica
hi ha que anar
les restes orgàniques
les restes del menjar
i poca cosa més
dins de l'orgànica
hi ha de tot
els iogurts
que quan es tiren
perquè està brut
es pensen que allò
va a l'orgànica
quan es té que tirar
el plàstic
el contenidor del plàstic
doncs bueno
n'hi ha moltíssim
i de l'orgànica
doncs bueno
els impropis
són altíssims
vull dir
potser hi ha un 70
un 80%
de coses
que no són orgàniques
que no són restes orgàniques
i trenca estalli
i això
és un problema
a veure
d'explicar-ho altra vegada
per part de l'Ajuntament
això ho farem
ara
engegarem una campanya
per explicar-ho
a tota la població
però bueno
després
doncs
és un problema
d'aquells
de conscienciació
personal
familiar
jo diria més que personal
familiar
de tota la família
i bueno
escolta'm
quan tinc que tirar
el que em sobra
de iogurt
no el tinc que tirar
a l'orgànica
sinó que el que em sobra
el plàstic
no
quan tinc que tirar
un plàstic
no el puc tirar
amb les botelles
de vidre
de les cerveses
no
doncs bueno
és qüestió
d'això
perquè això
a la llarga
bueno
a la llarga no
en aquests moments
això
al ciutadà
li costa diners
perquè una cosa
és que tu portis
a l'orgànica
a Botarell
al compostatge
i allí
doncs
et fan pagar
un preu
que si allò
arriba a Botarell
i et diuen
doncs aquí
això té massa impropis
i que no pot entrar
ho han de separar ells
ho han de processar
prèviament
clar
ells et separen
fins a un 20%
un 30%
però més no
si veuen que
un 80%
allò està malament
i diuen
no
portau cap allà
que és una despesa
torna't-ho a emportar
cap a l'insirenador
i insireneu
per tant la despesa
és el triple
pràcticament
i per tant
aquí ens hi tenim
que conscienciar tots
si ens hi conscienciem
i féssim una bona conscienciació
que baixéssim
molt els impropis
de l'orgànica
doncs
inclús
podríem arribar
a rebaixar
la taxa
de la brossa
si es fa bé
es pot rebaixar
la taxa
de la brossa
ara això
ara té un tema clau
perquè
quan es toca la butxaca
ja vaig seguir
desconcienciada
si reciclem bé
podem baixar
la taxa
de la brossa
doncs ja ho saben
si recicla bé
doncs bé
costarà menys el servei
i per tant es podrà
és un tema
en aquests moments
a la ciutat de Tarraona
estem gastant
18 milions d'euros
cada any
amb això
home
si ens estalviem
els que siguin
no sé quants
podem estalviar
però ens estalviem
uns quants
home
això pot repercutir
els contenidors
ja estem a tota la ciutat

estem a tota la ciutat
tot el ve de superfície
en algunes parts
per exemple
aquí al centre
hi ha bastant de superfície
i hi ha tots
el que són els barris
perquè és molt més fàcil
doncs són soterrats
a tots els llocs
hi ha soterrat
i superfície
però bueno
els barris
doncs pràcticament
tot és soterrat
i al centre de la ciutat
inclús per exemple
a la part alta
la recollida
és manual
cada lloc
lògicament
té les seves característiques
ja estem pràcticament
fora de temps
però li vull preguntar
perquè és que l'altre
vaig estar a Sabadell
i allà tenen un sistema
d'aquests
molt eficient
no sé
semi-automàtic
de recollida de brossa
això seria somiar molt
ja en un futur
pensar que a Catalunya
pogués tenir aquest sistema
alguns
el pneumàtic

el pneumàtic
és el que tenen a Raus
per exemple
el que tenen a Raus
jo vaig veure Sabadell
a Raus
el tenen el sistema pneumàtic
i l'experiència
que ens diuen
que ens han dit
els arraus
que no n'estan massa contents
que no va bé
no és que no va bé
i que no n'han estat massa contents
n'han estat massa contents
nosaltres aquest sistema
el vam mirar
quan la Unió Europea
va dir
que finançava
i bueno
es va veure que sí
que és un sistema
però que
en el cas nostre
de la nostra ciutat
hauria de ser
un sistema
que no podia ser
per tota la ciutat
nosaltres
estem parlant
per exemple
de Sant Salvau
el sistema pneumàtic
que el tens
que portar
de 7 quilòmetres
doncs
creix el procés
ja està
dit això
ja ho tenim
Joan Sanó
gràcies per acompanyar-nos
i
tenim penent
anem a conèixer
aquestes 180 quilòmetres
el dia que vostè vulgui
agafem els micròfons
de la ràdio
són semi-automàtics
també
i anem a veure
no no
li dic perquè estaria molt bé
conèixer almenys
la part que és més transitable
ara no puc dir
quin percentatge
és transitable
però bueno
hi ha la part que sí
per conèixer això
la ciutat de sota
gràcies per acompanyar-nos
i fins aviat
molt bé
gràcies
gràcies