Música
En el primer curs d'enginyeria química s'estalviaran el preu de la matrícula universitària.
Seran aquells que han guanyat els premis Work Experience lliurats aquesta setmana al campus de Seselades.
L'escola tècnica superior d'enginyeria química atorga aquests premis al talent
en col·laboració amb el teixit empresarial del mateix sector químic.
En volem parlar de tot plegat amb el director de l'ETSEC, el Josep Bonet,
aquí ja saludem a l'altra banda del telèfon. Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Work Experience és el tema que ens atany.
Són uns premis que entenem que s'han lliurat ja aquesta setmana.
Es van lliurar aquesta setmana, sí.
Una mica quin és l'objectiu, la intenció d'aquests premis?
Doncs nosaltres el que hem tractat de fer és de...
tractar de reduir la distància que existeix entre el que sigui l'ensenyament professionalitzador,
com són els nostres ensenyaments,
i les empreses que en definitiva acabaran empleant els nostres estudiants.
També pensant en un món global, que no necessàriament els nostres estudiants hauran de quedar-se aquí,
i podran estar en altres llocs d'Europa, i gent d'Europa venir a emplear-se a les empreses d'aquí de Tarragona.
Aleshores el que hem tractat de fer és de contactar amb les empreses
i convèncer-les que teníem nosaltres també un sentit dins de la seva pròpia estratègia
de captar el talent per les seves empreses.
I una mica amb la idea aquesta hem creat l'expressió, aquesta Work Experience,
que resumeix tota aquesta idea,
i ho hem situat fonamentalment a dos nivells,
un a nivell de grau i un a nivell de màster, que són el que captem els estudiants,
i aquest any passat, o sigui, aquest curs passat, el que hem fet és començar pel grau.
I vam proposar un premi perquè els millors estudiants coneguin el nostre centre
i a través de conèixer aquest premi,
i després que vegin que tenen interès perquè hi ha tota una carrera professional
que és llarga però que s'ha de començar pel començament, òbviament,
i que pot portar cap a aconseguir una feina professional de primer nivell.
Els guardons es dirigeixen, bàsicament, o en aquest cas s'han dirigit a alumnes de cursos,
del primer curs, no?, en aquest cas.
De fet, això ho vam adreçar a estudiants de BAT que estaven a punt de prendre la seva decisió
sobre quin curs, o sigui, quina carrera que farien,
i per tant, doncs, afecta a estudiants que ara estan matriculats de primer curs.
És una manera també que ells prenguin una primera, en molts casos,
un primer contacte amb el món laboral i amb el món professional.
El que hem pensat és exactament que, o sigui,
de veure que els estudis que han de fer no són simplement uns estudis
com els que un està fent al batxillerat,
en què tracta de formar-se integral com a individu,
sinó que són uns estudis que estan ja orientats cap a, després,
a l'aplicació professional.
I en aquest sentit és un primer contacte.
En què consisteix el premi?
Perquè nosaltres deia ara a la introducció que els alumnes de primer curs d'enginyeria química
s'estalviarien el preu de la matrícula universitària.
Va per aquí, el premi?
Exactament. De fet, el que vam estar pensant també és que
com podem fer, que és el que podem realment,
com podem ser útils també als nostres estudiants
i en els moments en què estem ara vam pensar que la millor cosa que podíem fer
és tractar de cobrir la despesa del que seria la matrícula del primer curs.
Vull dir que, o sigui, si ara agafem i mirem les dades de matrícules
i això el que veiem, per exemple, és que han augmentat les matrícules
de les universitats perifèriques a l'entorn de Barcelona,
fonamentalment perquè es nota que hi ha gent que no pot anar a estudiar a Barcelona
i doncs es queden al territori.
Quan abans, doncs, per obrir l'horitzó, la gent podia marxar de Tarragona
i anar-se'n a Barcelona a estudiar.
Doncs en aquesta circumstància, què millor que agafar i dir
doncs tens la matrícula de primer gratuïta.
Si tens matrícula de COU, doncs la guardes i tindràs la de segona.
En definitiva, es tracta, doncs, de poder donar alguna cosa que sigui significativa
i que quedi dintre de l'àmbit del que és la formació i l'educació dels joves.
També fent referència a aquesta situació que vostè comentava,
imaginem que va també haver-hi a aquesta línia la gran demanda
que hem tingut en guany a la convocatòria.
Bé, hem tingut força gent que ha volgut participar.
hem de millorar alguns aspectes perquè el que també notem
és que els estudiants, és a dir, no necessàriament els estudiants
que treuen les millors notes seran el dia de demà els millors professionals.
Hi ha aspectes molt relacionats amb les habilitats socials
que ara costa de poder identificar però que després el món professional
marca la diferència amb gent de formació similar.
Aleshores, el que hem tractat de fer també és poder tractar de veure
a l'hora d'atorgar el premi persones que tinguin aquesta consciència social,
és a dir, ens hem de millorar el fet de poder animar estudiants
que ells pensen que no són els millors estudiants de la seva promoció
però que en canvi potser poden ser molt bons professionals en el futur
i que també participin.
Llavors, el premi funciona com a estímul realment?
Volem que sigui això, un estímul.
De fet, també una mica que l'estudiant que arriba a casa nostra
sàpiga quina és la raó per la qual està aquí.
O sigui, per què vol estudiar?
Què és el que visualitzi ja immediatament com vol ser de gran?
I aleshores, bàsicament, això és el que volem estimular
que l'estudiant comenci a configurar com vol ser de gran
i que aleshores prengui decisions en coneixement de causa.
Comenta que aquests premis són de 2.500 euros
que es destinen a pagar la matrícula d'aquells alumnes
que han aconseguit el premi
i d'aquesta manera continuar també assolint tots els objectius
que venim comentant, no?
Exactament.
De fet, hem donat enginyeria química,
o sigui, el grau d'enginyeria química,
el grau d'enginyeria mecànica
i el grau d'enginyeria agroalimentària.
En tenim un premi pels tres graus.
No solament és l'enginyeria química la que compta en aquest cas,
sinó les altres enginyeries que nosaltres fem.
Aquests graus aniran...
Aquests premis canvien d'un any a un altre
o sempre segueixen la mateixa línia?
Ara, ben fet la primera edició,
teníem més o menys planificat
de fer una previsió de tres anys.
La idea és repetir el mateix tipus d'estructura
per aquest proper curs i per l'altre curs.
I si bàsicament tenim els recursos,
perquè això és part del problema,
nosaltres hem destinat recursos a fer això,
si aconseguim els recursos,
doncs poder-ho allargar a cineria.
Em sembla que és una bona manera de fer-ho.
i l'altre dia, doncs l'alliurement dels premis,
o sigui, combinat amb la conferència que va fer un exalumne nostre
que ha guanyat aquest premi del MIT,
va ser una festa, d'una certa manera, no?
I és molt agradable de fer.
Precisament, aquest exalumne,
el que vostè feia referència,
l'exalumne de l'exec, el Bernat Oller,
era encarregat de lliurar els premis, no?
Vam aprofitar, de fet, unes sessions que fem nosaltres
quan arriben els alumnes de primer,
doncs el que tractem de fer és donar-los ja una idea
d'aquesta professionalitzadora que estic dient,
no fer una formació tan acadèmica,
sinó donar-los ja també coneixements d'enginyeria.
I una de les coses que fem nosaltres anualment
és portar gent de les indústries
que els hi fan, doncs els hi parlen del món industrial,
del que es trobaran, com es viu,
quins són els reptes del futur,
quina és la societat en què viuen.
I aquest any, doncs, hem aprofitat
que el Bernat Oller havia de venir des de Boston
per recollir el premi aquest,
aquest guardó que li donava aquesta revista d'emprenedoria,
doncs perquè vingués a casa nostra
i ens fes una conferència.
I, doncs, en el motiu d'aquesta,
justament d'emprenedoria, molt interessant,
em vaig realment disfrutar moltíssim de sentir-lo.
I en aquest àmbit vam fer el lliurement dels premis.
Precisament aquest enginyer químic
que estava, ho deia vostè,
estava escollit com un dels 10 innovadors
de menys de 35 anys de tot l'Estat.
Un reconeixement que ha de rebre avui mateix.
I, si em permet, Josep,
escoltem uns minuts,
una petita entrevista de 3-4 minuts
que el nostre company Josep Sunyer
li feia al Bernat Oller aquest mateix dilluns.
D'acord.
Bernat Oller, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Expliques una mica la teva experiència,
la teva trajectòria vital
des que vas sortir d'aquesta universitat fins avui.
Molt bé.
Doncs el 2002 vaig acabar la carrera d'enginyeria química
aquí a Tarragona.
i del 2002 al 2007 vaig estar a MIT, a Boston,
que és un centre de tecnologia fent el doctorat i l'MBA.
I quan vaig acabar el doctorat vaig començar a treballar
als Estats Units en una empresa de capital risc
on ens dediquem a començar empreses de biotecnologia.
Em som des de zero i la muntem a les empreses nosaltres mateixos.
I des de llavors he fet feina d'inversor i d'emprenedor
començant les empreses i després dirigint-les.
I ara estic posat a temps gairebé total
en una de les empreses que he fundat
on estem desenvolupant medicaments per malalties autoimmunitàries
com la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn,
diabetis de tipus 1, 2, coses així.
Què els diries amb aquests alumnes que hi ha per aquí al darrere
o què els diràs d'aquí una estona?
Els diria que se'm vagin a dinar,
que els aburiré amb la xerrada,
que encara es poden escapar ara, no?
Bé, tenia pensat parlar una mica d'emprenedoria
i d'emprenedoria com una opció laboral.
Quan jo vaig fer la carrera era una opció que existia
però que no es coneixia
perquè no vaig conèixer mai cap emprenedora en la carrera
ni tan sols sabia que era una opció de graduar-me, no?
I ara que les coses van malament,
que les feines que abans eren segures,
empreses grans ja no són segures,
arriscar-te a començar una empresa pel teu compte
el cost d'oportunitat no és tan alt com era abans, no?
I jo crec que per aquesta generació
això serà una opció més viable
del que era quan ens vam graduar nosaltres el 2002.
Què cal fer per tenir una bona oportunitat de negoci
i portar-la a la pràctica?
Perquè de vegades no es té en compte
l'aspecte de planificació i és molt important, no?
Per començar.
Sí, t'has de passar un bon temps planificant.
També depèn del tipus d'empresa.
El tipus d'empreses amb què treballem nosaltres
són empreses de tecnologies de la innovació en biotecnologia
i en aquests casos, sí, t'has de passar molt de temps planificant,
intentar trobar la propietat intel·lectual,
fer uns plans de negocis,
assegurant-te que el mercat existeix, etc.
Per altres tipus d'emprenedoria,
com per exemple si tu et vols començar un bar o un restaurant,
la planificació és molt més senzilla, no?
Simplement has de trobar un espai,
dissenyar el menú i pagar el lloguer, no?
Cal ser molt persistent, imagino, no?
Molt tossut, no?
Sí, s'ha de ser persistent perquè,
sobretot en tecnologies de la innovació,
el risc que no funcioni,
perquè la idea que tens no acaba sent pràctica,
és bastant més alt
i és comú entre emprenedors
que el primer, segon i tercer cop
o no funciona o funciona a mitges,
i que quan t'has equivocat unes quantes vegades
doncs aprens què és el que no ha funcionat
i a la quarta o a la cincena llavors sí que funciona.
A vegades no funciona mai
i a vegades funciona la primera,
com per exemple els de Facebook, no?
Però també són pocs casos, això.
Un emprenedor diries que neix o es fa?
O les dues coses?
En el meu cas no vaig néixer perquè jo,
almenys d'acabar la carrera,
no vaig fer mai res remotament emprenedor.
Jo crec que hi ha casos en els que neix
i hi ha casos com el meu,
on si vius i treballes entre persones
que són emprenedors,
doncs se t'enganxa a alguna cosa
i al final acabes fent
de la mateixa manera que es poden aprendre altres professions.
Aquesta setmana arribes a un premi molt important
a nivell de tot l'estat.
Com ho reculls?
Això és en el marc d'una conferència de tecnologia
que es diu Emerging Technologies,
que fan aquest any a València
i una part de la conferència
és reconèixer a 10 joves innovadors de l'estat,
tant si són investigadors com empresaris
o com un entremig entre les dues coses.
I, bé, dono el dimecres.
Bernat, moltes gràcies.
Molt bé, gràcies a tu.
Era el Bernat Oller,
que aquest enginyer químic
ha estat escollit com un dels 10 innovadors
de menys de 35 anys de tot l'estat
i que avui rep aquest record i severi
i que també era un dels encarregats
de lliurar aquests premis.
Aquesta entrevista que escoltavem
era abans de la seva xerrada
i l'hem volgut incloure
també dintre de la xerrada amb el Josep Bonet
perquè deies també, Josep,
que havia estat interessant, no?,
l'aportació del Bernat de cara als alumnes.
Sobretot pel que comenta en l'entrevista
és el fet que és molt complicat
durant el que seria l'ensenyament
formal, poder transmetre
el que s'ha de tenir,
quines són les qualitats,
quines són les competències
que s'ha de tenir
per poder fer això que ell fa,
de ser un emprenedor,
d'innovar.
Això a nivell del campus
de Sesselades es comença a desenvolupar.
Tenim l'Innovation Hub també,
que està a la facultat de Química
i que d'alguna manera tracta
de transmetre això,
però concretament una de les coses
que hem de millorar en l'ensenyament
és com diu el Bernat, no?,
o sigui, mostrar que és possible
que una persona tingui una idea
que pugui muntar una empresa.
De fet, en el futur ens haurem de...
Probablement el nostre teixit industrial
haurà de derivar més i més
cap a un tipus d'empresa
que es farà en aquest sentit.
Seran empreses petites
d'alt valor afegit
i hem de formar l'exemple
que sigui capaç de fer-ho a casa nostra
i no marxi fora a fer-ho.
Doncs estarem també amatents
en aquest futur.
Josep Bonet, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
director de l'ETSEC.
Moltíssimes gràcies, molt bon dia.
Molt bon dia, moltes gràcies a vosaltres.