Música
Creu-me, nena, que jo ja ho entenc, ja ho entenc
No puc deixar de fumar, no puc deixar de fumar, no puc deixar de fumar
El nostre tècnic, el Joan Maria, que ens ha triat una cançó ideal
per encetar la propera entrevista, el No puc deixar de fumar, no, del Sau
Doncs mira, sembla que deixa de fumar de ser prou fàcil
o almenys així ens ho prentegen alguns dels alumnes de segon d'ESO
en aquest cas els tenim aquí del Col·legi Roig
Ells han estat seleccionats per entrar en un concurs a nivell català
un concurs que forma part d'un programa europeu que s'anomena La classe sense fum
Com deixar de fumar o com no ficar-s'hi
Ara en parlem, anem a presentar els diferents convidats que tenim amb nosaltres
Representant el Col·legi Roig ha vingut un dels seus professors
i de fet responsable de la implantació d'aquest programa al mateix col·legi
l'Àngel Mora. Àngel, bon dia
Hola, bon dia
La Claus Dasca la coneixem de l'aventura de conversar
Ella és educadora social, pertany al servei de prevenció de drogues de l'Ajuntament
Claus, bon dia
Hola, bon dia
Per tant, veiem representació municipal i també representació a nivell de la Generalitat
En aquest sentit ens acompanya la Soler Gallardo, és infermera del Cap Jaume I
i referent pel que fa a Salut i Escola
que és un programa en coordinació a nivell català
Soler, bon dia
Hola, bon dia
Presentació llarga, eh?
Sí, sí
A veure, per aquí tenim el Joel, la Raluca, la Luana, l'Helena i la Zara
Bon dia
Bon dia
A tots, a Sò de segon d'ESO?
Sí
Quants anys teniu?
13
13-14
13-14? Esteu por ahí
Val, doncs ara us donem veu, primer si cal que ens expliqui l'Àngel en què consisteix això de la classe sense fum, que és aquest programa europeu
Bé, aquest és un programa que a través de la Claus i de la Sòle ja fa uns quants anys que se'ns va proposar de participar-hi, no?
Aquest programa consisteix en firmar un compromís entre els alumnes de les classes de primer i segon d'ESO
en el qual es comprometien, doncs, a no tastar el tabac durant un període que normalment va des d'octubre fins a maig o finals d'abril
Llavors, bueno, aquest programa...
6 mesos
Sí, 6 mesos, aproximadament, 6 mesos
I llavors aquest programa, diguéssim, doncs consta de diverses parts, entre els quals uns tallers que la Sòle i la Claus, doncs, han realitzat al nostre centre, els diferents alumnes de primer i segon
I després, bueno, doncs s'acaba amb un concurs, no?
El concurs es tracta de crear un eslògan acompanyat d'una imatge i que doni una mica de... que il·lustri la idea que si fumes ho hauries de deixar i si no fumes, doncs no hauries de començar
I bé, doncs, nosaltres en guany hem tingut la gran sort o el gran encert, doncs, de guanyar la classe de segona, guanyat el tercer premi a nivell de Catalunya
I, bueno, i dimecres que ve, doncs, anirem a gaudir d'aquest premi a Barcelona
Per tant, esteu premiats ja, sí? Això vol dir que heu entregat els dibuixos, els lemes, tot?
A veure, explica'm una mica la vostra experiència, perquè jo he preguntat, bueno, què vol dir? Que deixeu de fumar durant sis mesos però no fumeu vosaltres, no?
Qui vol parlar? Qui comença a parlar?
Vinga, Helena, que et veig amb ganes, parleu tots, eh? Els aviso
Digues, Helena, com ha anat això? Com us ho van proposar de fer això?
Ha sigut fàcil perquè com que no fumàvem ningú, bueno, que coneixem així bé, no fumava ningú
Llavors ha sigut fàcil no començar-hi o no ficar-s'hi
Bueno, fàcil, fàcil, per aquí la Claus diu, no sé si tan fàcil
No, és que deia que aquí és una mica la idea, perquè quan nosaltres ho proposàvem als diferents instituts una de les coses que ens deien és que primer i segon no fumen
I nosaltres deiem, doncs precisament per això, perquè la idea no és si fumar es deixa de fumar, és endarrerir l'edat de començar a fumar o que puguis començar a pensar en tota una sèrie de coses abans de plantejar-te si vols fumar o no
Llavors per això es fa primer i segon
I en aquest sentit li deia jo a l'Helena que diu ha sigut fàcil perquè ningú fuma, però és que no és tan fàcil dir que no, o sí?
O sigui, no començar a fumar també té el seu punt de dificultat
Sí, bueno, per exemple, jo vic en una família de fumadors i també la meva família també ens ho diu molt, que no hem de començar i per això ja no, ni s'intenta, ni ens ho diuen i tot
Molt bé, Sara, com està la teva experiència amb tot això?
Molt bé
Sí?
Sí
T'hi trobes, però, perquè una mica estem parlant de fer prevenció, del dir que no
T'hi trobes? T'hi has trobat en aquests sis mesos en situacions en què has hagut de...
No
No t'ha sigut fàcil?
Sí
Ja, perquè aquí el mèrit és el lema, no? L'eslogan que fem
Va, algú que m'expliqui alguna experiència? Us han ofert de fumar durant aquests sis mesos?
Heu tingut alguna dificultat?
No
No?
Joel?
No, algunes vegades, per exemple,
Amics que m'he trobat que m'inciten a fumar, o sigui, em diuen que no passa res, que no sé què, però jo ja soc conscient que no he de fumar perquè la meva família ho diu, el col·legi, doncs, m'he trobat en aquestes situacions, però he dit que no sempre.
Molt bé, aquí està una mica el que es pretén. Digues, Clau, sí.
No sé si recordeu un dels exercicis que vam fer allò de les frases. Recordeu alguna de les frases que va sortir? Que vam trobar 50.000 maneres diferents de dir que no. En recordeu alguna?
Aneu pensant, a veure si s'ha executat. És una de les accions que heu fet vosaltres, no? A Sole i Clau, què heu fet? Com heu apujat aquest programa?
Sí, van utilitzar, des de primera, bueno, van treballar amb ells el que és el tema del tabac, els components del fum del tabac i després treballem la pressió de grup, que és aquest el tema del programa.
treballem també, doncs, com podem dir no, treballem com poder evitar i com fer que, o sigui, no sentir per l'adolescent és molt dur dir no, així com s'ha de dir.
Aleshores, és donar-li eines.
Sembla una cosa fàcil, però no ho és tant, no? Perquè implica tot un aconseguit de qüestions d'acceptació social del grup, no?
Això, per ells, és molt important. O sigui, la primera paraula que surt sempre és que el que fuma és guai.
Això, treure aquest eslògan és molt difícil.
Àngela, una curiositat, teniu molta incidència de fumadors al col·legi Joan Roig, pel que us...
De fet, cada vegada menys. És a dir, els primers cursos de l'ESO, primer i segon, fa uns anys vam tenir algun problema,
perquè, a més a més, aquest programa incideix molt en la responsabilitat de cada un, no?
És a dir, si una persona trenca el pacte, ho ha de comunicar, perquè si no tota la classe seria esborrada del programa.
Ah, sí?
Sí, sí, això funciona així, és a dir...
Hi ha una pressió de grup, doncs, aquí.
Hi ha una pressió de grup important, hi ha una pressió de grup important.
i aquest any no s'ha donat el cas, però fa dos anys es va donar el cas d'una alumna que, doncs, havia fumat
i el grup la va pressionar perquè ho digués, perquè si no tots perdien l'opció de participar en el concurs i de guanyar algun premi.
Ah, i dient-ho...
I llavors aquesta persona m'ho diu i elimino aquesta persona només del programa
i la resta de la classe continua, doncs, continua treballant amb això, no?
Molt bé. Creieu que us ha sigut útil, tot el que heu treballat.
Sí, sí.
Sí?
Dieu-me alguna d'aquestes frases, va, que ara la Claus les ha desplegat aquí,
un munt de frases de com... maneres de dir que no, eh, que pels adolescents no és tan fàcil.
Joel, digues, fem ronda.
Una que m'agrada molt que és...
No, si no et dic que no, però jo, o sigui, és com evitar, no dir-li que no directament,
perquè, per exemple, si és el teu amic, no vols ofendre'l ni respirar això,
i doncs, és com evitar que...
Ah, com a donar llargues, no?
Sí, donar llargues.
Anem amb aquests punts espressius al final.
Raluca.
Una que és més directa, que diu, que no vull pesat.
I és més directa.
Amb un somriure sempre els llavis, i llavors segur que no se pren meravell.
Sí.
Sí que és directa, aquestes, sí.
Luana.
Jo que tinc un sarcasme molt especial, malgrada la veu.
No, gràcies, m'encanta ser especial. Passo de morir-me tontament.
Molt bé.
Molt bé.
Aquestes les heu trobat vosaltres, o...?
Sí, aquestes són, me les he anat donant al llarg dels anys,
i jo els hi deia, sempre els he dit que estic intentant fer un concurs,
perquè ja vaig per les 680 manera diferent de dir que no.
Que xulo.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
A veure, per aquí, Sara.
A mirar què més m'agrada d'aquestes, és una que diu,
gràcies per voler que em diverteixi, però no.
Molt bé.
Helena.
I jo en tinc una que és dir, no, gràcies, i altres coses per fer-se'l guai.
Vale, aquesta ja també em xularia.
Molt bé, n'han dit només una cadascú, però entenia,
és veritat que les porten en uns paperets tallades, no?,
i n'hi ha moltíssimes.
N'heu fet servir alguna d'aquestes?
No.
No, el Joel, potser, que abans deia que amb ell sí.
No, res, doncs ara sí que m'heu d'explicar com és que heu guanyat aquest premi,
quin lema heu triat, què és lema, dibuix, què heu fet?
Sí, és un lema normalment acompanyat amb una imatge il·lustrativa, no?
Llavors, bueno, es van presentar diferents lemes, diferents imatges a la classe,
a primer d'ESO uns i a segon uns altres,
i llavors, bueno, doncs vam escollir el que ens semblaven que era més adequat,
i bé, doncs sembla que el lema, que això si volen ja el diran ells.
Perquè ho va fer en grup?
No, es presentaven individualment, després de treballar els hi van donar unes quantes nocions
de com havia de ser el lema, és a dir, havia de ser impactant, havia de ser curt,
havia de ser clar, havia de ser directe,
i llavors, sobre això, ells van anar presentant les seves propostes,
tantes com no volien, fins que al final, doncs, vam trobar una proposta,
que la veritat era, és a dir, era una mica llarga, i vam suprimir la primera part,
i va quedar la segona part, que era molt bé.
O sigui, que és el treball d'una persona, segurament,
però després tots ja ho posa a cullerada i s'ha anat a redonir.
Va, doncs, què em diu el lema?
L'autor del lema no hi és, perquè no hi és, perquè no volia venir.
La Raluca aixeca el dintre.
Sí, la Raluca és l'autora de la imatge.
Ah, doncs, expliquem-te la imatge, i que m'expliqui alguna cosa altra.
Va, doncs, Luana, digue'm-te el lema.
La vida es corta, no te la fumis.
La vida es corta, no te la fumis.
Llavors el vam resumir amb no et fumis la vida,
que és el lema que vam presentar.
Ah, val, molt bé, molt bé.
Perquè vam veure que era molt llarg, i llavors el vam dir que,
escolta, mira, està molt bé, però fem un compendi,
i llavors vam resumir...
Clar, a més, amb el doble sentit de no et fumis, no?
No et fumis la vida, sí.
Molt bé, molt bé, molt bé, us agrada.
Sí, molt original.
I llavors la imatge, la Raluca l'explicarà, perquè està molt bé, molt bé.
La imatge consistia en un collage, que eren dues fotos,
que la primera foto era una persona que s'ensenya el cigaret,
però la segona es dona com si es donés compte que és dolent,
i l'apaga, i és com si deixés de fumar de sobte.
Val, era com a dues fotos, però amb imatge sencera, amb cara, només...
No, no, només es veia una part de la cara, de la boca,
és a dir, no es reconeixia la persona, és molt artística,
a més a més es veuen les ungles pintades amb dibuixets, és molt correcte.
És fotografia?
Sí.
Fotografia, en blanc i negre, a més a més, vull dir que estava molt bé, molt ben traducida.
Molt bé, i en plan collage, però una com a un costat de l'altre, no?, contraposada.
Ai, que tenim això a la web, en algun lloc, podem veure?
Jo la puc veure, però és per si la tenim en web, que per qui ens estigui escoltant,
no està penjat encara.
No, però la penjarem.
Va, penjeu-la, penjeu-la.
Sí, sí, sí.
Molt bé, o ja la penjarem nosaltres a la nostra web, junts amb l'entrevista, vale?
Perfecte, molt bé.
Ho farem d'aquesta manera.
Ara on heu d'anar a buscar el premi, com anirà això?
Molt bé.
Sí que anirà bé, sí, però...
Nerviosos.
On i quan?
Ah, el dimecres, dia 5.
El dimecres, dia 5.
Aneu a Barcelona?
Sí.
Joel, i què passarà allí, que ho sabeu?
Que aneu totes les dues classes, aneu?
No, només la classe guanyadora.
Val, val, val, val.
Qui us entregarà el premi?
Per la mamà, és que és un programa europeu, això, no?
Sí, sí, sí.
I heu guanyat el concurs a nivell de Catalunya.
Sí, sí.
Això vol dir que després heu de competir a nivell d'altres països o no?
No, crec que va per zones, va per zones.
Val.
Sí, sí, sí.
Ja us volia fer viatjar, ja.
Tant de bo.
Joel, què us donen de premi, que ho saps?
No, ara no recordo molt bé, però...
Sí que ho sabeu, no?
Si us ho he explicat.
Bueno, sí, ens venen a buscar amb l'autocar, ens venen a buscar a les 8 del matí, dimecres,
i ens porten al Rocòdrum a fer una activitat de Rocòdrum, el Rocòdrum Climbat, crec, que és de Barcelona.
Allà hi estarem 3 hores i després anem al Cosmo Caixa, ens donen un parell d'hores de temps lliure i després a la tarda fan el lliurament de premis a la sala d'actes, diguéssim, i nosaltres hi hem d'assistir.
I llavors a les 2 quarts de 6 ens tornen a acompanyar cap a Tarragona i aquest és el nostre premi.
Aquest és el premi, no? L'excursió amb tot el dia complet.
A tu us fa il·lusió o què?
Sí, sí, sí.
El Rocòdrum està bé.
Molt bé.
Doncs, no reu, us felicitem des de Tarragona Ràdio.
No sé si... Digues, Sole.
Jo voldria dir i aprofitar perquè és un programa a nivell europeu, participa en 19 països i aquí a Catalunya, o sigui, també a Espanya, i a Catalunya i aquí a Tarragona, el Col·legi Rots va ser el primer, o sigui, va ser el pioner en posar en marxa aquest programa.
O sigui, porten 3 anys treballant i el professorat s'ha implicat moltíssim, des de l'Ajuntament i des de Salut i Escola com a referent, doncs hem ajudat, però aquest esforç, i era felicitar-los, perquè és un esforç i és una cosa molt important, o sigui, que és el primer en Tarragona que guanya i que ho ha aconseguit.
I animo al reste dels instituts a participar.
Perquè sou l'únic institut, bueno, l'únic col·legi.
No, no, ara aquest any ho fan ja 5 col·legis, 5 instituts, el que passa és que ells van ser els primers, van ser els primers en animar-se i en fer-ho, i ara els comentava amb ells que competeixen a nivell de Catalunya i hi ha més de 60 instituts que fan aquest concurs.
Per tant, és molt important el premi.
Molt bé.
Ja s'està fent des de fa molt de temps i l'avaluació del programa s'està fent des del 1997 i s'ha vist que funciona, o sigui, que és efectiu.
Vull preguntar, realment, a veure, aquí, tal com ho dèieu al començament, no?, la idea de fer-ho amb alumnes de primer i segon d'ESO és retardar l'entrada del tabac en els joves i si pot ser, doncs, arribar-se a plantejar de no fer-ho.
Funciona, de moment, o és molt aviat?
Sí, sí, no, no, és que ja hi ha avaluacions, o sigui, se fa, ja t'he dit, des del 1997 s'estan fent avaluacions i s'ha vist que sí, que és efectiu i que, o sigui, se retrasa l'edat de començament a l'hora de fumar.
Molt bé, doncs, nois, felicitats un cop més, que això més enllà del premi us hagi servit per, mira, per si podeu, doncs, no agafar mai un cigarret, perfecte.
Li agraïm i els felicitem en nom, a més, a tots els, doneu la felicitació a tots els vostres companys de segon, eh, el Joel, la Raluca, la Luana, la Zara i l'Helena, que avui ens han acompanyat.
Gràcies per venir.
Molt bé, gràcies.
Felicitats, us acomiadu vosaltres també a l'Àngel Mora, professor del Col·legi Joan George, moltes gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
I també a la Claus Daska i la Soler Gallardo, moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.