This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Proposta teatral aquest cap de setmana
amb un munt de funcions, bé, tres, eh?
A la Sala Tron al carrer a Miss Arcitges
ens proposen tancar l'any encara amb una nova producció pròpia.
Ja la vam poder veure fa uns mesos.
Es tracta de menú del dia.
Si us la vau perdre o si voleu repetir
amb aquest menú tan especial,
doncs la trobareu avui i demà i també diumenge.
Vinga, va, per què no?
Paloma Arzen és una de les protagonistes.
Paloma, molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Molt bé. A veure, menú del dia, eh?
Tanquem així la programació d'hivern,
o de tardor, més aviat, de la Sala Tron, no?
Sí.
Amb aquesta triple representació.
És una comèdia, no, Paloma?
Sí, és una comèdia.
Jo sempre dic que és una mena de, no sé,
com un símil de Telma i Luis,
però en Casolà és una història, no?,
de fugida cap endavant.
I sí, amb humor i també amb contingut,
amb una profunditat.
Però sí, és allò que diuen ara,
una comèdia amb un toc petit, dramàtic moment,
però una comèdia, sí, sí.
Tot passa, convertiu la Sala Trono en una cuina,
perquè les protagonistes són dues cuineres.
i jo recordo que quan havíeu d'estrenar demanàveu fins i tot
que el públic portés fiombreres, no?,
per omplir una mica l'escenari.
Sí, sobretot tàpers.
Això.
Ara teniu ja la cuina superequipada, em sembla, no?,
després de tantes representacions.
De fet, també és molt especial la escenografia,
perquè és això, és una cuina posada en horizontal, no?,
a la paret, i és molt impressionant.
És una instal·lació amb llum i molt espectacular, sí.
Molt bé.
I què els hi passa amb aquestes cuineres?
Explica'm una mica l'argument,
per qui no l'ha vist encara.
Val.
Bé, en realitat,
em recrea una miqueta el dia a dia
de dues cuineres d'un restaurant, així, de menús.
i el més, per mi, el més interessant és tot el que va passant,
va veient, no?, la...
Sobretot que es tenen l'una a l'altra,
que són aquesta relació d'amistat
en un món bastant hostil, no?,
o sigui, de condicions laborals dures,
però tot això elles ho superen
a través d'una sèrie televisiva
i que els fa molta il·lusió
i que els dona ganes de viure.
De tal manera que un dia
aquesta sèrie de la tele
proposa a través d'una revista, no?,
que sorteia en un viatge allà,
justament a Califòrnia,
per mirar el rodatge de la sèrie
i per fer un sopar amb els protagonistes.
Això a elles, bé,
els il·lusiona tant que fan de tot.
Això és el que no puc explicar.
Però sense moure's de la cuina?
Sí, sí, sense moure's.
Val, intenten fer tots els possibles
perquè els toqui amb ell el viatge.
I canviar la seva vida,
les seves condicions.
Són molt diferents, eh?
Les dues porten vides molt diferents,
coincideixen a la cuina
i allí una mica serveis de catarsi, suposo, no?
Però porten vides,
no tenen problemàtiques diferents.
Clar, es pot identificar
amb diferents models de dona, no?
Una està atrapada amb la seva mare gran
i l'altra amb el seu marit, no?
I, bueno,
i ella superant també l'humor
i tantes hores a la cuina, no?
I explicant-se les seves coses
i la il·lusió de canviar tot això, no?
A través d'aquest concurs,
que en realitat, bueno,
és una metàfora
de que tot és possible canviar les coses, no?
Si tens algú amb qui recolzar-te, no?
I és la pare, així, com a entranyable
i després, bueno,
el que ideen per marxar
és el que és supercomèdia, clar.
Què destacaries com a especial de l'obra?
Ja ens has dit moltíssims,
molts detalls, moltes coses,
però per què diries que té ganxo?
Què destacaries que és excepcional
d'aquest menú del dia?
Per mi, això, no?
La relació entre elles
que fa que intentin
alguna cosa que tu des de fora
estàs veient,
però això és una bojeria,
com és possible, no?
I ho fan amb tanta il·lusió
que penses,
que allò de qui té un amic
té un regal,
doncs justament és això per mi
i també la possibilitat
que la il·lusió canviïa les coses, no?
I que és possible.
És com, per mi,
és el missatge,
tot i que, bueno,
passen més coses
i la vida és difícil,
però, bueno,
però tot es pot intentar millorar.
Esteu dalt de l'escenari,
participant d'aquesta cuina,
tu, Paloma Arza,
també Carmen Flores.
No sé si heu portat
el menú del dia,
també de gira?
Heu passat per diversos escenaris, no?
Sí, hem estat una miqueta aquí
per Catalunya,
a Granollers també,
i de fora hem estat Albacete
perquè la Carmen Flores
és, bueno,
és Albacete
i és la figura
d'allà, no?
Sí.
Vam omplir cada dia
i sí,
va estar molt bé.
I, de fet,
el següent sí que serà
anar a Barcelona
de cara a la temporada
vinent,
però, de moment,
estem aquí a la Trono
aquest cap de setmana
sencer.
Aquest cap de setmana sencer,
ja ho dius bé,
perquè és una mica
el tancament de cicle
i d'any
pel que fa a la Trono.
Us tenim avui aquesta nit
i també demà dissabte
en representació a les 9
i llavors diumenge
en representació
a les 7 de la tarda,
que és l'horari
allò de diumenge.
Sí, de diumenge.
Molt bé.
Però també ens fa content
saber que continua
el menú del dia,
que teniu prevés
de festa de Barcelona.
T'ho dic perquè, clar,
la setmana passada
just vam tancar.
Sembla que definitivament
el Bilderberg.
Sí, el Bilderberg.
Sí, seguro?
Ja l'hem matat del tot?
Sí, sí.
He dit que sí,
eren 108 funcions,
que això no és normal
i és el que pretenem ara
amb el menú,
també,
a veure si arribem
a prop dels 100.
Molt bé.
Molt bé.
Queden entrades,
em comentaves,
encara per dissabte
i diumenge.
Avui tenim la sessió
ja bastant tancada,
no?
Sí, bastant ple,
tot i que sempre
posem allò que diem
palcos al costat,
el que calgui,
no?
Sí.
Però, bueno,
hi ha alguna,
no sé si serà possible.
Alguna panya.
però, sí,
dissabte i diumenge
encara sí que podríem
alguna cadira
d'aquestes numerades
que tenim ara.
Doncs ja sabeu
que la Trono,
home,
gran no és.
Per tant,
si voleu anar,
reserveu,
truqueu,
demaneu a través d'internet
que us reservi una entrada
i si no,
on podem trucar
per l'home per fer via?
Mira,
directament al mòbil
639-28-77-40.
639-28-77-40.
Ho dic perquè
després que no volguéssiu anar-hi,
no?
I no ho feu a última hora
perquè la Trono és això.
Té la capacitat que té
i val la pena
gaudir d'aquests tres dies.
Menor del dia,
Paloma,
ja per tancar,
digue'ns una frase
o una paraula
que tu et faci,
o un moment,
que consideris,
no ho sé,
que et faci especial il·lusió
de l'obra.
Bé,
quan l'explica,
no?
Quan decideixen fer allò
que no puc explicar,
no?
Que diu,
per què no intentar
conseguir un sueño,
no?
Piensa que és
nostra recompensa,
le dice,
por tantos anys
d'esfuerzo,
por trabajar
día i noix,
por...
I, bueno,
i empieja a irse
de la olla
i tal,
i plantea
tot un panorama.
Per mi això
és la il·lusió
posada en escena.
Per tant,
una obra que ens il·lusionarà,
eh?
Suposo que te'n vas
amb un regús
d'enxamplament d'ànima,
de somriure als llavis,
però un regús positiu?
Sí,
clar,
a tothom,
jo penso que hi ha moments
que t'identifica,
sobretot perquè són molt diferents
i molt iguals,
perquè es van tornant,
quan una baixa,
l'altra,
la recolza,
és el seu suport
i van d'un costat
a l'altre,
no?
I penso que sí,
que és entrañable
de veure.
Doncs,
em sembla que,
vaja,
ja no us donem més pistes,
que us n'hem donat un munt,
eh?
i també jo li he de dir
que la Carmen Flores
és una gran actriu còmica
i és espectacular en escena.
Ella,
bueno,
ha tingut papers
en una altra companyia,
també,
el Teatro de Cerca
i té dos monòlegs
que són memorables,
o sigui,
que també val molt la pena
per veure en escena
la Carmen Flores.
Evidentment,
la Carmen Flores,
la Paloma Arza,
ja et coneixen,
Paloma,
el Joan Negri,
el tenim a la direcció,
vull dir que és tot
un caldo de cultiu interessant,
eh?
Molt bé,
molt bé.
Paloma,
moltíssimes gràcies.
Ens veiem a la Sala Trona,
recordeu funció avui divendres,
demà dissabte
i també diumenge
amb aquest menú del dia.
I abans de tancar l'entrevista,
tu de preguntes,
pregunta obligada,
fareu alguna cosa especial
abans de tancar l'any a la Trona?
Tenim cap d'any enguany?
No farem cap d'any.
No hi?
El que farem és que,
o sigui,
el públic que vulgui,
si ens porta una mena,
no sé,
uns postres,
uns torrons,
el que sigui,
tindran un dos per uno
d'entrada gratis
i podran compartir amb nosaltres
el bar de la Trona
en acabar la funció.
Ai,
però quan això,
Paloma?
Avui,
demà i diumenge.
Ah, però no m'havies dit això.
Això s'ha d'explicar.
O sigui,
venim a la representació
amb un detallet nadalenc,
uns torronets,
un...
Sí,
per compartir entre tots.
Molt bé.
I després,
quan s'acabin les tres funcions,
quan s'acabin,
es posa en comú
i s'acaba de fer la festa.
Això és.
Molt bé.
Vindem allà
i amb nosaltres
hem de reservar l'entrada
i dir-nos que portaran això
i que compartirem al final.
Molt bé,
molt bé.
Si anem despistats i no portem res,
no passa res, no?
No,
pot entrar igual.
dades estupendament
i ja està.
Ah, perquè si no tenim un dos per un.
Escolta,
val la pena, eh?
Val la pena.
Val la pena aprofitar
aquest dos per un.
Una ampolla de cava,
un o el que sigui,
no sé,
un postes especials,
el que vulguin.
Nosaltres posem el menú
i el públic i el postes.
Molt bé.
Anem convidats.
Molt bé, molt bé.
Paloma,
una abraçada
i ja sé que corro molt,
però també t'he de preguntar
si ja teniu molt enllestida
la programació
després de Nadal.
de primavera.
Sí, sí,
que tenim enllestida.
De fet,
si algú ve a la sala
o si ho passa allà
pel carrer de Míster-Citges
o la plaça del Vall
de Dames i Vells,
veuran que ja està
la programació,
la cartellera
posada allà a les portes.
Encara no l'heu presentada, però.
No, però es pot veure.
Es pot veure.
Bé, nosaltres ho farem
protocol·làriament
i ens esperarem
que passin festes
per presentar la programació,
però si aneu a les mires
no han trascú,
ho ha d'anar a la trona.
Així serà dels primers
de veure-ho.
Palomarza,
moltíssimes gràcies
i que vagi bé
aquest menú del dia.
Gràcies, Núria.