This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Imagineu un món on les persones valen el preu dels seus tributs,
on el valor es mesura en una espasa i on la terra és el premi per al més fort.
Imagineu que un grup de cavallers s'ajunten en un grup d'elit
per canviar aquest món a través de les armes,
mentre que al poble succeixen els abusos de poder,
els desnonaments i les fugides a la recerca d'una vida digna.
Sota aquesta premissa, sota la premissa de sobreviure davant d'un futur
enmig de tota aquesta història,
és el llibre, sota aquesta premissa es presenta el llibre de la Mari Carmen Tudela,
un llibre que es presenta aquesta tarda a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona,
la primera novel·la d'aquesta autora amb la qual ja en volem parlar
i ens acompanya ara a l'altra banda del fil telefònic.
Mari Carmen Tudela, molt bon dia.
Bon dia.
Feia una mica de lectura, de la introducció, de la sinopsis d'aquest llibre.
Explica'ns tu, vaja, de què tracta, què podem trobar si ens llegim aquest llibre.
Bueno, a veure, la presentació no és avui, és el divendres.
Val, és divendres.
Vale, pacifiquem.
Doncs comencem bé.
Fantàstic.
Doncs llavors, canviem.
La presentació és divendres, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
A les 7 de la tarda, sí.
És aquest divendres, eh?
12 d'abril.
Sí.
Perfecte.
I presentes aquest primer llibre que porta per títol Amanguemant.
Sí.
És la primera part d'una trilogia, que ara està molt de moda,
i, bueno, es presenta, doncs, sí, el que tu has llegit, no?
Una mica, doncs, una cosa que es pot transpapelar
al que estem vivint una mica ara mateix, a tot arreu,
i és, doncs, unes diferències socials molt grans,
un lloc on cadascú sembla que s'ha de defensar com pugui,
mentre que hi ha algú que intenta arreglar-ho,
però, bueno, doncs, no sé, no s'acaben de sortir, no?
I això, doncs, és una mica la lluita de les persones d'un dia a dia
i de saber sobreviure i intentar aprendre.
I, bueno, a part que és una història, doncs, juvenil,
que parla, doncs, de monstres i coses,
doncs, també hi ha aquest transfons, no?,
de problemes socials.
I, bueno, és una cosa que he volgut reflexar
perquè m'ha feia, no sé, sempre m'ha fet goig escriure
i, bueno, vaig decidir per fer literatura fantàstica.
De fet, és la teva primera novel·la,
però no és la primera vegada, òbviament,
que fas literatura,
perquè abans ja havies publicat, vaja,
havies escrit moltes coses, no?
Sí, sí.
El que passa que jo sempre m'he dedicat...
En què t'havies basat fins ara?
Doncs fins ara treballava molt en literatura, doncs,
didàctica per a nens,
sobretot amb nenes amb problemes de TDA,
i tot ho veiem des del punt de vista dels adults
i els nens ho veuen d'una altra forma.
Llavors, malauradament, jo he tingut...
Jo soc TDA i soc dislèxica
i jo he viscut això des de la part infantil
i sempre he procurat ajudar els nens
a entendre el que s'espera d'ells, no?
Perquè és un estat d'ància tan molt gran el que viuen.
Sí.
I ara t'has decidit a publicar aquesta primera novel·la
que, com deies, també va dirigida
amb aquest públic, potser no tan infantil,
un públic més jove, més adolescent, no?
Més jovenil.
Més coses, no.
Bé, de fet, no és una cosa que he fet ara,
és una cosa que volia fer sempre.
Jo, quan tenia 15 anys,
li vaig dir al meu pare que volia escriure
i el meu mario,
oh, és que per escriure s'ha de saber molt d'alguna cosa.
Clar, jo m'he passat tota la vida
esperant saber molt d'alguna cosa
i no, he trobat que no,
que sempre hi ha algú que sap molt més, no?
Llavors, doncs vaig dir,
mira, doncs escriu sobre alguna cosa
que només puguis saber tu,
que puguis inventar tu.
I, doncs, és una altra realitat
reflexada en la que tenim,
però, bé, doncs, que hi hagi una altra d'esperança, no?
I divertida.
Bé, per mi ho és...
Perdó, i com ha estat el procés
d'escriure, d'inventar,
de desenvolupar tota aquesta novel·la?
Des de quan fa que vas tenir les primeres idees, per exemple?
Fa quatre anys que vaig començar a pensar
en com volia que fos
tota la trama dels tres llibres
i, bueno, quan ja ho tenia una mica enfilat tot,
vaig començar a escriure el primer
i vaig estar un any.
Vaig estar un any escrivint el primer
i, clar, en aquest temps
jo he anat canviant,
les circumstàncies han anat canviant
i els personatges, doncs, també van canviant, no?
A mesura que passa el temps.
Perquè, clar, moltes vegades
t'enfrontes a coses que,
que des de fora,
semblen molt fàcils,
però quan estàs davant, doncs,
bueno, doncs, no és tan fàcil, no?
I està una mica explicat
des del punt de vista
de diversos protagonistes
com ho veuen cada un
des del seu punt de vista,
les situacions en què es troben, no?
I llavors fas...
És una mica com fer entendre,
doncs, que no només tens tu una opinió,
els altres també en tenen, no?
I si tu aconsegueixes
que els altres entenguin l'opinió dels altres,
llavors et fa pensar, no?
Et fa pensar, dius, a veure,
jo ho veig blanc,
però si aquell ho veu negre,
però el que serà, no?
I és una mica així, doncs,
d'intentar fer entendre
que a vegades ens fiquem molt, molt...
que fiquem molt en...
Això hauria de ser així,
però, doncs, no ho és així,
serà per alguna cosa, no?
És una mica un joc mental.
Deies que la idea és escriure tres llibres?
Sí.
O sigui, ara n'has publicat el primer
i, clar, en queden dos més.
Sí.
Com tens aquest projecte?
Bueno, el segon està acabat, ja.
El segon ja el tenim, eh?
Sí, jo el tinc.
El tens tu, vull dir...
No, no, clar, clar, vull dir que ja el tenim...
Això ja ho tindríem, eh?
Aquest segon llibre ja el tindríem.
I ara estàs immersa en el tercer, imagina't.
En el tercer, que, bueno,
que ja és allò com que puja una muntanya russa, no?
Quan ja estàs a dalt no t'ha quedat més remei que baixar.
O sigui, ara ja anem a pencar i a fer, bueno, el gran final,
que realment el primer començà amb una escena, doncs, del tercer llibre,
perquè es vegi una diferència, no?
Perquè comença una miqueta suau,
però al final acaba sent una cosa, doncs, bueno,
una gran batalla, com són aquests tipus de llibres, no?
I és molt impactant veure la diferència que hi ha
des de la primera part fins a l'última, no?
Perquè, doncs, en el procés, doncs, van passant moltes coses
i s'hi va afegint molta gent, tot el poble s'hi afegeix a una lluita,
doncs, que, bueno, per defensar-se, no?
És... a veure, jo, per mi, és emocionant.
I la poca gent que ho ha llegit,
perquè encara no està, sortirà el dia 12,
també li ha agradat molt i, sobretot, perquè emociona
i te fa sentir, doncs, que, bueno,
que sempre es pot fer alguna cosa, no?, per solucionar les coses.
I, Mari Carme, resolt-nos un dubte, un dubte.
Per què amanguem-n? Perquè sona com a...
Bueno, a veure, sí, és que jo vaig inventar...
Què vol dir, aquesta paraula?
Mira, jo vaig inventar un planeta,
vaig inventar quatre continents,
quatre races diferents,
i entre totes aquestes races s'hi va fer un grup d'elit selecte,
que és una germana... una...
Sí.
Una germandat de cavalleros,
no sé bon ben bé com diu en català, no?
Ah, una germandat, sí, una germ...
Sí, i aquest tenen un idioma propi,
i llavors vaig inventar aquest idioma.
I amanguem-n és una paraula que significa
mi corazón se alegra de verte,
és com una salutació,
que es fa entre cavallers.
És la salutació que tenen entre ells per saludar-se.
I aquest és el títol d'aquest primer llibre.
Aquest és el títol del primer llibre, sí.
Un llibre, ara diem-ho bé,
que es presenta divendres, dia 12,
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona,
això ho teníem bé.
Com anirà aquesta presentació?
Què heu previst, Mari Carmen?
Bé, vindrà l'editor, que és de Castelló,
que ha apostat per mi, és molt valent.
Quin editorial, amb quin editorial has publicat aquest llibre?
Editorial Hades.
Hades.
És un editorial molt jove,
però que està sortint amb molta empenta
i està donant oportunitats a la gent que comencem.
Jo l'hi agraeixo molt,
estic molt contenta de conèixer-lo.
i vindrà ell, farà una miqueta la seva part de la presentació.
A continuació, jo parlaré una miqueta sobre,
bé, més o menys com ara, no?,
sobre el tema del llibre i com se m'ha acudit d'escriure-lo i tal.
I després es farà una filmada de llibres
a tot el que vulgui venir i comprar-lo,
perquè és un llibre...
A veure, a la portada sola, a mi ja m'emociona.
Per qui no et conegui, Mari Carmen,
fes-nos una mica...
Vaja, qui és Mari Carmen Tudela?
Doncs Mari Carmen Tudela és una persona que va néixer a Tarragona,
que ha viscut tota la vida a Tarragona,
que tota la vida s'ha dedicat bàsicament a la logística,
he estat cap de tràfic de transport privat,
de premsa, de paqueteria, de camions,
de mercaderies amb ADR...
I, bueno, doncs, per uns problemes personals
vaig haver de deixar aquest món
i cuidar dels meus fills.
I, bueno, va ser el temps que vaig dir,
vinga, va, doncs ara és el teu moment,
ara tens temps, pots fer-ho,
doncs vinga, som-hi, no?
I així va començar la història.
Quan vaig tenir temps per poder fer-ho,
doncs me vaig dedicar a això,
però realment, literàriament,
llevat del que jo hagi pogut escriure,
doncs com a per mi,
per la gent que tinc al voltant
i contes i coses així molt boniquetes,
no havia fet mai una...
Bueno, me vaig embarcar en un projecte
i després pensava,
és que tu no t'ho pots fer fàcil,
no, has d'anar per totes, no?
I aquí estem.
I què esperes de la crítica?
Perquè, clar, això fa por, no?
Quan veus la primera novel·la, dius...
Ostres, a veure...
Clar, ara jo, per exemple,
aquí a les notes tenia...
També t'ho volia preguntar
si realment el llibre,
o esperes que la gent ho digui,
té certes reminiscències
a d'altres novel·les,
com poden ser, per exemple,
El senyor dels anells.
Imagino que al cap i a la fi
un acaba escrivint, doncs,
bevent una mica
del que ha llegit, no?,
a la seva vida.
Clar, jo he llegit
molta literatura d'aquest tipus
i era...
Bueno, de fet, jo,
aquesta novel·la,
quan jo vaig llegir
El senyor dels anells,
jo vaig dir
Jo quiero hacer una cosa així.
Així, en mi modestia.
Sí, sí.
I no, realment no s'hi sembla,
però, bueno,
doncs, està una mica ambientada així.
Realment,
jo no tinc...
Tinc imaginació,
però no tanta.
I llavors jo m'he basat
en personatges humans
i algun tipus de monstre,
doncs, bueno,
per ficar una miqueta
de salsilla a l'assumpte.
Però, sí, a veure,
la crítica,
doncs, bueno,
és un risc,
és un risc
que has de córrer,
perquè jo conec...
Hi ha gent
que ara m'està dient
que me coneix tota la vida.
Com has put
atrevir-te a fer això
si tu mai ens has deixat
llegir coses teves, no?
Però, bueno,
és una cosa que ha sortit,
ha anat sortint així,
tothom deia
vinga, fes-ho,
va, presenta-ho,
presenta-ho,
que és bo, que és bo,
i dic, bueno,
doncs, vinga, endavant.
I, a veure,
és evident que a tothom
no li agradarà
i que, doncs, bueno,
doncs, algú em pot criticar.
El que sí que m'ha sorprès
és que jo pensava
que quan presentes
un llibre a un editorial
ells te fan correccions
de l'estil
i coses d'aquestes
que jo confiava en això, no?
I resulta que no,
que s'ha publicat
tal qual jo l'he presentat.
Vull dir que
tampoc serà tan dolent.
No, no,
ja veig també
que les editorials
no vagin confiant
amb els autors
i jo crec que, doncs,
el fet que t'ho hagin publicat
ja, imagino que ja és una il·lusió.
És una il·lusió
i és un...
és un...
bueno,
ja voldrien.
Hi ha moltíssima gent
que escriu
i possiblement millor que jo
que vol una oportunitat
i jo, doncs, bueno,
me puc.
Vamos.
estic agraïdíssima
i estic molt contenta.
Per mi això ja sol
ja és un...
un logro
que, bueno,
que per mi
és molt important.
Caldrà esperar.
A partir de quin dia
el trobem a les llibreries?
Ja a partir del dia 12 d'abril
o caldrà esperar encara?
Bueno,
després anem a Sant Jordi
a Barcelona
a fer la presentació
a Barcelona
al passeig de Sant Joan
i a partir d'allí
se farà la distribució
a les llibreries.
El que passa
és que la distribuïdora,
com que és petiteta,
no arriba a tothom
i llavors, doncs,
a mi em va comentar
l'editor
que si qualsevol llibreria
que el vulgui tenir
li demana,
ell li enviarà
independentment
que la distribuïdora
li arribi o no.
O sigui,
que si alguna llibreria
a Tarragona
que el vol tenir
i casualment no treballa
amb l'editorial Hades,
cap problema.
Envien-nos-hi un correu,
ells ho enviaran
i faran
tota la distribució
que faci falta.
És a dir,
que previsiblement
cap a finals d'aquest mes
ja podrem tenir
a les nostres mans
aquest amanguemant
de Maricarmen Tudela
que es presenta
aquest divendres
el 12 d'abril
a les selectes
de l'Ajuntament de Tarragona.
Valors perduts,
noves formes de subsistència,
amenaces,
vaja,
moltíssimes coses
les que es concentren
en aquest llibre.
Maricarmen,
si digues.
El dia 23
per Sant Jordi
no es farà
a les llibreries
però hi haurà
una sola llibreria
que el tindrà
perquè és la de Sant Jordi
i me'l va demanar
per fer la presentació
per poder-ho vendre
aquell dia
i jo estaré
per la tarda
fer-me llibres
al quiost del barri
al carrer Francisco Bastos.
Val.
Qui estarà a la venda
el dia de Sant Jordi?
Perfecte,
allà al carrer
Francesc Bastos
a la ciutat de Tarragona.
Doncs,
Maricarmen,
a tu de la
moltíssimes gràcies
i acabem amb la manguemant,
no?
Que és la millor manera.
Doncs moltes gràcies,
Maricarmen.
Que vagi molt bé,
gràcies,
bon dia.
Gràcies a tu,
adéu,
bon dia.