Fins demà!
Fins demà!
Ens acompanya Jordi Gené, de Convergència i Unió, vicepresident quart del Congrés dels Diputats.
Senyor Gené, molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
I bon any.
Igualment, bon any a tots els que ens escolten.
Tot i que som viat 17, però com que no s'havien vist des de l'any passat, doncs molt bon any.
Serà un bon any, efectivament, a nivell polític, creu?
Més que si ho serà a nivell polític o no, perquè la situació està amb molta tensió,
el que hem de desitjar és que ho sigui per tots els que ens escolten,
per les persones que estan buscant feina que la trobin, això seria un bon any.
que milloréssim la qualitat de l'ensenyament, això seria un bon any.
Que generéssim ocupació, això seria un bon any.
Que vingués més turisme a la nostra costa i al nostre turisme rural, això seria un bon any.
Per tant, més enllà de si ho serà a nivell polític, que en tinc els meus dubtes,
jo el que sí que espero és que siguem capaços entre tots de millorar el dia a dia de tothom
i sobretot els que més ho necessiten ara.
Que vinguin prou, per exemple, nous turistes o més turistes depèn també una mica,
i en bona part, de la promoció d'una banda, però també de que hagi bones infraestructures.
Estem en una situació que parlem reiteradament de la 27, del tercer fil,
aquest 2013 seguirem parlant de la 27, perquè, escolti'm, no hi ha manera, no?
El que ha passat en els pressupostos generals de l'Estat d'aquest any 2013
és un compte enrere que no podem admetre.
I aquest any 2013 ha de servir per fer replantejar aquesta nefasta decisió.
És a dir, la 27 s'hi ha invertit molts milions, molts,
però no pot ser que es planifiqui pràcticament l'obra fins al Morell
i del Morell cap al que ha de ser Valls, la variant de Valls, cap a Montblanc,
quedi pràcticament sense dotació.
quan ja s'hi han gastat molts diners.
Aquí sí que és una infraestructura productiva,
perquè ens uneix amb el nord de l'Estat,
és connexió del port,
per tant també per tot el que suposa per l'activitat econòmica el port,
totes les indústries, però sobretot el turisme,
la gent que ens ha de venir.
I quanta gent ve de l'Aragó i vol venir a Salou,
o vol venir a Torra d'Embarra, o vol venir a Tarragona,
i quin han de passar fins al Vendrell si venen per a l'autopista i venir,
és una recolada.
Que no hi hagi un nexe directe entre el que és Lleida i Tarragona,
no ens ho podem admetre.
I ara que hem fet l'eix transversal,
desdoblat,
és una reflexió més que ens hem de fer.
A veure si serà més fàcil anar de Lleida a Girona
que el que ens pot costar anant per Coll de Lillo,
anant per on sigui,
el que és anar de Tarragona a Lleida,
quan estem molt més a prop.
Per tant, és un tema que no ens podem permetre
i l'A27 ha de ser una realitat.
Ara que m'ha parlat de l'eix transversal,
què en pensa de l'eurovinyeta?
L'hem d'acabar aplicant?
És una mesura que té una lògica molt important
amb el que suposa l'eix transversal
el paguem tots nosaltres.
L'utilitzem o no?
Tots l'hem pagat,
perquè és una obra pública.
Que en aquest cas la Generalitat
entregui un profit
d'aquell tràfic de mercaderies internacional
que se n'aprofitarà
i que més a més s'estalviarà uns peatges
perquè ara baixen per l'eix de la B30
per Sant Cugat, Martorell,
i acaben passant per l'A2
i ara passant per l'eix transversal.
Doncs aquests que deixaran l'autopista de Granollers
per passar per l'eix transversal
i que fan negoci,
és lògic que la Generalitat
posi aquesta manera
de cobrar aquesta eurovinyeta
com fan altres països
i és una manera d'amortitzar
un cost que hem pagat entre tots,
que els que l'utilitzen aquest tràfic de mercaderies
puguin revertir alguns diners a la Generalitat
a mi em sembla molt correcte.
I més en un moment en què la Generalitat
està en una situació d'asfixia molt gran.
Des d'avui no es pot cobrar l'euro per recepta.
Què en pensa?
Em penso que hi ha una gran hipocresia
quan des del Govern de Madrid
se'ns exigeix tant i tant
reduir el dèficit.
Tant i tant
complim l'objectiu d'estabilitat pressupostària.
Se'ns exigeix tot això
i quan intentes
buscar alguna mesura
amb racionalitat
amb aquelles persones que no poden pagar
tenen un topall al llarg de l'any
per tant
i això permetia
uns ingressos a la Generalitat
de centenars de milions d'euros l'any
que bé ens van
per intentar
d'alguna manera salvar el sistema sanitari català
que ara en facin marxa enrere
els mateixos que després ens exigiran
complir més
amb el que és el dèficit.
Entenc que és
d'alguna manera tirar la pedra i amagar la mà
i això no pot ser
i igual passa també
amb els dipòsits bancaris
la nova taxa que havíem fet
dels dipòsits bancaris
també l'han deixada sense efecte
i són aspectes també
algunes taxes judicials
tot això fa que al final
la Generalitat estigui obligada
a tenir més difícil el compliment
que ells mateixos ens exigeixen
de no fer dèficit.
Què li sembla la taxa judicial
en què casó la ministra Gallardón?
Vostè, en fi, és del ram, diguem-ne.
Crec que els advocats, els procuradors
estan en una crítica legítima.
Aquella sí que és una taxa
que allunya la justícia de persones
que estan en el seu dret
d'iniciar un litigi
i que potser no l'iniciaran
perquè veuran que hi ha una taxa
que com que no estan en l'ombral mínim
de pobresa
però que sí que són classes mitjanes
que ja no volen més despeses
que veuen els judicis
tal com està la justícia
molt costa amunt
i si a sobre han de pagar una taxa
doncs els allunya
i llavors no és justícia.
Quan la justícia
el ciutadà del carrer
no la veu propera
perquè li pugui solucionar
allò que ell creu
que li ha de reparar
un poder independent
llavors no és justícia.
Per tant,
jo crec que les crítiques
que s'estan fent
i molt directament
des del món col·legial
dels advocats
dels procuradors
que representen els ciutadans
en aquest cas
perquè ells tenen els clients
i saben
de quina manera
molts clients
s'allunyaran
de pleitejar
per una taxa
i això no és una bona notícia
per un estat de dret.
És inconstitucional?
Això ho haurà de dir
el Tribunal Constitucional
però vull fer
una precisió.
Quan l'estat
impugna
una llei catalana
queden suspens
perquè ho diu la Constitució
l'article 161
li dona una puta estat
si l'estat
és el que impugna
una llei
d'una comunitat autònoma
aquesta queda en suspens
no és que el Tribunal
la suspengui
és que queda en suspens
perquè ho ha demanat
té una prerrogativa
de l'estat
en canvi
quan és la Generalitat
la que impugna
una llei de l'estat
aquesta no queda
automàticament en suspens
és un desequilibri
que tenim
i per tant
si s'apliqués
en el tema
de les taxes
de l'estat
el mateix
que ens apliquen a nosaltres
ara ja estarien en suspens
però com que
nosaltres no tenim
aquesta prerrogativa
que sí que té l'estat
és per això
moltes vegades
s'informa
oh és que el Tribunal
ha penalitzat
no no
és que no pot fer
altra cosa el Tribunal
si l'admet a tràmit
queda suspès
5 mesos
i això és el que ha passat
amb les taxes catalanes
amb l'Europa Recepta
i esperem
que d'aquí 5 mesos
es pugui aixecar
aquesta suspensió
una notícia
d'àmbit general
que s'ha conegut
avui mateix
és que el Parlament Europeu
proposa soprimir ministeris
que no tinguin
que no tinguin competència
això és el que ens reclama
tothom
ningú vol pagar
administracions sobreres
tothom el que vol
és que qui
obre una finestreta pública
estigui justificat
el que fa
i jo em pregunto
si totes les comunitats autònomes
tenen competència exclusiva
en cultura
què fem
amb un Ministeri de Cultura?
Què fem?
Si totes les comunitats autònomes
estan exercint
la competència
en sanitat
què fem
amb un Ministeri de Sanitat?
Això són estructures
que paguem
són delegats ministerials
a la província de Tarragona
que ens hi posen
i que paguem
i que els podria assumir
la Generalitat
com a administració única
i això
no ho diu
Convergència Unió
jo ho deia
el senyor Farag
en el seu temps
de buscar la manera
que la comunitat autònoma
fos l'administració única
del territori
la finestreta única
l'administració propera
evidentment
també amb les administracions locals
que aquestes
evidentment
tenen una funció
cap dalt
de proximitat també
tornant
si li sembla
a l'àmbit local
a l'estratament local
vostè no sé si és
o ha estat professor
de diferents universitats
entre elles
la Rovira i Virgili
sabrà que demà
s'aprova
al Plenari de Tarragona
al Plenari Municipal
una moció
i instància
del Partit Popular
per canviar
el nom de la universitat
i perquè es passi a dir
de Tarragona
què li sembla?
Jo crec que és un debat
que en els seus dies
es va tenir
es va optar
pel nom
de la Universitat
Rovira i Virgili
si anéssim
a l'origen
hi havia altres alternatives
és evident
però jo crec que l'alternativa
que es va agafar
en el seu dia
ara no està generant
polèmica
i crec
i això crec que sí
que és el més important
més enllà del nom
aquí a Tarragona
tenim
la Universitat Rovira i Virgili
que és de prestigi internacional
que ha guanyat
un premi d'excel·lència europea
en competitivitat
en l'àmbit regional
i l'ha guanyat
la Universitat Rovira i Virgili
s'està fent un nom
la Universitat Rovira i Virgili
en el conjunt
de les universitats
de l'Estat
i del món
més enllà
de si l'anomenem
d'una manera
o l'anomenem
d'una altra
sí que és cert
que era un debat
possible i obert
que jo hagués entès
que la denominació
hagués sigut una altra
quan es va crear
jo no sé si ara
la prioritat
és anar canviant
els noms
d'una institució
que per cert
funciona molt bé
el seu rector
senyor Grau
jo crec que està fent
una gran tasca
i ha fet una tasca
també de lideratge
en l'àmbit universitari català
durant el temps
que ha sigut
el portaveu
dels diversos rectors
i crec que
hem d'estar orgullosos
a Tarragona
i a tota la demarcació
de tenir una universitat
com la Rovira i Virgili
que està
en un punt d'excel·lència
que és el que ens convé
en aquest moment
en l'àmbit universitari
de fet el rector
ahir mateix
aquí on està vostè ara
però ahir mateix
i en aquesta hora
deia que hi ha altres prioritats
a banda
d'aquesta del nom
i que també parlava
d'aquesta excel·lència internacional
una d'elles
és el pressupost
és a dir
els diners que entren
a la universitat pública
pressupost
que d'una banda
depèn de la Generalitat
però també part de l'Estat
a través de
en fi
diferents canals
per ella
creu
trontolla
el sistema universitari públic
ja no li dic
només català
sinó a nivell d'Espanya
el que trontolla
és
l'excel·lència
universitària
quan
requerim
beques específiques
per investigar
i aquí és on trontolla
hi ha dos parts
en un pressupost
universitari
el dia a dia
de l'anar tirant
de proveir
els professors
que han de fer
les classes
que les persones
matriculades
puguin tenir
una aula
per examinar-se
per rebre
la docència
i per adquirir
en el seu dia
el grau
i l'altre
que és menys tangible
però molt important
quins diners
dediquem
a investigar
en una universitat
a recerca
a realment
innovar
això és el que li dona
el punt de qualitat
a l'àmbit universitari
més enllà
de la docència estricta
i aquí és on
t'aparillen
perquè és on
també es retagien
i això
allunya
l'estat espanyol
de la competitivitat
a nivell del món
i l'estat espanyol
hauria de ser capaç
amb el nombre
de universitaris
tant que tenim
de ser sempre
en els primers llocs
de noves recerques
universitàries
que fan avançar
la societat
i aquí
si anem retallant
com està fent
el senyor Bert
doncs estarem
amb una
m'imagino que jo no vaig
escoltar el rector
ahir
però segur que també
feia aquesta reflexió
no podem
tallar el que és
el que ens ha de fer
progressar
amb l'excel·lència
de recerca
i d'investigació
en un futur
i Catalunya
sempre hem estat pioners
serà una de les prioritats
de Convergència i Unió
des de la cambra
a Madrid
de defensar justament
això
l'educació
ho és
ho és a nivell
del Congrés dels Diputats
i ho és també
a nivell
de la Generalitat
el doctor
Mas Cullell
és un eminent
investigador universitari
amb fama
i prestigi
doncs als Estats Units
a Harvard
i a tot arreu
on ha passat
ha donat un punt
d'excel·lència
universitària
ell des que va entrar
al govern de Catalunya
ara ja fa més de dos anys
va voler
portar a terme
el terme
d'universitats
ell havia sigut
amb el president Pujol
conseller
també de l'àmbit universitari
i economia
ha passat
a tenir universitats
precisament
perquè una persona
com en Mas Cullell
sap la importància
de dedicar-se
intensament
a aquesta
aquesta investigació
i a aquesta
recerca continuada
que dona
l'excel·lència
d'un país
Quins seran els altres
seixos que defensaran
des de Madrid
si parlem del territori
de Casanosta
del Camp de Tarragona
Nosaltres
hi ha un eix
principalíssim
que és el tema
de les infraestructures
que no volem ser
el cul de sac
de Catalunya
i que les comarques
del Camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
necessitem
que
alguns
dels
històrics
endarreriments
es superin ja
i posaré
algun exemple
que tothom
ens entendrà
ràpidament
no únicament
necessitaríem
l'alta velocitat
que hagués entrat
a la ciutat de Tarragona
sinó que el que necessitem
i el que ens urgeix més
és
que la línia normal
de regionals
coneix Tarragona
en Barcelona
tingui
un millor servei
vagin millors prestacions
i vagin millors trens
perquè
s'estan produint
uns greuges comparatius
molt i molt alts
entre altres
capitals catalanes
i el que és
Tarragona
nosaltres hem d'exigir
que aquest famós
corredor mediterrani
que tant se'n parla
denunciar un cop més
i ho estem fent
cada any
des de fa molts anys
des de Convergència Unió
que encara ara
de Vendellós
a Vilaseca
hi ha aquest tram
d'una línia
única
amb ample ibèric
en què si s'encalla
un tren
jo estava a l'estació
d'Hospitalat de l'Infant
i venia el meu fill
amb tren
i l'esperava a l'estació
i no arribava
amb endarreriment
el truco
i li dic
Enric
oi que estàs a l'estació
de Montroig
que és la que venia abans
i venia de Sant Vicenç
i diu
sí
com ho saps
perquè aquí hi ha un tren
encallat
que ha sortit d'Hospitalet
i si és segur
que com que només
hi ha una sola via
tu no pots venir
de Montroig
d'Hospitalet de l'Infant
perquè en què s'averia
un tren
i allà n'hi viu
un de variat
col·lapsa tota la línia
això
és inadmissible
és inadmissible
que
per anar de Barcelona
a València
o de Tarragona
a València
no hi hagi una connexió directa
i en canvi
puguis anar de València a Madrid
com fent un passeig
això és allunyar
el corredor del Mediterrani
i això ha de ser
també un objectiu
per tant
tot el tema ferroviari
tot el tema
de la 340
no se'n parla tant
i és molt important
parlem molt de l'A27
que és un eix
però la 340
si algú
per exemple
jo
aquest dematí
hi ha un semàfor
a la Gornal
jo estava a les 9
del matí
el semàfor
de la Gornal
parat
Nacional 340
entre l'Arbós
i el Vendrell
encara una via
d'alta capacitat
en què té semàfors
en el seu trajecte
i no està
desdoblada
com a autovia
i mentrestant
anem fent
l'autovia de la Plata
cap a Extremadura
i coses d'aquestes
que no hi ha
trànsits d'intensitat
grans
i en canvi
que algú a l'estiu
provi d'anar
de creixer
i a Comarruca
per la 340
i veurem el que li costa
això són coses
que ens allunyen
de la competitivitat
del territori
per tant
hem de fer també
un eix important
el tercer fil
creuen que ha de ser
provisional?
el tercer fil
ha de ser provisional
perquè
el que s'ha de fer
és
una connexió
definitiva
de mercaderies
el que sí que és cert
és que no està planificada
aquesta
la Reus Roda
jo convido
jo ho he fet
a passejar-se
per l'actual traçat
de la Reus Roda
hi ha trams
que estan inexistents
túnels
que s'han de fer de nou
això estem parlant
de molts i molts anys
poder-ho veure a realitat
per tant
hem de demanar
nosaltres hem demanat
als pressupostos
d'aquest any
que s'impulsi
una vegada
la Reus Roda
i no ens fan cas
des del PP
i que es faci
provisionalment
el tercer fil
el tercer fil
ha de ser provisional
perquè nosaltres
hem de donar
una solució definitiva
a la façana marítima
de Tarragona
i hem d'integrar
plenament
el ferrocarril
a la ciutat
i veure realment
com
l'actual model
no és el més acceptable
i hem de buscar
un model definitiu
que no passa
evidentment
pel tercer fil
però el tercer fil
és una aposta
de competitivitat
immediata
que permetrà
ajudar molt
el port
jo no vull
que el port de Barcelona
tingui un tercer fil
fins a aquesta Ibisbal
i que no el tingui
el port de Tarragona
perquè estic restant
competitivitat
al port de Tarragona
i això són ingressos
pel port de Tarragona
pel territori
i per les indústries
d'aquí
i per tant
no m'ho puc permetre
és massa important
que aquesta competitivitat
de tenir
València
l'està reclamant
també
però clar
reclamem un tercer fil
però reclamem també
sobretot
el corredor mediterrani
i poder
encarrilar definitivament
també la línia Reus Roda
que ha de ser
la solució definitiva
Les relacions
amb el Partit Popular
seran més complexes
que mai
en aquest any
2013
arran del que
està passant
a Catalunya
Catalunya
Catalunya ha fet
una aposta
que s'ha legitimat
a les urnes
i s'ha pactat
un programa d'investidura
i democràticament
Catalunya fa el seu camí
i el que
hem de
demanar
és que
quan les coses
es fan
democràticament
puguin ser respectades
i aquest serà
el gran debat
que tindrem aquest any
fins a quin punt
som capaços
de respectar
el que
amani
democràticament
de la voluntat
d'un poble
expressada
en una votació
i en uns
diputats
elegits
que pacten
un programa
de govern
i per tant
jo faig una apel·lació
al diàleg
crec que
el català
és un poble
dialogant
hem de dialogar
i hem d'avançar
amb el diàleg
i el respecte
democràtic
i això també
dependrà
de l'altra part
i del govern
de l'estat
que vegi
que hi ha
aquesta voluntat
serena
constructiva
de Catalunya
d'anar endavant
els acords
per exemple
la Diputació
de Barcelona
amb alguns
consells comarcals
amb alguns
ajuntaments
no gaires
a nivell
de Catalunya
també
podem
perillar
aquest 2013
avui
se'n parlava
de fet
se'n parla
això es veurà
faltarà
veure quin és
jo soc dels que
creu que no
s'ha de barrejar
el govern
d'un municipi
perquè a vegades
si en un municipi
funciona bé
un govern
no necessàriament
sempre s'ha de barrejar
amb les polítiques
que per sobre
els partits
que han fet
govern
en un municipi
determinat
doncs
hi ha
ajuntaments
de la nostra
demarcació
que estan
en un pacte
entre
PSC i PP
i això ho hem vist
i a vegades
hi ha pactes
estranys
això és que
el PSC i el PP
estan d'acord
no
no ho estan
però amb aquell
municipi
determinat
doncs s'han posat
d'acord
això són
coses
que passen
i no s'haurien
necessàriament
la pròpia
autonomia
municipal
però clar
les direccions
de cada partit
també
lògicament
el context global
influencia
i per tant
en cada cas
es decidirà
el que es cregui
més convenient
Quin marge
de maniobre
tenen davant
d'un govern
del Partit Popular
amb majoria absoluta
al Congrés
hi ha veritablement
alguna
diguem
alguna finestra
oberta
per tal de poder
impulsar
coses d'interès
pel territori
com per exemple
parlaven del 27
o d'altres
les finestres
depenen
de qui
té la clau
de la majoria
que és una sola
força
que és el PP
d'aquí el risc
de les majories
absolutes
perquè clar
quan has de pactar
pots negociar
coses
quan un
doncs té la clau
de dir sí
no
sí no
en cada una
de les votacions
sense necessitat
de cap més altre grup
dificulta
que a vegades
doncs
peticions regítimes
per un territori
es puguin portar
a terme
i d'aquí
que nosaltres
hem de ser
molt i molt
insistents
en buscar
la complicitat
de la societat
amb allò que demanem
i aquí a Tarragona
amb tot el tema
de les infraestructures
crec que aquesta complicitat
la tenim
la pròpia
cambra de comerç
el port
totes
totes les associacions
els sindicats
tothom està
perquè hi ha
infraestructures
que no es poden demorar més
i per tant
amb la força
de la societat
amb la força
que ens dona
els vots
que vam obtenir
aquí al Partit Popular
és de les poques demarcacions
en què
la demarcació
de Tarragona
va quedar tercer
és la tercera força
en quant
a vots
a les eleccions
generals
tot arreu
pràcticament
guanya
el Partit Popular
però a Catalunya
i també
la demarcació
de Tarragona
va quedar tercer
per tant
ha de tenir en compte
que els altres representants
representem opcions
que han guanyat
en el territori
i per tant
que en teoria
tenim un recolzament
de la ciutadania
important
i a part d'acabar
Jordi Jané
hi ha per tant
algun
diguem-ne
missatge
d'esperança
de cara a 2013
creu?
Jo
primer
crec que tenim
l'obligació
de difondre
missatges
en positiu
crec que aquí
a Tarragona
tenim els elements
per ensortir-nos
en molt millor
que altres demarcacions
jo
al Congrés dels Diputats
parlo amb diputats
d'altres demarcacions
que els hi veig
molt més negre
però nosaltres aquí
tenim
la força
d'una ciutat
com Tarragona
amb tot
l'arrelament
cultural
que té
ciutats
com Reus
com Tortosa
com El Vendrell
com Valls
com Cambrils
com Vilaseca
com Salou
com Calafell
com a Emposta
tot això dona una vitalitat
no som allò de dir
és que
hi ha un únic nucli
important
i allò de més és
no, no
aquí hi ha
una estructura territorial
molt important
que ens cohesiona
tenim ruta cultural
ruta turística
una bona costa
que tenim
amb banderes blaves
i ben cuidada
indústria
que és molt important
indústria energètica
també
comunicacions
perquè encara que hem estat
oblidats
aquí ens hi passa
a la xarxa
d'autopistes
l'estació
d'alta velocitat
no ens queda cèntrica
a la ciutat
però tenim estació
a la demarcació
i hem de donar
la màxima potencialitat
a tot allò que tenim
noves inversions
aquí por aventura
que s'anuncien
tot això
ajudarà
segur
a dinamitzar
a Rússia
ens miren
com un lloc
idoni per venir
doncs tot això
s'ha de potenciar
i això vull recordar
ara que és festa major Vilaseca
que l'alcalde Vilaseca
i president de la Diputació
va ser un gran impulsor
el senyor Poblet
i va venir al Congrés
i els diputats
el vam ajudar
a fer contactes
amb Rússia
per atreure realment
i obrir
aquest turisme rús
que està venint aquí
que està invertint
que està comprant
i això
són notes d'optimisme
que no ens hem de deixar
som la segona gran àrea
de Catalunya
i per tant
tenim molt per pujar
i jo soc optimista
Jordi i Janer
gràcies per acompanyar-nos
que vagi bé
aquest nou any
al Congrés de Diputats
com a vicepresident
quart de la Cambra
i diputat naturalment
per les nostres comarques
gràcies per acompanyar-nos
i bon viatge cap a Madrid
moltes gràcies a tots
i esperem
que aquest viatge cap a Madrid
sigui un viatge
al final
que el diàleg
pugui arribar a ser possible
també