Us imagineu aquesta sonoritat
en l'església de les Carmelites
descalces, aquí a Tarragona?
Ha tocat a la catedral, com qui diu.
Doncs sí, els podreu escoltar divendres 31 de maig
a dos quarts de 9 és un concert
que en aquest marc i en aquesta sonoritat
ens oferiran la formació
MUOM, una formació, una coral
de cants harmònics.
En parlem amb un dels seus components,
amb el Moisés Pérez, de fet un dels fundadors.
Moisés, bon dia. Bon dia.
I ens acompanya també el Javier Cartujo,
que és un moment que l'impulso promotor
de les activitats que MUOM farà en aquest Arragona.
Bon dia, Javier. Hola, bon dia, Núria.
Hauríem de començar clarint què és això
d'una coral de càmera de cants harmònics.
De cants harmònics. A veure.
Sí, és una manera de dir-lo en el món occidental.
També, pròpiament, serien cants difònics.
L'altra manera de dir-ho, per l'afonia.
En realitat és que un mateix cantant
està fent dos sons al mateix temps.
i llavors aquí és junta que tots els components
estem fent dos sons al mateix temps.
Un dels sons que sona és com la veu cantada normal
i l'altre son seria com pertany a la mateixa veu,
fent una tècnica que modifica el suficient la veu
perquè soni un dels harmònics,
que és el timbre de la veu que està càrregat d'armònics,
farien que un dels harmònics es destaquï concretament,
fins i tot al punt d'arribar a fer melodies en aquest harmònic,
mantenint la base de la veu.
Escoltem, escoltem com sona i ara continuem preguntant.
Aquesta sonoritat màgica, com dèiem,
la podreu escoltar en directe aquí a Tarragona,
el 31 de maig, serà a l'Església de les Carmelites Descalces.
La formació és Mom.
Quanta gent estem escoltant?
Són un setet,
que la majoria són quatre persones d'aquí,
un que és d'Itàlia, un altre de Canadà,
una altra noia de Canadà
i un altre de Nova York,
i estem afincats una mica per Barcelona.
Quina història té, Mom?
Em deieu que sou l'única coral d'aquestes característiques a l'Estat.
D'on ve la tradició dels camps harmònics?
Els camps harmònics,
aquest camp d'ifònics comença en el món occidental,
comença als anys 70, més o menys.
Arriban uns enregistraments del centre d'Àsia,
de Mongòlia, de la República de Tuba, que està en Sibèria,
i de les Montañes d'Altai.
Arriban uns enregistraments de música folclòrica
que fan aquestes difonies en un component gutural molt més pronunciat.
Llavors, hi ha diferents investigadors en aquella època,
com Demetro Stratos o David Hikes,
les agafen i intenten fer aquestes difonies en la veu
sense el component gutural, que és massa complicat de fer.
I llavors David Hikes, per exemple,
a finals dels 70 crea la primera coral de cants harmònics.
És una cosa bastant recent en el món occidental.
I, de fet, hi ha molt poques experiències a nivell professional
en el món d'aquests corals de cants harmònics.
Ara mateix serien una de les poques.
Però m'estàs dient que en el món oriental, per dir-ho així,
en la rel, en la base de tot plegat,
per què?
Per què són...
Forma part del folclor d'aquestes cultures,
que són nòmades de Mongòlia, de Tuba i en Sibèria,
que està al costat de Mongòlia,
i està lligat a una cultura més xamànica,
que és l'origen de la paraula xamàn ve de Sibèria,
que és una paraula xiberiana.
I són cants molt ancestrals, molt, molt antics.
A dia d'avui estan declarats patrimoni material de la humanitat
per l'UNESCO, des de fa pocs anys,
i tenen un component molt arrelat en la terra,
en la comunicació amb els animals,
en els esperits de la natura, etcètera.
Els hi surt de natural.
No, no tan natural.
Han de practicar, han de practicar,
i de fet els nens que estan, diguem,
que tenen més tendència a fer-ho, s'agafen.
Però, bueno, és una cosa més comuna, diguem-ne allà.
Ara parlem, hem de parlar clar, d'aquest component espiritual,
però també de la tècnica física que comporta això,
i una mica, potser qui ens ha pot parlar també és el Javier Cartujo, no?
Tu ets el responsable de Renma Dendos,
i organitzes tot això a Tarragona,
una mica en el sentit d'adonar-li difusió,
i també d'aprendre.
Em dius que és molt difícil arribar al nivell.
Al nivell dels?
Sí.
Requereix molta dedicació.
Aprender a entonar els harmònics és relativament bastant fàcil,
si tens la direcció adequada
i persones que realment saben com ensenyar-te.
Alcanzar-se un nivell és molt complicat.
Però, sin embargo, poder sentir estos sonos que podem entonar,
poder-los compartir en grup, és una experiència maravillosa.
Físicament, explica'm, Javier, de què depèn diafragma,
queixa de ressonància físicament, eh?
Hi ha una modificació en l'aparat fonador, bàsicament.
En la gola, en la disposició de la llengua,
hi ha diversos components que entren en joc,
i també és anar provant, anar jugant la veu.
D'alguna manera, és explorar la teva veu
d'una manera gairebé mai explorada
i trobar diferents sonoritats.
Fins al punt d'arribar a sonar un xiolet,
perquè sona com un xiolet molt agut.
Després és posar-ho tot en comú.
Això també té la seva complicació,
que cadascú trobi el seu to o la seva harmonia?
Bé, és un treball coral complex en algun sentit
perquè estem fent una base harmònica de les veus
i a més una altra harmònia superposada en els harmònics.
Llavors estem movent com dues harmònies superposades
i encara nosaltres estem fent una via d'investigació
que continua, encara continuem.
Ara en aquest treball, el segon disc que traiem,
ja són temes propis,
però continuem investigant dins d'aquest marc coral de cants harmònics.
Que hi ha partitures?
No, no, no hi ha partitura clàssica,
per dir-ho d'alguna manera.
Tenim partitures creades com la música contemporània,
que no tenen pentagrames,
sinó que tenen altres dígits, altres codis,
i nosaltres tenim els nostres codis per entendre'ns,
però no és una partitura clàssica,
però sí que hi tenim una partitura...
Però són codis vostres?
Exacte.
Vull dir, perquè dius que sou l'únic grup,
l'únic coral de cants harmònics a l'estat,
però a nivell internacional...
A nivell internacional hi ha algunes poques experiències,
a Nova York hi ha una,
que una de les cantants està formada en aquesta coral de Nova York,
que és la de Prana, de Brad Hersey.
No sabem ben bé totes les que pugui haver,
però no tenim moltes consciències de moltes.
I no hi ha partitures conjuntes?
No hi ha una cove i...
No, no, no, la veritat és que cadascú d'aquesta...
reinterpreta o reinterpreta
el que és aquesta vessant de cants harmònics
en un context coral,
ho interpreta a la seva manera.
Sí que hi ha un referent, que és David Hikes,
la coral de cants harmònics,
la primera que es crea,
i hi ha unes gravacions,
i sí que és un referent,
una partida per moltes corals,
però cadascú després anem buscant la nostra.
Això pel que fa a la part musical.
segons CD, per tant,
aquí estaríem parlant també d'enregistraments,
de temes que duren entre 3 i 4 minuts, no?
Efectivament, algun més.
Algun molt més.
Sí, no?
No s'acaba mai.
Entengui-ho que hi ha molta part d'improvisació, no?
Sí, també hi ha una part d'improvisació...
Que vas escoltant els altres i et vas posant...
Sí, diguem-ne que volem mantenir un equilibri
entre l'orgànic, l'organicitat del moment,
tot i que els temes de CD estan una mica més lligats,
però quan fem un concert tenen una estructura molt clara
de quants són els moviments harmònics que hem de fer,
però també ens permetent,
no tots, o part dels cantants o tots,
moure'ns una mica, sobretot en els harmònics de la veu.
Hem parlat de la part física, de la part musical,
estrictament física, com dèiem.
Parlem ara de la part espiritual, home,
que hi ha darrere d'aquests cans harmònics.
Em parlava de Mongòlia, d'un lligament amb la natura...
Yo los conocí relativamente hace poco.
Yo llevaba tiempo practicando canto de armónicos
en una técnica diferente y ya los llevo dentro de mí.
O sea, ya los siento, resueno con la voz
y la vibración de los armónicos.
Y un día, pues, un amigo me dijo que había un concierto
y fui a escucharlos.
Las sensaciones físicas que tuve no las puedo describir.
Todo el tiempo que duró el concierto, esa hora,
solo estaba pendiente de unos sonidos
que estaban por encima de mí, unos tres metros,
que entraban por un oído, que salían por el otro.
Unas harmonías.
Cada vez que evoco aquel momento,
todos los pelos de mi piel se erizan de una manera increíble.
I de tota manera, suposo que és molt diferent
anar com a públic a escoltar-ho,
que t'arriba la vibració d'una manera,
que a més practicar-ho.
Practicar-ho ja ha de ser brutal, no?
Sí, clar, és una vibració que estàs tu emitent por dins
amb freqüències molt altes, que són aquests harmònics,
són freqüències que normalment en la veu humana
no estan contemplades.
Són altes, són agudes?
Són agudes, perquè estem parlant de...
És que fa la sensació, ha vist tot en conjunt,
que hi ha molt de greu, també.
Sí, sí, hi ha de greu.
A més, en la coral tenim veus greus,
la meva, entre altres.
Però després, els harmònics sonen molt aguts.
Depèn de com, podries confondre
alguna soprano molt aguda,
però hi ha encara sons molt més aguts,
són dues octaves per sobre.
I aquests sons, quan tu mateix ho fas,
aquestes vibracions estan repercutint
sobretot a un nivell cerebral,
a un nivell de sistema nerviós,
i estan fent uns efectes
a nivell de l'estat mental o anímic o emocional.
Ara ho simplificaré molt, eh?
Però què té molt a veure això amb les vibracions?
La vibració que crea el ressò?
Tot.
La vibració lo es todo.
Todo vibra.
Todo, todo a nuestro alrededor vibra.
i nosaltres tenim un poder de resonar
amb tot el nostre entornom maravilloso.
Llavors, quan hi ha una frecència
que emite unes vibracions determinades
que entran en resonancia amb nosaltres,
les sensacions poden ser tan variopintes,
depèn de la que estem escoltant,
però hi ha algunes que ens connecten més que altres.
i la veu és l'instrument sanador
més poderós del universo.
Llavors, també aprendre a entonar
fa que pugui portar aquest instrument
sempre contigo.
Una teràpia barata i gratuïta.
I, a més, molt estètica, eh?
Perquè la veritat és que...
Bé, això ja és una altra...
Fa de bona escoltar, fa de bona escoltar.
Escoltar està molt bé,
de fet és l'instrument en què treballem aquí a la ràdio,
però recomano si els podeu buscar per internet,
el vostre...
Em sembla que teniu Facebook també o YouTube.
Sí, tenint la pàgina web que és muom.net
i també dins d'aquesta pàgina web
podeu trobar enllaç al Facebook,
a vídeos de YouTube, a música nostra
i a tots els concerts que anem fent
i els aveniments.
Perquè val la pena també veure-us físicament
com articuleu, no?
Com us hi poseu?
Sí, hi ha tota una aposta en escena.
Marc dels vestits...
Ara que parlàvem de vibracions,
a veure, heu escollit
l'església de les Carmelites descalces
per fer el concert aquí a Tarragona.
Recordeu, això serà el dia 31,
de maig, divendres,
a dos quarts de nou.
Que et puntualixo que és el monestir
de les Carmelites descalces,
que no és el col·legi,
que és el monestir,
que està ja a prop de la catedral, no?
A la cara de Mare de Déu.
Sí, i a més,
aquesta església,
les monjes meravelloses,
des d'aquí transmeten
tota la nostra gratitud,
perquè s'han portat molt bé
amb nosaltres,
en l'anterior concert i aquest.
i té una cúpula
i l'església aquesta té una màgia especial,
a part que té una acústica
molt maca,
de les millors que hem cantat.
Sí, clar,
això és el que busqueu també, no?
El marc,
però també l'acústica,
la vegada de transmetre.
Sí,
perquè això fa que pugui arribar
d'una manera més profunda,
que envolti el so veritablement a la gent
i que pugui entrar
en totes les fibres,
totes les cèl·lules.
Obert a tothom,
suposo,
sense límit d'edat.
I, de fet,
pels nens fins a 7
és gratis
i fins a 12
a meitat de preu
el mateix dia
de l'entrada.
També és per comprar
anticipada
a Portiquetea,
surt més baratet.
Estem parlant
d'11 euros anticipada,
15 a la mateixa porta.
A la porta,
al mateix dia.
Sí.
Hi ha nens
que en altres
com se s'han anat,
alguns se'ns dormen.
Molt estupendo.
Home, genial, no?
Sí, sí.
I hi ha alguns altres
s'han reportat a Madrid.
Vam fer un concert
que ens feia arribar
un comentari a la mare
per e-mail
que aquest nens
l'havia dit
com era.
Mama,
és com escoltar
això és per fora,
és com escoltar
per fora cançons
que jo porto per dins.
Ah, sí?
Ai, que bonic, no?
Sí.
Molt maco.
Que xulo.
Maquíssim.
Que xulo.
Per si, a més,
de veure-ho,
voleu participar
i voleu saber,
però aprendre, no?
Bàsicament,
la tècnica
i provar-ho.
Després,
els dies 15 i 16 de juny,
des de Renma Dendros,
Javier,
organitzeu un taller
amb Muam.
Así es.
Com anirà això?
Dos dies?
Què aprendrem en dos dies?
Dos dies muy intensos
en els quals
en els quals
en els quals
aprendreis
la manera
de poder
sacar
estos sonidos
que llevamos
dentro,
les técnicas
adecuades
para empezar
a escucharlos,
empezar a
conocer
y armonizar
y armonizar
con otras voces,
con otros componentes.
Y cantando
grupo también,
porque fue una parte
más de grupal coral
para poder...
Y sobre todo
conectar
con la propia voz.
es algo maravilloso.
Yo recuerdo
la primera vez
que empecé
a practicar
un poquito
más profundamente
los armónicos,
lo primero
que me di cuenta
es que mi oído cambió.
Cambié mi manera
de escuchar.
Increíble.
Sí,
te hacen más sensible.
Sí?
Sí.
Apte
per a estudiants
de música
tradicional.
Apte
per a cohesió
al públic.
No cal
tenir coneixements
musicals.
No,
ho dic al contrari,
no?
Perquè a vegades
algú que està acostumat
a les partitures
o que treballa
la música
des d'un punt
de vista
més tradicional,
per dir-ho així,
més encaixat?
Va bé,
perquè
diguem-ne
que el grau
de profundització
depèn de cadascú
del que vagi,
però,
per exemple,
algú que estigui
acostumat a la música
també va bé
acostar-se
a una altra manera
d'executar la música,
d'entrar en harmonies
que tenen
un altre component,
una altra textura
i, bueno,
és molt adient.
Nosaltres hem fet
alguna corall
fins i tot
per lligar les veus,
per poder,
si és cantant,
per poder aprofundir
en la teva veu,
o sigui,
que és
qualsevol públic,
realment.
Molt bé,
se m'acut
que potser
algú dirà,
ostres,
cants harmònics,
no?,
que, bueno,
com ho has dit,
tu?
O cant difònic,
per la difònic.
Per la difònic.
de la teva veu,
de la teva veu,
sí.
Dirà,
i no sé,
que estranya,
a més,
hi ha aquest punt místic,
si m'ho permeteu,
al darrere.
A veure,
no ens queda tan lluny
i fan tallers
cada dos per tres
el tema del gospel.
i té una cosa
una mica semblant.
Això és música espiritual,
per dir-ho.
En el nostre cas,
el que ens agrada
és que no hi ha test,
en el que cantem,
no hi ha cap mena de test,
i sí que tindria,
per l'entorn que fem,
que és una església,
i per la manera
de fer la música,
tindria un component
de música sacra
o música espiritual,
en algun sentit,
música...
Però no és música
que estigui lligada
a cap religió,
a cap filosofia,
a cap mena de...
És música,
és en realitat,
és el poder de la veu
en si mateix,
en tota la seva potencialitat
de transformació
a nivell personal.
I és el que volem transmetre,
que no hi hagi
que ningú decida anar
perquè diu
és que no sóc religiós
o és que no ment...
No, no,
és simplement música,
música que han fet
per veus
que t'arriba
d'una altra manera.
Està bé que ho diguis això,
perquè a vegades
el component espiritual,
no?
Doncs espanta una mica
de dir,
a veure com m'ho explicarà.
Estèticament també
és molt interessant
per la gent
que vulgui veure-la estèticament,
vull dir,
a nivell musical,
estem fent coses molt curioses,
músics professionals
que venen de la música clàssica,
de barroca,
que tenen una de les componences,
primera violí de música barroca,
és un gran violinista.
Doncs venen amics seus
i realment
al·lucinen
en la sensibilitat
que han assolit
a nivell de transmetre
aquestes harmonies.
No combineu amb instruments.
Hi ha dues peces,
per una mica,
per fer una mica de variació,
hi ha dues peces
que hi ha un instrument.
Una peça,
hi ha el violí barroc,
d'aquesta dona,
de Silvan Ferran James,
i en una altra peça
tenint un tambor
que acompanya
una cançó
que és més
tipus de Mongòlia,
més en aquest,
en aquestes veus guturals
que nosaltres també hem fet.
Bé, un CD,
de fet,
veneu a presentar un segon CD
en què, pel que estic veient,
en relació amb el primer,
hi ha més experimentació,
no?
Sí,
ja són més veus,
el primer eren quatre veus,
ara són set,
hem donat una mica de volta
al concepte
i molt contents
d'haver-lo pogut gravar
aquí a Catalunya,
al Monestir de Sant Geronera,
en Murtra,
i amb ganes de presentar
aquestes peces
que algunes són bastant curioses.
On el trobarem,
al CD?
Trobarem,
de moment,
Spotify,
i iTunes,
en un parell de setmanes o així,
i també venda
nosaltres mateixos
a Conservenent
i en alguna botiga de Barcelona.
Molt bé,
de fet,
acabarem l'entrevista
escoltant la peça
que de moment
podem escoltar
d'aquest segon CD,
l'únic que sé això,
si ja coneixeu els Mouham,
en aquest segon CD
hi trobareu
això més experimentació,
us arresqueu
amb altres cosetes,
i pel que dieu,
és un camp brutal
per experimentar, eh?
Sí,
de l'acabes.
Per fer mil coses.
Què hem d'explicar més,
Javier?
Tu no ets imparcial,
però ja ens has explicat
les teves sensacions,
el primer concert que vas anar.
Encara et sorprenen?
Jo crec que ninguno
que els escutze
podrà ser
nunca más imparcial.
És un sentimiento
que tengo.
No puedo,
no puedo dejar de sentirlo.
Després apaguen,
després apaguen.
Una vez que conectas
con estos sonidos,
es como si atravesaras una puerta.
Ya la has atravesado.
Si quieres,
puedes volver atrás,
pero ya no es lo mismo.
Treballeu només amb la veu?
Treballen,
bàsicament,
és un treball coral
d'aquesta tècnica.
No utilitzeu cap altre...
No,
no hi ha cap aparell,
no hi ha cap instrument
a part d'aquestos que t'he dit.
No,
no,
és treballar profundament
en aquesta tècnica
que té moltes possibilitats.
A més,
utilitzem una manera
de fer aquesta tècnica
que permet encara més possibilitats corals.
com ho fem
per apuntar-nos
després al taller?
Recordeu,
taller d'armònics en grup,
de coral a l'armònics,
el 15 i 16 de juny.
Pues mismo a través
de nuestra página web,
de los correos electrónicos
de Renmadendos,
arroba,
renmadendos.com
o bien,
el mismo día del concierto,
tendremos listas
para aquellos que hayan conectado
con estos sonidos
y les apetezca,
pues,
aprender
a entonarlos.
Si en voleu el primer tastet,
anar-hi com a públic,
ja ho sabeu,
Mom en concert
presentant el segon treball
discogràfic,
l'única coral
de cants harmònics
de tot l'estat.
Divendres,
31 de maig,
a dos quarts de vuit
a l'església
de les Carmelites Descalces.
Això, tal com deieu,
és a la zona alta,
a prop de la catedral,
al carrer de la Mare de Déu
del Carme.
Em sembla que ho hem dit tot
i ens hem quedat amb ganes
de veure-us en directe.
Moisés Pérez,
moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, Núria.
Javier Cartujo,
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.