Ara passen 5 minuts del punt de dos quarts a d'una del migdia.
Des de l'estat de les festes, Miquel González, bon dia de nou.
Hola de nou, avui ens saludarem moltíssimes vegades, Núria.
Les vegades que faci falta, i és que aquí continuem a l'estat de les festes,
a tocar de l'estat de les festes, a l'entrada del Teatre Tarragona,
diem-ho bé, a la banda dreta de l'entrada del Teatre Tarragona.
He dit Metropol, no?
Has dit Metropol?
Sempre, sí.
Doncs no m'he adonat.
Però vaja, no estem al Metropol.
Igual tu l'has dit Metropol i jo, sí, sí, sí.
No, estem al Teatre Tarragona.
A la Rambla Nova, però a l'altra banda.
I no estic sol, òbviament estic amb el Joan Maria Bertran,
que m'acompanya a la part tècnica,
i també ens acompanya el Ricard Virgili.
Ricard, bon dia.
Hola, bon dia.
Núria, t'escolta el Ricard, eh, també?
Sí, hola, Ricard.
Molt bon dia, Núria.
A veure, què heu fet amb el xupete, amb el xumet,
que vam depositar-li a la víbria l'any passat?
Bueno...
La meva nena i jo.
Què n'heu fet?
Que ella m'ho pregunta.
On està el xumet, m'home, on està el xumet?
Aquell xumet el tenim nosaltres encara,
està guardat al local de Diables.
Sempre anem guardant...
És veritat, què feu amb els xumets, Ricard?
El que fem amb els xumets és la gran incògnita de Tarragona,
i no sé si desvetllar-la o no desvetllar-la,
perquè tots els pares i tots els nens ho pregunten.
Exporteu xumets en algun lloc, o com va això?
Es va intentar.
Realment es va intentar que aquests xumets,
ja que els nens es lliuraven,
que no s'haguessin de llançar,
i es va intentar contactar amb alguna ONG,
a veure si hi havia alguna possibilitat de poder-les lliurar.
Però, clar, les ONGs ens van comentar,
home, és que això hauria d'estar esterilitzat...
Clar, són xumets que la nit abans han estat utilitzats pels nens, eh?
Exacte.
Alguna vegada hem pogut arribar a els esterilitzar,
però és un procés molt costós, és molt complicat.
Miquel, Miquel, la nit abans i fins i tot en el mateix moment abans de deixar-lo, eh?
L'últim, l'últim, l'últim, no?
L'última xupada, l'última xupada.
A vegades costa retirar el xuclet de la boca.
Ho comentàvem abans d'arribar a tu, Ricard,
amb el pas amb la nostra companya Núria Cartanyà,
que, clar, el problema no és donar-lo, és la nit després.
Un cop ja l'hem donat,
que hi haurà pares que us maleiran una mica, no?
Bastant, bastant, bastant.
Per què li has donat el xupet a la víbria i ara no em deixes dormir?
Hem rebut a vegades correus pel Facebook,
al grup de Diables,
o pel carrer, que més o menys, al fil i al cap, aquí a Tarragona es coneixem tothom,
i pares ens ho diuen, fa,
aquesta nit a les 3 de la matinada
m'han hagut d'anar a una farmàcia a la guàrdia
a buscar un xumet pel nen,
perquè no podien dormir lluny.
Els pares ja ho saben, i si no els hi diem l'altre,
no els donis tots,
deixen un, per causa extrem,
que si el nen no plora,
olin un llum,
però com el nen plori, passaràs una nit fumada.
La primera hora l'aguantaràs bé, però després ja...
La segona i la tercera ja és allò de vull dormir, sisplau,
i se'n van a buscar un xumet a una farmàcia a l'Òrbia.
Com a placebo doneu,
a canvi del xumet,
la víbria els regala una piruleta, pot ser?
Sí, sí, sí, hem comprat...
Sí, però la piruleta s'acaba, Núria.
Sí, la piruleta a cap d'una estona s'acaba,
i el que farem en guany és un xumet, però de caramel.
Oh, que xulo!
Sí, d'aquests de gominola?
Exacte, serà un xumet,
el podem enxuclar com si fos un xumet,
però que és un caramel,
que al fi i al cap també s'acaba,
perquè tot s'acaba a la vida.
Tot el bo té un final.
Vaja, estem parlant de l'entrega dels xumets,
que com ja sabeu,
és un acte d'aquests tradicionals
i consolidar-nos ja el programa
de festa gran i dona el teu xumet a la víbria.
Això és aquesta tarda, Ricard, a les 7.
Exacte, és a les 7, a la plaça de les Cols,
on la víbria sortirà des del Pla de la Seu,
baixarà les escales,
farem el ball de la víbria
i jo imagino que un quart de vuit,
un quart i cinc de vuit,
ja els nens podran començar a lliurar
el seu xumet a la víbria.
Els nens són conscients
quan fan aquest lliurament del xumet a la víbria
o són conscients més a la nit
quan ja el troben a faltar?
He vist de tot.
He vist nens que han fet
la marranada de la seva vida
perquè saben que diuen adéu a un amic,
que és com el conte que hem fet,
l'amic més amic d'en Bru,
i que es despedeixen d'ells.
Hi ha nens que l'entreguen
perquè saben que els donaran un caramelo,
però després quan veuen que la víbria marxa,
diu ei, marxa però que s'estan duent el meu xumet.
Llavors allà ja comencen les marranades importants.
Però jo crec que hi ha nens que sí que saben
que és l'últim moment en què tindran el seu xumet.
S'ha de tenir molta paciència
a l'hora d'organitzar un acte d'aquests
i em consta que en teniu
perquè s'ajunta una munió de nens.
Estem parlant de nens molt petits,
clar, abandonen el xumet, què,
els dos o tres anys màxim.
Nens molt petits se fan unes cuades,
llavors hi ha la mama que acompanya el nen
a penjar el xumet mentre el pare fa la fotografia,
s'ajunta molta gent
i vosaltres que feu una mica de mestra de cerimònies
intentant posar ordre i...
Sí, sí.
I està per tothom, té molt de mèrit.
És complicat, perquè és això.
A part, entrem que el més important
és que ningú ho prengui mal.
Pensem que la víbria és un element de foc
i porta les varilles per posar-hi els materials pirotècnics,
que és el lloc on s'utilitza avui per deixar-hi els xumets.
Però sí, hi ha molts de nens, els papes, les mames, els avis, els tiets,
que tothom vol fer les fotos.
Però bé, més o menys, dins del caos,
entre els naltros ja busquem un ordre
i mentre un ajuda el nen a deixar el xumet,
l'altre li dona una piruleta,
en aquest cas un xumet de caramel,
i un altre li dona un targetó
acreditant que ell ja és gran
perquè ha lliurat el seu xumet a la víbria.
Llavors, els pares el que han de fer és posar el nom del nen
dins el targetó.
És com un diploma de fer-te gran
i que ja has lliurat el xumet a la víbria.
Exacte, és el diploma que ja ets gran.
A més, la víbria també balla aquesta tarda.
És a dir, també...
Sí, i si la fem ballar quan arriba
perquè donar inici a l'acte
i un cop finalitzat la fem ballar
i és molt xulo veure-la ballar després
perquè veus tots els xumets que es van movent
i és un acte boniquet.
I des de fa uns anys, clar,
la víbria quan acabem se n'en va cap a la casa a la festa
i tots els nens i tots els pares
ens van seguint fins a la casa a la festa
i hi ha vegades que inclús
ha hagut d'haver-hi tanta, tanta gent seguint-nos
que l'Urbana ha hagut de tallar el trànsit
perquè poguessin passar
i arribar a la casa a la festa
i dir, ja que ens heu seguit, us fem un tercer ball.
Déu-n'hi-do, quina cerimònia
per acomiadar els xumets.
És que un xumet és...
Un xumet és...
És important, el xumet.
Home, i tant, no, no, no.
Per qui el té tots els dies a la boca
és importantíssim.
És molt important.
Ricard, i què és això del millor amic d'en Brum?
És un conte, no?
Sí, és un conte que hem editat als Diables.
La Imma Pujol és una conte-contes
molt important aquí a Tarragona,
també es treballa a la Biblioteca Pública.
Ens va enviar un correu al grup de diàleg
i ens va dir, mira, que tinc un conte
que està ambientat amb el xumet i tot això,
que us aniria bé que l'expliquéssim.
I vam dir, home, doncs, si és un conte,
doncs el va ensenyar, era molt bonic
i vam dir, bueno, fem un conte físic
que no és solament explicat, sinó que es pugui llegir.
Ens vam ficar en contacte amb el Port de Tarragona
i el Port de Tarragona, desencantat,
ens va dir que dins del context del 20è aniversari
i com un acte únic i irrepetible,
doncs ens editaria aquest conte.
I així ha estat.
El divendres de la setmana passada,
el dia abans de la mostra de Folclore,
doncs al Port de Tarragona van poder presentar el conte
i, bueno, és molt content.
Ara està a la venda aquí a l'estat de les festes,
al Mercat de Tarragona,
a la llibreria Cal Maties
i tots els punts del port.
I que sobre un nen que ha d'abandonar el xumet.
Exacte, està ambientat amb això,
amb la tarda d'avui
i la part més tendra és que el Bru realment existeix.
El Bru és el fill de la Imma,
que és la noia que ha fet el conte i ell ho diu.
Que també devia passar per aquest periple d'abandonar el xumet.
Exacte, i aquí se li va ocórrer.
Se li va ocórrer aquest conte amb una tarda tal com avui,
quan el seu nen va haver d'entregar el xumet a la víbria
i, bueno, vam passar una nit llarga.
Difícil.
Clar, és que és com acomiadar-te del teu millor amic,
és a dir, mai millor dit la metàfora, no?
Perquè el xumet és el millor amic del nen durant molt temps.
Sí, durant els tres primers anys el xumet,
és que està sempre,
acompanyes el xumet i l'os de peluix.
Exacte, sí, sí.
I que millor que deixar-lo penjat de les varilles de la víbria,
com dèiem, i veure com marxa,
tot i que a alguns nens els hi produirà una mica de tristor,
però, vaja, s'emportarà en aquest xumet de caramels.
Ricard, i dóna'ns una miqueta de, no ho sé,
no sé si dir-ne l'alegri o...
Perquè no ens has acabat d'explicar què feu amb els xumets?
On van a parar?
Els xumets...
Què els diem als nens?
Aquests xumets, mira ara, la víbria, on els deixa?
Els xumets, si veieu, durant tot l'any la víbria
sempre porta 6, 7, 8 xumets a la cua,
que és una representació de tots els xumets
que hem anat recollint en aquests 6, 7 anys que fem l'entrega dels xumets.
I la resta dels xumets els tenim guardats al local.
Tenim molts xumets guardats al local.
A l'espera de saber què fer-ne, no?
Exacte.
Sabem que a la llarga alguns s'hauran de, desgraciadament, llançar la brossa.
Clar, perquè s'ha de terribar.
Perquè tampoc no podem guardar tants xumets.
Penseu que cada any recollim entre 200 i 300 xumets.
Són molts xumets.
Llavors, tenim una caixa bastant gran de xumets,
però és que és una cosa que ens dol llançar.
Ens sap greu.
És un nen que ha entregat una part important d'ell,
que l'ha entregat a la víbria i nosaltres li hem dit
la víbria te'l guardarà.
Llavors, si algun dia aquest nen es fa gran,
sí que entendrà que s'han de llançar.
Però jo ara a mi em sap greu dir-li a un nen,
no, jo et vaig dir que la víbria et guardaria el teu xumet
i el que hem fet és llançar-lo.
Mira, perquè seria difícil identificar-los,
però ha de ser bonic, jo què sé, 10 anys després, per exemple,
anar a recuperar aquell xumet que un dia li vas donar la víbria.
Ara, aquests dies ho estava pensant.
Acabo d'ipentar, eh?
Podríem posar el nom.
Però jo aquests dies ho estava pensant,
dic, ostres, seria bonic fer alguna manera de...
Mireu tots els xumets que portem recollits en tots aquests anys
i buscar algun acte d'alguna manera en què es pugui fer.
Però, encara, al final són xumets i és molt complicat.
Però jo crec que els diàlegs del Serrallo tenim...
Si per alguna cosa se'ns coneixes,
perquè idees boixes en tenim cada dos per tres...
Segur que s'ho executa alguna cosa impressionant.
Exacte. Alguna cosa se'ns passarà pel cap
de poder fer un acte amb tots els xumets que tenim recollits.
Continuïeu amb la línia de recollir els mateixos xumets
que anys anteriors, no?
No pateix que entre 200 i 300 xumets?
Sí, és una línia més o menys que els primers dos, tres anys
era un acte que s'estava implantant i es coneixia poc.
Llavors, érem 40, 50, 60 xumets.
Però, a mesura que han anat passant els anys,
hem anat creixent, creixent, creixent.
I l'any passat van ser això, uns 250,
al voltant dels 250 xumets.
No me Déu n'hi ha.
Són molts xumets.
I, bueno, estem molt contents perquè altres ciutats...
Naltros això és un acte que aquí a Tarragona
ho vam implantar nosaltres mitjançant membres antics de la víbria,
però s'ha de reconèixer que nosaltres aquest acte
ho vam veure en una altra ciutat
i mitjançant que nosaltres l'hem portat aquí a Tarragona
hi ha altres ciutats del camp de Tarragona
que ens han dit, escolta, això dels xumets com ho feu?
I no ho hem implantat naltros,
però hem sigut els impulsors que altres ciutats
en què tenen una cultura de folclore català bastant viva
també ho tinguin ells.
Molt bé.
Doncs a partir d'aquesta tarda a les 7 a la plaça de les Cols
és aquesta cita on els nens es faran grans,
on els nens lliuraran el seu xumet a la víbria.
Esperem que no hi hagi massa plos, Ricard,
i que tot vagi com s'espera.
Esperem que sí, esperem que això,
com que els canviem per un caramel,
tinguin que sigui un record dolç
i que, bueno, poquet a poquet,
la víbria amb els més menuts se la van estimant més
i comença tal dia com avui.
Et dono el meu xumet, ets amiga meva
i a partir d'ara serem amics sempre.
Ricard Virgili, dels Diables Bara Mar,
moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé la festa,
que teniu feineta encara per davant.
Sí, ens queda molta feina.
Hem passat lo gros que era la trobada de víbries,
però ara ens queda la part més tradicional de les festes
que comporta molta feina,
però es fa molta alegria i ganes.
Ricard, gràcies, bona festa.
A Valtros i merci igualment.