Fins demà!
Un dels tres ferrers forjadors artesans que queden a la nostra demarcació ens explicava aquest ferrer que va vindre aquí als estudis que ell és de bonastre i vam poder parlar amb ell, el vam entrevistar ahir i ens parlava d'aquest ofici, l'ofici de forjador que bé doncs que no hi ha gaires practicants, conjunt de la demarcació n'hi ha tres, ens deia si més no que piquin el ferro allò, el ferro calent per fer doncs també peces artesanes.
Es parlava d'un de l'espuga de Francolí, un altre d'Arnes a la Terra Alta i ell mateix que és l'Oriol, el mercader que és de bonastre.
Avui vam parlar d'un altre ofici d'artesà i en casa n'anem fins a les Terres de l'Ebre precisament perquè volem parlar de l'artesania del cuir.
Parlem amb un artesà que ha fet, per exemple, els correatges o les esperdenyes del grup de reconstrucció històrica o romana, com per exemple la Taleia,
o també recentment ha creat també material per les milícies de Tarragona que s'han pogut veure i exhibir recentment els 14 integrants de les milícies de Tarragona.
Estem parlant de l'Òscar Espinós, és de Mora d'Ebre i el tenim a l'altre costat al fil telefònic.
Òscar Espinós, què tal? Bon dia, com estem?
Hola, bon dia. Molt bé, aquí anar treballant.
Anar treballant al cuir, no?
Sí, sí.
I portes molt temps treballant al cuir?
Doncs 35 anys.
35, eh?, que ja t'has dit.
Sí.
Com aprens l'ofici, que et ve de família? Com l'aprens? Com entres en aquest món artesà?
No, de família no. Ningú havia treballat la pell, el que passa és que sempre a mi m'havien interessat els treballs manuals
i als 14 anys, quan vaig acabar l'AGB, va sortir una oportunitat d'anar a una escola que ensenyaven com si fos una FP,
la rama del cuir, i allà vaig començar a tindre el primer contacte amb el que és la pell, i anar treballant i anar fent.
Per què vas escollir el cuir o la pell en general?
Perquè, com sempre, a mi, quan anava a l'escola, el treball manual sempre m'havia agradat molt.
I vull dir que, de la mateixa manera que vaig agarrar la pell, podia agarrar la fusta o podia agarrar un altre material,
però, si soc sincer, no sé realment per què vaig triar la pell en si, però, bueno, ja et dic, com que era un treball, una cosa artesanal,
m'hi va interessar, ho vaig provar i em va agradar, i així he anat continuant.
Ara ho explicava amb Òscar, que, entre altres peces, has treballat per grup de reconstrucció, com ara a Taleia, no?
Què s'hi fas amb ells, exactament?
Bé, a Taleia és un grup que fa uns anys que estem treballant, i tot el que necessiten ells en pell, vull dir que els hi faig, els hi fem altres.
Ja pot ser calçat, com pot ser cinturons, bosses, aquest últim any han fet cascos de pell, moldejats,
i vull dir que tota classe d'articles que necessiten el grup este en pell, doncs molts l'encarreguen en altres i ho fem.
Però, a part, també hem treballat aquí a Tarragona, dels grups estos, dels jornades romanes, en la Legió Prima Germànica, també hem fet alguna cosa.
Després, també, en Calafell, un grup que es diu Iber Calafell, que ells fan reconstrucció històrica de l'època dels Ibers,
també fem coses, tot el que és el calçat i coses de pell que necessiten, també molts l'encarreguen en altres.
Vull dir que és una especialitat que tenim, treballar en grups de reconstrucció històrica.
I com es fa una esperdenya, una sabata d'època romana, de fa dos mil anys?
A veure, el primer pas, com ell qui diu, el porten ells, ells s'assessoren o busquen informació sobre algun text,
algun dibuix o alguna foto d'una estàtua, i sobre el que en porten hem de desenvolupar el model.
Hi ha vegades que la informació que t'aporten és bastant, hi ha vegades que és molt escueta
i t'has d'espavilar una mica, així dit clarament, i començant treballant fent el patronatge
i després ja, quan tenim els patrons, clar, el calcet t'aportes d'una manera,
que et poden demanar del mateix model un 36 i un 44, vull dir que has de treure el patró d'un i has de treure el patró de l'altre.
I després, doncs, anar a agarrar la pell, anar tallant i anar provant,
i a vegades que a la primera no surt realment el model que es vol, doncs ho tornem a fer,
i així, fins al final, aconseguim el que el client, en aquest cas, ens havia demanat.
També heu treballat, he vist, per les milícies urbanes, no?, de Tarragona, que s'han recuperat ara recentment.
Sí, sí, sí, enguany que han començat, vull dir que es van posar en contacte amb l'altre
per demanar-nos tot el que li podíem fer, tot el que és els correatges,
i fundes per a les espases, les baionetes i coses d'aquestes, i sí, ells ens han emportat.
El que passa és que d'aquesta època ja hi ha més informació, ja hi ha més dibuixos,
ja hi ha més gravats, i aquí, doncs, ja pots treballar, ja és més fàcil a l'hora,
no sé si sigui més fàcil a l'hora de fer, però és més fàcil a l'hora de desenvolupar el producte.
I ells, doncs, ens han aportat tota la informació, perquè, clar, és una cosa que en altres,
en altres jo sempre he dit que nosaltres fem el que el client ens demana.
Mirar hem de ser el més fidedignes a l'època que ells volen,
i que el producte sigui realment, doncs, una còpia del dibuix o gravat o foto
que ens han aportat.
Estic ara mateix, Òscar, a la vostra pàgina web, artesaniancuiro.cat,
i veig que també treballeu, doncs, per instruments tradicionals, no?,
com ara la gralla, la tarota, no?, que feu la funda, no?, d'aquests instruments.
Sí, és una de les nostres especialitats, és fer fundes per instruments tradicionals.
Ja pot ser gralla, tarota, dolça aina, sac de jamecs...
N'altres, doncs, el que diem, el client que ens veu a la web se posa en contacte amb altres,
el primer que fem és demanar-li les mesures de l'instrument que té,
perquè tots aquests instruments són molt variats,
i sempre ens adaptem al que el client necessita.
Vull dir que si nosaltres en aquest moment no tenim cap funda
que s'adapta a l'instrument del client,
doncs li fem un model especial i treballem.
Després podem treballar, nosaltres hem dit molta diversitat de colors,
cosa que ara les fundes d'instruments així,
per dir-ho clarament, de fundes de gralla,
sempre s'havien treballat només en el color torrat o natural de la pell,
i nosaltres, doncs, li volem donar més vida,
i fem tota classe de colors, inclús combinacions de colors.
A més, les personalitzem,
i vull dir que és una de les coses que anem treballant bastant.
Això, conjuntament en la reconstrucció històrica,
és el que treballem més.
Us heu hagut de reinventar gaires vegades en aquests 30 anys o no?
O sigui, heu hagut d'abarcar nous mercats,
o tirar cap altres peces que potser no fèieu
i que veieu que van tenint sortida?
Perquè és que estic a la vostra pàgina web
i veig que feu jocs de taula,
feu també material per la cacera, no?,
des de la cartutxera, les polaines, tot.
Jo sempre, a veure, moltes vegades ja et pregunten tu què ets.
Dins de la pell hi ha molts oficis.
Un pot ser sabater, l'altre pot ser guarnicioner, marroquiner,
però com que a mi m'agrada treballar la pell en general
i m'agrada experimentar i provar coses noves,
jo sempre dic que soc un artesà del cuir.
Per això a la meva pàgina es diu Artesania en Cuir.
Vull dir que jo no m'encasillo ni com a sabater sol,
ni com a marroquiner sol,
perquè, com pots veure, fem de tot.
Moltes vegades fas de tot per necessitat d'obrir nous mercats
o també per curiositat i per voler experimentar coses noves,
que és el que al final t'aporta l'ofici,
voler fer nous reptes i noves coses.
Vull dir que hi ha vegades que has obert la forma de treball
o bé per necessitat,
que hi ha hagut vegades que algú t'ha preguntat
què en podries fer això?
I dius, no ho he fet mai, però jo no em tanco mai a provar-ho.
I després també a vegades penses
si et provéssim a això potser tindria sortida.
Vull dir que vas treballant de tot una mica
i també és el bonic de l'ofici,
poder fer coses noves.
L'Òscar, tot i que ara esteu a Mora,
a Mora d'Ebre esteu exactament?
Teniu el taller?
Sí, el taller ho tinc a Mora d'Ebre.
Jo, de fet, soc fill del Pinell de Brai de la Terra Alta.
Però tenim el taller aquí a Mora d'Ebre
que treballa amb la dona i jo, conjuntament amb els dos,
i anem fent coses, anem per fires,
que és una altra manera d'obrir el mercat,
perquè Mora d'Ebre no és una població petita,
vull dir que la gent, per donar-te a conèixer,
una manera pot ser la web,
i l'altra és anar a fires,
i així també et dones a conèixer,
i agarres nous clients.
Veig que, tot i que tu ja ho deies,
tens un mantell molt ampli de treballar tassà,
tu ets mestre tassà, no?,
en la modalitat de marroquiner,
manufacturer, això és un títol
que concedeix la Generalitat, no?
Sí, la Generalitat,
per a regular, ja de fa uns anys,
per a regular l'artesania,
et fa presentar,
dona uns carnets,
que poden ser de tres tipus,
que un és el cultural,
l'altre és el carnet d'artesà professional,
i després està el mestre artesà.
Les diferències estan en que el carnet cultural
vol dir que tu estàs treballant de l'artesania,
però no vius exclusivament de l'artesania.
podria ser un pas d'intermig entre,
de dir, aquell aficionat
que vol acabar vivint de l'artesania,
però està així si em dono d'alta
o no em dono d'alta.
És un pas d'intermig.
Després, quan tu ja vius professionalment
de la feina esta,
que ja t'has tret un...
ja ets autònom i treballes...
has muntat un taller,
després pots demanar
el carnet d'artesà professional,
que vol dir que és la teua feina,
la teua professió.
I després, quan tu portes...
ara em pareix que no sé si són 15 o 20 anys
d'experiència dins d'això,
el mestre artesà no t'ho pots demanar a tu,
t'ho ha de demanar a algú per tu,
o una entitat, o una associació,
o un ajuntament,
ha de complir uns requisits,
has d'aportar unes peces,
un dossier,
i després la Generalitat valora
si el teu treball
es pot considerar
que estàs dins del que diríem
la categoria de mestre.
A veure, és un reconeixement simbòlic,
perquè afectes,
no t'aportes res,
però bé,
et fa gràcia
que et consideren un mestre artesà.
Doncs, això, eh?
Si voleu més informació,
a la seva pàgina web,
on veureu, per exemple,
que també l'Òscar,
entre tot el que ja hem parlat
i altres coses que parlarem,
també fa jocs de taula.
És a dir,
que també ho seu especialitat amb això,
amb jocs de taula,
des de d'aus,
des del cub,
dels dels del pòquer,
de clir,
fins a jocs per la canalla, no?
Sí, no, no,
és buscar...
Moltes vegades veus coses
que són quotidianes,
que no s'han fet mai en pell,
en pell,
i tu li busques,
doncs,
clar,
mira,
si això s'ha fet tota la vida
en pasta o en fusta,
doncs també ho podríem fer en pell.
I, de fet,
tot se pot fer en pell,
perquè vull dir que aquí,
ara inclús tinc peces noves
que no estan a la web
perquè les vas posant
de tant en tant,
inclús ara,
doncs,
per exemple,
hem fet la típica,
que és un producte
que surt bastant,
que és la típica guardiola
del porquet
que tots tenim vista
de ceràmica,
que quan la tens plena
l'has de trencar,
doncs nosaltres la fem en pell.
La fem en pell
i, clar,
dius,
però si s'ha de trencar,
però,
però,
ja hi posem una mica,
a la part de baix
hi posem una cremallera
per a poder treure després
els diners
i així no cal trencar-la.
És reinventar
el que ja està inventat.
I com això,
doncs,
molts altres articles.
Ara,
per exemple,
no aprofitant,
però ja que està
tot el que és
que estem a tot,
bé,
jo almenys
estic a favor
de la independència
i d'això,
doncs,
fem articles,
molts articles
com pot ser
porceres
o clauers,
inclús arracades,
penjolls,
en el que és
tot l'estelada,
tot fet en pell.
Inclús han fet
sandàlies,
vull dir que
ara hem tret
una línia
dins del món
de l'escalada,
que això no es pot
veure a la web
perquè encara
no ho han penjat.
Però,
vull dir que
són coses
que t'has d'anar
reinventant
i has d'anar
seguint
el que és
el que és
el corrent
de l'artesania.
També toques
una mica
la moda,
la moda
de l'espardenya,
diguem-ne,
és a dir,
que feu l'espardenya,
en veig algunes
a la vostra web
així amb colors
molt llamatius,
o molt criners...
Fem l'espardenya,
fem sandàlia,
la típica
a barca,
sempre he dit
o mallorquina
o menorquina
perquè és allí
on hi ha
molta fabricació,
però de fet
se fa
per tota Espanya,
nosaltres també en fem.
L'avantatge
que tenim d'altres
és que la fem
a la mida
que el client necessita,
perquè la típica
a barca
és un calçer
que ha d'anar
molt ben posat
al peu.
La persona
que té el peu
ample
o molt estret
és difícil
que es pugui
calçar
en una barca
perquè
o li van
grans
o li van
petits
els números
estàndards.
I nosaltres
el que fem
és adaptar
la llargada
a l'amplada
que necessiti.
I després,
a part d'això,
la gama
de colors
que tenim,
el client
pot triar
el color
que vol,
inclús
fer combinacions
i sempre
ho fem
a gust
del client.
Ell
se les personalitza
i nosaltres
li fem.
Ara que ho dius,
a mi la barca
sempre en cau,
de la veta
de darrere
sempre en cau,
m'acaba caient
i al final
me la poso davant.
Però si cau
normalment
sol ser
perquè
se sol tindre
quan cau
el peu
una mica
prim
en relació
a la llargada.
Què és el que passa
avui en dia?
que avui en dia
hi ha molts nois,
molta gent
que és molt alta
però els peus
no són proporcionats
en la llargada.
Què passa?
Que això
te ho poses
dins d'una banda,
apretes més
els cordons
i no hi ha problema.
Però
a una barca
a una barca
ja és més delicat.
Jo, per exemple,
per dir-te una cosa,
estic fent
cada any
sandàlies
que pot haver
fins a 4 i 5 números
de diferència
en l'amplada
i en la llargada.
Carai.
Però
també ens trobem
al revés.
Gent que té
el peu
molt ample
però el té petit.
que passa
que si aquesta persona
s'ha de comprar
una sandàl
o una barca
de la seua amplada
que li puc
entrar al peu
bé
doncs la necessita
molt gran
i després
li sobre
per detrás
li sobre
3 dits
de sandàlia.
Vull dir que
ho fem
per les dues vessants.
Podem arribar a fer
per posar-te un exemple
un 40
de
de
de
ample
i un 43
de llarg
com al revés.
Us adaptem
al que el client necessita.
Feu a mida.
Sí, sí.
A mida,
feu a mida.
Escolta'm,
Òscar Betts
que ets membre
de la Federació
d'Associacions
d'Art de Sant
Ofici de Catalunya
com està el sector?
Perquè ahir parlàvem
també d'un company teu
però d'una altra branca
del Ferro
de la Forja
ens explicava
que no hi ha
no hi ha perdents
que no hi ha manera
que pugui haver
un relleu generacional
hi ha intrusisme
al sector?
Hi ha molt d'intrusisme
no?
I en el vostre cas
en concret?
Sí, a veure,
l'intrusisme
ha existit sempre
i a vegades
és que és inevitable
també.
I més avui en dia.
Avui en dia,
per exemple,
la crisi
el que ha comportat
és que gent
que no té feina
se busque
de mirar
de treure uns diners
que ho trobo
molt normal
que potser
al seu lloc
faria el mateix.
Que et trobes
que vas, per exemple,
a una fira
tu i jo tinc
la meva parada
en els meus articles
i després hi ha
una sèrie
de parades
que són gent
que potser
no treballa
o gent
que treballa
i els fins de setmana
per a mirar
de subsistir
o fer un sobresou
se dediqui
a fer
algo
a fer algo
a fer algo
a fer algo
a la revenda.
Després
que passa
que moltes vegades
la gent
potser ho compra
pensant-se
que ho ha fet ell
però
és un punt
molt delicat
i
en els temps
que estem
t'hi trobes
bastant
ara.
Sempre ha existit
però ara
t'hi trobes
bastant.
Tot i que
jo imagino
que cada cop
els organitzadors
de les fires
cada cop
volem més
que sigui
això
artesania
m'ha estat pur
és a dir
que no
hi hagi
aquesta compra-venda
que sigui
garantint una mica
més que el client
trobi
artesania
de veritat.
Els organitzadors
de les fires
normalment
i sobretot
quan ho organitzen
els ajuntaments
ells ho volen
el que passa
que
si és una fira
d'un poble petit
que són poques parades
doncs
escollint bé
pots omplir
l'espai
en aquell
però quan ja
estem parlant
en fires grans
que el volum
de les parades
és molt gran
no l'ompliries
amb gent
realment
professional
del tema
perquè
no tindries
te sobraria
molt espai
m'entens?
Sí, sí.
Després
clar
després
ja s'ha de
després
mira
se deixa entrar
o
no es deixa entrar
conscientment
però
entren
a vegades
jo dic una paraula
que moltes vegades
no es fan
un gol
per l'esquadra
i sol passar
però bueno
diu que fent i desfent
s'adaprèn
i veus
no
també veus
que hi ha ajuntaments
que un any
dius
ho han fet
mig bé
i l'any següent
miren
de reconduir-ho
però també és difícil
per la seva part
per això mateix
perquè
la gent
molta gent
quan s'hi va oferir
diu
no, no
que jo soc artesà
i ho faig jo
i això
perquè sap
que si diu
el contrari
ja no l'agarreran
estic veient
és que jo
mentre es parla
vaig mirant
la vostra web
i estic veient
que teniu
molta
molta varietat
de calçat
tant per home
com per dona
i a més a més
en colors molt atrevits
perquè estic veient
aquí verds
marrons
taronges
és a dir que
també
vaja
les trobo molt modernes
les vostres sandàlies
no parla
de reconstrució històrica
però aquest así
sí
no
vull dir
què et dic
aquí a la web
tenim coses
que jo he fet
per iniciativa
per treure un model
i hi ha moltes coses
que ha sigut
un encàrrec express
del client
m'ha dit
doncs mira
jo m'ha portat
ell un dibuix
o una foto
o me n'ha portat
unes de velles
que li anaven molt bé
i vol unes altres
perquè després
no les troba
i diu
doncs mira
jo les vull així
i ara m'agradaria
doncs canviar
totalment de color
ho feu totalment
diferent
ho modifiqueu
i és l'avantatge
avui en dia
de fet
és en l'únic
que podem
concretir
l'artesà
en què podem
donar-li al client
el que realment
ell vol
o voldria
i no troba
a un altre lloc
doncs
amb ell el trobareu
amb l'Oscar Espinosa
el trobareu
al carrer Roger de Lluvia
això és a Mora d'Ebre
però jo suposo
que deus tenir
alguna fira propera
alguna fira
per aquí a l'entorn
aviat
en teniu cap
aquest cap de setmana
per exemple
sí
este fi de setmana
anem aquí
a l'Hospitalet
de l'Infant
anem
tal com he dit
som dos aquí
al taller
anirem la dona i jo
jo faré
demostració
d'ofici
de sabater
i la meva dona
muntarà un petit taller
per als nens
per a poder fer
fer unes porceres
amb el nom gravat
i una petita
iniciació
dins del món
de la pell
i així
doncs mira
passarem el fi de setmana
molt bé
fixa que no han parlat
de l'ofici
del treball de la pell
i jo suposo
que també és un ofici
que no
no ho deu poder fer tothom
que no tenia el seu què
treballar la pell
no deu ser
vaja
és un ofici
per tant
és complicat o no?
a veure
és com tot
per mi
per mi ara
no ho és complicat
té
té les seues
té les seues
tècniques
i les seues
tècniques
tenen un temps
d'aprenentatge
el que no es pot
patir
és que un
començo
a treballar
la pell
vulgo
cosir
a mà
i que
els primers
15 dies
ha de prendre-ho
i acabo
cosint
perfectament
no
és a base
de
de
de
l'ofici
realment
la paraula ofici
vol dir treball
treball
i treball
i l'ofici
es va aprenent
a base
de
de
de treballar
de treballar
vull dir que
jo ara
inclús estic fent coses
que fa 10 anys
no em veia la millor capacitat
per fer
i ara
les he anat fent
no perquè siguin
molt difícils
perquè
a lo millor
li veus
una complicació
que realment
quan tu vas agarrant
l'ofici
aquestes complicacions
se van aplanant
i
no és que sigui
difícil
no és cap cosa
de dir
no ho pot
no ho pot fer tothom
sí
això és una feina
que la pot fer tothom
el que passa
que hi haurà gent
que aconseguirà
una perfecció
que no és la paraula
adequada
però
aconseguirà
fer uns acabats
bé
un any
i un altre
necessitarà
dos anys
per perfeccionar
aquella tècnica
però realment
si un s'ho proposa
ho pot arribar
a fer
vull dir que
no és una feina
de dir
és que es necessita
molt esforç físic
com pot ser un ferrer
que ha de picar
molt
no
esforç
hi ha feines
que són
que requereixi
una mica de força
o hi ha vegades
més manya
que força
és a dir
que la persona
que és una miqueta
manyosa
té més facilitat
per entrar
al món
de l'artesania
però jo
si una persona
s'ho proposa
pot arribar a fer
a base de temps
i practicar
el que estic fent
jo
vull dir que
no és una cosa
que diguéssim
Òscar
per anar acabant
ja
el ferro
s'ha de picar calent
la pell
s'ha d'estobar
d'alguna manera
o no?
Depèn
depèn
de la finalitat
que tu li vols donar
per exemple
un dels articles
que he dit
que vam fer
en Guany Peralts de Taleia
era fer uns cascos
moldejats
per exemple
ara tu imagina't
el típic casco
de romà
este que s'ha vist
sempre d'ell
autor dorat
doncs
els vam fer de pell
això que hem de fer
aquí sí que s'ha d'estobar
la pell
per poder-la moldejar
i donar-li
una forma redona
vull dir que
quan tu a un atell
li vols donar
formes
és millor
estobar-la
banyar
mullant-la en l'aigua
i després
se fa més flonja
i tu la pots anar
aspirant
i li pots donar
una forma determinada
i després
el que aconsegueixes
és que quan això
s'asseque
la pell
quan s'aixuga
la humitat
que li has donat
en l'aigua
te queda
en la forma
tranquila
però
per a fer
unes sabates
no cal
estobar
la pell
perquè ja
no utilitzes
unes pells
tan gruixudes
com faries
per a fer
un casco
vull dir que
per a fer
una funda
d'instrument
tampoc
no cal
estobar
depèn
per cada cosa
has d'agarrar
un tipus de pell
diferent
per a la finalitat
que tu veus
pensant que
de pell
n'hi ha
des de mig mil·límetre
hasta
mig centímetre
i que
no totes les pells
serveixen
pel mateix
i aquí hi ha
el mestratge
i l'ofici
de l'Òscar Espinós
que el trobareu
a mor d'aigua
també en aquesta fira
Òscar
gràcies per explicar-nos-ho
i que vinguin
molts anys més
ja en porteu 30
doncs que vinguin
molts més
gràcies
una abraçada
molt bé
moltes gràcies
a l'altre
Òscar
que si ho voleu trobar
busqueu la pàgina web
l'hem vencat
al nostre perfil
de Twitter
artesania
incuiro.cat
allà trobareu
doncs aquests productes
guapíssims
si mireu
les espardenyes
que fan
o les sandàlies
són impressionants
a més tant
de cuiri
i artesanes
pràcticament les 12
arribem al migdia
notícies
i tornem a seguida
el matí de Tarragona Ràdio