En rigorós fals directe des d'Oxford i des de Tarragona Ràdio,
Marina Massaguer, bon dia, com estem?
Bon dia, bé, bé, avui fa solet, o sigui que estem bé.
Doncs mira, aquí no, avui plou.
Aquí també pluja i fred, una cosa així lletjota.
Avui sembla que el clima d'Oxford se'ns hagi traslladat aquí.
Sí, aquí ara estem a 5 graus, que ho he mirat,
i per aquí és calor, o sigui que ja ens ha arribat la primavera.
Aquí portem tota la setmana sota dels 10 graus i això és fred.
A Tarragona ja saps tu que menys de 10 graus és un fred que pel·la.
Clar, això depèn del punt de vista.
Això que pel·la, això és argot, parlant d'argot i de coses d'aquestes.
M'assembla que la setmana passada vas presentar als teus alumnes
i a la Universitat de Tocsford les dades i resultats d'un estudi
que has fet sobre la parla dels gitanos de la part alta, de Tarragona.
Sí, va ser una xerrada al Departament de Lingüística Romànica d'aquí d'Oxford
perquè ells al llarg del trimestre van fent seminaris
i xerrades sobre temes diversos de la lingüística de les llengües romàniques.
I un dels professors sabia que jo havia fet un treball de final de postgrau
sobre l'ús i el rol del català entre els gitanos de la part alta
i sobre l'ús de les parades que els més grans utilitzen en calor.
El calor és la llengua dels gitanos de la península ibèrica.
I em van proposar, doncs, si volia parlar una mica sobre això,
que clar, imagina't, aquí és un tema com molt específic
i molt allunyat del que ells estudien normalment.
I, clar, doncs, vaig acceptar perquè em va fer il·lusió
i em feia una mica de por, de moment,
perquè, clar, era tota una xerrada llarga i sencera en anglès
i, a més a més, d'un tema molt específic, no?,
com són els gitanos de la part alta de Tarragona, a Oxford.
i vaig pensar que a veure si ho sabrem contextualitzar bé,
però crec que sí, va sortir bé perquè estaven molt interessats
i van fer preguntes i va anar bé, així que estic contenta.
Hi havia públic bastant poc, molt.
Hi havia unes 12 persones que ja és això, ja és això aquí,
perquè són seminaris que organitza cada departament
i, llavors, clar, pensa que tenen molta, molta oferta acadèmica,
i aquí, si t'agrada anar de xerrades i de seminari cada dia,
tens ofertes per triar i, llavors, en aquest tipus de seminaris
de lingüística romànica, que ja són així temes molt específics,
ja és això, unes persones... Déu-n'hi-do.
Parlant de temes específics,
amb els teus alumnes,
m'assembla que els estàs ensenyant gastronomia catalana.
Ja els has explicat això del romesco i totes aquestes coses que fem.
Sí, el romesco els hi he explicat així com a concepte, diguéssim,
i, llavors, el que ara estem fent és els aliments, no?
Estem aprenent, doncs, els noms dels diversos aliments
i també com anar-los a comprar al mercat.
Si és que algun dia van a Catalunya i volen anar a comprar,
la unitat es diu Vine al Mercat Reina,
i, llavors, hem aprofitat, doncs, he aprofitat, vaja,
per explicar, doncs, una mica la gastronomia catalana
i per ensenyar-los quatre receptes catalanes senzilles,
perquè pensa que els meus alumnes són estudiants
i viuen, doncs, o en pisos compartits o als col·legs d'aquí a Oxford,
siguin en residències,
i llavors havia de buscar receptes senzilles i fàcils de fer
i que, a més a més, poguessin trobar els productes aquí a Oxford,
perquè, clar, doncs, per fer romesco,
trobar pebrots de romesco a Oxford és complicat.
I llavors vaig optar per fer-los a fer pan tomàquet.
Què més vam fer?
Escalibada, que també dona, així, per nom del plat,
de calí, etcètera, etcètera,
llangonissa amb fesols i escaixada de bacallà.
I bé, de moment sembla que té èxit,
la gent se'ls adueix per l'estómac, ja ho diuen.
I tant, home, i tenint en compte,
almenys des del nostre punt de vista mediterrani,
per nosaltres la fama dels britànicos és que mengen malament,
que no saben cuinar i que mengen sense matar-s'hi gaire.
I aquestes quatre coses que has dit que els has explicat,
que per nosaltres són coses senzilles i quotidianes,
per ells deuen ser exquisideses, quasi.
Sí, de moment, clar, s'ho miren així,
no sé si ben bé amb curiositat, no?,
però és així de dir, mira, ho provarem,
ho provarem, a veure què.
Clar, pensa que ells sí que mengen molt diferent
del que mengem als països mediterranis,
però, clar, com que ells sempre ho han vist així, saps,
ells han fet consciència de menjar especialment malament.
I això, em sembla que més aviat això,
s'ho miren des d'un punt de vista de,
bueno, va, provarem coses noves,
saps, que més així com a delicatessen.
Perquè penso que ells també estan molt acostumats
als gustos d'aquí, saps,
que són així més, no sé si això s'ho saps,
o menys els gustos mediterranis,
clar, entre l'oli d'oliva,
el tomà, que són així com a més àcids.
Sí.
Però bé, a veure, la setmana que ve,
quan torni a classe,
preguntaré si algú ho ha provat a casa.
Espero que sí.
I a veure com els hi haurà sortit.
Una cosa és la teoria i l'altra
és portar-ho a la pràctica, a la cuina.
Sí, sí, i clar,
i el tema dels ingredients, no?
Per exemple, el pa amb tomàquet,
per nosaltres és molt fàcil trobar
pa de pagès o pa de barra.
En canvi, aquí,
la majoria de pans són així,
industrials, saps?
Són així més tous.
Pa de motllo, vaja.
Sí, això mateix.
Això va fatal,
pel pa amb tomàquet va fatal, això.
Però no costa.
I com va la cosa
de l'alumnes
i de projecció de futur?
M'han dit que feu pot desobertes.
Estàs captant alumnes?
Sí, a veure,
mira, justament ara vinc
d'això,
de les sessions desobertes
que fan cada any
amb els alumnes de batxillerat,
no?, o de secundària,
que aspiren a entrar a Oxford, no?
I se'ls explica una mica
tota l'oferta, en aquest cas,
sobre llengües.
i és el meu moment
per anar a explicar
què és el català,
perquè és molt recomanable
que facin català
si pensen venir a passar aquí,
han de passar obligament
un any fora de l'alumnes
i molts el passen a Barcelona.
Llavors, doncs,
és el moment d'anar a explicar
per què han d'estudiar català
l'any que ve.
Doncs això,
si estan pensant
en anar a Barcelona
o, vaja,
o només molts d'aquí
també ho fan així per curiositat.
saps?
Per això, doncs,
senzillament pel fet
de conèixer una altra llengua
i una altra cultura.
I llavors, clar,
el que intento és
lligar-ho molt
doncs amb tot el...
no només amb el fet
d'aprendre la llengua,
no el que implica
doncs endinsar-te
amb una cultura
i, doncs,
això que dèiem,
amb una arquitectura,
una pintura,
una literatura,
una gastronomia
i bé,
la sensació és bona,
no ho sé,
ja t'ho diré l'any que ve,
a veure si els he convençut,
però, clar,
intentes sempre,
no ho sé,
doncs,
coses que ells ja saben,
no?,
per exemple,
doncs,
la Sagrada Família,
no?,
i el seu arquitecte,
Gaudí,
doncs, clar,
ells ja saben
que Gaudí
va, doncs,
va construir,
no?,
és l'arquitecte
de la Sagrada Família,
però el que potser
no saben
és que Gaudí,
doncs,
ai,
disculpeu,
Gaudí era català,
de com que la seva llengua materna
era el català
i el mateix passa,
no?,
doncs,
això,
doncs,
com Salvador Dalí,
Miró
o,
en un altre context,
doncs,
els jugadors del Barça,
per exemple,
no?,
que això també,
aquí, per exemple,
doncs,
el Cesc Fàbregas
és molt conegut
el que és aquí
i, clar,
és una manera,
doncs,
de connectar-ho
amb la realitat
i el que intento també
és que vegin
que no és una llengua petita,
no?,
que el català té
més de milions de parlants,
no?,
o sigui,
que no són tan estranys
ells per estudiar català,
no?,
i que hi ha molta gent
que estudia català
a l'exterior
i llavors,
doncs,
no ho sé,
ja t'ho explicaré
l'any que ve,
a veure si els he aconseguit
captar o no.
Molt bé,
doncs,
aquí,
fins aquí,
arribem a la nostra connexió
amb Oxford avui
amb aquesta
indirecta habitual
via Skype.
Marina,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Fins el mes que ve.
A la passada.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.
Béu.