Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, molt bon dia!
Què tal, com ha anat?
Molt bé, estàs esperant, estàs esperant encara.
Això, això, encara està en dansa, eh?
He sortit un segon per poder parlar amb vosaltres,
però estic aquí a l'acte i encara està en dansa.
I què tal, com ho valora aquest acte?
La veritat és que és preciós.
Penso que és molt, molt important
que totes les gairebé tantes escoles
que estan aquí, els 800 nois i noies,
estiguin presentant el resultat final
de tot un treball que continuaran.
Penso que és molt important, això.
Parlant ja una mica d'Intermont,
què els preocupa?
Acabem d'arrencar un any, el 2013,
un any que ja diuen que serà difícil
des de molts punts de vista,
naturalment també el punt de vista econòmic
i l'ajuda a ONGs.
Els preocupa especialment aquest 2013?
Sí, ens preocupa aquest 2013
com ens preocupen els anys anteriors.
Malauradament fa temps que estem intentant
que el nostre món, tothom tingui els mínims drets
i això ens està costant
i només cal mirar una volta al nostre voltant
i veure que no només no hem aconseguit
arreglar el món, sinó que a casa nostra
les coses estan pitjor.
El que sí que és bo és que ens en donem en compte
que les coses que estan pitjor,
que són per la mateixa error,
que estan pitjor a fora
i que cal que treballem d'una manera global
per revertir algunes situacions
perquè si no, no aconseguirem tenir un món
en el que tothom tingui uns mínims
per viure amb dignitat.
Quina diria que és l'alternativa?
Si és que l'administració, per exemple,
no pot aportar subvencions al conjunt d'ONGs,
hi ha alternativa?
Veuen alguna sortida al sector privat, per exemple?
Hi ha alternatives.
El sector privat és una alternativeta.
i això ens pot ajudar a passar un moment.
Però el sector públic no pot deixar de banda
les seves obligacions.
És a dir, el sector públic, en aquests moments,
els governs tenen davant seu,
tan lluny d'aquí com a casa seva,
una realitat social a la que han de fer front.
i no s'està abordant això amb valentia,
no s'està prenent les mesures que s'han de prendre.
Hi ha solucions,
es repeteixen que no, que no hi ha solucions,
però n'hi ha, n'hi ha des de...
que ens permetin reduir les desigualtats tant a casa nostra
com a fora.
Es pot posar un sistema de recaptació fiscal més just.
es pot començar a pagar,
pensar si s'ha de pagar o no s'ha de pagar,
segons quins deutes que tenim assolits
que són immorals.
És a dir,
és qüestió de posar les prioritats
d'un lloc o d'un altre,
i depèn d'on posem les prioritats,
trobarem unes solucions
o en trobarem unes altres.
És un canvi de xip,
però amb profunditat, no?
És un canvi de xip amb profunditat.
i parlant del govern de casa nostra,
amb la mateixa valentia
que ha afrontat el tema del dret a decidir,
segur que és el tema del dret
a que tots fóssim una mica més iguals,
se'n sortiria com se'n sortirà d'aquest.
Per cert, aquest any,
les subvencions de cara a aquest any
de l'Agència Catalana de Cooperació
arribaran a la mesura desitjable,
perquè ja va haver-hi una reducció important
en l'exercici anterior.
Quines previsions s'han de cara a aquest 2013?
El 2012 no va haver-hi cap convocatori
de subvencions per a l'ENGES.
Ni una.
Ni una de bé?
No.
I ja sabem que el 2013
les coses vagin pel mateix camí.
Però el problema no és només aquest,
sinó que, a més a més d'això,
les que teníem d'anys anteriors
encara no les hem cobrat.
El qual està fent anar molt malament
a totes les entitats.
I algunes estan properes a tancar.
El trobar, en fi,
el compromís d'arribar al 0,7%
del producte interior bruta
destinat a ONGES,
per tant,
ara parla de continuar
sent un miratge, no?
És un miratge.
És un miratge i és una pena
perquè segueix sent
una quantitat testimonial
i no som ni capaços
de recobrir aquesta quantitat testimonial.
Em sap greu parlar així
de forma tan negativa,
però és que és la realitat, no?
Vaja.
És la realitat.
No sé si veu
un element positiu a destacar.
No, a veure, no, no.
Anem positiu,
el tenim tot,
perquè comptem cada cop
amb més gent
que està convençuda
que hem de fer això.
Cada més gent que entén
que el que està passant a casa nostra
i el que està passant lluny,
o sigui,
els desnonaments que tenim aquí
i l'acaparament de terres
que tenim avui dia
al Vall d'Apoloche
i de Guatemala
ho baixa a les mateixes causes.
Per tant,
això és positiu.
És a dir,
cada cop som més gent
la que entén
que l'abordatge de tot plegat
és global
i ens en sortirem,
però no a curt plaç
encara ens queda una mica de camí.
La gent, diguem-ne,
de base,
les persones que col·laboren
amb les diferents ONGs,
continuen recolzant?
Les persones
continuen recolzant.
Algunes han hagut de baixar
les seves aportacions,
però en número
continuem sent les mateixes cines.
És a dir,
l'abandonament
que ha fet el govern
d'aquestes entitats
no es correspon,
no és el reflex
del que han fet
les persones
que segueixen
estant allí
i que en alguns casos
s'incrementen.
Malgrat tot,
vostès continuen fent
la feina fora,
fora i aquí,
però vaja,
fonamentalment fora,
és a dir,
que continuen amb el dia a dia
amb diferents poblacions
castigades.
Naturalment,
amb aquesta feina intensiva
que fan
en diferents punts
del món,
malgrat tot,
dic,
continuen
amb actuació.
Continuem,
avui vam començar
una campanya
per donar suport
a 800 famílies
que els hem pres
tota la terra
a la vall
de Polo Xica,
a Guatemala,
i que confiem
que amb el suport
les signatures
de tothom,
la gent que vulgui
entrar a la web
d'Intermono
podrà trobar-ho,
aconseguem revertir
aquesta situació
perquè 800 famílies
puguin recuperar
la seva terra
que d'una manera
tramposa
se'ls ha pres.
Francesc Mateu,
director d'Intermono
Xica a Catalunya
i a Andorra,
no li volem prendre
més temps
perquè,
com ens comenteu,
al començament
ha sortit pràcticament
d'aquest acte
aquí al Palau de Congressos.
Sí,
ja hi torno a entrar.
Per això mateix,
volem que acabi
de gaudir-lo.
Una forta abraçada
i, en fi,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.