I ara una previsió que heu de marcar a l'agenda per aquest cap de setmana.
Dissabte, festa de Pilonpareit, o el que és el mateix tot el cap de setmana,
festa de Sant Agapitobis al carrer Comte.
Ramon Uller és membre de l'Associació de Veïns del carrer Comte.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, per on comencem?
Potser per explicar per què celebreu en aquest carrer,
ja no és ni barri, és que és carrer Sant Agapitobis.
Mira, és una cosa molt curiosa,
però des que l'any 2005 van haver-hi el problema amb els edificis que quellen
i aquestes coses,
hem estat fent una festa amb els veïns,
que li diem la de Sant Agapitobis.
Us va servir per cohesionar-vos, no?
Era un carrer que potser anàveu tots a la vostra, és només un carrer?
Sí.
Però arran dels problemes que vau tenir,
recordem que les cases estaven escardades,
teníeu perill de ser ella d'aquella...
La gent va tindre que anar a l'hotel,
a quedar-se allí fora de casa,
la gent van plorant,
bueno, va ser bastant desastrós.
2005, eh?
Sembla que fos ahir.
2005, sí, sí.
I ha passat molt temps i molt ràpid.
i quan vau poder tornar,
doncs l'altre dia ho celebrarem.
Anem a fer una festa.
Llavors, clar, no teníem Sant allí,
perquè no hi ha un Sant Comte,
o Sant Plaça Pallol,
o Sant Cavallers.
I vam estar pensant i vam dir,
doncs farem Sant Agapitobis.
Perquè hi havia Cal Agapitobis.
Però Agapitobis és un Sant que ho celebra el març,
crec, o a l'abril.
I com el març i l'abril no fa temps
de fer festes i rebelles populars,
doncs vam dir de fer-lo el primer dissabte de juliol,
que és quan tornàvem.
Llavors, per això us li diem Sant Agapitobis.
Sog un carrer que aneu una mica a la vostra.
Bueno, intentem potenciar les capacitats creatives
del veïnat.
Sí, home, sí.
La cultura és molt important
i que la gent sigui el màxim de creatiu possible.
Per tant, com parlem de festes al carrer Comte,
una mica som Comte i veïns, no?
Comte i Plaça Pallol.
Sempre som carrer Comte i Plaça Pallol.
Molt bé.
I què passa amb els pilons,
que s'han transformat una mica en l'acte central
de la celebració?
Resulta que nosaltres vam demanar els pilons
perquè poguessin entrar els cotxes de bombers,
les ambulàncies, aquestes coses,
perquè abans la gent aparcava allà dalt.
I després de moltes lluites van posar els pilons.
Però els pilons eren molt lletjos.
I van dir, anem a donar-los un caire diferent.
I van pensar en pintar-los.
Però abans de pintar-los,
pensàvem substituir-los per unes vaques.
Unes vaques de guis, molt grans,
perquè hi ha una cosa que es diu la Co-Pareit.
La Co-Pareit es fan a les ciutats principals del món,
a Barcelona, a Nova York,
i aquestes coses van plantant unes vaques
i els artistes locals els van pintant.
Llavors vam agafar i vam enviar un mail
a la Co-Pareit Internacional
i els vam demanar vaques per posar-les al carrer.
Llavors els hi van explicar la història,
es van dir, bueno, cap problema,
dic, jo, si voleu vaques, portem vaques.
Però on està Tarragona?
Va ser la pregunta.
Llavors nosaltres vam adonar que eren molt petits,
que potser vaques no hi cabrien gaire en el carrer,
si posaven una vaca ja no podrien passar ni cotxes.
I van decidir pintar els pilons.
I fa, en comptes de Co-Pareit,
doncs pilon, pareit.
Molt bé, molt bé.
De fet, tot va començar una mica en plan loco
dels quatre veïns artistes que teniu.
Sí, sí, els veïns que teniu.
Sí, la convocatòria que tothom n'és a pintar va venir després.
Correcte.
Primer va pintar vosaltres.
Primer es pintava amb nosaltres,
però com tot això la creativitat
i aquesta història cultural es contagia,
doncs van dir, escolta'm, aquesta bogeria,
doncs van dir, anem a fer-ho a tots els amics i veïns
i la gent que vulgui pintar pilons.
Total, que la convocatòria és per demà dissabte,
a partir de dos quarts d'onze, repartiu pilons.
Exacte.
I és important això perquè, com que la festa ja està consolidada,
van que volen.
Van que volen els pilons.
A partir de dos quarts d'onze,
i a les onze ja es pot començar a pintar.
Aquest any tenim la gent dels Diables de Tarragona,
que fan el 30 aniversari.
Clar, perquè no hi ha gent anant mai,
això dura tot el matí.
Mentre tu tens el teu piló i vas anant pintant,
teniu un escenari, aneu posant música,
que van fent activitats, vermut, no?
Correcte, molt bé.
Tot és una festa.
Tot és una festa.
I venen els Diables, en guany.
Els Diables venen, però a pintar un piló.
Ah!
Perquè així comemonen el 30 aniversari de la seva associació,
cosa que es fa molta il·lusió que algú vulgui celebrar-ho amb nosaltres,
encantats que vinguin,
i bueno, venen tots ells a pintar un piló.
És que pintar un piló és com deixar una empremta, eh?
De fet...
Home, hi ha poca gent que tingui una obra d'art del mig del carrer.
O sigui, a veure quanta gent pot dir...
Jo soc un artista perquè tinc una obra d'art al mig del carrer.
L'any passat van vindre uns holandesos,
que aquest any volen repetir.
Potser vindran uns finesos, finlandesos, també.
O sigui que serà una cosa bastant, bastant internacional.
Això són els pilons al matí.
Llavors, aquest any, per primera vegada,
el Conservatori ha fet una petita banda de música,
li diem la Pilon Band Street, o alguna cosa així.
T'ho estàs inventant mentre surts.
Sí, sí.
Ara, oi, sí, algun nom l'hem de donar,
i hi haurà un quartet de corda que tocarà,
a part de les actuacions que la gent va tocant
i posant música i tot això.
A toc de vermut, anem fent això.
Això al migdia.
O sigui, treu un quartet de corda del Conservatori
tocant mentre anem pintant.
Sí, no tocaran moltes cançons,
però suficients per fer.
Molt bé.
Aquesta gent tenen moltes ganes de participar.
Molt bé, ho han redactat al Conservatori,
que total teniu allà.
Està al costat, està al costat.
Ramon, llavors, per la gent que vulgui venir,
què han de fer, què han de portar?
Dos quarts d'onze, pinzells i pintures.
Nosaltres tenim pintures allà,
però si la gent pot portar pintures,
millor que millor.
Tota aquesta festa la paguem entre tots els veïns
i això és l'acte principal, la pintada de pilons.
Ja heu decidit quins rescateu.
Sí, hi ha alguns que els indultem
perquè són pilons que no es poden tocar.
A poc a poc anem indultant pilons,
però clar, hi haurà algun dia
que s'haurem de deixar d'indultar
perquè necessitarem més pilons.
Quants n'hi ha, que els heu comptat?
87.
N'hi ha 87 pilons.
Però si queden curts?
Sí, sempre es quedem curts.
Però bé, és el que hi ha.
Al final necessitareu que l'Ajuntament us en posi més.
Algo així, a lo que hi ha de parlar.
Tota manera, es fan grups, és xulo,
perquè a veure, no cal ser artista per anar,
i evidentment, eh?
Vull dir, hi ha molta gent que hi va amb els nens
i llavors acabes amb un piló,
l'acaba pintant a pinzellades 3 o 4 persones.
Sí, sí, al final se fan amistats,
se fan, bueno, de tot.
Es comparteix piló.
L'única regla és que només es pot pintar el piló
i que anem a disfrutar i ja està.
Això pels pilons al migdia,
després tenim rebella al vespre.
Sí, a la tarda descanseu.
Migdiada total,
perquè farà molt de sol, molta calor,
la gent que agafi forces.
i a la nit fem sopar a la fresca.
La gent que vulgui,
s'agafa i se'n va a posar una truita de patates,
una coca recat, tal que siguin,
i sopem allí entre tots.
I també hi ha música.
I, hombre,
tenim una música,
Rumbes i Canyes,
és una associació musical
que és del final del carrer,
que ha sortit, crec que aquest any o fa dos anys,
i que estarem tot a l'avellada amb ells.
Aquest any farem una cosa especial,
que serà un canvi d'horari.
Sí, a veure, a veure,
jo per això deia que el carrer Comte va anar a la seva,
vull dir.
No, però tampoc és tant a la nostra.
A veure, es tracta...
No, digues, a veure.
Ara ja s'ha dit a l'Ajuntament,
s'ha dit que cap problema,
que podem allargar la festa sense problemes,
però inicialment s'havien dit
que a les dues de la matinada
s'hauria d'acabar la festa.
Clar, nosaltres estem a la part alta,
suportem i gaudim de la festa de Santa Tecla,
Sant Magí i aquestes coses fins a les 500.
A veure, que un dia a l'any
nosaltres fem una festa
i es diuen que les dues cap a casa,
això no pot ser.
Ara s'ha dit a l'Ajuntament
que cap problema,
que podem estar el rato que vulguem
d'entra una hora.
Per tant, estem una mica emparats.
Però ja ho teníem preparat
i a veure's no ho podem tirar endarrere.
Per primera vegada a la història,
el carrer Comte adelantarà,
retardarà l'hora, una hora.
És a dir,
quan siguin les dues de la matinada,
tornarà a ser la una.
Fareu un acte oficial de retardar l'hora.
Sí, sí.
Vinga, tots els rellotges cap a l'hora.
El grup musical,
el de Canyes i...
I Rumba.
I Rumba,
aquests faran a la una,
sí, a les dues, perdó,
retardaran l'hora, una hora.
Tornarà a ser la una.
I tornarà a ser la una.
I ja està.
L'endemà ja ho arreglarem,
o sigui, l'endemà que ningú pateixi
i que posarem tots els rellotges a l'hora.
Això passarà al carrer Comte.
De tota manera,
és que clar, per soroll que feu,
a veure, al carrer, vull dir,
no molestareu més veïns que els que teniu allí.
Sí, som nosaltres que anem allí,
o sigui que no.
Tot té la casa.
Poca gent vindrà, o sigui que no.
Quants veïns teniu al carrer Comte,
de quin perfil,
i com ha canviat en aquests darrers anys?
Perquè mira, ara m'acabas de parlar
que us ha sortit una mena d'associació de Rumba, no?
Sí, al final del carrer hi ha un grupet de...
A veure, al carrer tenim,
el mateix que teníem abans,
tenim la part de l'esquerra,
que viu gent a la part de la dreta,
no viu ningú encara.
I allò està deixat de la mà de Déu.
Està deixat de la mà de Déu.
I la part de l'esquerra,
doncs estem els mateixos,
gent que ha anat marxant,
ha anat venint.
Són gent molt jove, la majoria,
també moltes famílies,
hi ha una mica de tot.
En principi, tot molt bona gent,
o sigui, gent molt...
que té ganes de participar,
té ganes de fer coses pel barri,
i ja està.
Però van quedant habitats els pisos,
ho dic, perquè hi va haver una època,
potser després de totes les esquerdes i tal,
com que hi va haver com una fugida, no?
Semblava que tenés una mica desengelat.
És veritat, sí.
I ara torna a públic.
Sí, ha tornat la gent a vindre,
i ja està al carrer.
És un carrer molt tranquil,
tenim al costat el conservatori,
podem caminar a tot arreu, és un...
És que, Ramon, si no fos per aquesta festa
que munteu, i per la pintada de pilons,
gairebé és un carrer que passa desapercebut.
El que passa és que,
per aquests carrerons estrets de la part alta,
els turistes van passejant i en secostres.
S'atrava en un carrer amb tot el mal efecte
dels edificis que estan metge en runes a la part dreta,
però canvia tota la pintura superxula dels pilons, no?
És curiós, el contrast.
Sí, és curiós.
La gent ara pregunta molt,
hem de parlar, no sé què hem de fer,
estem pensant fer alguna cosa
per explicar a la gent el tema dels pilons,
perquè la gent no ho sap.
Llavors venen molts turistes,
després de la plaça dels Sedassos,
es van dir que el carrer més fotografiat
és el carrer del Comte.
Ah, la plaça dels Sedassos per l'edifici...
L'edifici aquell que està pintat tan xulo,
doncs després era el carrer més fotografiat.
I la gent, clar, busca el plano de Tarragona,
això dels pilons, i no surt, clar,
allà surt l'amfiteatre.
I no, no, clar, seria, és massa,
no sé, massa agosserà dir
que hem de sortir al plano
de les restes turístiques de la ciutat.
Llavors el que hem fet ha sigut crear un grup a Facebook
perquè la gent faci les fotos
i les pengi al grup de Facebook.
El grup de Facebook es diu Pilons Street,
per fer-ho més internacional,
que la gent no es perdi,
i ja està.
Però alguna cosa haurem de fer
per explicar a la gent això dels pilons,
perquè els estrangers que venen a fotografiar-ho
no saben ben bé què és el que fa allí.
A veure, de moment esteu a l'ombra, diguem,
de les qüestions institucionals,
vull dir, ajuntament, patronat de turisme,
no teniu tractes, no us diuen res,
us deixen fer, però tampoc us inclouen.
No, no, es recolzen, es recolzen.
Sí, sí, sí, sí.
Vam tindre les nostres diferències.
És que no sentava bé a tothom això de que pintessin,
de que, mira, en sé que aquests del carrer
se'ls ha acut pintar els seus pilons,
això no va caure bé per tothom.
Comencem amb els canvis costen,
però ara ja els que van ser més crítics amb nosaltres
ara són els primers que es posen a pintar un piló
i pobres d'ells que no tinguin el seu piló per pintar,
o sigui, han canviat molt les coses.
L'ajuntament també recolza això
perquè és una cosa de cultura,
a la gent li agrada, és una cosa molt simpàtica,
a ningú li fem mal i ja està.
Tenim coses curiósos al carrer,
la gent potser no ho sap,
però hi ha un grafiti d'uns italians
que són dels grafiteros italians,
bueno, grafiteros mundials més reconeguts
a nivell internacional.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Té una pàgina web que es pot anar per allí,
després hi ha un altre grafiti
d'un que està actualment a Miami,
que es diu Arc Iris,
que és una mica, un carrer una mica singular
i que la gent potser és molt desconegut
a nivell d'aquestes particularitats artístiques.
Aprofitem ja els darrers minuts d'entrevista, Ramon,
ja que parlem això amb el carrer Comte,
a reivindicació què heu de fer,
què necessiteu en el carrer?
Quin és el punt que hi ha per arreglar?
Bé, una mica el de sempre,
la neteja,
volem que la Guàrdia Urbana es passi més sovint per allí,
que passegin més,
perquè cada vegada tenim més turistes,
tenim més, sobretot, neteja,
i sobretot que es deixin això,
que passegin la Guàrdia Urbana,
que passegin la gent de l'Ajuntament,
els regidors i tota aquesta bona gent.
Sí, els edificis és una pena,
però clar, hi ha edificis abandonats,
abans teníem alguna mica d'esperança que els canviarien,
que algú vindria,
perquè valien molts diners abans els pisos i les cases,
no sé què tal,
però clar, ara com no valen diners...
Ara ja us heu resignat a que allò continuarà mitjant...
Jo crec que quedarà així per los siglos de los siglos,
no crec que,
a no ser que hi hagi una altra burbuja immobiliària,
alguna gaita d'aquestes,
jo no crec que torni a passar,
ojalà canviï o facin...
Però ja us heu acostumat a veure...
Jo crec que hi ha pocs carrers en una ciutat com Tarragona,
o estic segur que en una ciutat de més de 100.000 habitants,
que en una part del seu carrer no visqui ningú,
a 20 edificis,
no visqui ningú.
Bueno, és que són edificis que cauen a trossos.
No, no, però ja...
Obligentment no hi ha de veure...
On hi ha que són habitables.
Són habitables, són habitables, sí, sí, sí.
És curiós, vull dir, no sé...
No hi viu ningú per què?
Perquè no els posen a...
Perquè no els volen llogar,
o no els volen vendre,
o no els volen...
Potser s'han de rehabilitar...
No sé.
Però és molt curiós, eh?
Miri, si teniu parets per anar fent grafitis.
Això, que vagin posant grafitis o pintar pilons.
Realment és peculiar, eh?
El carrer Comte,
i tot el que s'hi fa és impulsat per als 4-5,
encara veïns, que són, vull dir, que té el seu mèrit.
La gent s'apunta,
la gent vol entrar a l'associació,
que són tots benvinguts,
sobretot recordar la gent que demà,
a dos quarts d'onze,
a recollir el seu piló.
O sigui, bueno,
el numeret per poder pintar el piló,
perquè després no volem que la gent s'enfadi,
que no tingui el piló per pintar,
i aquestes coses.
Que siguin puntuals,
si no, no tindran pintures i pinzells.
Pintures i pinzells,
i el que us deixeu a casa ja ajudaran.
I si no voleu anar a pintar,
només a fer una ullada,
doncs també tot el matí hi haurà gresca.
Molt bé.
Ram, digues.
No, no, i a la nit.
I a la nit, també.
I a la nit penseu que canviarem l'horari.
O sigui, si algú nostàlgi vol vindre,
com canviem l'horari,
com retrassem una hora a les dues,
doncs farem això, aquesta simbòlica.
Molt bé.
Rabú Nuller, felicitats
i molts records a la gent del que ha acompatat.
Gràcies, Núria.
Vinga.