Música
Aquests darrers dies hem parlat i força de la Sabinosa.
Segurament recordaran que els vam explicar,
va ser amb conversa amb aquests mateixos micròfons,
amb el president de la Diputació, Josep Poblet,
que ens deia que hi havia un acord amb l'Ajuntament de Tarragona
per tal d'iniciar el procés de descatalogació d'aquests edificis de la Sabinosa
després de més de 30 anys, 33 anys, d'activitat.
Força més, de fet, si fem allò comptat i debatut, si es mirem tots.
En qualsevol cas avui en volem parlar, perquè de fet no fa gaires dies,
des de la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona,
es van organitzar unes jornades parlant justament d'això, de la Sabinosa.
Avui en volem parlar, d'una banda s'acompanya la responsable
de la Comissió de Cultura del Col·legi, que és l'Olga Tús.
Olga, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Arquitecte, també.
Olga Tús, bon dia.
I també ens acompanya el Xavier Romaní, que també és arquitecte del Col·legi,
que també prespart en aquestes jornades.
Xavier Romaní, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què podem dir d'aquests edificis?
Tothom els té en ment, perquè són molt visibles,
tot i que no s'hi pot accedir, en principi són molt visibles.
Què podem dir, o què han explicat a aquestes jornades,
de com està aquest edifici de la Sabinosa?
Bé, jo crec que...
Val dir, primer de tot,
almenys és la meva sensació,
que la Sabinosa és com un gran desconegut
pel ciutadà de Tarragona.
i tots tenim present poder
l'edifici com una silueta,
una part de la silueta de Tarragona,
mirant cap allà avant,
de l'edifici que més emergeix,
l'edifici principal.
Però, llevat d'això,
jo crec que poca cosa més saben els ciutadans,
perquè és un edifici que té una llarga història
o tot el procés de construcció,
que s'inicia l'any 1911
amb un llegat de Lluís Jasmit
que deixa a la Diputació els diners,
en la qual compren una finca
i es constitueix una comissió
formada per la Diputació i per l'Estat
per la construcció d'un edifici
d'un preventori i sanatori tuberculós,
una malaltia que en aquella època
era molt comú.
S'encarrega l'arquitecte Francesc Montrabà,
la redacció de projectes,
fan visites a Europa,
edificis de similars característiques
que estàvem fent en aquest moment,
i s'engega un projecte,
en principi més reduït,
menys ambiciós,
amb un pressupost molt reduït,
i que al final s'acaba construint
l'any 1933, si no recordo malament.
Malgrat que aquesta construcció
pràcticament no funciona,
donat que s'inicia la Guerra Civil
i funciona com un hospital de campanya,
un hospital de sang.
Fins a l'any 1945 no entra en servei,
com a edifici de sanatori i preventori,
i amb un període de vida d'utilització
de 25 anys,
doncs s'atanca l'any 1970.
Ja fa, doncs parlem de més de 40 anys.
Més de 40 anys.
Més de 40 anys, no?
En aquest transcurs de temps,
doncs s'han fet algunes iniciatives
i totes no s'han portat a terme.
Han vingut diferents intents d'endorcament
per part de la Diputació.
Han estat aturats,
doncs en alguns casos,
doncs per la iniciativa del mateix col·legi,
l'any 77.
L'oposició de l'Arxiu Històric
del Col·legi de Directes
va evitar, doncs,
l'endorc de les edificis.
Posteriorment,
la Diputació va convocar
un concurs d'idees i d'utilització,
que s'hi van presentar, doncs,
uns 10 equips aproximadament,
on s'hi van donar, doncs,
diferents propostes d'usos,
entre ells, doncs,
pòneus de congressos,
edificis d'un complex de sotelers,
coses lligades, doncs,
amb temes educacionals,
però que, vull dir,
tot això es va quedar com un concurs d'idees.
Posteriorment,
es va fer una espècie de fundació
en la qual, l'any 91,
en la qual van participar
o eren participants la Generalitat,
l'Ajuntament i la Diputació,
i aquesta comissió,
aquesta fundació,
penso que mai s'ha reunit,
vull dir, no en tinc mai cap activitat,
fins que es va dissoder l'any 2004.
Amb aquest procés, doncs,
també s'han fet diferents propostes,
des de construccions hoteleres,
pal·lars de congressos,
edificis lligats a l'àmbit
de la investigació del coneixement,
museus, etcètera, etcètera.
Hem arribat en un moment
en què l'edifici, doncs,
presenta un estat físic molt degradat,
que pensem que és un edifici
que està en un ambient
molt agressiu davant del mar.
Recentment vam fer
amb els nostres companys arquitectes
una visita a la finca,
jo no havia estat des de l'any 85
quan se va fer aquest concurs,
i la memòria que tenia de l'estat
en aquell moment de l'edifici
a la que vaig veure
fa un parell de mesos
que van a dir,
una diferència abismal.
Bé, i així estan les coses, no?
Està catalogat
pel pont recentment aprovat
com un bécil,
que és un bé d'interès local,
que vol dir, doncs,
el manteniment
de l'estructura compositiva
i formal dels edificis,
i, bueno,
pel que les últimes notícies tenen,
doncs, que l'Ajuntament
i la Diputació
estan en conversacions
per descatalogar aquest edifici.
Per què s'hi va posar
en el seu moment,
ha dit l'any 77,
al col·legi, doncs,
el seu on de roc?
Bé, jo penso que
pel seu valor arquitectònic
i compositiu,
amb el qual jo crec
que és una mica dubtós.
És discutible.
Sí, és discutible, sí.
Per què és discutible?
Bé, discutible
des d'un punt de vista
de l'adaptació
del complex
a l'entorn.
Em sembla que aquest edifici
és un edifici
que consta d'un programa dual.
És sanatori,
vol dir que és un edifici
on hi ha hospitalització
de malalts
amb malalties tuberculoses
i una altra part
que és de preventori
que és una espècie
de colònies
on anaven els nens petits
que tenien funcionament
estacional
només a l'estiu,
tres mesos
que teníem nens
de tota Espanya
que venien a passar
aquests mesos
d'estiu
per curar
de les seves afeccions
amb un règim
pel que s'alletgeix
a les cròniques
amb un caràcter
quasi militar
del que es portava
a l'època.
I, bé,
donada aquestes característiques
també la separació
de l'organització
dels edificis
per sexes
i està rentat
amb un eix de simetria
molt marcat
amb edificis
molt rígids
respecte a la composició
i l'adaptació
a l'entorn
que fins i tot
la seva disposició
evita
les vistes al mar
hi ha un edifici
que és el més important
aquest que veiem
la xil·lueta
que emergeix
per debunt
de la Pineda
que tapa
tots els altres
que estan al darrere
i la
globalitat
arquitectònica
dels edificis
doncs
és una manera
de composar edificis
que en aquells moments
en Europa
s'estava aplicant
principis
més contemporanis
d'arquitectura
del que diem
avui
d'arquitectura moderna
això
és una arquitectura
més d'ernàcula
que tampoc
té un excessiu
un interès
des d'un punt de vista
arquitectònic
és a dir
que hauria d'una terra?
bé
jo no m'atreviria a dir això
perquè forma part
de la memòria col·lectiva
jo crec que no
no es pot plantejar
l'enderrocament
de l'edifici
sense tenir clar
què s'hi ha de fer
és a dir
aquí ha d'haver-hi
un projecte
que contempli
tota la finca
o part de la finca
i tingui en compte
què es pot fer
amb els edificis
és a dir
ha de formar part
d'un projecte
no es pot dir
ara
va a terra
d'això m'han parlat
al col·legi
del que s'hi podria fer
amb aquest edifici
o el que seria
més adient fer-hi
perquè clar
fer un edifici
no té un cos
rehabilitar-ne un d'antic
i d'aquestes característiques
el cos pot ser molt superior
fins i tot
sí
sí que ho hem tocat
amb el tema de reflexions
evident que ha sortit
ha sortit
en diverses ocasions
i creiem
en principi
que ha de formar part
d'un projecte
una mica més àmpli
a nivell territorial
és a dir
una de les idees
que s'han apuntat
és que
s'ha de fer
un pla d'equipaments
territorial
i estudiar el territori
i tenir una mica
tenir clar
quines mancances
a nivell d'equipaments
hi ha
llavors segurament
es pot fer un
es pot buscar
un ús
per la Sabinosa
és a dir
però no diria
aquest ús
és a dir
que és el que
ara tenen diagnosticat
que falta territori
és una pregunta complicada
de contestar
en aquests moments
l'administració
evidentment
no
no té cap possibilitat
d'invertir
perquè no sabem
com estan
les finances públiques
a part d'això
com deia l'Olga
pensem
o almenys
una de les conclusions
que es van
debatre
en aquestes jornades
que es van fer
el Col·legi d'Arquitectes
que
aquest equipament
el que es pugui fer aquí
no té tant
un abast
purament local
sinó poder territorial
no
dins d'un estudi
d'un pla especial
d'equipaments
doncs que acolli
tot el que és
el Camp de Tarragona
no
quins usos han de tenir
doncs jo no m'atreviria
a dir-ho
perquè
poder aquestes coses
és més
l'oportunitat
la possibilitat
i
d'una reflexió
molt
molt
ben feta
de les necessitats
que es tenen
no
sí
sobretot d'una visió global
del territori
no només mirar la Sabinosa en si
sinó una visió molt global
del territori
el que és evident
és que
la universitat d'estiu
encaixa amb aquest perfil
que estan dient
que es volia fer en el seu moment
una universitat d'estiu
a la zona
encaixaria no
amb aquest perfil
diguem-ne territorial
no
podria encaixar-hi
sí
diga-dica
que l'he tallat
amb la seva
diga-dica
no
una mica també
el que comentava Luca
bueno
els edificis
a part que
doncs el seu valor arquitectònic
és qüestionable
en alguns aspectes
també s'ha de tenir en compte
l'estat actual
de la verificació
és un estat
que presenta
una ruïna
pràcticament total
allà
ens podem trobar
doncs
des de forjats
ensorrats
tots els elements
metàl·lics
de l'estructura
estan totalment oxidats
rebentats
per l'augment
de volum
que presenten
aquestes patologies
hi ha episodis
de vandalisme
doncs
s'han arrencat
carpinteries
vull dir que
la recuperació
d'aquests edificis
implicaria una inversió
jo entenc
un pou sense fondo
sí
és a dir
si jo fos l'amo
no sé si seria justificable
si jo fos l'amo
li encarregués a vostè
que em fes la rehabilitació
vostè què em diria?
si jo fos l'amo
jo li pago
la rehabilitació
de la Sabinosa
vostè què em diu?
bueno
és que una rehabilitació
ha de tenir un objectiu social
i una justificació econòmica
i moltes més coses
és difícil contestar això
són edificis
que és difícil
encaixar-hi un altre ús
és a dir
és una estructura molt rígida
pensada
per un ús molt concret
de preventori
aquest ús ara
és totalment inviable
llavors es fa molt difícil
a no ser que sigui un museu
o un contenidor
d'alguna cosa
és molt difícil
poder-lo adaptar
a qualsevol ús
és a dir
que un museu
també podria ser
una alternativa
o un centre d'a
contenidors
per exemple
com s'han fet
en alguns llocs
de Catalunya
la recuperació
d'antigues zones industrials
per fer-hi
projectes artístics
d'exposició
de instituts
que puguin
també
al mateix moment
formar part
d'aquest argument
expositiu
sí
el que passa
que potser
amb el tema
de la Sabinosa
el més important
o el més impactant
és la finca en si
és a dir
la finca
és un enclavament
privilegiat
i clar
tot el passeig
que es pot fer
quan passeges
per dintre de la Sabinosa
realment
és un privilegi
i s'hauria d'obrir
a la ciutat
ràpidament
perquè
puguem gaudir-ne tots
o sigui
la importància
potser
de l'enclavament
en si
està en la finca
llavors
els edificis
que queden una mica
més enrere
es pot tractar
de maneres diferents
el que és la finca
i els edificis
de fet
els veïns demanen
els veïns
ja fa temps
que demanen
que es pugui obrir
el pas
és un enclau
fantàstic
des del punt de vista
paisagístic
i de la situació
dins de la ciutat
es presenta més
com un tap
entre el que és
les dues platges
més urbanes
més importants
de terreny
la Sabinosa
i la Rebassada
el passar
d'un lloc a l'altre
en llocs
que entre la tanca
de la finca
i l'espedat
del límit
a vegades
fins i tot
és perill
els passats
aquesta relació
entre les dues platges
jo crec que és un dels temes
que poder es podria abordar
més enllà
recuperant
sense intervenir
en moments d'explicis
perquè en aquests moments
pels condicionants
de catalogació
i pels condicionants
econòmics
poden ho fan possible
però sí que hi ha parts
de la finca
que sí que es podien obrir
per una utilització
del ciutadà
des d'un punt de vista
d'espais de lleure
o fins i tot
alguns edificis
els més petits
que estan
a la part més
al costat
de la costa
de primera línia
podrien tenir
un ús
de lleure
o d'utilització
lligat
a l'activitat
de les platges
m'ha dit
que quan es va fer
en el seu moment
l'any 33
va ser un pressupost
molt reduït
sí
amb la documentació
que hem pogut consultar
l'arquitecte
Montrabà
va projectar
un edifici
amb un pressupost
que recordar
que era de 3 milions
i 200
3 milions
com a 2
milions
de pessetes
i li van
fer reduir
el pressupost
de 2 milions
i mig
tot plegat
ja va néixer coix
hi havia retallades
sí
hi havia en aquests moments
també
va ser l'arquitecte
Montramanós
qui va projectar
en qualsevol cas
el futur
d'aquest edifici
no sé si en parlaran més
a nivell del col·legi
d'arquitectes
però vull dir
que el tema
genera debat
és un tema
que està al punt de mira
diguem-ho així
seguiràs generant debat
jo penso que sí
mentre no s'actuï
jo crec que sí
nosaltres a la col·legi
el que estem és elaborant
el document de conclusions
de totes aquestes jornades
de reflexió que hem fet
i el presentarem
a les administracions
una mica
com una reflexió
col·lectiva
dels arquitectes
que hi hem participat
de com veiem
el que s'hauria de fer
amb la finca
llavors ja
les administracions
ja respondran
si s'ha de fer alguna cosa
o no
La Sabinosa
ha estat de fet
la primera parada
d'aquestes
trobades
que heu fet
al voltant
del món d'arquitectura
i hi haurà més
el tombal de l'estiu
sí
volem treballar
una mica
amb tots els temes
de les ciutats
del nostre territori
que abarcar
la nostra demarcació
punts que com la Sabinosa
queden sense resoldre
llavors
com a col·lectiu
volem donar l'opinió
de com creiem
que s'haurien de desenvolupar
La Sabinosa
és un cas paradigmàtic
n'hi ha d'altres
n'hi ha d'altres exemples
per aquí al voltant
hi ha la ciutat residencial
hi ha els edificis
de la Tabacalera
el pàrquing Jaume I
hi ha diversos
potser el pàrquing Jaume I
no perquè ja està fet
no funciona com a pàrquing
però està construït
però els altres edificis
la ciutat residencial
han quedat una mica
en desús
i no s'hi ha actuat
també hi ha moltes possibilitats
de cara a fer-hi coses
la ciutat
de repòs i de vacances
vull dir que no
l'entorn mateix
la edificació
són actuacions bastant
interessants
la ciutat residencial
en concret
des d'un punt de vista arquitectònic
són operacions fetes
d'una sola tacada
amb una arquitectura
jo crec que
d'una certa qualitat
i que
és un indret de Tarragona
també amb un interès pesagístic
força reconegut
que doncs poder
val la pena debatre
sobre aquest tema també
Tornant a la Sabina
ens queden quatre minuts
en les conclusions finals
que es llibren les administracions
fixen una direcció clara
o és simplement
aquest equipament
que dèiem a nivell territorial
de camp de Tarragona
que pugui ser
sobre aquest ús
però sense determinar
encara
molt definitament
la
la que s'hi podria fer allà
definim unes actuacions prèvies
que creiem que són immediates
i que s'haurien de fer
i això potser és
la conclusió més
bueno
més tangible
la resta és
més a llarg pla
és a dir
fer un pla d'equipaments
territorials
i a partir d'aquí
continuar
reflexionant
sobre què s'hi ha de fer
però sí que
definim unes
unes actuacions
prèvies
jo dic que
crec que
molt fàcils
d'implantar
inclús
definim una mica
la manera
com s'haurien de desenvolupar
a l'obrir
la finca
els espais de lleure
jo crec que
amb inversions
bastant reduïdes
es pot fer
podria hi ha una por
que
l'ús
massiu
d'aquests espais naturals
els malmetin
però bueno
això és objecte
d'un altre debat
però
pensem que tenim
una finca estalinària
que fa 40 anys
que està tancada
i que està allà
i ningú la fa servir
jo crec que això
és un
fa una mica de
és que a més
amb la història de la Sabinosa
va estar 40 anys
en funcionament
des dels inicis
de la construcció
fins que es va tancar
i porta 40 anys
tancada
de fet
de funcionament
van ser menys anys
van ser menys anys
que es va
anar a obrir
el 45
però
com a preventor
i sanatori
són 25 anys
del 45
al 70
i a partir del 70
totes les vicis
tot el que ha passat
ha estat
totalment fora d'ús
però que hi ha la meitat
de la població
de Tarragona
que l'hem vist
sempre tancada
llavors què proposarien
que aquella tanca perimetral
s'acoti més
cap als edificis
bueno
podria ser una de les opcions
que es permetés
un pas més lliure
entre les dues platges
que algunes àrees
de poder
a la Pineda
o algunes àrees
s'apoguessin integrar
amb les activitats
de lleure
lligades amb la platja
i això
segurament
amb poques inversions
es podria resoldre
d'immediat
penso jo
i en aquest primer pas
també hi hauria
allò
de la veritat
encara que fos un dels edificis
per alguna
funció determinada
o això aniria més endavant?
no, jo em sembla
que això arribarem
a definir-ho també
encara no tenim
a la vora del document
però
va una miqueta
per aquí
avui hem pogut avançar
doncs
algun dels continguts
d'aquest document
que veurem
properament
quan el presentin
de forma pública
de moment han parlat
que ja és important
al col·lectiu
d'arquitectes
de la ciutat
avui n'hem pogut parlar
amb el Gatús
que ens ha acompanyat
des de la Comissió de Cultura
del Col·legi
i també amb el doctor
Xavier
l'arquitecte
Xavier Romaní
que també ens ha acompanyat
i que han pogut
veure una mica la llum
amb tot el procés
perquè és el que deia ahir
que és molt desconegut
tot aquest decalatge
de com ha anat
la seva creació
fins als nostres dies
i tot aquest temps
que ha estat en ús
però també en desús
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
Molt bé, moltes gràcies