Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ulleres, vull dir, va haver tot un munt
d'objectes per a tothom.
Els xiquets del Serrallo també van fer uns petits
tallers ahir i
els restauradors, com he dit
abans, vull dir, el Fideuà, que jo vaig
poder provar-la perquè pensava que
amb la feina que teníem seria difícil, doncs realment
estava molt gustosa. Tota la recaptació
va anar a favor de l'associació?
Sí, tota. I quan va fer
si es pot dir? A veure, en principi, tot el que
era vermut era per l'associació
i el que és el Fideuà, que encara no
ens hem trobat, la meitat
perquè hi havia unes despeses molt més
elevades, però podem apuntar que
han passat dels 2.000 euros pràcticament.
Ens hem de trobar amb ells per acabar
d'enllestir
els números perquè
nosaltres a la caixa hi portàvem també
una mica de sueldo, perquè clar, amb un euro
hi havia alguns que venien amb 50, doncs
hem d'acabar de redonir, però 2.000 persones
van passar perfectament, més de 2.000
però alguns d'ells passaven amb nens, i els nens
clar, vermut no, però en canvi les patates
o les gorres, t'asseguro que hi havia
molt de cogó vermell per allà
de Bauhaus i companyia.
Molt bé, tothom es va volcar
amb aquest acte. O amb música també
una música fantàstica, hi havia dos grups
de música, el Xirlau per un cantó
i els altres també per l'altre
i animats, molt animats
i molta gent participativa en voluntariat.
I aquests a 2.000 euros
aproximadament o més de 2.000 euros?
Una miqueta més, suposo, sí.
Què us permetran fer fins a quan us donen el coll
per continuar funcionant?
A veure, jo no descobreixo res i em sembla
que amb alguna trobada amb el Miquel
o amb el tema de la discapacitat
ho hem parlat, que enguany és un moment
molt complicat pel tercer sector.
I nosaltres estem amb l'UBI.
No dic que hàgim sortit del tot de l'UBI,
però això ens ajuda una mica més,
almenys per poder allargar-ho fins a final d'any.
Perquè el problema delicat que tenim
en aquests moments és que no hi ha liquides
a les associacions.
Què feu, bàsicament? A què us dediqueu
l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer
a la Seu a Tarragona?
En què gasteu?
Sí, nosaltres, bàsicament,
el que ens marxa és amb els sous,
dels professionals i amb la Seguritat Social.
D'aquí, pràcticament, un 75-80%.
Junt al marge dels professionals que tenim,
que nosaltres tenim psicòloga,
tenim animadores socioculturals,
treballadores familiars i animadores socioculturals,
no sé si ho he dit,
i també tenim monitors pels programes
d'estimulació cognitiva del programa Gràdior,
que és amb pantalla tàctil.
I també una treballadora social.
Precisament, se'ns marxa per aquí.
I se'ns marxa per aquí
perquè nosaltres fem uns tallers
d'estimulació cognitiva,
de dilluns a divendres,
de 10 a 1,
al centre que tenim des de l'any passat,
que es va inaugurar, el 23 de març.
On el teniu, al centre?
Eh?
On el té, jo, al centre?
El centre està als baixos
de la llar de jubilars de Sant Pere i Sant Pau.
I és un local que es va adaptar
especialment per nosaltres,
i allà concentrem tots els serveis.
Ja que durant pràcticament més de 15 anys
hem estat entre la cooperativa obrera,
on teníem la administració,
els grups d'ajuda mútua,
servei de suport psicològic,
i el centre cívic de Sant Pere i Sant Pau,
que els matins fèiem aquests tallers
d'estimulació cognitiva.
Ara ho hem concentrat tot.
Lògicament hi ha més càrregues econòmiques,
perquè hi ha el tema de responsabilitat civil,
el tema de seguretat,
vull dir, el telèfon, l'aigua, la llum,
tot això va a càrrec nostre.
Això també compta, a vegades no hi pensem
i també compta.
I això és important.
Però bàsicament nosaltres el que estem molt satisfets
i dintre dels serveis que donem
és els tallers d'estimulació cognitiva.
Això és cada dia?
Cada dia de llums a divendres.
I quantes famílies,
quants malalts en beneficien?
Podríem tindre fins a 30 persones,
perquè el local donem de sí,
i en podríem tindre 30 al demà i 30 a la tarda.
I en canvi en aquests moments no passem de 15.
I és un problema que tenim.
La situació econòmica també.
Jo diria que ens falta una mica trencar el gel,
que és un problema que sempre hem tingut,
amb la població de Tarragona,
que avui costa despassar-se Sant Pere i Sant Pau,
i també que molta gent espera
a resoldre el problema,
ells mereixos.
I quan s'aveguen desbordat,
quan ja porten 3 o 4 anys,
que realment tenen 24 hores de dedicació al malalt,
ells se descuiden.
I llavors és quan van a buscar ajuda.
Llavors ho intentem és que aquesta ajuda
arribi des del primer moment
que hi hagi un diagnòstic.
I aquest és el tema de batalla
que en aquests moments estem mantenint.
El tema econòmic no és massa agreujant,
vull dir, pot ser uns 200 o 250 euros
que poden pagar,
però que no és, diguem, excessiu.
Vull dir, ho podem estudiar
en funció de les famílies i tal.
I que nosaltres, bàsicament,
amb aquesta quota,
no podríem mantindre
tot el servei que estem donant.
Llavors què fem?
Ens presentem a totes les convocatòries
que hi ha hagut a nivell de les obres socials,
malgratament que en aquest moment
han desaparegut moltes obres socials.
També a la Generalitat, a l'Ajuntament
i també a l'IRPF de l'Estat.
Això en podem parlar, si vols.
Per tant, és la batalla administrativa,
és la batalla del trobar fons
per controlar les activitats.
Anem a entrar, si li sembla.
Moltes vegades hem parlat
de la malaltia de l'Alzheimer,
però vostè feia una crida,
Jaume, et diré, de tu.
Sí, perfecte, no hi ha cap problema.
És que no em surt.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema, no hi ha cap problema.
Feies una crida, Jaume,
que els familiars,
justament som l'associació de familiars
de malalts d'Alzheimer,
els familiars acudeixin a vosaltres
des del primer moment en què es diagnostica la malaltia,
perquè l'Alzheimer és una malaltia
que va en progressió descendent,
que va pitjor, no?, la malaltia.
Sí, hi ha moltes fases d'aquesta malaltia
que estan molt estudiades.
Hi ha una fase inicial,
hi ha una pèrdua de la memòria,
en què aquesta fase inicial
tothom queda dissimulat
i no s'aprècia, bàsicament, pels familiars.
Però a mesura que va avançant la malaltia,
que és com una taca d'oli, si se'm permet,
doncs realment el malalt
cada vegada depèn més d'un cuidador,
perquè arriba un moment que no parla,
que no s'explica,
que no sap el que li passa,
que té dificultats amb el caminar,
que s'ha d'alimentar,
inclús en una última fase,
per exemple, a través de porers
i els passants,
perquè realment tenen dificultats
i que realment has d'entendre
què li passa perquè ell
no et coneix ni sap qui és.
I això, clar,
amb una persona,
amb un fill,
una filla,
o el marit,
o la muller,
que realment has viscut amb ell,
que t'ha cuidat,
que t'ha ensenyat a parlar,
que hi hagi un moment
que no sàpigues qui és,
això psicològicament
és un impacte molt gran.
jo sempre dic que hi ha un abans i un després
amb les famílies
que han patit aquesta malaltia.
Per tant,
el suport psicològic aquest que deies,
el tenim a un psicòleg,
és bàsicament per les famílies.
Bàsicament és per les famílies,
però a veure,
el malalt també,
quan està en una primera fase,
si realment
són conscients de família,
que s'han d'adaptar
la vivenda,
la vida social,
l'economia,
tot,
el que està passant,
realment serà molt més suau
de portar-ho.
i sempre diem
que si un cuidador
està ben cuidat,
el malalt
ho reconeix
i ho accepta molt plenament.
Per tant,
sempre diem
que és una malaltia
que afecta
a tot l'entorn social,
als nens,
als nebots,
a tots.
Per tant,
diem des del primer moment
que s'informin
perquè és una malaltia
que pot arribar
a durar de 10 a 12 anys.
De 10 a 12 anys.
A vegades n'hi ha més, sí.
I la veritat sigui dita
és que
quan ens arriben a nosaltres,
malauradament,
estem en una segona
o tercera fase.
És el que t'anava a dir,
en quina fase
de la malaltia
els tracteu
o feu aquests exercicis?
Nosaltres tenim
per fer exercicis
amb gent que no té,
que podríem fer tallers
de memòria perfectament.
Sí,
que potser ho necessitem tots,
això?
Això a llarg,
ho necessitem tots
i també que estiguem
en una primera fase,
en una segona fase.
Ens adaptem
als tallers,
l'estimulació,
tota la pràctica diària
en funció del nivell
d'ateriorament que hi ha.
Sí,
qualsevol estat
de la malaltia,
encara que sigui molt avançat,
pot tenir una millora
o pot tenir
un petit alleujament,
diguem-ho així.
Perfectament,
perfectament.
És a dir,
el que nosaltres fem
és un complement
als fàrmacs.
No és que ens ho hàgim inventat,
això ho hem tret
dels americans
i dels països nordics
que estan molt més avançats.
Ells,
automàticament,
al moment que hi ha
un diagnòstic
per un neuròleg,
automàticament
deriven
cap a treball social
perquè algú del municipi,
per exemple,
en aquest cas seria
potser la Generalitat
o l'Ajuntament,
que vingués,
va a la família,
i li diu,
escolti,
nosaltres venim a explicar-li
què li passarà,
com s'hi trobarà,
com s'ha d'adaptar,
perquè es prepari
durant aquesta seqüència.
Perquè la gent
no mora d'Alzheimer.
La gent,
en un estat vegetatiu
i ben cuidat,
pot durar molts anys.
I, inclús,
alguns s'alimenten
amb sondes geodràstiques,
ja mi diuen.
Per tant,
vull dir,
moriran d'una neumonia,
d'un atac de cor,
però no d'Alzheimer.
Llavors,
això no es veu encara
d'una forma molt delicada,
quan realment no és,
perquè afecta pràcticament
un 10% de la població.
Un 10% de la població.
Sí?
Però.
De més de 65 anys.
Sí, sí, sí.
És una mica l'edat
mitjana
en què es detecten
els casos.
A la mitjana d'edat,
però vaja,
des dels 40 anys
se n'han detectat, no?
Sí,
en aquests moments
ens arriba gent molt més jove.
Sí?
De 55.
Ha evolucionat cap aquí
la malaltia?
Sí,
potser se detecta més aviat.
Ah, val.
Sí,
fa uns anys,
quan sortíem el dia 21
amb la carpa
que instal·làvem a Ramla,
la gent preguntava
què era això de l'Alzheimer,
no?
perquè tothom,
qui més que menys,
havia tingut
o ha conegut algú
que a casa seva
se despistava,
l'àvia quan era gran
doncs perdia la xaveta,
no?
Però el nom d'Alzheimer
costava molt.
Però la veritat
és que dintre
de les diferents demències
que hi ha,
aquesta és la més coneguda.
I a nivell de Tarragona
podem,
si et sembla,
donar algunes dades.
Sí,
sí, sí, sí.
Dades actualitzades
sempre va bé.
D'acord,
a nivell,
la població de la demarcació
de Tarragona
són 800.000 aproximadament.
D'aquestes persones
més grans 65 anys
hi ha un 15,8%
que són uns 130.000.
I amb tractors cognitius,
que és un 10%,
hi ha unes 13.000
a nivell de la demarcació.
I amb Alzheimer,
que és un 66%,
això és una prevalència
que fem,
hi pot haver
al voltant de 8.000
o 9.000 persones
a nivell
de la demarcació
de Tarragona.
Has fet
unes 8.600 persones,
a nivell de la demarcació,
que estarien diagnosticades
d'Alzheimer.
D'Alzheimer, sí.
Has fet una distinció
important,
no tot el que és
de transtorn cognitiu
o demència senil,
no és el mateix.
d'Alzheimer és un diagnòstic
molt concret,
amb unes pautes concretes
que es repeteixen
els patrons
de tots els malalts.
Sí,
sempre són iguals.
Està molt pausat,
això.
Sí,
per tant,
clar,
perquè a vegades,
no ho sé,
m'imagino una persona gran,
no?,
que ara ens pot estar escoltant
i digues,
a mi se m'en va el cap a vegades,
jo a vegades oblido coses.
Tranquil·litat.
A veure,
tots quan hem anat
a alguna vegada
treure diners
amb un caixer automàtic,
no,
no,
millor ens ens recordem
del ping
o ens hem deixat
que això és més greu.
Però això no vol dir
que hi hagi una demència.
Demència surt molt subtilment.
Com podem detectar
una persona ell mateix
o els familiars
que, bueno,
que pot haver-hi un Alzheimer
que comença?
Bàsicament són els familiars
i els de l'entorn
que se'n donen compte
que li ha canviat el caràcter,
que s'equivoca,
que és una mica més agressiu,
que té despistes
i que algun dia
no sap tornar a casa.
Per tant,
vull dir,
és l'entorn
que realment veu
que hi ha alguna cosa.
A partir d'aquesta problemàtica,
bàsicament,
se va al metge de capçalera
i el metge de capçalera
ho envia a un neuròleg
que en un test
o en un espec
o una tomografia
de procitrons
es pot veure
que és com si fos
una radiografia
però en colors
en què es veu
que hi ha algunes neurones
que,
pel diferent contrast
de colors,
hi ha un problema.
Vol dir que
els neurotransmissors
s'estan,
diguem,
difuminant.
Vol dir,
aquestes proteïnes
que se'n diuen
al cervell,
les neurones,
però hi ha algunes
que es moren
i això no es recupera ja.
I són l'entorn
que realment veu
que alguna cosa
està passant
diferent
de com s'havia comportat
fins ara.
Val,
per tant,
el canvi en el caràcter
això és important
i també s'agreu,
ja em sembla.
Sí.
I això,
els despistes
aquests que van anar més.
A partir d'aquí,
a partir de la diagnosi,
què fem?
Hi ha medicació,
la malaltia,
ens sabem que hem de estar preparats
perquè d'un dia a l'altre
pot canviar moltíssim.
hi ha un girbrós,
no em sembla?
Sí, és correcte això.
És a dir,
podem veure que hi ha
una línia bastant plana,
però que del matí a la tarda
hi pot haver un esgró
o dos que baixen automàticament.
No és que sigui massa comú,
però sí que realment
això passa.
Vull dir,
a vegades aquella persona
del matí a la tarda
o del dia següent
veus que ja té dificultats
en parlar,
en moure's
i llavors ja necessita
pràcticament
l'ajuda d'un cuidador,
d'un ballador
les 24 hores,
però d'una forma
bastant progressiva.
Que podem dir,
hi ha dos casos
exactament iguals,
jo diria que no,
és a dir,
dintre de sis mesos
ens trobarem
en què ja tindrà dificultats
quan hi hagi un esgró
en pujar-ho,
doncs no ho podem dir,
potser seran
tres mesos i mig,
quatre,
però sí que sabem
com anirà avançant,
això sí.
Medicació...
Estimulació cognitiva,
els tallers
és el que realment
més funciona,
que no es quedin a casa.
Medicació n'hi ha?
N'hi ha,
l'únic que no és
una medicació
que cura,
o sigui,
no hi ha una solució
en aquests moments.
Què fa?
Per què serveix
la medicació?
És per retreçar
una mica
el deteriorament cognitiu
i punto.
Això és molt dur
de dir,
però hem de tocar
de peus a terra
i no ho hem d'enganyar
a ningú.
No hi ha una solució
avui per avui
que solucioni
aquest problema,
malgrat que
us puc assegurar
que s'està investigant
moltíssim,
tant per trobar
una solució
com la detecció
precoç
que també és important.
Clar,
perquè aquí anem també,
ara que haurem
de tirar les xifres
de Tarragona,
ciutat,
que el Jamo
ha vingut ben preparat
i li agraïm.
Si parlem de prevenció,
què podem fer
a nivell preventiu?
No se sap la causa
de la malaltia.
No se sap,
aquest és el gran problema
i s'està investigant
els laboratoris
Feixers,
Novartis,
Esteve,
milions i milions.
Home,
és que qui tregui
el medicament...
Els Estats Units
ja estan molt
ficats en aquest tema
i hi ha moltes
laboratoris
que estan treballant
però
cent i cent de persones
i que no en saben
encara trobar
origen
ni la solució.
S'estan fent experiments
amb ratolins,
que hauria sigut dit,
però a les persones
és molt més complicat.
Hi ha hagut
algun farmac
que en algun moment
determinat
semblava que
podia tindre resultat
però afectava el fetge
per tant,
vull dir que
era bo per un cantó
i per un altre
no anava bé.
A més estem parlant
de persones grans,
traient alguns productes
o alguns farmacs
però que no solucionen
el tema.
Amb la detecció precoç
que en aquest moment
sembla ser
que de l'Hospital Clínic
de Barcelona
a través d'una punxada
a la mèdula
sembla ser
que poden diagnosticar
amb bastanta anticipació.
Però per què serveix
ja amb una detecció precoç?
Aquest és el tema
que debatem
a nivell de les associacions
a nivell de familiar.
Dia de bé,
jo no m'ho he fet
amb la detecció precoç.
Això no vol dir
que no inviti els de més
a que s'ho facin els oients,
no?
Però la veritat
és que hem de pensar
o a nivell de les associacions
que si això es detecta
i et diuen que el tenen
hem d'estar preparats
psicològicament
per com ens adaptem
nosaltres i la família.
Encara no havent
manifestat símptomes, eh?
Perquè encara no es pot
haver manifestat
o molt llogerament
dintre d'un cert temps.
És allargar una mica
l'agonia, potser.
És una mica preocupant
i pot haver,
inclús ha passat alguna vegada
amb els Estats Units
que hi ha hagut uns suïcidis.
Per tant,
ho hem d'anar al tanto
perquè en el moment
que acceptis un diagnòstic,
tant si és positiu
com si és negatiu,
hi ha d'haver
una atenció psicològica
darrere d'aquesta
diguem
detecció.
Perquè si no,
al tanto,
no podem deixar sol
amb una persona
perquè es pot,
vamos,
una depressió
impressionant
pot agafar,
no?
I això és delicat, eh?
A nivell de prevenció,
no ho sé,
si és,
si hi ha alguna cosa
recomanable
a part de dur
una vida sana,
no?
Però potser a nivell
de cuidar el cervell,
allò que diuen
de fer exercicis
de memòria...
Importantíssim.
Sí.
Els exercicis de memòria,
encara que siguin senzills
i tal,
és bo que es facin
els números,
les sumes,
les restes...
Això realment pot ajudar
que no hi hagi
aquesta degeneració neuronal?
Nosaltres,
en aquest sentit,
amb els tallers
que estem fent
a Sant Pere i Sant Pau,
els dematins,
el centre Rosa d'Abril,
que vam posar el nom
Rosa d'Abril,
aquest servei
de tallers d'estimulació,
això funciona.
I això es fa
des de gramàtica,
llectura,
números,
percepció visual,
vull dir,
retenció,
vull dir,
i això sabem
que funciona
un 50%
complementat
amb els fàrmacs.
I això ho deia abans,
no ho hem descobert nosaltres,
ho van descobrir
els americans
i els països nòrdics
i nosaltres
el que hem fet
és esponjar-ho
i portar-ho aquí.
I això,
podem dir,
amb molta garantia
que funciona.
La diferència que hi ha
entre una persona
que es queda a casa
i un que va
en un centre de dia
o fa tallers
d'estimulació cognitiva
de dilluns,
de divendres
o per les tardes,
que també n'hi ha
per les tardes,
això realment
el que fa
és equilibrar
que els neurotransmitors
no es desgastin
tan ràpidament
i que aquesta baixada
no sigui un pla inclinat
sinó que sigui
desgraons.
Però que realment
la malaltia
segueix avançant.
vull dir,
ens agradi o no ens agradi,
el tema va per aquí.
Puxim més llontament
però va per aquí.
I el tema del canvi de caràcter,
aquesta agressivitat?
Amb això hi ha
alguns tractaments
farmacològics
per calmar-los i tal,
però el tractament millor
és el diàleg
del cuidador
amb el malalt.
És cert també
que el mateix malalt
que el mateix malalt
et pot fer la mateixa pregunta
durant 5 minuts
10 o 20 vegades
i has d'estar preparat
en com canviar
la conversa,
com desviar
aquell pensament
que en té
i sortir de casa,
passejar,
perquè s'adapti
al que està passant.
És complicat
i no tothom
està preparat.
Per això diem,
hem fet
i seguirem fent,
l'any que ve
hi ha converses
amb l'Ajuntament
i amb algunes fundacions
per poder fer uns tallers
dedicats als cuidadors
i estudiants,
perquè això
realment funciona.
I si un cuidador
està cuidat
ell mateix,
això ho transmet
amb el malalt.
Això és important.
Això és important.
Entrem en les xifres
de Tarragona Ciutat.
Abans parlàvem
de l'afectació
de malalts d'Alzheimer
a Tarragona,
de marcació,
parlàvem de 8.600
aproximadament,
d'una població
de 800.000.
Ja es caig.
Però si anem a Tarragona,
la ciutat,
perquè veieu la incidència
que hi ha.
A Tarragona,
comentes,
hi ha una població
de 137.000.
Aquests són dades
de l'1 de gener del 2012
que hi havia
una població
de 137.162.
D'aquestes persones
més grans
de 65 anys
hi havia
21.671.
Que seria
la població de risc,
diguem-ho així.
21.600.
Dintre d'aquests,
les persones
amb trastorns cognitius,
que no vol dir
que tinguin Alzheimer,
sinó que tenen
algun trastorn
lleuger o suau,
són uns 2.167.
I d'aquests,
en persones amb Alzheimer,
uns 1.400.
Això són bastants, eh?
Sí,
1.400 persones
diagnosticades d'Alzheimer
d'una població,
agafem només
la població de risc,
dels més grans
de 65 anys,
ja,
de 21.600 persones,
1.430
afectades d'Alzheimer.
I d'aquests,
diguem,
hi ha les persones
que tenen 85 anys,
en què
aquesta malaltia,
quan els hi surt,
va avançant
molt més lentament
de la gent
que té 65 o menor.
A veure,
torna'm a explicar això,
Jaume.
ara no t'ho enganxat.
A veure,
la gent que,
diguem,
se li diagnostica
o se li veu
que té un Alzheimer
amb 65 anys,
la malaltia avança
molt ràpidament.
En canvi,
si aquesta malaltia
surt als 75 o 80,
el seu desenvolupament
és molt més lent.
Ah,
val.
Bueno,
són d'aquelles coses
que cal saber
com més informat.
Però,
per exemple,
la gent de més
de 85 anys
s'estima
que hi ha un 50%.
Són dades
que tenim
a nivell
de la Federació Catalana
i també
de la Confederació Espanyola
que nosaltres estem
en aquest àmbit.
Com a edat
més avançada
representa
que hi ha més casos detectats
però que la malaltia
no és tan...
És més lenta,
no avança tan ràpidament.
No va tan ràpidament.
Però,
en canvi,
quan són gent més jove
avança molt ràpidament.
Sí.
I això està...
Són estadístiques
molt crues
però reals.
Un últim missatge.
A mi m'agrada molt
això de donar
consells a pràctics
perquè crec que hi ha gent
que li pot interessar
molt...
Per un cas d'Alzheimer
que n'hi deu haver molts,
sobtats de dir
ostres,
ara de cop
el nostre pare té Alzheimer.
De cop no
però s'ha sapigut ara,
no?
O ja ara
el diagnòstic.
Què recomanem?
Bàsicament
que vagin a buscar informació.
Si no,
en una associació
que vagin
a les treballadores socials
que hi ha a l'Ajuntament.
Sí.
O a benestar social
amb el tema
de la llei de dependència
que no ens dona gaire temes
però que és un tema
també molt delicat.
El tema de la llei de la dependència,
no?
Però bàsicament
ells tenen una formació,
es poden orientar,
els poden dir
que hi ha centres a dia,
que hi estem nosaltres.
Per tant, vull dir,
la relació que hi ha hagut sempre
amb la Conselleria
de Polítiques Socials
de l'Ajuntament
sempre ha sigut molt bona.
I jo crec que ara
amb aquests càmeres
que hi ha hagut aquests dies
també serà bona.
Vull dir,
espero que sí
perquè l'Ajuntament
ha demostrat
durant aquests anys
que hem conegut
la Victòria Pellegrí
una sensibilitat
i el fet més clar
que potser molta gent
no ho sap
és que
per primera vegada
la bandera
de l'Ajuntament
de la Ciutat de Tarragona
va anar a ofici
acompanyada
amb els cordons
per dues associacions
de, diguem,
de gent gran
o discapacitat
del tercer sector
com era
la Fundació 11
i nosaltres
l'associació de Tarragona.
Es va agafar el tercer sector
per ser els abanderats.
I la banderada
era la Victòria Pellegrí
però anava acompanyada
doncs
de la Juani
i d'en Jaume.
Molt bé.
Això vol dir que
hi havia una certa sensibilitat
que sempre la bandera
la portaven gent de fora
o grans personatges
i o acompanyaven
grans figures
o gent que venia
de ciutats
agermanades
i aquesta vegada
han tingut el detall
que siguin
dues associacions
del tercer sector.
Per tant, bé,
espero que
amb aquests canvis
que hi ha hagut
o que passi
de l'Ajuntament
també hi hagi
una continuïtat.
Jo crec que això
no el deixaran de banda, no?
Esperem que sí
perquè associacions
com la vostra
és això
han de comptar
amb la xarxa
de tothom
amb l'aportació
de tothom.
Total,
és important tothom
per petites col·laboracions
el fil vermut
el llacet verd
que vam distribuir
també abans
del pregó
que se'l va posar
tothom
vull dir
la Carpa
que va tindre
un èxit bastant bo
a la Rambla
per difusió
bàsicament
bé,
hem de seguir treballant
amb aquest tema
i profunditzant
perquè cada vegada
la qualitat de vida
de les persones
augmenta
per tant
vivim més anys
i per tant
sortiran més casos.
Avui hem volgut
parlar
i celebrar amb ells
o fer el recordatori
d'aquest dia mundial
dedicat
als malalts d'Alzheimer
hem parlat
amb l'Associació
de Familiars
de Malalts d'Alzheimer
amb el seu president
Jaume Soler.
Jaume, felicitats
per la feina que feu
i no pareu, sisplau.
Gràcies a vosaltres
per invitar-nos
i comunicar-nos
amb els vostres oients
i un any més
hem estat al carrer
hem disfrutat
ho hem passat bé
les festes
i també hem fet
un incís
de solidaritat
d'una solidaritat
que a nivell general
doncs ha vingut
amb el banc de sang
també amb els discapacitats
i amb nosaltres.
Sí, sí, hem sigut
festes solidàries.
Gràcies, bon dia Jaume.
A vosaltres.