Seguim endavant i ara per parlar de la Llúdriga,
que ha tornat a la serra del Montsant,
on s'havia extingit l'any 1987.
Medi natural, la Generalitat ha detectat un exemplar
d'aquest arrossegador al municipi de Mar Galefa,
això és a la comarca del Priorat.
Aquesta gràcia és un programa de seguiment amb foto per any.
En aquesta serra ja hi havia hagut a Llúdriga,
de fet hi ha constància que n'hi havien des de fa molts i molts anys.
Avui, per tant, ens volem explicar una mica la història de la Llúdriga
en aquestes terres de casa nostra, de la serra del Montsant,
i ho fem en conversa amb la directora del Parc Natural del Montsant,
que és la Neus Miró.
Neus, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Bé, notícia en majúscula per enquadrar-la.
La Llúdriga torna a la serra del Montsant.
La veritat és que sí, que estem tots molt contents d'aquest fet,
tot i que ja teníem constància de la seva presència al llarg d'aquests anys.
El que no podíem confirmar és que aquesta segurament
ja es quedarà per sempre aquí, al nostre territori.
Vull dir, perquè el tema de la Llúdriga, com bé sabeu,
havia estat una espècie que al riu Montsant en tenia la seva presència.
Podíem parlar que hi havia entre 10 i 22 parelles
que anaven des del Congost de Fraguerà o a la zona d'Ull de Molins
fins a baix a la zona de les Vilelles.
I, per tant, la gent gran ens explica que les podíem veure al capvespre
quan jugaven i saltaven de les gorges i les roques.
Però què passa?
Doncs que també venen èpoques dures en el territori.
Després de la guerra, la pell de la Llúdriga és molt preuada.
La gent la comença a capturar i a vendre-la.
També tenim documentat que hi havia un marxant d'un poble del Priorat,
que no direm quin poble perquè no creiem precedents i males situacions.
Són pobles molt petits, eh?
Però, exacte, per tant, que era un intermediari
que venia a les pells de Llúdriga Reus.
I, per tant, hi ha tota una sèrie de merchandatge
d'aquesta espècie per la qualitat de la seva pell.
Després també tenim una època, que és l'any 87,
que és un any d'una gran sequera en aquesta zona d'aquí.
Es moren una gran quantitat de peixos
i també hi ha una gran reducció de crancs.
Més afegit amb el tema de la captura il·legal,
això va fent que hi hagi una reducció d'aquesta espècie en el riu Montsà.
Per això parlem que l'any 88 encara teníem unes quantes parelles
i que el 89, en uns temps que es fa, no s'entrada cap.
Això, a part amb altres infraestructures que es fan al territori
i que poden ajudar que això no sigui un procés adequat
per la qualitat de la zona per la Llúdriga,
fa que aquesta desaparegui.
I ara, en aquests moments, podem dir que des que es va declarar
el parc de Montsà, el 2002, s'ha anat fent el seu seguiment
i tenim imatges ja detectades el 2008 i el 2009
per tècnics del departament que havien fet diferents censos,
però de moment aquestes no s'estableixen aquí,
sinó que com tornen a marxar,
o es veu que la qualitat encara no és la suficient per a envelles
o el territori no li agrada lo suficient.
I és ara, en aquest procés del 2013,
que gràcies a un projecte que estàvem intentant erradicar
una espècie exòtica que és el visor americà,
i que això va estar detectat per uns biòlegs,
que són el Joan Borrull i l'Isabel Mata,
de la Universitat de Barcelona,
que ens ho van comunicar,
vam activar a través del departament
de la territorial de Tarragona
i des del cos dels agents rurals
un projecte de veure com podíem solucionar aquest tema.
Com que era un tema complicat,
de fer-ho a través de caixes de control,
es va fer aquest procés de fototrempeig,
en el qual encara estem treballant,
i gràcies, podem dir que hem trobat la llúdriga,
però no hem trobat el visor,
per tant és una notícia positiva,
tot i que el 2010 i el 2011 sí que es va trobar el visor,
a data d'avui no l'hem pogut localitzar,
i en canvi ens ha sortit la troballa de la llúdriga,
i això per tant és molt encoratjador,
perquè a més a més l'hem detectat en diferents llocs del riu,
encara no podem confirmar,
els agents rurals de la comarca del Priorat
estan treballant en el projecte
i estan intentant avaluar si és la mateixa parella,
la que està en un lloc i en un altre,
ho són diferents parelles,
per tant tampoc no podem confirmar
i corroborar tota la informació,
però estem molt contents que la llúdriga ha tornat a Montsant,
i per tant això ens indica una cosa molt important,
que el Departament de Fauna
i el Departament d'Agricultura
ha treballat un projecte de conservació
i reintroducció del que seria la llúdriga a tota Catalunya,
a Montsant ha tornat per si sola,
i això ens indica que tenim una gran i bona qualitat al riu Montsant.
I això és la principal notícia que hem de donar,
que la gent del territori ha sabut conservar aquest espai emblemàtic
amb vegetació de ribera,
que cada cop tota la gent que treballa a la hora del riu
amb els pagesos i tot això,
cada cop utilitza mecanismes més ecològics
i més que tampoc no produeixen dany a l'aigua,
per tant això és el més important que podem dir,
que aquesta espècie que està situada a la part superior
de la piràmide ecològica la tenim,
tornem-hi a Montsant,
i per tant és un gran indicador ambiental del nostre riu.
T'onava la pregunta, Neus, justament això,
que si hi ha llúdriga vol dir que el riu està saludable.
Bé, això és una gran notícia en aquest sentit,
no vol dir que la qualitat del nostre riu és bona,
per exemple, vull dir, a nivell de peixos que s'han fet censos últimament,
doncs també tenim una gran quantitat de peix,
vol dir que la llúdriga també es pot alimentar si viu aquí,
perquè si no tingués alimentació també seria un element de què marxés.
Els canyissos, la vegetació de ribera, els amacatalls,
que produeix aquestes gorges que tenim al nostre riu,
que és un riu també, pensem, mediterrani,
que moltes vegades se'ns asseque,
però també l'avantatge que té la llúdriga és que és un ànim mamífer
que pot caminar i tirar i remuntar amunt,
vull dir que estem contents sobretot en aquest aspecte
que tenim una gran qualitat del riu
i que la gent del nostre territori cada cop és més conscient d'això.
Ens deies que el programa continua en marxa, no?
Sí.
I què es farà a partir d'ara?
De moment el que estem intentant és continuar amb aquest fototrampejo,
pensem que el riu és bastant llarg,
els agents rurals continuen treballant en el projecte
per a veure si la podem detectar en altres zones.
Fins ara no havíem prospectat una part de riu,
de l'embassament a la part de damunt no ho havíem fet.
Això continuarà per a veure,
és possible que també estigui a la part de dalt del riu Montsant,
per tant hem de detectar i hem de continuar mirant a veure
quina quantitat de parelles tenim en tot el tram de riu.
Esclar, perquè se n'ha fotografiat una amb el fotoperany,
però podria ser que n'hi hagués més, no?
Exacte, exacte.
I per les indicacions dels altres censos i troballes de restes
i tot el que havíem trobat els altres anys,
això ens fa pensar que és possible que n'hi hagi més,
però de vegades, com que ets tan imprudent
i dir als conservadors quan tenim una notícia d'aquestes
i l'han donat a conèixer,
però l'important d'aquí és continuar fent tot el projecte,
sàpigar ben bé quantes n'hi tenim,
mirar a veure si necessitem fer algun tema de seguiment
i això des del Departament de Fauna,
del Servei de Fauna, del Departament d'Agricultura,
de cara a l'any que ve,
de ben segur que entrarem en un procés de seguiment d'aquesta espècie.
Parlen-se, Neus, una mica del parc de la Serra del Montsant.
Per a qui no el conegui,
una mica, doncs, quina és l'àrea geogràfica que engloba?
i per a nosaltres ens estaríem movent, bàsicament.
Bé, estem a la comarca del Priorat,
dintre de la serra prelitoral catalana.
El parc de Montsant és com una petita illa de biodiversitat,
diem, perquè realment és difícil de penetrar-hi el seu interior
si no és caminant-hi.
Abarquem una extensió d'unes 9.200 hectàrees
i com a atractius és una zona per conèixer-la i per trepitjar-la
i per encaminar-la, sobretot en les èpoques de tardor i primavera,
perquè durant el que és l'estiu es fa dur a la muntanya,
no sé què és matí ni molt.
Hi ha llocs molt emblemàtics,
té unes formacions geològiques que van des de formes llunars
fins a conglomerats i parets rectes en una vessant.
Tenim una vessant molt més obaga i una vessant molt més calorosa
i molt més dura.
Vull dir, és un parc per anar-lo descobrint,
en el qual s'hi fan al llarg de tot l'any programacions i activitats
a través del parc, coneixent no només el que seria la flora,
la fauna, el patrimoni cultural i tots els seus valors,
sinó també intentant donar a conèixer les activitats
que desenvolupen la gent dels municipis del parc,
des de les persones que estan treballant amb el tema de la mel ecològica,
les persones que fan producció de sabons ecològics,
la gent que està treballant amb el tema del vi i de les oliveres.
Intentem veure que un parc és una integració de molts valors,
no només els valors que hem d'anar treballant per conservar-los,
però també hem de conservar la gent que viu en aquest territori.
Fa poc temps vam editar el que seria el catàleg de productors de Montsant,
un catàleg de productes dels nou municipis del parc,
i pensem que la feina d'un parc és anar treballant amb dos elements,
que és la conservació, evidentment, però sobretot i també preocupar-nos
pel tema del desenvolupament dels municipis del parc.
Tornant a la llúdriga i parlant una mica del visor,
cada moment no hem pogut localitzar-lo,
però com entra el visor americà?
S'escapa de granges i arriba dels rius?
Sí, bé, aquest és el que coneixem o el que normalment dintre dels conservadors
es considera que s'escapen de les granges,
aquestes que les tenen per aprofitament de les seves pells i tot això,
s'escapen de granges i aquests van expandint-se pel territori.
Evidentment, si un territori l'agrada pot acabar a colonitzar-lo,
esperem que el visor que vam detectar aquí a Montsant el 2010 i 2011
hagi marxat, perquè ara no l'hem trobat,
però com que és una espècie exòtica, la nostra feina,
la feina del departament a Tarragona, dels agents rurals del Priorat,
i la nostra, és intentar treballar amb la seva erradicació i la seva captura.
Igual que treballem amb temes com el cranc americà,
o espècies de flora invasora com és el senesi,
o altres coses d'aquest tipus.
Evidentment, en una època en què estem ara,
que no hi ha tants diners com abans,
s'ha de prioritzar i s'ha de saber quins són els valors principals
de dintre del parc que hem de prioritzar.
Amb el tema del cranc passa alguna cosa similar, o no?
Perquè també hi ha el cranc americà, no?
Exacte.
Que segurament era autòcton, sinó que es no va xerrat, no?
D'entros teníem una de les zones on el cranc autòcton
està pertot arreu, des del riu Aig d'Escaladell
fins a tot el que és el riu Montsant,
i malauradament cada cop el cranc americà
va colonitzant més zones més amunt del riu, no?
Però per això treballem en conjunt amb el cos de gent rural
i amb els tècnics del parc
per fer censos en els quals fem erradicació de cranc americà,
vull dir, contra els pilots,
perquè no pugin més amunt del lloc on els tenim controlats,
i anem fent tot el que és el seguiment del cranc de riu.
A més a més, el Departament de Fauna
té un seguiment a tota Catalunya del cranc autòcton,
i a més a més, aquí sembla ser que és una de les espècies
que dintre del malament que està en el conjunt de Catalunya
continua visquent i bé.
Doncs avui parlant d'això,
de la lludrica de la serra del Montsant,
naturalment també del cranc,
el cranc a l'americà és el de color vermell, no?
Sí, és el de color molt vermellós, sí.
És el que té les pinces, vaja, una mica llargades, no?
Una forma una mica llargada.
I que ara ja moltes vegades s'hi veu en les pescaderies,
el pots trobar, vull dir que la gent el pot comprar.
En caixa, sí, sí.
Que ve d'altres països i de no sé què,
però n'entros aquí, quan l'agafem,
us puc dir, us puc assegurar,
que la feina dels agents rurals
i dels tècnics dels parcs
és fer-los desaparèixer tal com toque.
I esperem, doncs, que tot i que sigui aliment per la lludriga,
l'americà vagi controlant-se
i que puguem haver algun dia d'aquests
gaudir d'aquesta espècie tan divertida com és la lludriga,
que és una nedadora incansable,
que salta i és supersimpàtica.
Vull dir que si algú l'ha vist en captivitat,
com pot ser a Pont de Suert,
que hi ha un centre de recuperació i d'introducció de fauna,
i tenen lludrigues,
és una espècie superdivertida i simpàtica
que a tots ens agradaria en els nostres passejos
al llarg del riu Montsant de poder-la veure.
Al centre aquest d'interpretació hi vaig estar aquest estiu,
mira, justament, que solitats a la vida,
la vaig poder visitar.
A més, és una visita absolutament recomanada
per fer-la amb canalla.
Exacte, familiar està molt bé.
Perquè la pots veure allà pràcticament a tocar,
no tocar-la, però va ser gaire bé.
La del Montsant, que no vinguin tots alhora, no?
No, no, a veure, el que està clar és que
la fauna és difícil de veure.
S'ha de saber quan s'ha de veure,
i que per molt que tu proposis avui a veure lludrigues,
no les veuràs.
Igual que el dia que ens proposem fer essences de cabres,
aquell dia no surten les cabres,
i el dia que vas caminant te les trobes totes, no?
Vull dir, això acostume a ser així.
Però jo penso que la gent cada cop
ha de ser més conscients
que la fauna forma part d'aquest patrimoni que tenim nosaltres,
i que nosaltres el que hem de fer és gaudir-ne
en el moment que el podem veure,
igual que si trobem una tortuga mediterrània,
perquè també tenim un projecte de conservació aquí al parc
i de reintroducció,
que la mirem, que l'observem,
però que la deixem,
que ella fa el seu camí i fa el seu pas.
Vull dir que la fauna està per poder-la gaudir
en el moment que som.
Molt bé.
Neu Semiro, directora de la Part Natural.
Teniu ara alguna activitat així més o menys dirigida
que es pugui fer per si algú va venir cap de setmana
a visitar-vos o un altre dia?
Doncs ara en aquests moments ja estem a fi de la campanya,
estem ja preparant tota la campanya de tardor,
i si no recordo malament,
la setmana que ve ja començarem a difondre-la,
i ara m'has agafat així amb...
Doncs la setmana que ve ja que vagin,
que consultin la pàgina web del Parc Natural
i ja trobem tota la informació,
perquè és que estem en aquest temps d'impàs,
de setmana una temporada a l'altra.
De tota manera, avui la protagonista és la llúdriga.
Exacte.
El que hem d'estar content és això,
que tenim una llúdriga,
que això ens indica que tenim uns valors
al llarg del riu Montsant
amb una vegetació de ribera de gran qualitat
i que estem molt contents
que hagi tornat a casa nostra
i que segurament que això ens ajudarà també
a que el propi departament
pugui fer un seguiment d'aquesta espècie
en la qual s'hi ha treballant molt al llarg dels anys.
Neus, miro, gràcies per atendre's a fi
la Font de Tarragona Ràdio
i també l'enhorabona a tots els que ha estat treballant
en aquest projecte que ens consta
que són moltes persones,
des de gent rural, com veies,
a tècnics, a universitaris,
a tothom també d'aquí del parc.
L'enhorabona i fins aviat.
Moltes gràcies.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Gràcies.