Gràcies.
Falta una miqueta més de res, uns minutets per arribar al punt de tres quarts d'una
i en aquest marge de temps fins al proper punt horari ens ocupem de presentar-vos la programació
que dins el Teatre Magatzem l'anomenen o l'encaveixen, dins l'anomenen ells, el Magatzem de les Lletres.
Javi Plana, bon dia.
Bon dia.
El Javi ve un cop més com a programador del Teatre Magatzem i també responsable d'aquesta parèntesi de programació, que no dic jo.
M'hauries de començar explicant, deixa'm presentar-me els convidats també, després entrarem en...
Ells han vingut per presentar l'acte que avui dona obertura al Magatzem de les Lletres, una mena d'exposició que s'inaugura avui mateix.
Són l'escriptor o poeta en aquest cas, Javi Jové. Javi, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Eugeni Fabregat, encarregat de, no sé si dir-te, gravador?
Sí, gravador, pintor...
Pintor en general, no?
Artista plàstic, diguem-ne.
Vau col·laborar conjuntament amb un treball.
Exacte.
I avui ho podrem veure en forma d'exposició.
Perfecte.
Des d'avui que inaugureu, a quina hora és l'inauguració?
A les 7.
Els aiguaforts de tripulants. Un pelimpsest.
Ara ho explicarem tot. Avui a les 7, inauguració, al Teatre del Magatzem.
Javi, comencem pel començament, que és la setmana de les...
Ai, la setmana...
El Magatzem de les Lletres.
El Magatzem de les Lletres.
A veure, de fet, nosaltres ja de forma, crec, bastant tradicional i bastant regular durant aquests últims anys,
a començament a través de la Tardor Literària,
als novembres hi havíem acollit molts temes vinculats a les Lletres.
El que passa és que l'any passat es va generar, des del Teatre del Magatzem,
un parell desconceptual que li vam anomenar el Magatzem de les Lletres.
L'any passat no va haver Tardor Literària, però nosaltres no vam voler renunciar,
com fem cada novembre, cada tardor,
doncs dedicar temps i espais també a la programació per a tot l'àmbit de les Lletres,
amb tot el que això implica.
I aquest any hem repetit la idea del Magatzem de les Lletres,
que està inclòs a dintre la Tardor Literària,
però perquè, de fet, ja, com t'ho comentava, de forma ja tradicional,
tot el que és octubre-novembre i que hem força energia i espais
a les programacions per a aquests continguts.
Això vol dir que ens ocuparà la programació del Magatzem de les Lletres
només el mes de novembre?
Sí, bàsicament ho delimitem a un mes, aproximadament un mes,
ho marquem sempre en aquest àmbit,
que també ja hi coincideix com es feia cada any.
Llavors ja coincideix, ja va bé,
perquè també a l'hora de quan s'ha recuperat també tot el tema de Tardor Literària
ja ha quedat inclòs dintre d'aquest mes, no?
I penso que és un mes bastant, el que crec que a Tarragona
és el mes de les Lletres, no?
Igual que és el novembre, ho és també la primavera.
Llavors, doncs, d'aquesta manera,
el que fem és entrar en un cicle de continguts que repetim cada any, no?
La base o l'excusa és això,
estem parlant d'activitats que tenen a veure d'una manera o d'altra,
o d'una literatura, tant sigui música com teatre?
Sí, clar, perquè jo crec que el que intentem potenciar
en l'àmbit de les Lletres és el seu caràcter també intervint multidisciplinar,
que a través de les Lletres puguin intervindre altres coses, no?
O sigui, puguin intervindre artistes plàstics,
puguin intervindre artistes visuals,
puguin intervindre músics, etcètera.
Per això sempre fem coses, per exemple, de música d'autor,
perquè també la incluïm dintre.
Estem parlant de persones que són músics,
però que també fan textes,
o sigui, també són poetes.
Llavors, ho incloïm,
igual que també hem inclòs l'exposició del GBA i de l'Ujani,
perquè també està dintre d'aquest mateix concepte
i d'aquesta mateixa pareu és conceptual.
Després parlarem de l'exposició.
Fem un repàs, encara que sigui així a moda de titular,
de quines activitats del magatzem pertanyen a les Lletres.
Sí, homenatges, aquest any són homenatges.
El dia 14, homenatge a Gerard Vergès,
a les 8 de la tarda.
El dia 15, homenatge a l'Espriu, que és l'any Espriu.
El dia 16, hi ha l'Albert Jordà, que és un autor tarragoní.
En què consistiran aquests homenatges?
Homenatges, bàsicament, són lectures públiques.
Es passaran alguns vídeos, alguns vídeos sobre l'artista.
Un vídeo també, en cada acte, hi haurà un audiovisual.
i després hi haurà, són lectures públiques.
En algunes d'aquestes lectures intervenen músics també,
comentant una miqueta l'esquema que comentàvem també
d'intentar que siguin actes també intermultidisciplinars.
Però, bàsicament, són lectures públiques.
I el dia 16, a les 9 i mitja, l'Albert Jordà,
que això sí que és, bàsicament, música d'autor.
Això és a les 9 i mitja.
I llavors, l'entra lectura pública temàtica,
que ho fem cada any, que es diu Contes de por.
I cada any, el tema aquest és el tema principal d'aquesta lectura,
que la farem el dia 22 de novembre.
I això es fa a través de l'Escola de Lletres.
Molt bé. Per tant, 3 activitats concentrades en aquest cap de setmana,
14, 15 i 16, i després ja ens en anem el dia 22.
Exactament.
Amb els contes de por, què fan, l'Escola de Lletres?
Bàsicament, el que fan és, com diu el títol,
dins d'aquesta temàtica, els alumnes el que fan és...
Elaborar textos i llavors el dia es posen...
Sí, fan textos propis i textos que no són propis, no?
Però el que fan, bàsicament, és fer una lectura dels alumnes
de l'Escola de Lletres sota aquest tema, no?
Contes de por.
Exactament.
Molt bé.
Entrem a parlar de l'exposició?
I tant, i tant.
D'aquests nois, sí?
Sí, sí.
A veure, que m'haurà d'explicar moltes coses.
Javi Jové, què és Tripulants?
Doncs, Tripulants és un projecte que ara hem ressuscitat d'alguna manera.
És un llibre que vam publicar, és un llibre de poesia i gravat,
que ja vam publicar el 2004 a l'Arola,
un llibre que ens va donar moltes satisfaccions en el seu moment
i que va tenir bona acollida i bones crítiques, fins i tot.
i ara, doncs, ja conjugàvem dos llenguatges,
el llenguatge artístic visual dels gravats de l'Eugeni
i uns poemes breus, de tipus epigramàtic, de vuit versos cadascun.
I tot això, ara, des de la cooperativa,
quan ens vam plantejar de participar en el Magallà de les Lletres,
doncs, nosaltres de seguida vam veure, doncs, podríem fer una cosa,
que és recuperar una idea que aleshores ja havíem tingut el 2004,
que era de convertir el llibre també en una exposició,
perquè tot i que quan es va fer la presentació del llibre el 2004
ja s'havien pogut veure els gravats,
no s'havien emmarcat i presentat com a exposició.
I era un projecte que l'havíem tingut en aquell moment
i que ara, doncs, l'hem pogut recuperar,
però també, per això, l'exposició aquesta que presentem avui
té com a subtítol Un pelincest.
Què és un pelincest?
Doncs, el pelincest és aquell...
Sóc l'única persona que no ho sap al món.
No, no, no, és una paraula així bonica.
Estic difícil de pronunciar.
És una paraula d'aquestes xules, boniques,
i que també t'afagots en el diccionari i mirar-les, si no les coneixes.
És aquell text que sotamaga un altre text
propi d'una època en la qual, doncs, clar,
el paper no era tan fàcil d'aconseguir com ara,
o el pergamí o el que fos, no?
Aleshores, la idea aquesta ens ha semblat que era una bona metàfora
de la creació artística i, en general,
de la creació de qualsevol creador,
que és que sempre estàs reescrivint la teva obra d'alguna manera.
I l'Eugènic, que potser t'ho explicarà a mi que jo,
el que ha fet ara també és agafar aquelles planxes de tripulants
i treballar-les, no?
És a dir, no estem presentant el mateix que el llibre,
sinó una cosa nova.
Ah, sí? Has gravat al damunt?
No, a veure, els gravats que vaig utilitzar per il·lustrar el llibre...
Bé, il·lustrar no està ben dit,
perquè, en definitiva, els dos elements, la poesia i el gravat,
tot i que, diguem-ne, es reunien amb el llibre,
funcionaven autònomament.
Després la relació es produeix quan, diguem-ne, es troben, no?
El fet d'aquesta proposta ens ha donat l'ocasió de revisar l'obra.
Llavors, he utilitzat el mateix material que vaig utilitzar
per fer les il·lustracions, els primers gravats,
però he aprofitat per, diguem-ne, renovar i reeditar la idea de fa de anys.
No ha sigut planxes noves, diguem-ne, això.
Les planxes són les mateixes, la manera de treballar-les és diferent,
la manera de plasmar-les en paper és diferent, tot és diferent, diguem-ne.
El resultat és diferent, clar.
I el fet d'enmarcar els poemes també els dona una dimensió...
Això no ho havíem dit.
Sí, bé, això millor que ho fessis tu.
No, perquè també l'exposició consta de set gravats,
que eren els que estaven en el llibre també, però retocats,
i després set poemes, hem triat set poemes
i ell també els ha presentat d'una manera determinada,
no com apareix en el llibre.
És a dir, hi ha set, hi ha catorze marcs, per dir-ho així, penjats.
Set són gravats i set són poemes,
que els seus breus es poden llegir a peu dret perfectament, no?
I llavors la combinació, clar, ha sorgit una cosa nova.
Jo ahir, quan estava, ahir diumenge, quan estava muntant l'exposició,
jo li vaig dir, és que, no sé, m'he emocionat,
perquè he vist que hem començat a muntar
unes quantes versos, espersos,
i surt una cosa nova, surt, és com un...
Però no has retocat els versos.
No, jo no.
Et passa com amb ell, però que no heu tocat la base,
però els t'has treballat diferent, no?
Sí, sí.
Els poemes, diguem-ne, que han adquirit una consistència matèrica,
o sigui, física, o sigui, el marcar-los i el posar-los,
bueno, el, diguem-ne, el plasmar-los amb un material tridimensional,
que és concretament una cintes de letra set, de, bueno, de Dimo,
d'aquestes,
doncs, bueno, adquireixen una, un, diguem-ne,
una consistència escultòrica o de física, diguem-ne,
aquesta fisicitat, doncs, clar, els dona una dimensió nova,
que el llibre no té, clar, vull dir,
però sense perdre el seu caràcter de poema, no?
A part d'aquest apunt estètic, de contingut,
de què van, ja sé que és una pregunta molt llogera,
però de què van els poemes i els gravats?
Els títols tripulants, no?
Sí, és una sèrie de 40 poemes, ja dic,
de tipus epigramàtic, molt breu,
que és com si cadascuna fos un personatge, diguéssim, d'acord?
Els que hem seleccionat, els set que hem seleccionat són
el col·leccionista, el sacerdot, l'enamorada, la becària, la dona faltal,
bé, personatges masculins o femenins,
que en el seu moment jo vaig concebre aquest llibre una miqueta
inspirant-me en un llibre de la literatura medieval,
que era la nau dels folls, no?, la nau dels bojos,
que és una miqueta, doncs, bé, una visió una miqueta a vegades satírica
i a vegades tendra, no?, de personatges que ets tu i no ets tu
i és un altre i etcètera, no?
I n'has hagut de seleccionar set?
Sí.
És difícil això, no?
No, no, perquè d'aquells 40, doncs, bé, els que ara mateix jo tenia ganes
de reviure eren aquests, sí.
Molt bé, no, tal com ho dius, doncs ja ha sigut bastant intuïtiu, bastant fàcil.
Eugènic, què m'expliques dels teus gravats?
Concretament, aquests gravats s'utilitzen com a element, diguem-ne,
com a material l'escriptura, diguem-ne, l'escriptura com a element gràfic,
però, clar, l'escriptura com a matèria prima després del resultat plàstic.
És a dir, clar, el que hi ha escrit, diguem-ne, els gravats no és intel·ligible,
simplement s'utilitza com a referent plàstic.
De dues maneres, voldria destacar que jo, amb el que pretenc en general,
bé, concretament amb aquests gravats i en general amb tota l'obra,
és que l'obra transcendeixi a l'element plàstic i estètic
i vagi una mica més enllà, no?
I llavors aquest sí que seria un punt de trobada amb la poesia, per exemple.
I això ho comentava ahir amb ell, que jo crec que qualsevol artista
sigui, i això coincideix també amb l'esperit d'aquestes jornades.
Qualsevol artista, sigui artista plàstic, músic o escriptor,
en el fons és un poeta.
Tot l'art té un contingut de poesia,
que és el que unifica tots els llenguatges.
Aquest seria l'esperit de l'exposició i en general
de nostra, diguem-ne, de la manera, el nostre tarannà.
Com vau treballant el seu dia per fer tripulants?
D'una manera independent.
Sí? Sí, sí.
O sigui, no és que relacionem, clar, no, set gravats amb 40 poemes no es poden relacionar.
És que, a banda, a mi em sembla impossible relacionar un text poètic amb un gravat,
amb un element gràfic.
Jo crec que la relació és a posteriori, sempre.
És a dir, això ho he fet amb altres col·laboracions,
per exemple, fotografia i gravat, fotografia i pintura,
que veig que, a banda, és així, això és així de màgic, diguem-ne,
que la relació sempre es produeix després, no abans.
Qui busca una relació abans està forçant una cosa que no hi és, que no existeix.
Vull dir, per tant, jo crec que la cosa funciona així.
No sé si...
Sí, sí.
Sí, sí.
Vam estar treballant i vam fer proves i vam estar passant un projecte gestat amb temps.
El que sí que crec que vam anar a buscar els dos era cadascú en el seu llenguatge artístic.
vam fer un gran esforç de depuració, de depuració expressiva, d'intensitat i jo crec que els seus gravats
realment tenen una càrrega poètica notable i per això es conjuven molt bé en el llibre i ara també en aquesta exposició.
Inaugureu avui l'exposició, els aiguaforts de tripulants, un pel·lincest.
Avui a les 7, al magatzem de la Cooperativa Obrera, allà a la sala d'exposicions,
un acte d'inauguració que serveix també per inaugurar el magatzem de les lletres
i en què, a més, com a feigitor per fer la festa més gran,
hi actuarà el Cormus Cantàs, que ens interpretaran alguna peça popular i alguna d'espriu.
Sí, sí.
Fins a quan podrem veure l'exposició?
Són dues setmanes.
Això és molt curtet, eh?
Això...
No, no, avui en cas, escolta.
Nosaltres estaríem...
Tothom a l'inauguració avui, aprofitar.
No, ho fem i sí, perquè fem entre 15 i 20 dies perquè generalment no sé si realment...
Jo ho reconec.
És més concentrat.
No, això ho vaig parlar un dia, en sèrio, la durada d'un dia parlant amb la Ixa l'han comentat de no intentar
que les posicions durin excessivament un mes o dos mesos, sinó que tinguin una durada d'entre 15 i 20 dies, no?
Es van recomanar que fos així, eh?
No sé si realment...
És més concentrat.
Parlant també amb comissaris i amb gent que venia dels àmbits més concrets, però...
Van recomanar això.
A partir d'avui, doncs, amb l'inauguració d'aquesta mostra, el magatzem de les lletres.
Javi Plana, nois, moltíssimes gràcies per venir.
Un abraçada.
Un abraçada.