Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
poful!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins remà!
Fins demà!
Fins demà!
I on!
el dia 11 de juliol
actuarà el festival de jazz
de Huelva, o sigui que també
tampoc és que estigui aquí al costat, Huelva
però i després de pujada
doncs farà una
paradeta a Tarragona
i tocarem junts
que ja ho havíem fet alguna altra vegada
i realment és un concert
ple d'energia màgic
ell s'acostuma a trobar molt bé amb Nantros
m'ho comentava, diu això
el fet de tocar sense un instrument
harmònic que vagi marcant
diguéssim
el camí de l'harmonia, dona
molta llibertat i a ell
com a baterista li dona
molta llibertat per jugar i per
fer un munt de colors
que d'altra manera no els faria
Clar, representa que llavors ell no només
ha de portar el ritme sinó que també ha de
bueno, marcar l'harmonia
No, no, ell, o sigui aquí
la gràcia és que
el lògic seria
que el líder fos l'instrument
de vent, que soc jo
Clar, que és potser no el que té el punt harmònic en aquest cas
Sí, o sigui, soc qui marca més
les melodies i va marcando una miqueta la direcció
però aquestes direccions
les anem entrecreuant entre tots tres
o sigui, aquí té tanta importància
la bateria
com el contrabaix
com el saxo soprano
i junts, doncs, ens recolzem molt
en buscar l'essència de les melodies
i llavors el que li vaig dir a Maria Parra
quan li vaig proposar de fer aquest concert
i que per cert es va engrescar en seguida
i ho va trobar interessantíssim
perquè va tenir molta vista
llavors l'espai és importantíssim
perquè la gràcia d'això és justament
fer-ho acústic i jugar amb l'acústica de l'espai
i és quan realment arribem a la gent
llavors aquí el públic té un factor molt important
el no haver una harmonia implícita dins del grup
o sigui, busquem una miqueta harmonitzar dins l'espai
i amb la gent que ens escolta
Doncs escolta, escolta, escolta, esconsegueix una comunió
és que clar, l'espai és fantàstic
el claustre del seminari
que hi has actuat mai tu, ja havia allà
I vaig actuar fa molts, molts anys
quan encara no l'havien remodelat
i llavors ja tenia una acústica
que vaig dir, ostres, saps?
I quan ja Maria em va oferir aquesta possibilitat
dic, fasca, vinga, som-hi
Molt bé
Escolta, llavors hem de parlar del repertori
A veure, dius que ell és baterista de swing
Sí
A quin repertori ens oferireu
i fins a quin punt hi haurà improvisació?
Home, ja, a veure, hi ha un tant per cent
molt elevat d'improvisació
però sempre partint d'uns temes
uns temes, uns clàssics
que són molt... que donen molta obertura
Ens basem principalment en música de Duke Ellington
perquè som uns enamorats de Duke Ellington
i a l'hora de proposar colors
ningú com Duke Ellington proposa
millor els colors de la música negra
de la música de jazz
de les connotacions i la força del blues
Tot això, Duke Ellington, és el mestre
A part també tocarem algunes altres peces clàssiques del jazz
algun tema d'alguna pel·lícula
un tema molt especial que tocarem
també d'una pel·lícula de Blake Edwards
que es deia Els dies de vi i roses
i vaig pensar que allà que en un festival com el Boquet
que és la primera edició
i que tenim moltes ganes que tiri endavant
i que sigui un clàssic a la nostra ciutat
hem de fer un tema adient
que parli de les sensacions que ofereix
juntar, animar els sentits
en aquest cas
i llavors tocarem aquest tema de Henry Mancini
que es diu Els dies de vi i roses
que de fet també és un estàndard
no ho sé però és un més molt conegut
o sigui, juguem-ne un repertori
que ens sonarà
que se'ns farà molt agradable
Aquesta és una anada de fons
que heu posat molt encertada per cert
que som l'Ignasi i jo tocant-la
és una de les peces que tocarem
que és de Duke Ellington
que és menys coneguda
perquè també anem buscant coses
de Duke Ellington
també però que després enganxen molt
Aquesta que està sonant ara
es diu Just squeeze me
o sigui, només abraça'm
o sigui, no cal que em diguis res
dona'm una bona abraçada
ja m'ho hauràs dit tot
doncs una miqueta
és el sentit del nostre concert
anem a intentar que la música
ens uneixi a tots
i més en un espai com el que tenim
aquí a Tarragona
al claustre del seminari
i amb una nit d'estiu
de juliol
que m'assembla que serà fantàstica
i tot això
arrodonir-ho
després amb una copeta de vi
allà
doncs m'assembla que la fórmula
mira que és simple
però és molt encertada
doncs tot això
en un raconet
que hi heu d'anar expressament
al claustre del seminari
aquest concert
en relloc
el 13 de juliol
comencen a dos quarts de nou
i això forma part
del boquet de festival
Javier Pé
abans de tancar l'entrevista
ens queden res 3 minuts
què estàs fent aquest estiu
on més et podrem veure
quins projectes tens entre mans
doncs mira
tinc
com
Jesús Montlleó
vaig sortir a la pel·lícula
fill de Caïm
i
actuant
i tot això
més d'un
se li ha encès la bombeta
i he dit
ostres
doncs aquests
aquest dóna bé per càmera
i lligarien bé
amb aquest dia
amb aquest acte
que volem fer
i tot això
doncs mira
ens han sortit
unes quantes cosetes
i anem bastant
doncs
de moment
bàsicament
dins la província
i sortim també fora
que també anem per Lleida
anem a Barberà de la Conca
allà al castell dels Templers
anem a la Canonja
anem a Reus
a Lleida
tenim coses
tenim més cosetes
per fora
a l'estat espanyol
tenim algunes
bastantes cosetes
interessants
i tot
per cert
ara que parlem
de fill de Caim
i que lliga amb tot
el que dèiem
mira
ahir m'ha comentat
un amic
de Lleida
que ja porta
cinc setmanes
allà al cartell
ah sí?
sí sí
però que això és primícia
perquè està dit
per un de Lleida
que diu
jo ja he anat a veure-la
tres vegades
de tant que m'ha agradat
o sigui que Lleida
està agradant molt
no és només una qüestió
tarragonina
sinó que la pel·li
no, no, no
està demostradíssim
que a fora de Tarragona
està agradant moltíssim
però aquesta curiositat
el company contrabaixista
és de Lleida
i em va comentar això
dius
ostres
ja porta cinc setmanes
i mira
jo hi he hagut d'anar tres
perquè és que
m'ha agradat
m'ha encantat la pel·lícula
tot això també ha ajudat
que l'estiu
tingui una miqueta més de color
perquè les coses
pintaven bastant negres
al principi
i sembla que s'està animant
doncs ens n'alegrem
ens n'alegrem molt
Javi Pie
i que toquis també
perquè de tot aquest moviment
que tindràs durant l'estiu
la manera de veure el Javi a casa
ja us dic
és el dia 13 de juliol
apunteu-vos-ho a l'agenda
a la claustre del seminari
amb un concert ben especial
amb aquest
serà molt especial
Javi Pie
moltíssimes gràcies
una abraçada
i molt gran estiu
a vosaltres
gràcies
que vagi bé
apunteu-vos-ho a l'agenda
perquè encara falten dies
és aquest dissabte
no l'altre
13 de juliol
20.30
al clostre del seminari
dins el buquet festival
aquesta trobada
amb la música més íntima
més propera
amb la Javier Pie
n'estem escoltant
una peça
doncs
de la versió
que em fa
de Duke Ellington
que deia
perfecta aquesta versió
doncs mira
l'ha triat
Lluís Comas
que aprofitem per saludar-lo
el nostre tècnic
que normalment els tècnics
els tenim aquí
doncs una mica amagats
a la peixera
i avui ens han donat peu
a que els saludem
Lluís Comas
d'aquí una estoneta
saludarem l'altre tècnic
de Tarragona Ràdio
un altre dels que tenim
que és el Joan Maria Bertran
això serà passada a la una
quan connectarem en directe
des de la platja del Miracle
i coneixerem
quins són els focs
com seran els focs artificials
que veurem en el cel tarragori
aquesta nit
segona jornada
del concurs de focs de Tarragona
amb una empresa pirotècnia
que ve de Girona
després us la presentem
i atenció
perquè també
en aquesta recta final
de programa
a partir de la una
us regalarem tiquets
per a degustar els plats
dels restaurants
de la part alta
amb aquest sopar
sota els focs
que us ofereixen
al Passeig de les Palmeres
doncs bé tenim tiquets
de degustació de plats
encara per regalar
aόσà
a
a
a
a
Fins demà!