L'hospital Joan XXIII tracta amb èxit un nou nat amb fissura esternal congènita.
És una informació que avui us hem explicat a nivell informatius
que ja ens feien saber des del centre hospitalari
i que és una malformació toràssica que té una incidència molt i molt baixa.
De fet, només s'han descrit 100 casos, 100 descrits en la literatura mèdica mundial.
En volem parlar, volem ampliar informació i per això és que tenim a l'altre hospital telefònic
el cap de cirurgia pediàtrica de Joan XXIII, que és el doctor Joaquim Maldonado.
Doctor Maldonado, què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bé.
Expliquin-se una mica d'entrada la singularitat d'aquesta operació,
perquè ara ho dèiem, 100 casos només en tota la història de la medicina?
Sí, sí, exactament.
Hi han descrit uns 100 casos i és un cas molt clar, la fissura esternal aïllada,
que és una malformació congènit en la qual l'esternum està obert com una ve baixa,
separat i el cor està just per sota de la pell.
Pràcticament es toca.
Normalment aquestes malformacions són més complexes i associen altres patologies,
però la fissura esternal aïllada és molt i molt rara.
Com va anar l'operació?
Perfecte. No hi havia cap problema, es va desenvolupar ràpidament
i el nen es va recuperar en una setmana, estava a la seva casa.
I com va arribar aquest nou nat a l'hospital?
Va entrar per urgències, el van derivar d'un altre centre hospitalari?
Com va anar tot plegat?
Molt bé.
Va anar a una clínica d'aquí de la ciutat de Tarragona, el nen,
i una vegada que van veure el problema, que tenia un problema al pit,
el van derivar a continuació el primer dia de vida
i llavors es va valorar d'entrada a la situació
i es va fer un estudi complet amb el servei de radiologia,
amb el servei de pediatria, de l'ocinua natal
i amb el servei de cardiologia de les possibles malformacions associades
i en veure que era una fissura esternal aïllada,
sense més patologies associades, es va decidir fer la intervenció.
I es va preparar tot i al final es va cobrant el 14 dia de vida.
S'ha de dir que el postoperatori també ha anat bé, no?
Sí, sí, el nen està a la seva casa, tot perfecte, tot correcte.
Després de l'entrevenció va millorar la dinàmica respiratòria
i va recuperar una aparència estètica correcta
i el cor ja està protegit per l'esternum i per la caixa toràcica.
Quina és, però, la dificultat d'una operació d'aquestes característiques?
Imaginem que el seu nou nat en si ja radica una part de complexitat.
Sí, la dificultat bàsicament és tècnica,
en el sentit que tenim el pericardi enganxat a la pell i a l'esternum per la part de sota
i s'ha de desenganxar tot el que és la bossa que envolta el cor,
amb molta delicadesa, evidentment,
i s'ha d'enfonsar i posar el seu lloc dintre del tòrax.
I a sobre ja, darrerament, tancar l'esternum,
avivant les vores de l'esternum
i fent unes maniobres tècniques perquè pogués arribar, evidentment.
Quin equip ha prespar a l'operació?
Ha estat una operació, en fi, amb molt dispositiu, amb molt d'equip mèdic?
No, l'equip mèdic ja està preparat sempre
i l'equip mèdic habitual són cinc cirurgians pediàtrics aquí al servei,
doncs amb molta experiència.
I un equip d'anestèsia pediàtrica també molt ben preparat
i, sobretot, el tema de l'eucinió natal, que tenen molta experiència.
Imaginem que ara s'ha de fer un seguiment també curat, no?, de donador, clar.
Sí, sí, sí, evidentment.
De moment, la satisfacció és plena de la família,
hi ha anat tot correctament i es farà un seguiment, evidentment.
Quan és un cas tan estrany, perquè ara ho deia,
a més 100 casos escrits en la literatura mèdica,
no sé, és a dir, jo no sé si vostè ha fet abans alguna operació
d'aquestes característiques, però suposo que la probabilitat és baixa, no?
Vostè, com la resta de l'equip, en què es fonamenten?
És a dir, on busquen l'experiència?
Evidentment, nosaltres als metges tenim una literatura mèdica,
la qual es recolzem, i, evidentment,
i unes tècniques descrites per altres professionals.
Evidentment, és una patologia que segurament no n'hi haurà un metge
que ho peri dos a la seva vida, ni n'hi haurà,
perquè, evidentment, són casos molt concrets.
El que passa és que, tècnicament,
és una patologia que pot fer perfectament qualsevol situació pediàtrica
amb una certa experiència.
El que passa, doncs, això, que és molt poc freqüent,
i que, per tant, no sé si a nivell de Tarragona
havien tingut algun altre cas semblant,
o d'aquest 100 que hi ha hagut a nivell mundial, o?
No, no, no. Segurament parlarem d'un cada 10 anys a Espanya,
o una cosa així, eh?
I la repercussió que està tinguent l'anunci?
Ha tingut molta repercussió?
Home, doncs sí, hem rebut, evidentment,
moltes trucades i felicitacions de companys,
i d'altres serveis.
Per tant, ha tingut...
En fi, ha transcendit bastant, eh?,
la informació d'aquesta operació,
doncs això, com dèiem, sense gaires precedents,
perquè, doncs, és molt poc habitual que passi,
doncs, mireu, la passata de Tarragona,
doncs, aquesta mateixa...
De fet, ha sigut de bon o recent, eh?,
perquè estem parlant de fa...
No fa ni un mes, eh?, que ha passat això?
Sí, això va ser el desembre, el mes de desembre,
i ara ha passat un mes, aproximadament,
i, bé, i l'única cosa a dir, evidentment,
que a Tarragona comptem un servei de cirurgia pediàtrica,
que ja portem uns 20 anys treballant, eh?,
a prop de 20 anys treballant aquí,
a la província de Tarragona,
que són referents de tota la província,
i que donem suport, doncs,
a tota la població infantil,
que són 125.000 nens que tenim a la província,
que n'hi ha per sota de 15 anys,
i que, no ho sé,
operem entre 500 i 5.000 nens cada any,
i, evidentment,
doncs, què s'interessaria, evidentment,
és que la població conegués la situació que disposen,
i, després, també, doncs,
tots els problemes que tenim per les retallades,
de sempre, que tots coneguem.
Sí, efectivament, eh?,
que això seria allò que diuen,
fiques un altre panet, eh?,
però, vaja, que forma part del dia a dia, també, eh?
Exacte.
No, de fet, a veure,
vostè, diguem-ne que tenen bona premsa, eh?,
perquè se'n parla sempre i bé
de l'equip de cirurgia,
de pediatria, eh?,
de Joan XXIII en general,
però també de l'equip de cirurgia,
vull dir que tenen bona premsa a fora,
és a dir, que se'n parla bé de vostès, no?
Ara, vostè ja ho comentava, eh?
Ara anem, som molt ben rebuts, eh?
I la gent és molt agraïda amb nosaltres.
Doncs hem volgut, això,
fer-nos resò d'aquesta operació,
com dèiem, de tot singular,
aquesta operació amb èxita,
d'aquest nou nata amb fissura esternal congènit de Canfica,
pel nom, doncs, no és gaire habitual,
com dèiem,
hi ha hagut només 100 casos
d'escrits a la literatura mèdica mundial.
Hi ha un abans i un després d'aquesta operació, doctor, creu?
No, això és un continuum.
Nosaltres aprenem com una situació
dintre de l'activitat normal, eh?
L'única cosa, evidentment,
que té d'especial és la regressa del cas,
però, evidentment,
es fan casos i cirurgies més complexes que aquestes,
habitualment,
el que passa és que no són casos tan raros, eh?
Tan excepcionals,
per la seva freqüència.
De l'anar al dia a dia, per tant,
ja tenen, en fi, operacions complexes, eh?
Sí, tenen més complexes.
Més complexes.
Atrècies d'ano, atrècies esofàgiques,
hernies afragmàtiques no natals,
greus i enterocolitis,
tenen patologia molt complexa de neunats.
Pràcticament, operem uns 100 neunats,
o 100 nens per sota d'un any cada any,
i d'aquests n'hi ha molts,
que són patologies encara més complexes.
Ha canviat molt la cirurgia, doncs,
en el cas d'aquest món dels neunats,
en els últims anys, diria,
ha evolucionat moltíssim?
Sí, ha evolucionat des del moment,
sobretot en què l'anestèsia
s'ha donat un suport molt més important.
O sigui, l'anestèsia ha sigut fonamental,
l'anestèsia neunatal, eh?
L'anestèsia en el primer any de vida la millora.
I després, també,
el tema de l'auci periàtrica,
de l'auci anonatal,
que disposem per als neunats,
el suport és molt important, també.
Amb Aissó i amb la millora de les tècniques
i també amb l'expertesa dels professionals,
les coses s'han millorat molt.
L'anestèsia, per què en concret?
Per què hem evolucionat o canviat?
És molt especial,
l'anestèsia d'un nen prematú, per exemple,
és molt especial.
Es necessita personal molt qualificat.
Sí, sí, ja...
I disposem d'ell.
Anava a dir, és que clar,
jo m'estic imaginant, eh?
Però, vaja, ja fets tan simples com,
en fi, buscar una vena,
o clavar una agulla,
d'un nen que és molt complicat, no?
Molt, molt, molt.
És molt difícil, no?
Sí.
Estem parlant de venes molt petitones i...
Estem parlant de nens
per sota d'un quilo, per exemple.
Sí, sí.
Naturalment.
I molt malalts.
Doctor Maldonado,
la marabona a vostè,
però també tot l'equip, eh?
Perquè vostè, en fi,
és el cap de cirurgia,
però aquí ha intervingut
tot un equip de cirurgia pediàtrica,
la marabona per aquesta operació,
i escolti'm, continuïn així, eh?
Sí.
Que allà ho fan, eh?
Que ens consta que allà ho fan.
Sí, no s'oblidem,
no s'oblidem de l'equip de l'UCI pediàtrica,
dels anestesistes,
ni en aquest cas radiólegs i cardiólegs pediàtrics,
que tots han intervingut
perquè això es portés a bon termini.
Per cert, una curiositat,
el nene és de...
Bueno, no sé si nena o nena,
però era de Tarragona, ciutat?
Sí, sí, de Tarragona, ciutat.
Tarragona, ciutat.
Molt bé, doncs, doctor Malonado,
gràcies per explicar-nos-ho,
insistim, enhorabona,
i, en fi, continuïn així amb aquesta feina,
amb aquesta bona feina.
Gràcies.
Una forta abraçada.
Vinga, adeu.