I amb allò que comença un any,
el nou curs escolar ens estem fent ressò d'això de diferents cursos escolars que comencen no només a l'escola arreglada i ordinària,
sinó també els cursos que a vegades anomenem extraescolars.
Invertir informació és una de les qüestions o de les àrees en què s'hi està posant més esforç,
tant pel que fa a les entitats o als centres educatius com pel que fa a les famílies,
que es plantegen això, què fan amb els seus fills quan surten de l'escola.
Educació que en aquest cas us volem proposar que passi per les arts escèniques,
teatre, dansa, clau, en fi de tot una miqueta.
I amb això hi té 20 anys d'experiència, més de 20 anys d'experiència, el Teatre Magatzem.
Ja ho sabeu, des de la Cooperativa Obrera Tarraconense.
Doncs al Magatzem la setmana vinent comença un altre curs escolar amb classes d'arts escèniques,
de teatre, m'ho he dit molt en genèric, per a petits, molt petits, per a mitjans,
per a adolescents, diguem-ho així, joves, i també per a adults.
La gran novetat d'enguany, potser una de les novetats d'enguany,
és que s'ofereixen cursos d'interpretació per a nens i nenes a partir de 3 anys.
L'edat, doncs, per dalt és il·limitada, però tan petits crec que rarament havien tingut
el seu curs específic.
Parlarem amb un parell de professors, els que fan d'aquests cursos, en són 5 en total,
un parell de professors dels que fan les classes per a més petitets i per a joves, també.
De moment, saludem la Lourdes Alegret. Lourdes, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tu ets la professora, l'encarregada de fer jugar als més petits, com deia, no?,
amb aquest grup d'edat que va dels 3 als 8.
Així és. Enguany fem dos nous cursos per nens molt més petitons,
un primer curs que anomenem Juguem a fer teatre per nens de 3 a 5 anys
i després un altre, Diverteix-te fent teatre amb nens de 6 a 8.
És, deia jo, una novetat, perquè sí que havíeu fet alguna cosa per a nens tan petitets,
però és la primera vegada, em sembla, no?, que se'ls dona opció de fer un curs,
doncs, això, durant tot l'any.
Sí, veuràs, mira, pensem que el teatre és una molt bona activitat
pels nens de qualsevol edat.
Jo soc psicòloga, a part de dedicar-me a la pedagogia teatral,
i d'entre d'altres coses estic especialitzada una mica amb el teatre
com a eina terapèutica i de creixement personal.
I quan fem teatre, sobretot també amb nens tan petitons,
no només fem teatre com el que pensem, no?,
quan parlem de teatre, sinó que a part també treballem coses tan importants
com la vergonya, gestionar emocions,
el que els nens ja des de ben petitons es familiaritzin
amb mostrar-se davant del grup, dels altres,
tot el tema de jugar amb les cançons,
d'interpretar cançons, ballar-les, cantar-les, fer contes,
començar a familiaritzar-los des de molt petitons
també amb les improvisacions,
vegem totes aquestes coses, no?,
que treballem amb el teatre i per què no tan petitons.
Jo he treballat amb nens petitons a partir de tres anys
a una escola d'arts escèniques a Barcelona
i tant, que és possible i s'ho passen bomba, la veritat.
Com els hi planifica l'horari?
Perquè entenc que potser no han de ser molt sovint les classes, no?
O sí?
No, començarem fent...
Bé, aquests dos grups seran el dilluns i el dimarts
de cinc i mitja, bé, de dos quarts de sis a dos quarts de set
i la classe consisteix en una hora,
en una hora on inicialment rebem els nens,
es treuen les sabates, canalitzem una mica l'energia
per començar l'activitat,
fem alguna activitat de concentració
i d'inici de la sessió
i bé, juguem i fem les diferents propostes
que tinguem per la sessió d'aquell dia
i tenint en compte la programació del curs
i en una hora, més o menys,
és el que es té pensat fer aquestes classes.
Val a dir que els dilluns ho feu,
ho fariu aquesta hora per a nens de tres a cinc anys
i després els dimarts per a nens de sis a vuit.
Per tant, separeu els que són més petitons dels altres.
Sí, és important.
Els nens, és adequat que estiguin amb nens més o menys de la seva edat.
Doncs a nivell cognitiu i emocional i de relació,
doncs són diferents les edats i per tant també les coses que es poden fer.
Quants nens teniu junts a l'aula o a l'escenari?
Doncs no ho sé.
S'ha d'anar veient la inscripció i les matrícules, no?,
a veure com va evolucionant,
però en principi amb un mínim de sis
i un màxim de tretze o catorze
és l'ideal.
En realitat el número ideal
sol estar entre això, set, vuit, nou, deu
i una mica per baix i per dalt també es pot allargar.
Els pares es queden, participen de l'activitat o no?
Com, perdona?
Els pares, dir que es queden, participen de l'activitat
en els casos així de nens tan petits o no?
Mira, a mi m'agrada molt fer partícips als pares.
És a dir, m'agrada molt explicar-los abans tot el que farem,
per això que et deia que fem teatre i molt més,
explicar-los una mica els objectius del curs
i una mica en què consisteixen les sessions
i després, de cara al Nadal,
m'agrada molt fer com una aula oberta.
És a dir, poder obrir les portes de l'aula
i que els pares puguin entrar i veure els seus nens,
doncs, una mica què és el que fem a classe.
Perquè a vegades, com són tan petitons,
una mica surten de classe i els pares els hi pregunten
i ells, clar, no saben ben bé explicar què és el que fan.
I també està bé fer-los partícips, en aquest sentit,
del Nadal, amb una aula oberta,
que puguin veure què és el que fem a classe i què és el que treballem,
i de cara a juny pensem, doncs, una mica en mostrar el treball
amb una mena de representació o escena final,
doncs, on els nens puguin mostrar una mica
què és el que han estat fent durant tot el curs.
Per tant, no és que facin les classes amb els pares presents,
és una hora en què deixen el nen allí i marxen.
Estic pensant en el grup de 3 a 5 anys,
el dels dilluns, que, clar, són tan petits que...
No, no, no, els pares no entren.
En realitat, l'aula està totalment acondicionada
i els pares deixen els nens, els rebem,
en funció del número de nens que siguin,
no estaré jo sola, potser hi ha algun professor assistent
que ajuda en temes més pràctics,
com si algun té ganes d'anar al lavabo o alguna cosa d'aquestes,
i no, en realitat funciona molt bé.
Pensa que els nens, en un espai amb música,
i jugant, és una mica païtic dins d'un ordre, no?
I no, els pares no hi són, no hi són.
Per a qui està indicat, o al contrari, contraindicat,
per a quins nens recomanaries, doncs això,
aquests cursos de teatre?
Mira, si el teatre té alguna cosa bona,
és que és una activitat que poden fer tota mena de nens.
És una activitat que és integrativa,
que fins i tot si algun nen té alguna necessitat educativa especial
o hi ha nens més moguts o nens que, al contrari,
que els hi costa més, que tenen més vergonya, més bloquejos,
no hi ha cap tipus d'indicació o cap...
No batem a cap tipus de nen.
Tots són benvinguts i el teatre és un llenguatge
que és habilitable per tothom.
Fins i tot té també el seu entrenament físic,
diguem-ho així, la seva part més física de psicomotricitat i tot això.
Perquè a vegades pensem en activitats extraescolars
per aquest tipus d'edat, fins als vuit anys,
i de seguida pensem en qüestió física, no?
I l'apuntem a fer esports i coses així.
I amb el teatre, a vegades, no s'hi pensa
i és bo que hi hagi l'oferta.
Sí, bé, de fet, hi ha una edat que és òptima, no?
Per l'inici d'un esport amb un nen,
i, per tant, és normal que els pares pensin molt en l'esport,
cosa que és molt bona.
Però sí que és veritat que el teatre
també treballa la part física, per suposat.
Per tant, és d'expressió corporal,
és d'expressió corporal, és d'expressió corporal.
Lourdes, Lourdes, et perdem de cobertura.
No sé si et pots moure una miqueta,
perquè amb prou feines et podíem escoltar.
Sí, em rebeix ara?
Ara sí, ara molt millor, sí.
Perfecte.
Deia que, per suposat,
que l'aprendre un esport és molt important,
per tot el que implica.
Però sí que és veritat que,
quan parlem de fer teatre,
també estem parlant, com tu deies,
de cos.
Estem parlant d'expressió corporal,
estem parlant del llenguatge no verbal,
també, fins i tot del verbal, no?
Estem parlant que els nens els ajudem.
Quan fan teatre, parlen
i es comuniquen,
i els ajudem també
a que vagin desenvolupant també
la seva habilitat de parla, no?
I també de cos, per suposat,
i de psicomotricitat.
Juguem amb les passes,
amb les palmades,
amb els ritmes,
juguem amb moltes coses,
i el cos és imprescindible en teatre.
Veu, cos, emoció
i imaginari.
Doncs la Lourdes Alegret,
que fies actriu i psicòloga,
ha estat treballant també
com a professor d'interpretació,
per exemple,
a l'Escola d'Arts d'Escenes,
a Eòlia.
I si esteu des del món,
ja sabeu que Eòlia
és una escola que té marc, eh?
No fem tot el currículum,
Lourdes,
però vaja,
sapiguem que els nens i nenes
d'entre 3 i 8 anys
estaran amb bones mans,
divertint-se fent teatre.
Això serà, doncs,
en un curs escolar
que comença ja el dia 7 d'octubre.
I això,
convidem els nens i nenes
d'entre 3 i 8 anys
un dia,
una hora a la setmana,
a apuntar-se
a jugar fent teatre,
a divertir-se fent teatre.
Moltes gràcies,
Lourdes.
Moltes gràcies a tu.
Un abraçat.
Que vagi molt bé.
Si esteu una miqueta més grans,
si ja passeu dels 8 anys
i en teniu,
a partir de 9,
a veure,
no em voldria equivocar amb l'edat,
m'equivocaré,
m'equivocaré segur,
de 9 a 15,
16,
17,
d'això se n'encarrega
un altre dels professors
que ara entrevistarem.
Peter Cladera,
com dèiem,
és un altre dels professors
que fa classes de teatre,
d'arts escèniques,
molt en general,
al magatzem
i per a les edats
que podrem considerar
adolescents,
joves,
li preguntem.
Peter, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Jo estic bé.
I vosaltres com esteu?
Nosaltres,
amb ganes que ens expliquis,
a veure,
a quines edats faràs classes
al teatre magatzem
i com anirà?
Això em sembla que és
des dels 9 fins als 15 anys,
oi?
Sí.
La franja,
abans de tot,
perdoneu-me si faig algun error
quan parlo en català
perquè sóc d'urigen anglès
i tot i que
n'he parlat bastant,
a vegades dic alguna paraula
que és una mica...
Que te la inventes, no?
Te la inventes.
Sí, me la invento.
Ja està bé, improvisació.
Bé, m'ho dieu,
així corregeixo.
La franja d'edats
que m'han destinat
és de 9 a 17 anys, sí.
I també els divideixes
en dues franges,
diguem,
amb dues edats, no?
De 9 a 11
i de 12 a...
Sí, en principi,
de l'emmagatzem
m'ha cregut convenient
dividir-ho en dos grups.
Sí.
Tot i que, per la meva part,
no seria cap inconvenient
d'ajuntar les edats
perquè crec molt interessant
el treball
amb persones
de diferents edats
dintre del teatre.
Què fareu
amb aquests cursos
per a joves?
Doncs,
en principi,
jo he desenvolupat
els últims anys
una
bastant teatral
basada
en les emocions.
Sí.
I
trobo molt interessant
jugar
a partir d'aquestes emocions.
Són estudis
fets
per un psicòleg
britani,
Prutskin,
i
divideix
les emocions
en vuit
emocions bàsiques
i tot
el reste
són sentiments
o subemocions
que parteixen
d'aquestes vuit.
Sí.
I, aleshores,
jugar a partir
d'aquestes emocions
donant una miqueta de vida
i una representació
física
estudiant
el que és
el moviment
i relacionar
els moviments
o unes formes
de respirar
amb una emoció
determinada,
ser conscients
d'aquestes emocions
amb nosaltres mateixos
i amb els altres,
poder distinguir-les,
fer-les servir
i jugar amb elles.
És una miqueta
com enfoco
últimament
les meves classes
de teatre.
Molt bé.
Digue'ns algunes
o totes,
vaja,
quines serien
aquestes vuit emocions
bàsiques
que treballareu?
Doncs,
segons aquest estudi
amb el que em baso
és l'alegria,
confiança,
anuix,
repugnància,
cristor,
sorpresa.
Estàs comptant
si t'en deixes alguna?
Sí,
la tradueixo,
la tradueixo
mentalment al català.
No em surt
de la catalana
com a ser de traduïts.
Tristor,
sorpresa,
anuix
i anticipació.
Ah,
home,
dona...
Alegria,
confiança,
anuix,
repugnància,
tristor,
sorpresa,
ira
i anticipació.
Val,
val.
Seria la tradució correcta,
no ho sé ara.
Sí,
sí,
ja ens fem la idea.
La qüestió és que dóna molt de sí.
Com t'ho planteges?
Doncs,
l'emoció és el punt de partida
i a partir d'aquí
l'esteu treballant,
la mateixa emoció,
durant un mes...
les personifiquem.
O sigui,
cada emoció
té un patró
a nivell de representació físic
i a nivell de respiració.
Molt bé.
I aleshores,
amb l'estudi
d'aquesta respiració
i d'aquest moviment,
podem prendre consciència
d'aquesta emoció.
Fins i tot hi ha estudis
que diuen
que pots evocar l'emoció
a partir de la respiració
i el moviment.
No és que jo
i com vulgui
amb aquest pensament
o amb aquests estudis,
però sí que hi ha
una certa relació.
I com a mínim
som capaços
de fer entendre
a un grup de persones
que un sentiment determinat
l'anomenem d'una manera
i que tots
ho tenim
en major o menor mesura
i una vegada
fem consciència
d'aquesta emoció
amb nosaltres,
serem capaços
de reconèixer-ho
amb els altres
en un primer pas
que serien
les edats
a les que anem destinats.
En un segon pas
les edats
podíem entrar
en el que són
els patrons de conducta
i les relacions
entre les persones.
A partant,
no es tracta
és que a vegades
un pensa
oh,
apunto el meu nen
o el meu jove
a fer teatre.
No es tracta
de fer una obra de teatre
del començament
al final?
No és que treballeu
i al final
tindrem una obra de teatre
sinó que treballeu
a partir de les emocions
i suposo
que en algun text
sí que hi haureu cabre.
No, a mi sí que m'agrada
començar
amb el grup
i abans de...
Jo vull
acabar els cursos
sempre amb una representació
i vull que aquella representació
tot i que jo
al punt de partida
la faig a través
de les emocions
l'obra
sigui creada
a principi
i a final
pel grup de persones
que hi som.
Ah, per tant creareu
fins i tot
participaran
en la creació
d'una obra.
Jo ho entendré així.
Després
quan siguem
al grup
entre tots
veurem
què som capaços de fer.
Alguna cosa
en farem segur.
vull dir que crearem
la nostra obra.
Tindrà més o menys
interès
però sí, sí,
és per així.
Peter, abans parlàvem
amb la Lourdes
l'actriu
que serà
la professora
del grup
de més petits
i ens explicava
les avantatges
que té
per a nens
això
i hi ha petitets
de partit
de 3 anys
de treballar
amb el teatre
que el teatre
els serveixi
com a eina pedagògica.
Què diries tu
amb els pares
o els mateixos joves
de la teva franja
d'edat
que estiguin
pensant
d'apuntar-se
a fer teatre.
Estem parlant
en el teu cas
de nens i nenes
o nois i noies
d'entre 9
i 17 anys.
Per què els pot beneficiar?
Per què els servirà?
Jo veig
que sobretot
és interessant
com a eina
d'expressió
i de relació
amb els demés.
La possibilitat
de crear
situacions
fictícies
en les que
ens relacionem
des de diferents
vessants emocionals
ens dona moltes eines
després
a la vida real
per
afrontar
situacions.
I en aquest sentit
crec que és interessant.
Crec que és interessant
també
per gent
que té
molt arraigat
el sentit
del ridícul
per intentar
trencar
aquesta
paret
que a vegades
no ens permet
desenvolupar-nos
en totalitat
en versos
de més.
A més a més
que trobo
una bona eina
d'exercici físic.
També.
Crec que el teatre
té molt
de moviment
molt de consciència
del cos
i tota la part física
és molt important
dintre del que és
el teatre.
Doncs ja ens has convençut
també.
Bé, tenim aquests cursos
de teatre
per a joves,
per a adolescents
al magatzem
de la Cooperativa Obrera.
Peter Cladera,
moltíssimes gràcies
per l'entrevista.
A vosaltres.
Moltes gràcies.
I hem fet aquesta entrevista
avui perquè
teniu temps
d'inscriure-vos
als curs de la Cooperativa Obrera.
En principi,
la inscripció és
fins al dia
12 d'octubre,
això és ja,
la setmana vinent.
Per tant,
acabem-vos d'informar
a través de la seva pàgina web
i molt recomanables
aquests cursos.
Un altre dia,
més endavant
parlarem dels cursos
de teatre
per a adults.