Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Elena Moya, què tal? Molt bon dia!
Hola, bon dia!
Com estem?
Molt bé, molt bé!
Amb un impàs, suposo, i a punt de marxar cap a Londres, no?
Sí, dimenge, encara tinc gana, estic a Barcelona a fer una miqueta de promoció,
després tinc uns dies a Santa Tecla i després ja el diumenge ja s'ha de tornar, ja la carabassa s'obre i torna i s'ha de tornar al dia a dia.
De plan econòmic no fer cap pregunta, tot i que al final potser sí, eh?
Parlem d'aquest llibre i parlem dels que han llegit l'altre llibre teu, l'altra novel·la, Los Olivos de Belchite.
Veuran algun paral·lelisme entre un i l'altre?
Sí, sí, bueno, l'un és la mare de l'altre, jo crec, perquè a Les Oliveres tenia un personatge que es deia Soledad, que era una mestra republicana,
i mentre feia la recerca i llegia, doncs em va entusiasmar molt, vaig descobrir moltes coses molt interessants als mestres de la república
i em vaig quedar amb les ganes. El que passa és que a la trama del primer no li hagués quedat com un vultú,
que no li venia gaire avient per explotar més i llavors d'amb les ganes que em vaig quedar d'explorar i d'aprofundir més en els mestres republicans ha sortit la segona.
Jo ho deia ara al començament a la introducció que es pot llegir d'una tirada, tot i que és bo en aquest llibre,
jo diria que una segona lectura fins i tot, però també parar-se una mica amb els detalls, no?
És un llibre molt ben escrit, a més a més t'escrius molt bé situacions, personatges, realitats de cadascun dels llocs,
ja sigui de Morella o també dels diferents viatges que has fet pel món, perquè veig que també fas força pincellades de zones que has viscut, no?
Tu ets una gran viatgera i això es nota també, no?, en la trama narrativa.
Sí, sí, sí, a mi m'agrada molt viatjar perquè ho trobo molt estimulant, no?
I diuen que inclús per viatjar no cal anar-se'n a la concha enxina per viatjar,
doncs senzillament a la feina, en lloc d'anar per un carrer, doncs vaig per un altre,
en lloc d'agafar un autó, doncs n'agafo un altre, no?
I sempre és molt estimulant i també, evidentment, coneixes gent i cultures molt diferents i això t'obren la mentalitat.
A mi sempre, i jo sempre havia pensat, doncs, que per escriure s'ha de viatjar i sempre m'ha sorprès molt la capacitat,
bueno, sorprès i admirat molt la capacitat, en canvi hi ha escriptors que escriuen grans novel·les sense sortir de casa.
Jo no sé com ho fan, però ho fan, potser són estils diferents, però sí, sí, a mi m'encanta més
que escriures una feina tan solitària, no? Si t'estàs enganxat a una cadira moltes hores,
no pots parlar amb ningú, a més dones ordres als que viuen amb tu que no t'interrompeixin,
perquè realment, a veure, realment molesta molt que si estàs enmig d'una frase o enmig d'una cadena de pensaments
que algú obri la porta i que preguntar-hi alguna cosa realment te pot trencar molt el rotllo, no?
I llavors és molt solitari, està molt concentrat.
Llavors, els viatges és el que ho fan una mica més sociable, no?
Després, al final, quan ho presentes i ho comparteixes, doncs ja tot és de portes que van fora.
Però, bueno, tardes uns anys fins que arribes aquí i els viatges és una miqueta la manera de compartir-ho.
Hi ha un dels protagonistes, el Charles, no?, que viatja moltíssim, no?
Sí, sí, també, però també de vegades també diuen que el viatjar com una manera, doncs, d'omplir forats, no?
Hi ha molt... Jo de vegades m'he trobat gent que, doncs, quan he estat amb les bicicletades que m'agrada fer,
doncs, o per Xile o pel Japó, he trobat gent que permanentment està a viatjar, no?
Gent que porta cinc anys donant la volta al món i que viuen amb una bici.
I també dius, el viatjar és una anada o és un fugir, o és un fugir temporal o és un fugir constant.
També he trobat gent que viatja moltíssim, moltíssim, com a fugida constant, no?
Una cosa... A mi m'agrada fugir i tornar, però estar sempre fugida no m'agrada,
perquè, clar, m'agrada molt tenir una rel i una casa i una base, no?
L'acció, com dèiem, una part de l'acció important passa a cavall, a Morella,
també, com dèiem, al Regne Unit, però a Morella què hi tens, a Morella? Per què a Morella?
Perquè el meu pare... Jo soc de Tarragona i he nascut a Tarragona, però el meu pare era de Morella.
Llavors, clar, jo allí, doncs, he passat moltes vacances de la meva infància, de l'essència,
m'ho he passat fantàsticament i és un poble, doncs, que conec molt i que estic molt,
doncs, per fer la recerca també sabia que se m'obririen les portes
i ja li vaig trucar jo a l'alcalde, bueno, la darrera vegada que el vaig veure
ja li vaig dir, t'aviso que tinc una novel·la sobre un alcalde corrupte a Morella,
que sàpigues que... Però, bueno, jo sé que el rifai més bé que malament, no?,
suposo que amb la publicitat del poble, però és un poble meravellós,
és medieval, amb un castell, en ple maestrat, abans era molt difícil arribar-hi,
ara hi ha unes carreteres estupendes, és tota la zona de...
el maestrat és una comarca natural, no?,
està entre les províncies de Tarragona, Castelló i Terol,
però, de fet, és una comarca que les abarca totes tres
i que té molt en comú tota la flora, fauna, els pobles, la cuina, la gent,
la gent, doncs, que viu en unes condicions o que porta segles
en unes condicions molt difícils i que han sabut tirar endavant, no?
Com estic, l'actual alcalde de Morella no té res a veure amb el personatge, no?
No, no, res de res, de res, de res, de res...
Bé, a Morella hi ha una part de l'acció, no?, que al començament del llibre
ja ho veuran els lectors, amb aquesta escola, l'antiga escola, no?,
que es vol reconvertir, volen fer-hi un casino, no?,
el mateix alcalde amb el viceplau, doncs, del sector econòmic del territori
i també d'un president de la comunitat, Dretà, no?,
tot plegat amb aquesta corruptela de fons, no?
Sí, sí, i el tema del casino jo vaig posar abans tot això de l'Eurovegas
i després quan va sortir allò de l'Eurovegas vaig pensar
mira, tothom es pensarà que m'ho vaig copiar, no, no,
el meu del casino era d'abans.
Sí, perquè és enganxar el passat amb el present,
perquè jo no puc entendre el present sense entendre el passat
i, de fet, per portar, doncs, 15 anys i a Anglaterra,
a més dels Estats Units, doncs, on es fa moltes preguntes, no?,
de com és possible que els meus amics anglesos acabin a la universitat,
se'n vagin a fer un any pel món i que tornin
i que això els puntui positivament, no?,
i com és possible que la gent, doncs, les dones puguin ser obertament lesbianes
a la feina, no?, potser no en totes, però en la gran majoria.
i com és possible que aquí els polítics corruptes vagin a la presó
i com és possible que, si els escusers ho diuen, que volen un referèndum,
doncs, que el càmera no tingui més remei que dir, doncs,
els donem un referèndum, no?
Llavors, hi ha preguntes moltes,
com és possible que el talent es filtri molt més cap amunt, no?,
o com és possible que jo a Anglaterra he pogut tenir una carrera professional
tan esplendida com he pogut, com ha sigut possible,
i aquí no vaig tenir feina, tot i veníem un màster
de periodisme econòmic i financer,
com jo penso que no n'hi havia d'altres que en tenien a l'època, no?
Llavors, busques, busques, busques,
i les respostes, doncs, estan al passat, no?
Estan no només a la Guerra Civil i al que va passar després,
sinó als quatre segles de nacionalcatolicisme que portem, no?
Llavors, a través d'això entens, entens perquè tenim el país que tenim
i els polítics que tenim i tot el que ens falta.
De totes maneres, coses com les que vam veure a la República
o com la residència de senyorites a la qual jo en parlo,
a mi em donen molta esperança de dir, bueno, no és que siguem tontos,
no és que, no, no, això ja ho hem fet, aquí hem tingut coses molt punteres,
aquí hem tingut institucions molt progressistes,
aquí hem tingut gent molt, molt, molt valuosa,
però molt, eh, a nivell internacional,
el que passa és que ens la vam fotre,
però som perfectament capaços de crear això,
el que passa és que s'ha de fer.
Amb tot plegat, com hi lliga aquest Letton College,
que abans comentàvem, no,
que hi hem passat, doncs, algun dels primers ministres britànics,
no, en aquesta escola, existeix, de fet, a la realitat, no?
Com lliga tot plegat a aquesta escola
i perquè també la poses al punt de mira,
amb la trema narrativa?
Sí, perquè, bueno, lliga perquè a les novel·les
i a la vida i a tot,
l'atenció sempre funciona,
o sigui, la vida és tesis i una síntesi del producte,
una tesi i una antítesi, com deiem Hegel,
o la nina necessita el dia i la lluna necessita el sol,
o de vegades per conèixer les felicitats
has de conèixer la infelicitat, no?
I llavors el contrast de Letton amb l'Escola Republicana
és el contrast més gran que jo podia pensar.
L'Escola Republicana és una escola, doncs,
igualitària per a tothom perquè el talent es filtri cap a dalt
d'una manera justa,
i a l'Eton és exactament el contrari,
és la persistència del classisme més gran que jo conec, no?
i llavors com a tensió, doncs, funciona,
però, de fet, la idea és la mateixa,
o sigui, tenim unes societats, doncs,
que de justes no tenen res,
i ja sabem que la justícia és un ideal, no?,
perquè la perfecció és un ideal,
les persones no són perfectes,
llavors, esclar, una societat perfecta no la podrem generar mai,
però es pot fer molt per millorar-la.
Amb una de les crítiques constructives del llibre
a la història de Paul Preston,
que, per cert, l'altre dia està aquí a Tarragona
amb la inauguració de la CURTA, la Rovira Ibrigili,
i fent la meva presentació,
i fent també la teva presentació del llibre,
ella parlava que un esperit lluitador
ens pot posar en jac, no?,
a una societat,
i que també ens pot fer recuperar nous valors
d'una estatal i de justícia, no?,
oblidats, oi, no?
Sí, sí, i a més,
jo és que penso que, a veure,
nosaltres tenim els polítics que votem,
és que això ens ho hem de...
Els polítics tenen molta responsabilitat,
com ara la crisi, no?,
els banquers també tenen molta responsabilitat,
però la societat civil també té molta responsabilitat,
perquè a mi, per exemple,
em sorprèn molt el silenci de les universitats.
Com és que no n'hi ha un munt d'informes
dient la crisi és això,
la crisi és això,
o el que s'ha de fer,
o el que demana l'economia en aquests moments és això,
com és que no hi ha veus independents,
doncs de think tanks o d'associacions,
o dels grans savis aquests,
on estan, no?,
i llavors veu la societat civil
de manifestar,
està molt bé fer cel·lulades i manifestacions,
però fer-ho d'una manera,
una cosa és protestar,
però el que s'ha de fer és posar les cartes a la taula
i dir, doncs ara el que cal prioritzar
és fer això, això, això.
Jo només conec una...
Aquí la gent s'empenya en fer Olimpiades
i si no te l'adonar una vegada,
venga, tres, no?,
insistir-hi tres cops.
Jo, a mi em sorprèn,
perquè jo només conec una manera
que un país sigui financerament
i socialment sostenible,
que és una educació,
dues educacions i tres educacions,
i em sorprèn molt
tot el que no vaig a encaminar,
que aquí són parxes
i solucions a curt termini.
El problema és que l'educació
rendeix al cap de vint anys,
les eleccions properes no se les guanyarà ningú,
llavors el problema és aquest,
però s'hauria de...
Això s'hauria de posar com a prioritat número...
Bueno, ara, per suposat, és l'atur, no?
La prioritat número dos és crear feines,
però la número dos hauria de ser
reforçant l'educació
i a mi em sorprèn,
doncs jo ho trobo molt fàcil,
qui em dupleca el pressupost,
treu-lo d'un altre lloc,
i si hi ha els barris més marginals,
si hi ha 40 alumnes per classe,
doncs fes 4 grups de 10, no?
Doncs el llibre per cert acaba de sortir
el mes d'agost, no?,
per sumar.
Acaba de sortir,
està calentet encara,
Helena, el tenim ben calentet,
però hi ha fets també molt recents,
com per exemple hi apareixen
alguna de les trames
a l'aeroport de Castelló.
Sí, sí, perquè...
Perquè és que és brutal,
que, bueno,
era fatal de Castelló perquè estava
a Pró de Morella,
però el de Castelló a la Banja
i el de León,
o no, no,
si està a Espanya,
plena d'aeroports,
que no utilitza ningú
i que estan tots sota el...
sota el xantatge aquest emocional
del Ryanair,
o sigui,
el que...
L'altre dia estava
a Estancet,
que tornava de Santander,
d'uns cursos amb el Mendoza
a la UIMP,
i a Estancet a l'aeroport
va haver-hi un Ryanair
encara amb Comunitat Valenciana
escrita a fora de l'avió,
a dir que encara...
Quants diners,
tots, eh?,
la Generalitat de Catalunya,
la Comunitat Valenciana
i els de Cantària,
quants diners
els hi hem donat
al Santander?
Això com si els turistes
ens haguéssim de portar...
A veure,
sí que creen llocs de cambrers
i de serveis,
però a veure,
aquí el que s'ha de fer
és capital
i mà d'obra qualificada
i si els russos
estan encantat amb Catalunya
em sembla fantàstic,
però que en lloc
que compren objectes de luxe
potser el que s'hauria de fer més
és,
si el que tenen ells
és gas i petroli,
doncs envia els enginyers,
fes un acord
amb els enginyers industrials
de Barcelona
amb unes beques
perquè se'n vagin allí
a treballar
o perquè tinguin
algun centre de recerca aquí.
Això és el que a mi
m'agradaria veure
però no ho veig.
Elena Molle,
ens queda poc temps
però també m'agradaria
parlar una mica
de la protagonista,
suposo que la principal
és l'antica mestra d'escola,
la Vall i Carol,
que impera en el seu dia a dia
i jo suposo que
ella lluitarà
durant tota la trama narrativa
per aconseguir salvar
l'escola del poble
si els ulls volen saber
què passa al final,
si es farà el que si no no
que llegeixin el llibre,
la novel·la,
però en qualsevol cas
com la definiries amb ella
amb aquesta antica mestra d'escola,
itinerant?
Doncs és una persona
incombustible,
incombustible,
infatigable,
molt lleial,
molt lleial a si mateixa
i als seus ideals,
una persona amb dignitat,
perquè podem perdre moltes coses
però la dignitat
no s'ha de perdre mai,
i de vegades
la dignitat
tampoc vol dir
que t'hagis d'enfrontar
amb tothom,
però sí que hi ha molts moments
que
on s'ha de plantar
i de dir
això no ho tolero,
no?
I ella
això ho fa,
perd moltes coses
i ha perdut
moltíssimes coses
a nivell personal també,
però mira la dignitat,
la dignitat no.
Va,
deixa la protagonista
la Vall i Carol,
però també ja
a mi em sorprèn,
m'ha sorprès,
hi ha un banquer bo,
no?
Que és l'amic personal,
no?
D'ella,
que és un banquer bo,
no?
Sí,
és que n'hi ha
és que n'hi ha banquers bons,
o sigui,
la banca
la banca ens ajuda,
la banca és qui canalitza
els estalvis en inversió,
o sigui,
els estalvis de tothom,
la banca és qui
ens agafa els estalvis
però després dona
prèstecs a les empreses
perquè les empreses
podrien agafar gent,
o sigui,
necessitem la banca,
la banca fa una
una missió
crucial a la societat,
no?
Potser fins i tot
la més important,
a part dels educadors,
no?
Necessitem una banca
que financï,
necessitem una banca
que doni oportunitats,
no?
I que a qui no té capital,
doncs,
que li doni,
no?
Si no,
clar,
només podríem fer empreses
als rics,
no?
Necessitem una banca
perquè,
i perquè ens guardi
els diners,
nosaltres també.
No, no,
hi ha banquers bons,
hi ha banca que fa
coses molt bones,
el que passa és que
hi ha un sector
de la banca
que és el que va petar
i uns abusos
de la banca
que són els que hem petat
que desafortunadament
ara ho estem pagant
tots els plats
sancats,
no?
Si ara en la crisi
sí que hem canviat
algunes lleis
que faran que la banca
sigui més segura
o que com a mínim
s'hi peta
que no sigui el contribuent
qui hagi de pagar
i això s'ha fet,
no?
Però
el que no s'ha fet,
el que encara no s'ha fet
és la banca
encara
encara li deixen jugar
en mercats
que jo personalment
penso que no
no hauria de jugar
o fas banca d'inversió
o fas banca
de
de ciutadà.
Jo les dues coses
alhora
no ho acabo de veure,
hi ha gent que pensa així
i hi ha gent que no
i aquest tema
encara està pendent
i
també està pendent
la quantitat
brutal de diners
que es guanya,
no?
A Anglaterra
la gent que va
a Oxford i Cambridge
abans
anava a treballar
al govern
o es feien enginyers
o es feien mestres
però ara no,
ara la gent que va
a Oxford i Cambridge
se'n va a la City
perquè clar
es guanya
moltíssim més
ara això ja ha començat
a declinar
i això no és bo
per un país
perquè
es vol que la gent
que està millor educada
que vagi
a tots els factors
una miqueta
no només en un.
Per cert,
el teu darrer informe
financer
per a gestores
de fons d'inversió
era positiu o no?
Bueno,
jo l'explico
no,
doncs mira,
la veritat és que no
perquè són mensuals,
són informes mensuals
i ara acabo de fer
els a l'agost
i els a l'agost
doncs no
han sigut positius
perquè això és com
els drogadictes,
el sistema
financer
està com
madrugat
a l'ajuda
dels bancs
centrals.
A la que li treus
la insulina
a tothom
li entra pànic
llavors
a la que
la Reserva Federal
ha dit
que treu la insulina
aquí
tots els mercats
d'emergents
i tot
ha començat
a caure
amb una excepció
la prima
de riesgo
o sigui
el que no és una altra cosa
sinó l'interès
que Espanya i Itàlia
han de pagar
pels diners
dels inversors
això ha baixat
i això sí que és
molt positiu
i Europa
sembla que comença
a aixecar el cap
i això sí que és
molt positiu
i Amèrica també
el que passa
és que
per mi també
personalment
bones notícies
és que la president
segurament
o per el que sembla
hi ha possibilitats
que la presidenta
de la Reserva Federal
sigui una dona
i aquesta dona
és la que té
l'ull més posat
el tema de l'atur
i això és molt interessant
perquè és Amèrica
el país més capitalista
de tots
l'autoritat monetària
és la que és més
pro-empleo
de tots
perquè aquí
el Banc Central Europeu
que no és una altra cosa
més que
una petita oficina
del Banc Central Alemany
com que estan
obsessionats
amb el tema
de la inflació
pel tema
del 1929
i del 33
quan van tenir
la hiperinflació
que el Banc Central Europeu
encara té
molts conills
amagats a la xistera
que no els ha deixat
anar
per ajudar
Espanya
i Itàlia
i això també
ho hem de recordar
i la Reserva Federal
està fent molt més
pels seus aturats
que el Banc Central Europeu
això s'ha de dir
a tots els crítics americans
i que diuen
que Amèrica és un país
tan capitalista
mira
mira ara
qui ajuda aquí
doncs queda
a més a més
des de la City de Londres
on viu habitualment
l'Helena Moya
aquesta tarragonina
autora d'aquest llibre
la mestra republicana
que des d'aquí volem
recomanar-vos
llegíem
com dèiem
d'una tirada
però aneu parant
perquè veureu també
una descripció
molt minuciosa
dels paisatges
de Morella
de totes les vistes
d'aquell ambient
que a vegades
és gris
també una mica
de l'entorn de Morella
no hi trobíem grans boscos
per dir-ho
curt i ras
Helena
el paisatge és molt característic
també
d'aquella zona
sí
sí
és molt
a mi m'agrada molt
perquè
perquè és molt
no hi ha on amagar-se
o sigui
dels maquis sí
però és molt agreste
és molt
és molt
sec
és dur
la gent també
és una mica així
però és un
sobretot gent
com
a veure
gent de Tarragona
com jo
doncs que estem acostumats
amb el mar
i la costa
també en aquelles muntanyes
i aquell
fred
de l'hivern
i unes primaveres
doncs amb tots els camps
verds
del blat
és
francament
és molt maco
i també
el que és
és molt diferent
tenim les hòrdens
que estan un parell d'hores
en cotxe
i a més des de Tarragona
es pot anar per l'autopista
que és més avorrit
però un viatge fantàstic
és anar
doncs a través
reus
falset
horta de Sant Joan
que és un poble fantàstic
a més ara hi ha vies verdes
que es poden fer bici
i després
doncs pujar
per tota la part
d'anar a través
de Vall d'Arroures
i de Vall d'Arroures
ja baixa
Vall d'Arroures
que ja és Terol
i d'allà
baixa Morella
això sí que són
una zona
que
no només
a Tarragona
sinó a la resta d'Espanya
és prou coneguda
perquè fins ara
era bastant inaccessible
però
és meravellosa
hi ha moltes cases
rodades
i càmpings
i coses
per fer desports d'aventura
i en plan familiar
ara la gent
s'està despertant molt
doncs això
també recomanem
fer aquesta ruta
Helena Molla
gràcies per acompanyar-nos
a Tarragona Ràdio
per cert
encara jugues a futbol
a Londres?
sí
jo fins que se me caguin
les cames jugaré
però
és a dir
jugues jugues
vull dir que jugues
sí
jo vaig jugar
13 temporades
no 13 no
11 temporades
amb un equip
i bueno
vam pujar
fins a
la primera divisió
de Londres
encara ha estat
3 divisions
o 4 per sota
de les de l'Arsenal
o sigui
però bueno
vam pujar
la primera de Londres
i afortunadament
vam caure
perquè
ens donaven
unes pallisses
monumentals
perquè jugàvem
contra les reserves
per exemple
del Tottenham
o sigui
el seu equip
del Tottenham
i allí sí que
vaig jugar
contra
angleses
de la selecció
anglesa
de menys
19
clar
és que no les enganxes
ni amb un helicòpter
i llavors
perdre
per
per
doncs
per 8 gols
cada dimensió
va deixar de ser divertit
i
i
fortalament
vam baixar
i després ja doncs
vaig penjar les botes
a nivell
com siguéssim
competitiu
i ara juguem
amb un equip
que juguem un parell
de cops a la setmana
i juguem doncs
per
per divertir-nos
però bueno
Déu-n'hi-do
les samarretes
del Barça
que tenim
i
i
i el coneixement
no?
te diuen
ah
quan fas un passevet
te diuen
ah
tiqui-taca
tiqui-taca
no
taca-tiqui
molt bé
Helena
una forta
una forta abraçada
des de Tarragona
i que
vagi molt bé la tornada
cap a la
cap a la
City
doncs gràcies a vosaltres
vinga
agracia
a veure
agracia
a
tiqui-taca