I com ens agrada sortir al carrer durant aquesta temporada
d'estiu, no anem tan lluny com en els països
en què ara parlàvem amb la doctora Mireia Savalls,
però ens quedem més apropet de casa sense risc d'infecció.
O sí, perquè això de les malalties benèries existien a l'antiga Roma?
No ho sé, és un dels temes que segurament tractaran també
en aquesta exposició que s'ha presentat fa uns minuts,
a les 12 del migdia, es presentava en roda de premsa
una mostra del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
el sexe a l'època romana.
La nostra unitat mòbil s'hi ha desplaçat,
a la part tècnica tenim a Joan Maria Bertran
i ens explica tot el que cal saber sobre el sexe a Roma.
I aquesta mostra, la nostra companya Elena Gavaldà.
Elena, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Elena.
Jo no us ho explicaré, em sembla,
us ho explicarà la pilaçada, la que tenim aquí al costadet,
però jo em sembla que encara no em puc aventurar
a parlar del sexe a l'època romana.
Doncs, com bé deies, aquesta exposició s'ha presentat avui a les 12,
al sexe a l'època romana,
una mostra que està produïda per ArqueoXarxa Catalunya
i que es farà del 17 de juliol al 29 de setembre del 2013
i que és una mostra itinerant
que va començar al Museu de Badalona
i que ara la primera parada que fa és aquí a Tarragona.
Estic amb Pilar Sada,
que és la conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i també responsable de difusió.
Bon dia.
Bon dia.
Pilar, explica'ns, com s'ha gestat aquesta exposició?
Sí, aquesta exposició és la primera exposició, com deies, d'ArqueoXarxa,
que reuneix els principals museus arqueològics
i llaciments museïtsats d'arqueologia de Catalunya
i que té com a un dels objectius
ajudar a la difusió del patrimoni arqueològic de Catalunya,
dels museus i dels seus llaciments.
Aquesta exposició ha estat liderada pel Museu de Badalona,
és la primera exposició que produeix ArqueoXarxa,
com a tal, i com ve d'ella,
és una exposició que serà itinerant durant tres anys
i que ha començat la seva itinerància
aquí, al Museu Nacional d'Arqueològic de Tarragona.
Quina és la finalitat final d'aquesta mostra?
Sí, la finalitat és, com el seu nom indica,
com el seu títol, explicar el sexe a l'època romana,
és a dir, com els romans veien aquest aspecte
de la vida, de les relacions humanes,
i fer-ho en base amb tres qüestions fonamentals.
Una, els propis textos que els romans ens han deixat
i, per tant, que és una mica el fil conductor de l'exposició.
L'exposició parla a través dels propis romans,
de lo que ells mateixos ens han deixat escrit,
que opinaven sobre el sexe, com practicaven el sexe,
quina moral hi havia al voltant del sexe,
quina evolució també hi va haver en aquestes relacions humanes.
L'altra qüestió, també molt important,
és la pròpia iconografia que ens han deixat
d'aquestes pràctiques sexuals,
una iconografia que tenim fonamentalment
a partir de les troballes de dues ciutats
com Pompeia i Herculà,
que ens han nodrit d'una quantitat d'informació,
no només en l'aspecte del sexe,
sinó en molts aspectes de la vida quotidiana d'època romana,
però que en aquest cas és una mica també el fil conductor,
aquestes imatges que estan a les pintures de cases
i d'espais urbans d'aquestes dues ciutats,
i després un altre element fonamental,
que precisament jo crec que és una mica l'element fonamental
de cara a el que són els museus catalans,
la pròpia cultura material que conservem en els museus de Catalunya
sobre aquesta temàtica que també és molt rica,
com es podrà veure en l'exposició.
Tot i que sí que m'has comentat fa un moment
que teníeu una part adet des de l'any 1992 aquí
sobre el sexe a l'època romana al Museu Arqueològic,
sí que és veritat que és una temàtica potser al sexe
que no es dona molt en aquests museus
i que potser és una aposta molt atrevida.
Això ho comentava el company del Museu de Badalona,
Joan Mainé, el director del museu,
que han sigut els líders d'aquesta proposta,
i deia que era una mena també de treure la llum
moltes peces que altres vegades,
no és que no estiguin exposades,
però a vegades has de buscar-les en els museus.
En el nostre cas sí que és veritat que ho comentava també
com una anècdota,
des de l'any 92, precisament perquè tenim una col·lecció molt interessant
que ens porta a pensar i a reflexionar sobre aquests aspectes
de la sexualitat, de la fecunditat,
de l'erotisme en època romana,
amb peces de vida quotidiana, amb peces rituals
i amb peces que estan, com la primera que introdueix l'exposició,
un carreu procedent d'una construcció de tàrraco
de la zona de les termes públiques,
en el que un dels detalls d'aquest carreu
és precisament un falus
que està esculturat en el propi carreu.
Tot aquest contingut ens va fer
que l'any 92 tinguéssim aquest apartat
per parlar d'erotisme de fecunditat
en l'època romana.
Sí que és veritat que jo crec que és una exposició
que això, molt científica,
absolutament basada en les dades que ens donen
les peces arqueològiques,
la iconografia i els textos clàssics,
i crec que és una exposició molt interessant de veure, evidentment.
Podrem veure vestigis romans,
per tant, en aquesta exposició,
quines són les més sorprenents?
Bé, per una banda, clar, les imatges no són imatges originals,
són reproduccions de pintura,
sobretot de Pompeia i Herculà,
que estan o bé a Pompeia o bé estan al Museu de Nàpols exposades,
però sí que donen aquest...
una mica embolcaien la visita,
donen aquest ambient, creen aquest ambient sobre la temàtica,
i després veurem tot un seguit de peces molt interessants,
tant des del punt de vista ritual,
perquè hi ha algunes peces que s'utilitzaven en cerimònies rituals,
com veurem des de imatges de Venus,
ritons en forma de falos que s'utilitzaven també en els banquets,
veurem també peces tant quotidianes com les llànties,
com els llums d'oli,
que utilitzaven per la il·luminació de les cases i dels espais,
que moltes d'elles tenen com a decoració en el disc de la llàntia
escenes idòtiques de tot tipus,
i per tant podem fer com un recorregut
per totes les pràctiques sexuals
que en època romana eren les habituals.
Veurem també tot el tema de la sexualitat divina,
una mica en què s'emmirallaven els homes
i que servia també una mica per justificar
les pràctiques sexuals d'homes i dones,
i veurem peces molt interessants de tots els museus de Catalunya.
No només peces, sinó també veurem...
podrem assistir a conferències, xerrades...
Sí, el museu, com sempre,
al voltant de les exposicions temporals
i al voltant d'altres circumstàncies,
intenta organitzar activitats que ampliïn
o que apropin de maneres diverses el projecte.
I en aquest cas tindrem visites guiades
els diumenges a les 12 del migdia,
diferents diumenges,
des del 21 de juliol, que és aquest proper diumenge,
el 4 i el 18 d'agost,
l'1, el 15 i el 29 de setembre,
a les 12 del migdia,
visites comentades, que jo crec que és una manera també
de descobrir l'exposició des d'una altra visió,
cadascú pot venir a veure-la des del seu punt de vista,
però aquesta jo crec que també dona una altra visió.
I després, al setembre, a partir del 18 de setembre,
tindrem un seguit de conferències
que també una mica ampliaran la temàtica
o la mostraran des d'uns altres aspectes.
La primera, amor i sexualitat a Roma,
que impartirà Alfonso Quatrecasses,
doctor en filologia clàssica.
La segona, el 25 de setembre,
el sexe a través dels textos clàssis,
que estan molt representats en l'exposició,
a càrrec de Carolina Alto Laguirre,
que ha sigut la persona que ha assessorat
amb la tria de textos clàssis
que apareixen a l'exposició.
I finalment, comptarem amb la presència
del Catedràtic d'Arqueologia de la URB,
Joaquim Ruïd Arbulo,
molt conegut a la nostra ciutat,
que ens impartirà la conferència
Célia Meretrices
sobre el negoci del sexe a Pompeya,
que és un dels aspectes que també es tracta
a l'exposició del tema de la prostitució
com un servei social
i el moviment econòmic
que representava per moltes ciutats de Roma,
d'època romana.
La prostitució, un tema que també volíem preguntar-te,
potser l'ofici més antic
o un dels més antics de la història
i que vosaltres,
que els romans també tenien com a molt comú,
era més comú que ara o estava més ben vist?
Bueno, no estava mal vist,
és a dir, el que sí que era veritat
és que qui exercia la prostitució
perdia una sèrie de drets
i que en un moment determinat
els que se dedicaven a prostituts i prostitutes
pertanyien a unes determinades classes socials.
Després no, després això,
la legislació, clar,
quan parlem de Montrumà,
i és una qüestió que parlàvem amb microfon tancat,
parlem de molts segles,
i la moral, les creences,
els corrents filosòfics,
doncs tota aquesta influència,
de la mateixa manera que ens influeix a nosaltres també ara,
tota aquesta qüestió de fons,
també va anar variant,
i això es veu molt també en època romana,
i bé, veiem, per exemple,
com una emperadriu com Messalina,
la dona de Claudi,
es va arribar també a dedicar a la prostitució,
i bé, és conegut,
les seves activitats dedicant-se a la prostitució,
vull dir que tot això es pot veure a l'exposició,
molts aspectes, molts matisos,
perquè realment el tema és molt plural
i molt ric en matisos.
Els romans eren més oberts
en quant al sexe que nosaltres?
A veure, jo diria que, bueno,
els romans, per exemple,
una de les qüestions que també es parla molt aquí
és que l'home era el que tenia el paper rellevant,
era una sexualitat que es basava molt
en les pràctiques sexuals,
en la penetració,
i per tant es basava molt en el paper actiu de l'home,
front a la dona, no?
Això també va anar canviant, no?
Per exemple, el mateix aspecte del divorci, no?
Que estava contemplat, no?
I que en un primer moment només ho podien iniciar els homes, no?
Després no.
Després ja les dones també podien iniciar el divorci
o el repudi del seu home, no?
Però realment,
quan parlem del món romà
i, clar, volem una mica fer estereotips, no?,
o tòpics,
jo crec que hem de sortir d'aquests tòpics
i d'aquests estereotips,
per això jo crec que aquestes exposicions van molt bé,
exposicions científiques
que parlen dels temes obertament
i que ens ajuden a entendre les coses
d'una manera oberta, científica
i d'una manera que ens pot ajudar també
a entendre's a nosaltres mateixos, no?
Potser aquests tòpics que mencionaves
són els que també ens fan pensar
en el sexe de l'època romana
en què l'adulteri estava ben vist.
No sé si és veritat o no.
Bueno, a l'adulteri també passarà el mateix
com el divorci, no?, en un primer moment
qui ho podia fer i de quina manera, no?
L'home no tenia cap problema,
però en època arcaica, si ho feia la dona,
podia ser condemna d'amor, no?
Això també va anar canviant, no?,
però que realment és que és això, no?
No es pot simplificar en una sola frase, no?
Al contrari, és molt ric en matisos, no?
El que sí que és veritat
és que després l'adulteri estava consentit, no?
Una mica, ho diem al principi,
l'exposició s'inicia amb el matrimoni i el sexe, no?
explicant com s'establien les relacions.
Una mica era vist una mica com un contracte
en el qual l'important era la procreació
i el manteniment de l'espècie, no?
Això també va anar canviant, no?
I al final, doncs, una mica es veu també
com en el matrimoni homes i dones
també volien obtindre el plaer, no?
Volien també tenir allò mateix
que podien obtenir fora del matrimoni, no?
I llavors tot això també va anar canviant, no?
Crec que això és el que té molt interès en aquesta exposició
que ens presenta una qüestió de la vida quotidiana
des de molts punts de vista, amb molts matisos
i que ens ajuda a comprendre millor la societat romana.
Pilar, ens has deixat amb el caramel a la boca
i tenim moltes ganes de veure i participar en aquesta exposició.
Cal venir.
Cal venir, això mateix, no?
Moltes gràcies, Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i també responsable de la difusió.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per el vostre interès
i convido a tothom que estigui interessat en aquesta exposició
que planteja un tema d'una manera molt oberta
com ho feien els romans a través de les seves imatges,
dels seus textos i de les seves peces.
Gràcies, Pilar.
Núria, doncs ja has vist, eh?
No et podràs avorrir amb aquesta exposició, amb aquesta mostra.
Molt recomanable i me quedo amb això que deia la Pilar,
també, no?
Per trencar tòpics una miqueta, eh?
Cal refer-se a la idea que un té, doncs això, del sexe a Roma.
val molt la pena.
Molt bé, Helena, ens ho recomanes, no?
Tu l'has vista.
No, però ara m'escaparé i la veurem una miqueta, a veure què tal.
Molt bé, Helena Cabaldà, Joan Maria Bertran, moltes gràcies, companys.