...
Seguim endavant des de la plaça del Rei
en aquest programa especial de Dixousant.
Ara escolteu amb el Piroa i amb aquesta banda d'Alexi Homo,
una peça que també van interpretar al davant del Sant Pare
i també a Montserrat a través d'aquesta congregació d'Alexi Homo,
com dèiem, una banda amb molts integrants, una xantena,
tot i que avui hem tingut aquí una representació,
una vintena llarga d'integrants que han pogut escoltar amb això,
aquestes preses en directe, a banda del Piroa i també d'altres.
Però en qualsevol cas, ara seguim endavant en aquest programa
i ara us parlem del gremi de mareixants.
Ells en guany també estan enhorabona,
de fet, se'n celebren tres segles d'història,
la professora d'enterrament, 300 anys d'història,
que a més de més es pot veure, reflecteix en una posició
que es pot veure aquests dies al moll de costa,
que on encara continuen escafant motors,
els taxogenets d'elecció Homo.
Ens acompanya, Joan Maria Guidovar.
Joan Maria, què tal, Homo? Bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Com estem?
Bé, ja a punt, ja, amb ganes que arribi aquesta tarda
i sobretot demà, demà a la tarda ja estem,
tot el material, tota la gent amb moltes ganes de poder sortir,
ja que també aquest any i un altre vegada, un any més,
la malaurada pluja ens va caure el dia del Via Crucis al Serrallo
i ens va ser, doncs, impossible de poder fer la nostra primera tradicional processó,
no?, ja, la canceta a les processons a Tarragona,
però aquest any tampoc no va poder ser.
Avui sembla mentida, no?, avui, tal com tenim el temps avui,
que sembla estrany, no?, que així ha de ploure,
o que plogués fa uns dies, no?
Sí, sí, la veritat és que és la primavera i tenim uns canvis de temps,
doncs, ja els pescadors, això ja ho coneixem,
diu, és de la nit i el dia,
i aquesta nit ja ha fet un bon xàfec,
i avui tenim un dia radiant, esplèndid,
i esperem que continuï així ja fins a tot aquest cap de setmana
tan important per nosaltres.
300 anys a la portassó.
Aquest dia, em recordem, hem parlat,
hem parlat al moment d'aquesta mostra que teniu al Moll de Costa.
Com està anant?
Recordem-ho, per aquí encara no hi ha gignat, també què podem veure?
Bé, doncs, la veritat és que estem molt satisfets
de com s'està desenvolupant la mostra.
L'exposició, doncs, té molt bona afluència,
sobretot els caps de setmana, tot ho hem de dir.
El deixemte i diumenge és el dia, doncs,
que hi tenim més afluència de públic,
doncs, és un lloc, tot el Moll de Costa,
tot el Serrallo, és un lloc esplèndid per anar a passejar,
i tot passejant puc visitar les diferents exposicions
que realitzen en els tingladus del Moll de Costa,
i moltes d'elles, doncs, organitzades per les obres del port,
que gràcies a ells, doncs, també,
i la seva col·laboració,
tot el seu departament de relacions externes,
que han col·laborat amb nosaltres
per poder dur a terme aquesta exposició.
Hem de remarcar, també,
que a partir d'aquest diumenge de ressurrecció,
de fet, amb aquesta exposició,
la veurem des d'un altre punt de vista,
ja que, doncs, com fins ara hem tingut els passos,
doncs, muntats a dintre de l'exposició,
els dos passos actuals,
més la reproducció a escala natural
de l'antic pas que es va cremar abans de la guerra,
a partir del diumenge de ressurrecció
tindrem els passos a nivell arran de terra,
a nivell a peu de terra,
perquè tothom els pugui observar, doncs, de més a prop,
i, doncs, sobretot el sensopar,
que és el pas que costa més de veure les imatges
per a la quantitat de figures,
doncs, que composen tota la composició escultòrica,
doncs, els podrem gaudir a nivell de terra,
podrem veure els seus detalls,
les seves característiques,
podrem, inclusiu,
ja que en el sensopar, per exemple,
van agafar com a figurants
molts marejants,
molta gent del Serrallo,
perquè, doncs, dongués cara
a les figures que composen el sensopar,
podrem, inclusiu, gaudir
de tots els que encara són vius,
de les persones que van posar
la seva cara, el seu rostre,
per poder esculpir les figures del sensopar,
i també serà un moment força maco.
De fet, n'hi ha alguns, com deia el Jure Maria,
que són vius i que més participen,
de forma activa, no?, a la processó.
Doncs sí, sí,
encara n'hi ha,
malauradament n'hi ha un parell que ens han deixat,
però, doncs, la resta encara són vius
i volem aprofitar això,
que encara hi són,
i poder, doncs,
fotografiar aquestes persones,
tal com són ara,
i com es van fer l'any 95,
quan l'escultor Emili Soler,
doncs, els va plasmar
amb les figures del sensopar.
Com se us va córrer la idea
de fer que fossin personatges reals,
els rostres d'aquest sensopar?
Com va anar?
Bé, tot va ser, doncs,
parlar amb l'escultor,
mirant a veure les fonts d'inspiració
més adequades, no?
I, clar,
llavors es va acudir, doncs,
amb una conversa de, doncs,
clar,
la gent pescadora,
sobretot,
tenen unes cares
bastant, doncs,
cremades pel sol,
com els pagesos, no?
Dedicat moltes hores
a estar a l'exterior,
doncs,
tenen una fisionomia,
doncs,
molt particular
i que ell
ho veia molt,
molt adequat
per poder-hi donar rostres
a les imatges del sensopar.
Pescadors
i persones, doncs,
no pescadores també,
perquè, doncs,
ja ha representat, doncs,
tot l'espectre social,
gairebé, doncs,
en les figures,
no en totes,
doncs,
recordem que tant el Cris
com Sant Joan,
doncs,
ja són obres
del mateix autor,
inspiració d'ell mateix.
És el que podrem veure,
doncs,
en aquesta mostra,
però,
a més d'això,
d'aquests 300 anys d'història
i de presència molt activa
a la processó,
que m'imagino que devia ser molt diferent
i que ho ha agafat a diferents etapes,
no?,
perquè hi ha hagut als i baixos,
hi ha hagut, en fi,
moments complicats,
difícils,
altres de millors,
tot això, doncs,
també deu estar reflectit,
no?,
en aquesta mostra,
tu que has estat el coordinador,
has hagut de triar, no?,
escollint a miques moments.
Sí, la veritat és que sí,
clar,
són 300 anys en el que hi ha
moltes anècdotes,
que hi ha hagut moments de joia,
moments molt durs per l'entitat
i per la Setmana Santa,
i ara mateix que estem aquí
davant de l'Església de la Sang,
doncs,
també em ve el cap,
doncs,
als anys,
que davant mateix d'aquí
on estem asseguts,
a la porta de la mateixa entrada,
doncs,
és on s'exposava,
doncs,
al pas del Sant Enterrament,
doncs,
abans de la guerra.
Recordar que també,
en moltes èpoques,
el gremi no va poder assistir
a la processó,
doncs,
la pasquera era una bona,
les feines de desembarcament
no funcionaven tal com es volien,
i no hi havia recursos suficients
per poder pagar
el que era la sortida de la professó,
la banda de música,
els portants que llavors
portaven el pas
eren tots pagats,
i hi havia certes dificultats
alguns anys per poder sortir.
i això està molt reflectit també
en les diferents cròniques
dels diaris de l'època,
així com amb
diferents requeriments,
doncs,
que la Sanc també
feia el gremi,
doncs,
perquè, doncs,
intentéssim
de totes totes
poder
assistir a la processó,
doncs,
cada any,
però, doncs,
a alguns anys
no va poder ser així,
i, doncs,
d'aquelles èpoques
també ens veuen una miqueta
els marejans,
una miqueta
la mena
de Pidulaire,
doncs,
clar,
recordem
que després de la guerra
també, doncs,
hi ha els avis
i totes les persones
que formaven part
de la Junta
van tindre
que recórrer
moltes cases,
d'anar a veure
molts promes
a Tarragona
per poder
ajudar el gremi
a tornar a refer
el sant enterrament
que es va cremar
abans de la guerra,
no?
I,
clar,
sempre, doncs,
hem caracteritzat
per anar a trucar
moltes portes
i intentar copsar
moltes complicitats
amb el gremi
i,
a veure d'això,
doncs,
és que,
doncs,
sempre arreu on hem anat
doncs,
hem tingut les portes obertes
i tothom ens ha ajudat
amb tot allò que ha pogut.
Aquestes èpoques
més dures
també,
doncs,
contrasten
amb les èpoques
d'allò
com van ser
el 1713
que va ser
quan es va crear
el pas,
doncs,
del sant enterrament,
no?
Va ser una època
esplendorosa
pel gremi,
econòmicament,
sobretot,
i va ser un moment
molt important
perquè,
doncs,
la presència del gremi
a la ciutat,
doncs,
es va acabar de plasmar
amb aquesta participació
a la Setmana Santa.
Ja recordem,
és Tincladu,
Tincladu,
quin Tincladu esteu?
Tincladu número 1
i l'exposició
fins al 21 d'abril
romandrà oberta.
Fins al 21 d'abril.
El moment actual
del gremi,
quin és,
Jure Maria,
com esteu actualment?
Bé,
crec que és una de les èpoques,
diríem,
d'or,
no?
Estem en un moment
molt dolç
perquè,
per la participació
de la gent,
el que es basa és molt
amb la gent,
amb la participació,
amb la col·laboració
i ara mateix,
doncs,
gaudim,
doncs,
de molta gent jove,
molta gent gran,
doncs,
que veu tot aquest esforç
i aquest treball
realitzat aquests darrers anys
i, doncs,
que és un orgull
per tots ells veure-ho
i per aquests joves,
doncs,
poder,
doncs,
acompanyar
en el gremi
i tot el que representa el gremi.
Aquesta exposició,
d'alguna manera,
també volem mostrar
sobretot a la nostra gent jove,
doncs,
tota aquesta trajectòria
i que,
doncs,
ara mateix,
doncs,
nosaltres som
un petit gra de sorra
amb totes aquestes pàgines i pàgines
que s'han escrit
en la història del gremi,
no?,
en aquests darrers 300 anys.
Són pàgines de,
com deies abans,
d'esforç,
no?,
d'empenta,
eh?,
de sacrifici,
eh?,
trucar portes,
com deies,
no?,
sí, sí,
però, vaja,
es fan amb molta satisfacció,
la veritat,
i el que sempre jo ara,
ja com a expresident del gremi,
doncs,
els dic a l'actual
i amb tota la gent jove,
doncs,
que treballin,
que tinguin il·lusió
per tirar projectes endavant,
sobretot amb germanor,
amb tots,
perquè és un projecte comú
per tothom,
no?,
i això és el més important,
no?,
que la gent se senti a gust,
que sigui un punt de trobada
per molts joves,
per molta gent gran,
i que això,
doncs,
sigui un reflexe,
doncs,
de la personalitat
de cadascú,
no?,
el gremi,
també,
en aquests darrers anys,
aportant a la Setmana Santa
de Tarragona,
com ha sigut la creació
de les mostres
de sons de Setmana Santa,
com les trobades estatals
de bandes,
ara hem afegit,
també,
un altre element,
que és l'esmandada
dels passos,
del gremi,
que aquesta tarda,
a les set de la tarda,
celebrarem des de l'Església
de la Catedral,
fins a la Casa Feliu,
a la Rambla Nova,
és l'escala
on tradicionalment
el gremi,
doncs,
desa els seus passos,
i, doncs,
farem aquest trasllat
dels passos
des de la Catedral
fins aquí a la Rambla,
amb els armats,
amb les bandes
de timbalers,
i tots els marejans
i gent que ens volgui
acompanyar.
És a dir,
que es podran veure,
no es van poder veure
l'altre dia per la pluja,
no?
Avui,
a les set de la tarda,
es podran veure.
Sí,
per tercer any consecutiu,
ja,
ja volem,
doncs,
si la seu de l'exposició
de Setmana Santa
es manté a la Catedral,
doncs,
seguirem fent aquest acte,
aquesta petita processó,
doncs,
el dijous sant,
doncs,
a les set de la tarda,
abans de començar
els oficis
del sopar del Senyor
d'avui dijous sant,
doncs,
farem aquest trasllat
dels passos.
Nosaltres li diem
l'esmandada,
terme molt mariner,
que es refereix
a canviar d'ubicació
de lloc de pesca,
doncs,
quan en un lloc
no es troba
la pesca suficient
o no es troba
el que es buscava,
doncs,
un s'esmenda
en un altre lloc
per cercar
aquesta pesca.
Nosaltres esmandem els passos
i els traslladem
de la catedral
fins a la Rambla,
tot esperant
que el divendres sant
ens vinguin a recollir
els armats de la sang.
Doncs,
ara en parlem també
de divendres sant,
però mira,
ara que escoltàvem
aquest timbal,
que és de la banda
que acompanya la soledat,
la vostra banda
com la teniu?
Per tant,
és una banda
important,
no?,
la vostra,
del Grèmie de Mareixants.
Sí,
recordar que tenim
les dues bandes,
una que acompanya
el Sant Enterrament
i el Sant Sopà.
El Sant Enterrament
es va formar
l'any 90,
quan es va recuperar
el pas a Espatlles,
portat per gent
del Grèmie,
i l'any 95,
tot de la mà
del Miguel Tirado,
doncs,
un especialista timbaler
vingut de les terres
d'Aragoneses,
del Canyiz,
doncs,
ens va animar,
doncs,
per poder crear
aquesta segona banda
i ell,
amb el seu fill,
amb el Javi Tirado,
doncs,
vam constituir
la banda dels joves
i ara,
doncs,
gaudim de dues bandes,
doncs,
que treballen molt,
que estan oferint
cada any,
doncs,
repertoris nous,
que intenten,
doncs,
donar-li
una personalitat pròpia
i, doncs,
a base de molta constància
i molt de treball.
Prova d'això
són les mostres
que podem fer
cada dos anys,
les trobades estatal
de bandes
que la nostra intenció
és continuar-les
per intentar,
doncs,
això,
que tota la música
de la Setmana Santa,
els sons de la Setmana Santa
de Tarragona,
doncs,
es puguin anar
any rere any
enriquint
i millorant.
Els timbals
són la base
de les vostres bandes?
Sí,
els timbals?
Sí, sí,
la veritat és que,
doncs,
els timbals
i els bombos
són la base,
són la base
a la qual,
doncs,
molta gent,
doncs,
s'ha animat
amb moltes ganes,
tenim,
inclusive,
una banda infantil,
doncs,
que també,
pujant amb moltes ganes
de tocar
i, bueno,
és canalitzar
aquestes ganes
de tot aquest jovent,
doncs,
cap a una activitat,
doncs,
que per ells
és gratificant
i per nosaltres,
doncs,
també veure
com cada setmana
reuneixen,
assaigen,
creen uns grups
amb uns vincles,
doncs,
molt forts
i tot això,
doncs,
avui en dia,
en aquesta societat
crec que és fonamental,
no?,
tenir uns pilars
on aferrar-se
per nosaltres,
els pares,
és quelcom important,
no?
Per tant,
de pares a fills,
eh?,
la tradició,
eh?,
del gremi.
Sí, sí,
és una...
són generacions
i generacions
i de la qual
ens sentim molt orgullosos
i he vist els meus avis,
els meus pares,
els meus oncles,
els meus germans
i, doncs,
ara ho transmetem
als nostres fills,
als nostres nebots
i esperem, doncs,
que això pugui continuar
i, vaja,
creiem que segur
que ho continuarà
perquè, doncs,
ho estem visquent
des de molt jovenets,
veuen tot el que es fa,
veuen tot aquest...
ara,
amb els 300 anys,
justament,
se'n donen compte
de tot aquest patrimoni,
doncs,
del que significa,
doncs,
ser marejant,
en aquest cas,
no?
I això, doncs,
passa en tot
diferents èpoques,
com passa tot el jovent,
doncs,
sempre hi ha
aquell punt
de retorn
i de posar-se,
doncs,
al capdavant,
com ho demostra
el fet que la junta
directiva del gremi
és una junta
amb una mitjana
d'edat,
doncs,
força baixa.
Saludem des d'aquí
el Jordi Mallol,
que si ens escolta
el Jordi,
des d'aquí el saludem.
Parlem una mica
del Sant Enterrament,
hem parlat
del Sant Sopar,
parlem d'altre pas,
també,
i quines modificacions
has fet al llarg
dels darrers anys.
Bé,
el Sant Enterrament,
doncs,
degut a la crema
que es va fer
l'any 36,
el saqueig
que es va produir
davant de l'Església
de Sant Pere,
que es va cremar,
doncs,
tot el pas,
tots els ordenaments
litúrgics,
tot el material
religiós
que tenia el gremi
dipositat a l'Església
de Sant Pere
va ser cremat.
L'any 42,
doncs,
això,
l'enventa,
la iniciativa,
d'alguna manera
de la rebel·lia
de la gent del gremi,
doncs,
va fer que tornéssim
a picar moltes portes,
tornéssim a engegar
un projecte,
doncs,
que era molt il·lusionant
pel gremi
i per tot el barri,
no?
pensant-me que en aquella època,
doncs,
només el pas,
el pas dels pescadors
era el pas del sant enterrament
que hi havia aleshores,
no?
I llavors,
doncs,
va ser un repte tremendo
en aquelles èpoques
després d'una guerra
i tornar-ho a aixecar,
però,
doncs,
es va refer,
es va buscar
un escultor de prestigi
com va ser
el Salvador Martorell,
un escultor
que havia vingut
tornat de París,
de fer,
de fer totes les seves,
agafar molta experiència,
i que aleshores,
doncs,
va, doncs,
fer diferents passos
a la nostra ciutat,
entre ells,
el sant enterrament.
Va ser un moment
amb molta joia,
van sortir,
es va batejar
l'any 42
només en quatre de les figures
i fins dos anys després
no es va poder acabar
de completar
tot el conjunt escultori,
del qual,
doncs,
evidentment,
es manté intacte
fins al dia d'avui
amb diferents manteniments,
restauracions
que s'han anat fent
per sempre tenir-ho
ben a punt
i que no es deteriorin
les figures
i el podem seguir
gaudint molts anys.
En la peana
sí que s'han fet
reestructuracions
degut a que
aquest pass
va començar
sent portat a ombres,
després,
la manca
d'efectius,
d'alguna manera
la davallada,
l'assistència
a la processó
va fer que
tinguessin
que posar rodes
fins a l'any 90
que llavors es fa
aquesta remodelació
de tot el que és
l'estructura,
la carcassa,
la peana del pas
per poder-hi tornar
a posar els portants,
aquesta vegada
hi ha gent del gremi
i gent simpatitzant
del gremi,
ja tenim gent de tot,
que voluntàriament
es van apuntar
per poder-ho tornar
a recuperar
i des d'aleshores
que ja portem
ja 25 anys
amb el pas
del sant enterrament
ja a espatlles
amb la seva banda
de timbalers,
la seva collada
portants
i que amb molta joia
ja també
anem renovant,
van entrar
en generacions noves,
hi ha aquells primers
que van portar el pas,
molts ja s'han anat
ja jubilant
però han donat pas
als fills,
han donat pas
a gent jove
que amb la mateixa
il·lusió
d'aquells anys 90
continuen
any rere any
acompanyant,
portant
i patint
el pes
i el pas
del sant enterrament.
Un patiment
que es porta
de gust,
eh?
Molt de gust,
molt de gust.
La veritat
és que tothom
el cas és que
any rere any
repeteixen
i és un patiment,
un sofriment,
uns moments
que la veritat
els que hem sigut
portants
també veiem
la ciutat
en un moment,
en una hora
que és totalment diferent,
és un moment
de reflexió,
un moment
d'intimitat
en el qual
sàpiga el que portes,
sàpiga per on
t'ho portes
i et fa
tenir
uns moments,
una processó
amb un sentiment
molt gran,
la veritat,
que és una experiència
molt maca.
Avui la viure també
a partir de les 7
a mi de la tarda,
l'esmanada, eh?
Sí,
l'esmandada
dels Passos del Greni,
l'esmandada,
aquesta tarda,
les 7 de la tarda,
des de la
Santa Església Catedral
fins a la
Rambla Nova.
Jo no sóc mariner,
es nota que no sóc mariner,
allò.
Bueno,
ja anirem acostumant
a la gent
a aquestes faroles
perquè
a altres llocs
li deuen
la muda,
per exemple,
a Andalusia
li deuen la muda
a nosaltres
un terme molt més català
i molt nostre
i esperem
que ens ho fem
tots nostres,
és l'esmandada
que també és una paraula
molt maca
i que s'escau
perfectament
a l'acte
que celebrarem
aquesta tarda.
De cara a divendres,
tot preparat també
de cara a demà,
divendres sant,
la progressó,
tot a punt.
portem la veritat
és que preparar
una setmana santa
o un divendres sant
en aquest cas
és fenya
de tot un any.
Vull dir,
quan deixem
quan dissabte a la nit
o divendres a la nit
acabem la professora
ja pràcticament
ja estem pensant
ja en la propera setmana santa.
És un treball
gairebé constant
de tot l'any
en preparar
tots els actes,
en preparar
tot el material,
en programar
totes les activitats
perquè
cada setmana santa
sigui millor
i sigui il·lusionant
per tots els que
la vivim
i tots els que
la volen viure
amb nosaltres.
La podreu viure
avui a la tarda,
també demà divendres sant,
per tant,
lamentament,
aquesta mostra
del tinglado
del moll de costa.
Recordem 300 anys
processonant,
es diu així,
no,
la Joan Maria?
Processonant,
sí,
300 anys processonant.
Fins al dia,
recordem,
fins al dia,
fins al dia 21 d'abril.
21 d'abril.
Doncs fins al dia 21 d'abril
la podrem veure
també al tinglado
del moll de costa.
Sant Maria,
gràcies per acompanyar-nos.
Una forta abraçada
a la resta d'integrants
de la resta de Marexans.
Moltes gràcies.
Bona setmana santa.
Igualment.