Música
Doncs ara sigui els darrers minuts del matí de Tarragona a ràdio d'avui dijous.
Com cada dijous, durant aquest estiu, els dediquem a passejar per Tarragona amb la mirada experta d'en Paco Tobar.
Ell és historiador, ell és guia d'Argos Serveis Culturals.
Hem passat a per ell, vagi, hem visitat amb ell la Tarragona medieval, de nit a més.
La Tarragona dels misteris, de les llegendes, què més hem fet, les fonts, els raconets, hem anat cap a la necròpolis, cap al Serrallo...
No, Paco, bon dia.
Bon dia.
I avui continuem, segona part de la Tarragona Romana, que ja vam començar la setmana passada i se'ns va quedar...
Ens vam emocionar molt l'amfiteatre.
Molt emocionar, emocionar.
Ens vam quedar amb la part més gore, la de l'amfiteatre.
Sí, clar, perquè és una de les coses que més atreu l'atenció del personal.
Sany i fetge, animals devorant cristians...
Sí, sí, sí.
El que convingui.
El que convingui.
Els romans eren molt apenyats per l'entreteniment públic.
Trobo que sí.
Passa que, clar, ens va quedar una mica només amb l'amfiteatre, vam dir, home, això no ens ho acabem,
voldríem de continuar, parlant una mica de la Tarragona, no?
Sí, a veure, teníem...
Què més tenim?
Què més tenim?
Potser acabaríem abans dient el que Tarragona no tenia.
En sèrio?
A vegades, una té la sensació que potser ho fem molt gran, el de Tarragona.
A veure, tothom té tendència a ser el que els romans anomenaven la magnificatio.
Exagerar les teves virtuts i minimitzar els efectes.
Però, en el cas de Tàrraco, la veritat és que ha arribat a un punt...
Tàrraco és una ciutat molt antiga.
És la primera, ja ho vam dir l'altre dia, és una primera ciutat romana fora d'Itàlia, no?
El que passa és que els primers segles són una miqueta oscurs.
És un campament militar que neix com a tal, que es va ampliant i que és el lloc de conquesta de la península.
El punt, diguem, d'inflexió, el 47 abans de Cris, com veia Juli César,
ve aquí durant les guerres civils i serà César el que, gràcies a guanyar la guerra,
i que Tàrraco s'hi va posar a favor, però nosaltres anàvem amb un Pompeu.
Amb l'enemic de César.
Aleshores ens vam...
Naltros.
Sí, bueno, naltros, tu i jo no, tot i que ens conservem molt bé.
Però els tarragonins anàvem amb un Pompeu, sí, perquè Pompeu tenia molts suports a Hispània.
Aleshores, quan arriba César i he vist que César, en fi, era César,
no se li pot dir d'una altra manera,
doncs Tàrraco es canvia de bàndol.
Que aleshores el títol de Tàrraco, la colònia, li dóna César, precisament,
acabada la batalla de Guilerda,
fa una reunió dels delegats provincials de la Hispània interior a Tàrraco,
i, bueno, premia i castiga els partidaris i els enemics.
I a Tàrraco ens dona el títol de colònia.
És a dir, passem a ser una petita Roma províncies.
Fins d'aquest moment no deixava de ser una població.
a la província de la Hispània interior i poca cosa més.
Ens dona el títol de colònia i ens dona el títol de Llúlia,
que és el cognomen de la seva Gens, és a dir, és un or.
César, no li deia ningú, Juli César.
Bueno, sí, estèrics.
César era Caius, no?
Caius, Juli César era el seu nom.
I dona el cognomen de Llúlia a la ciutat
i ens dona el títol de Triomfalis.
Per què?
Cui, perquè guanya la guerra.
Ah, però...
No és el lloc on la guanya?
No, no és el lloc on la guanya,
però Verde Tàrraco és un punt interessant...
És un... com se diu ara això?
Sí, un punt estratègia.
Un punt estratègia.
I li interessa tenir-ho de cara.
Sí, és un cap de pont important,
perquè és un lloc estratègicament situat,
prop de Roma.
Li interessa plantar la bandera i que quedi clar.
I, clar, i aleshores triomfalis,
i els xecos han guanyat.
I és total.
I des d'aleshores, que això és imparable.
Ara el nostre moment és plan 2
i serà 20 anys més tard,
quan l'emperador August vingui a Tàrraco.
I serà ell el que ens farà...
Ens posarà directament el mapa.
Ens posarà el mapa i ens dirà...
Bueno, ens farà capital de la província
de la hispanésia interior,
Tarraconense.
O sigui, la província com a tal ja existia.
El que passa és que August l'amplia.
S'estarà vivint aquí dos anys.
Sabem que rep enveixadors de la Índia.
Per qüestions de salut, diuen, no?
Sí, sí.
A veure, August era malaltís.
Morirà amb 77 anys.
O sigui que, greu, greu, no era.
Però les cròniques no expliquen
de què estava malalt, no?
Aleshores, bueno,
sabem que estava per Cantàbria,
de les guerres contra els càntabres
i li cau un llam
i mata tots els protejadors de la lletera
i ell surt indemne.
Suposem que...
En sèrio.
Sí, sí, sí.
August estava tocat pels déus en tots els sentits.
Sí?
Sí, home, clar, a veure,
tu vas amb una lletera, cau un llam,
mata tots els que estan al teu voltant
i tu surts com el coyote,
amb els bigots i se moscaus.
Home...
I amb un mussol,
com passaven els rebans amb el mussol
per passar per a l'anèria.
Exacte, exacte.
Tu vaig dir ja, tu vaig dir.
Fuf, 300.000 quilowatts de cop
i tu surts amb quatre rascades,
doncs, home,
és com per pensar-s'hi.
Aleshores, la seva salut era...
Nord d'Hispanya, diguem,
que no va molt bé,
perquè fa fred,
doncs sabem que era brumoso norte,
i els metges li recomanen
un lloc molt més temperat.
Clar, Triatàraco.
Ja la coneixia,
ell havia vingut aquí amb César
i està molt més a prop.
Vull dir, a més a més,
aquí surt la via de 240,
la carretera 240,
era l'antiga via d'Hispània,
o sigui, podia estar comunicat amb el nord,
comunicat amb Tàraco
i de Tàraco amb Roma.
viurà dos anys aquí,
ens donarà la capitalitat,
trebran baixadors de la Índia,
començarà el consulat aquí,
o sigui, una sèrie de coses
que faran que Tàraco
generalment es posi al mapa
i capital de la província
més gran de tot l'imperi romà.
I és a partir d'august
que comencen les grans construccions?
A partir d'august...
Sembla ser que August
va veure néixer el teatre.
No ho sabem segur,
però sabem que el teatre
es fa durant el seu regnat
i és probable que per cronologia
fos...
Si no la va veure acabat,
el va veure construir.
El teatre.
El teatre.
El fòrum de la colònia ja existia.
És molt probable
que veiés les termes,
vull dir,
si hi ha ara algun oient
que està a la banyera
o està...
Sí,
un quart de dues
ara de banyar-se.
Sí,
bueno,
és allà un dia estressant
i me merezco un bany,
que tot és possible.
Això m'ha dedicat a vostès,
senyors,
oients de la banyera,
que sàpiga que aquest moment
de relax de l'aigua,
que August també ho podria haver fet
aquí a Tàraco,
perquè aquí també en teníem de termes.
I ja teníem termes
abans que arribés ell, eh?
Home,
clar,
això és una cosa
que no neix amb August,
això neix amb la pròpia
necessitat higiènica dels romans
i les termes eren
un element molt important
no només per higiene,
sinó per socialització,
era un punt de trobada.
És que a vegades tenim en compte
o pensem en les termes
més com a punt de socialització
que no pas com a higièniques.
Clar,
sí,
és que les termes
són les dues coses.
Vull dir,
un romà no pensa
en unes termes
com una cosa com l'altra.
O sigui,
vas a llit,
banyes,
o no,
que hi ha allí a la cantonada,
vas,
dones un tomet,
et trobes amb una mica,
et prens alguna cosa,
és el que ara anomenaríem
un centre comercial.
Ah,
d'anar a les termes
doncs és un punt social.
On estaven?
Bona pregunta.
Sabem que n'hi hauria unes
pel correr Doctor Semenov,
unes altres
que s'hem trobat,
més o menys,
que ara no existeix,
tot això és a nivell arqueològic
però no és visible.
N'hi haurien unes altres
a l'alçada
del Méndez Núñez
on hi ha el col·legi,
més o menys.
Després en tindríem
al carrer San Miquel,
aquestes sí les hem trobat,
vam fer una excavació
fa uns quants anys,
13 o 14 anys,
a finals dels 90.
I es va tornar a tapar?
Sí,
perquè, bueno,
en fi,
falta de diners
i és un projecte ambiciós,
clar,
t'estàs excavant un solar,
però l'excavació
d'aquell solar
era en diagonal,
o sigui,
no estàs excavant
ni tan sols una petita part,
estàs excavant un bocinet.
Vam trobar uns mosaics
molt interessants,
uns murs de contenció,
part del tepidàri,
una zona d'aigua calenta
i, bueno,
allí està.
era si mai hi passa algú,
pel carrer San Miquel
és un solar ple d'arbotes,
tallir.
Ah,
no està ni tapat?
No, no,
està tapat
per la mesura
que s'hi va posar terra damunt
i ara,
o sigui,
no hi ha casa.
Allò,
la idea en algun moment
és tornar-ho a destapar
i aleshores...
No hi ha casa.
Oi que és veritat
que hi ha unes tècniques,
potser,
jo les agafo com a noves,
potser fa temps que existeix,
arqueològiques,
que bé,
quan fan els fonaments,
per exemple,
d'un edifici
i troben,
o a vegades
et tapen d'una manera
que és molt fàcil
de tornar a destapar.
Sí,
sí,
sí,
a veure,
el truc està en tapar
un grava,
un terra,
un coses que no impedeixi una...
Ah,
val,
simplement.
Sí,
sí,
no hi posarem ciment.
No és una gran tècnica.
No,
no és una gran...
Com diuen Hernández i Fernández,
és senzill,
però s'hi ha de caure.
Bueno.
Aleshores,
clar,
ens adotteria posar-hi terra,
bueno,
sí,
però és que abans hi posaven ciment,
vull dir,
que algú m'ha pensat,
no?
I, bueno,
hi ha unes herbotes,
el de Sant Miquel.
Sí,
sí,
i l'element aquàtic,
evidentment,
en temps de gust.
I després,
fins molt endavant,
vull dir,
sabem que a Roma les termes,
bueno,
el que seria el subministrament hídric
el tallen al segle VI,
els bàrbars,
per obligar a Roma a rendir-se.
A Roma,
que ja no és romana,
a Roma és bizantina.
Aquí a Tàrraco és probable
que també a finals de l'imperi
encara hi hagués un subministrament hídric.
Pensem que nosaltres
en fem servir
uns cent...
cent seixenta vuit litres
per persona i dia.
Naltros,
occident,
com a mitja,
dus d'aigua.
Per els primers dies
cent seixenta vuit litres,
no està mal.
Els romans en fem servir
280.
I a Roma,
ciutat,
mil.
Clar,
280 litres per persona i dia,
sense rentadores,
ni dutxes,
ni aigua a les cases.
Com anava això?
Molta aigua tenien.
Molta aigua,
molta aigua,
clavegueres,
en les quals requereix
que hi passi aigua constantment
per poder-ho netejar.
I després,
naturalment,
el tema de les termes,
clar,
perquè la gent s'hi banya.
En una època en què no hi ha sabó,
ara,
els oients que estiguin a la banyera
en sabonança
pensin que això era impossible
fa 2.000 anys.
Me quedes pometa, no?
No,
allò que queda tan mono
i tan sexy,
doncs no.
Seria una cosa d'oli,
que va molt bé per la pell,
però clar,
l'oli i l'aigua,
doncs passa el que passa.
Clar,
si hem de buidar la banyera,
perquè la piscina,
perquè s'hi ha anat posant
molta gent des del matí,
i els romans començaven al matí
a les 4 de la matinada,
clar,
si tu arribes a les termes
a les 8 del matí
o a les 9,
doncs encara,
però si arribes a les 3 de la tarda
o a les 2,
allò és xapapote,
és horrorós,
però no pots buidar la banyera
i deixar-la seca
perquè es torni a omplir,
perquè la gent vol banyar-se,
per tant,
això era un renomament d'aigua
constant.
El Paco les va deixant caure
i jo vaig obrint els ulls.
I com que els romans
s'hi posen a les 4 de la matinada?
La jornada laboral romana
era diferent a la nostra.
O sigui,
a veure,
ells treballaven,
grosso modo,
treballaven més o menys
les mateixes hores,
però clar,
vivien diferent.
Se n'anaven a dormir amb el sol.
Això que veiem a les pel·lícules
de grans festes
fins a les taitantes,
això era pels rics.
Era casos molt excepcionals.
Hi havia gent,
o sigui,
un dels decàlegs
del bon anfitrió
és que si convidava gent
a sopar a casa,
que això, ja dic,
passava a la gent
que s'ho podia permetre,
la gent normal menjava
segura taula,
no menjaven estirats
i vivien en cases de pisos.
Hem parlat del Patrici
que té una domus,
que té una vila.
La cortesia de l'anfitrió
implica que els convidats
després tu els has d'oferir
uns esclaus ben catxes,
amb torxes i garrots
perquè t'acompanyin a casa,
perquè arribi sa
i estalvi a casa teva
després d'haver sopat
i haver-t'ho passat bé
amb els amics
perquè, clar,
el carrer a la nit és fosc
i no hi ha il·luminació nocturna.
a la gent de malviure
i segurament,
bueno, segurament no,
la gent jove
que estava de parranda
que també passava, no?
Clar, aleshores,
personatges com Calígula
que se n'anava de tavernes,
doncs això estava mal vist socialment
perquè quedava com
de molt de baixa estofa.
Vull dir,
és com si ara trobéssim
el president
d'un govern,
és igual,
d'un país o d'aquí una regió
s'apigués
que va a una casa de barrets
cada un cop a la setmana
i el tio entrés allí
amb tota la...
Hola, què tal?
No es fa això, no?
doncs aquestes coses
no es portaven.
Per tant,
doncs el dacalac del bon anfitrió
implicava que havies d'acompanyar la gent.
Llavors t'aixecaves amb el sol
una miqueta abans,
a les 4 o les 5 del matí.
Clar,
no és el mateix viure a Roma
que viure a Lugo
perquè aleshores
els horaris de llum
són diferents
i no és el mateix viure a Roma
que viure a Atenes
o viure perdut allí dalt
a Vindobona,
a Riena
o a Treveris,
a Trias
que és a Alemanya,
la frontera entre França i Alemanya.
Clar,
els climes són diferents
però t'aixeques a les 4 o 5 del matí
gairebé no esmorzes,
esmorzes un luxe modern,
necessita que has un cot d'aigua
per aclarir la boca,
tampoc hi havia pasta de dents,
clar,
i dinar,
dinava si podia
sobre les 10 o les 11,
també depèn de l'horari solar,
i assopava a les 4 o les 5 de la tarda
i entre les 12,
l'hora 9,
12 a 1,
en cor de dues,
es deixava de treballar.
Es tancaven les oficines,
tothom cap a casa
i òtium,
temps lliure,
termes,
cas que hi hagi espectacles,
de 12 a 1.
Entre 12 i 1
fins a les 3,
les 4.
Migdia,
quan ja estaves dinat.
Sí,
aleshores ja estaves dinat
des de les 10 o les 11,
vull dir que havíem passat
un bon rato ja
des que havies dinat
i aleshores òtium,
temps lliure,
vas a casa,
dónes un tomb,
te'n vas a les termes,
quedes amb els amics,
es feia molta vida social al carrer
igual que en altres,
vull dir,
els humans són mediterranis.
O m'aixecant a les 4,
clar,
el dia d'on no t'ho va ser així.
aleshores el dia d'on...
o sigui,
quan et quedes amb la història
que deixàvem de treballar
a les 12 fins a l'hora de sopar,
ens imaginem que de 12 a 9
tens temps lliure,
compaginació de la vida oral
com la familiar,
no,
no exactament així,
clar,
t'aixeques a les 4 al matí
i estàs treballant fins a les 12 a 1,
tens d'1 a 3
o d'1 a 4
per descansar,
et dona per fer coses,
però tampoc tant,
i després bona nit,
sopar i al llit,
amb el sol.
Déu-n'hi-do,
escolta,
tot això està documentat,
no t'ho inventes.
No, no, no,
és un mal costum que tinc
en aquest tema de històric
i de romans
de no inventar-me res.
Doncs escolta,
el temps passat,
vam passar l'altre dia
per l'amfiteatre,
avui hem passat,
hem estat una bona estona
a les Termes,
que jo tinc els dits arrogats.
Sí, sí,
estem una miqueta a panses ja.
Què més?
On més podem anar?
Bueno,
podríem anar al circ
a veure els espectacles,
que tothom coneix
la capsaulera del circ,
bona part del circ de Tarra
que està amagat
dintre de les cases
de la plaça de la Font,
si mai els espectadors
van a la plaça de la Font
i miren l'Ajuntament,
els carrers de les cases
de l'esquerra,
totes són igual d'amples.
Saps on es para tothom
a l'edifici
d'aquella entitat bancària,
de la Caixa?
Sí, sí,
jo no anava a dir el nom,
però bueno, sí.
Sempre els turistes allà
miren l'edifici de la Caixa.
I jo el primer, evidentment,
tens un vidre que t'ho tapa
i et permet veure-ho,
aleshores veus l'arc
i les grades.
Totes les cases
d'aquell tram
tenen la mateixa amplada,
perquè estan construïdes
dintre dels arcs.
dintre dels arcs.
S'hem d'imaginar
que a l'alçada de l'Arena
estaria 4 metres per sota
la plaça de la Font,
que ara això ja no existeix
perquè hi ha el pàrquing,
7 toms,
12 carros,
4 equips,
carreres de 4, 3,
2 cavalls,
sabem,
a Roma de 7 i de 12.
On hi hauria l'espina,
o sigui,
la meitat del circ
seria on hi ha
la vorera de cases.
On hi hauria,
sí,
mirant l'Ajuntament,
la dreta.
A darrere,
el carrer Sant Domènec,
encara que hi ha uns restaurants
i això,
allà més agradaria
que és la plaça dels Passadasos
que hi ha un tram de cerca
a l'aire lliure.
Clar,
si sabem que hi ha carreres
de 7,
de 12,
de 10 cavalls,
l'habitual era 3,
4 i 2,
l'habitual.
Sabem,
a Roma de 12.
Això,
portar un 12 cavalls de potència,
això era molt excepcional.
I que hi havia clars
que estem parant
de 12 cavalls?
12 cavalls,
i poca broma,
i aportats amb una mà,
això que es veu a Benurt
de conduir el carro
a dos mans,
n'hi ha a parlar-ne.
El carro,
a les regnes,
perquè fa Hollywood
i perquè els carros
actualment es condueixen
a dos mans,
però en època romana
les regnes anaven lligades
al cos de l'origa.
Però això és més espectacular
que a les pel·les de Hollywood,
doncs.
Sí,
però a Hollywood,
ja ho dèiem l'altre dia,
fa espectacle,
no història.
Vull dir que encara superaven
els romans,
a les pel·les.
I a més a més,
carreres amb malabars,
vull dir,
allò que es veu a vegades
a l'oeste,
o a pel·lícula,
o aquelles coses,
aquests parts d'atraccions,
que es veu el tio vestit
de cowboy
que va saltant
del cavall en marxa,
o que es posa dret
damunt del cavall
i va saltant
de cavall en cavall.
Això també.
I tant,
i tant que sí.
A més a més,
hi havia regals
pel públic,
sortejaven des de xotxeries
i frusileries vàries,
quantitats en metàl·lic,
és com si ara
anéssim al cine
i amb l'entrada
anéssim en un sorteig
de 100 euros.
Bé,
no ens sortirem de pobres
amb 100 euros,
però bé,
entre tenir-los i no tenir-los.
Escolta,
això era fantàstic
el que passava al cirque.
O coses,
jo què sé,
o tu podies sortejar
amb el vaixell,
clar,
et toca un marco,
un tràxec,
encara que no sàpigues
què fer-ne,
almenys.
A veure,
a veure,
Paco,
m'estàs fent molt gran.
No,
no,
no,
estic fent molt gran,
és que anaven a lo grande.
Però qui podia entrar al cirque
a veure això?
I a veure,
són espectacles
que no passaven cada dia.
No,
evidentment,
estem parlant de coses
que duren,
potser l'espectacle
durant uns quants dies seguits,
tot el dia,
les espectacles més bons
passaran,
això,
a partir de les 12 a una,
quan la gent ja pot anar-hi,
el més és telonero,
però, clar,
no passa cada dia,
evidentment,
tot i que els romans
de 365 dies l'any
en tenien 280 festius.
No,
però festius
amb aquesta intensitat?
Alguna més,
d'altra menys,
alguns festius religiosos,
d'altres festius cívics,
com l'aniversari
de l'emperador
o algun element,
doncs,
ja ho sé,
l'aniversari de Roma,
l'Esperília,
no?
El 21 de abril.
Quan no hi havia esdeveniment al circ,
era a l'amfiteatre.
O un sopar públic,
un dinar públic,
el patrici de torn
que inaugura mandat
i fa un espectacle al circ
o convida a sopar a tothom,
banquet públic,
que vingui qui vulgui,
o i tant,
i tant,
i tant.
Molt bé,
era ober a tothom,
perquè l'amfiteatre sí,
i el circ també.
El que passa és que després
hi havia lleis,
la gent rica a primera fila,
la classe mitja al mig,
els pobres a dalt,
les senyores a un costat,
els homes a l'altre,
però com passa sempre
amb aquestes coses,
un cop feta la llei,
feta la trampa.
Clàudia de fer un edicte a Roma
demanant,
si us plau,
als ciutadans
que facin el favor
de complir amb la llei
i que els patricis,
seguint amb els patricis,
per exemple,
entre el cas,
senadors asseguts
entre la plebsa
del de tot.
Per què?
Perquè no l'havien trobat,
doncs tu.
La gent feia cua per entrar.
Estàs allà esperant que obrin.
És com un espectacle
allò que es veu la gent fent cua
per comprar entrades als concerts.
Si tu arribes
i com que allò no està enumerat,
tu seus on pots,
clar,
la llei diu
que tu has de seure
segons la teva classe social,
però ostres,
si no hi ha ningú
qui no ho ha fet mai.
Està al cine
i hi ha les butaques
més VIP
que costen més cares
però no va plena la sala.
Som 15 persones
quan tanquen els llums
3 o 4 butaques més avall
i escolta,
com un senyor.
Clar,
si venen et renyaran,
t'han de fer fora.
Bueno,
escolti,
ja ens l'hem jugada
però si surt,
surt no.
I havia donat el cas
de patricis
entre els pobres
i al revés,
pobres que estaven
i les dones
que les desplaçaven
a les dones
fins i tot
dels patricis,
les desplaçaven
a dalt de tot.
I es desplaçava
a les prostitutes
que també hi havia
per allí
senyores
simpàtiques.
D'aquelles que tractaven
de tu.
Sí,
bueno,
en aquelles
tothom tractava de tu
perquè els romans
no tenien vostè
i tampoc fumaven
però pel cas
sí,
d'aquell tipus de senyores.
I la cosa era variedeta.
A veure,
sí que té unes...
l'època romana
té ombres,
evidentment,
però és el que dèiem
l'altre dia.
Som naltros.
Vull dir,
és que són comportaments,
són coses que són nostres.
I m'agraden moltíssimes coses.
I festius,
o sigui,
qui no ha celebrat
la Marsella d'August?
I amb això ja
ràpidament.
Vull dir,
15 d'agost,
festa.
Molt bé.
Per què festa el 15 d'agost?
Doncs l'antica Grècia
el 15 d'agost
era la festa d'Atenea.
La festa d'Atenes.
El 15 d'agost
dels romans
era
Fèria i Augusti.
Les festes d'August.
Sí.
Que això ha derivat
al Ferragostoro italià.
I es feia en carreres de carros al cint,
carreres de cavalls.
Aquí estem molt cofolls
de la nostra època romana,
però ara estic tornant el tema
que és el que diuen,
que tot dia a Grècia
ja estava inventada.
Des d'Homer,
a Occident,
des d'Homer
ho tenim tot inventat.
Totes les més
han sigut varícents
sobre el mateix tema.
Ai, Paco,
que no ens acabem amb això.
Escolta,
tanquem aquí
la tàrrecor romana
si voleu més història.
Durant tot l'any a més
teniu aquestes guies estupendes
d'Argos
que les feu?
Quins dies?
Doncs ara a l'estiu
de dimarts a diumenge
a les 10.30 del matí
al portat del Roser
9 euros per persona.
Molt bé.
I després dels caps de setmana.
I després dels caps de setmana
durant tot l'any.
Deixem aquí
el tema de la tàrrecor romana,
però el Paco
el convidarem la setmana vinent
ja en programació especial
dins de Santa Tecla
perquè Argos Serveis Culturals
us ofereix
unes visites guiades especials
a dues capelles.
A dues capelles
de la catedral.
A la de Santa Tecla,
evidentment,
i a la de Sant Fructuós.
Molt bé.
Doncs això ho explicarem
ampliament la setmana.
i la setmana vinent
hi ha festes.
Paco Tobar, gràcies.
A Valtru,
fins la setmana vinent.