Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, les dues tenen repercussions sobre el ciutadà perquè indiscutiblement, tal com vagi la macro, ens trobarem una micro, però de totes maneres podem parlar de macro a nivell global, a nivell de quines són les xifres,
i estem parlant d'impostos, en què s'han recaudat, d'on se recauden i sobretot en què es gasten, i a nivell de micro podem parlar de la renta de cada un, no?
Quins són els plantejaments que té, on són els problemes que sorgeixen, què podem deduir, què fem bé i què no fem bé.
Anirem desengranant tot això al llarg dels propers minuts. En primer lloc podríem començar parlant, doncs, això, no?
Què passa amb aquests diners que hem pagat amb la darrera campanya de la renda? On van a parar?
On van a parar? A les arques de l'Estat, indiscutiblement. L'Estat, a partir d'aquí, distribuirà en tot el que serien les despeses i la estructura d'Estat i social que hi ha per fer.
La llei o el que marcaria on van aquests diners serien els pressupostos generals de l'Estat.
que entenc que per al 2013 els pressupostos són 319.000 milions d'euros a despeses.
Si anem una mica per partides, la més grossa seria la de protecció social, que està en un 52,7% d'aquest pressupost.
Si tirem uns exercicis al darrere, aquesta partida ha crescut des del 2008 d'un 35% a un 52%.
Què vol dir? Vol dir el reflex de la realitat social que estem vivint, no?
Pensions contributives, assistències de desempleu, prestacions econòmiques, acció social...
Totes aquestes partides s'han tingut a veure incrementades per la dura realitat de recessió que tenim i per l'increment del desempleu.
Sí, digues, digues.
A partir d'aquí, les altres partides més grosses ja anaríem a serveis públics generals,
que seria una mica l'estructura de l'Estat, que és el que va a les transferències a les comunitats autònomes,
a les entitats locals, a la Unió Europea, serveis de caràcter general, política exterior...
Aquí se'ns va un 31% de tot el que ens han recaudat.
Comptant que d'aquest 31%, un total d'un 12% se va pagar la deuta pública.
Una de les lacres a nivell de finances.
Comptant que estem en un escenari de recessió, en un escenari que el que s'intenta és reduir el dèficit públic,
però amb uns nivells en deutament a uns tipus d'interès elevat.
Aquesta deuta pública, aquesta despesa en deuta a nivell d'interès,
us està pujant d'una manera important i és una de les lluites que hi ha.
Això ho tenim ben entès? Perquè, clar, són molts conceptes que potser costen d'entendre.
Deute públic, partides, pressupostos...
No sé si la gent en té un concepte global ben entès,
de tots aquests números i tots aquests conceptes que ens has explicat.
Potser faríem una salvetat.
A casa tots tenim uns ingressos, o intentem tindre'ls,
i tenim unes despeses i sabem que no podem tindre gastos superiors a les despeses.
Si ho fem és que tenim algun préstec, alguna ajuda o que tindrem problemes.
En la política de l'Estat general, històricament,
s'han mantingut uns dèficits públics importants,
que vol dir que gastàvem molt més del que ingressàvem.
Nivell d'endeutament, etcètera, etcètera.
La política actual, ja s'ha vist que la crisi de l'endeutament
ha donat peu a una desvalorització de tots els actius que hi ha,
de tots els valors.
Hem viscut pel damunt de les possibilitats,
i ara s'intenta fer, doncs, diríem,
el que han fet sempre els avis i els besavis, no?
Si tenim 10, no podem gastar més de 10,
i tindrem que gastar només 8 i guardar 2.
Clar, partint d'una situació negativa com la que partim,
això està costant un esforç a nivell de prestacions socials,
a nivell d'ajudes que hi havia importantíssim.
Però això s'hauria pogut preveure, aquesta situació?
Bé, sí, tothom dèiem que...
Si gastem més del que ingressem,
és el que deies tu, tindrem problemes a la llarga.
Exacte, tothom dèiem que la situació no era sostenible,
que un més tard o més d'hora la cosa esclateria,
que aquesta alegria i aquesta pujada de preus
i aquesta bombolla mobiliària no es podria resistir,
que el dèficit públic endèmic creixent a uns límits de PIB
molt elevats, a més del que estem generant cada any,
no s'aguantaria.
Però qui és qui fa part a la música quan tothom està ballant?
Políticament, això costa molt de fer.
Això vol dir menys vots,
vol dir que l'any que ve jo no podré governar,
i escolta, mentre la vaca duri,
doncs tirem tots endavant, si dona.
Comentaves algunes partides que s'havien incrementat.
N'hi ha algunes que han disminuït?
A veure, les disminucions principals,
no tinc datos aquí, però les sabem tots.
No, però en bé.
Sí, sí, és molt fàcil, tots les tenim al cap.
Educació i salut.
Exacte.
Són les prestacions...
Exacte.
Les prestacions socials generals són amb més restriccions i agut.
Són les famoses retallades.
A mi la paraula retallades no m'agrada.
tindríem que discernir entre què retallar
i què realment comportar-se d'una manera racional.
Racionalitzar la despesa, buscar una eficiència, uns objectius,
que hem passat d'un extrem a l'altre, de la nit al dia.
D'aquests diners que dèiem ara que es recauden,
amb les declaracions de la renda,
després el govern com els canalitza?
És a dir, com realitza aquesta canalització de les recaudacions?
Bé, sempre és a través del pressupost públic
que és qui marca en quines partides
i a partir de quines entitats o organismes, ministeris,
es produirà o realitzaran aquella despesa.
Sempre estem parlant de despesa.
Encara que dintre d'aquestes despeses
hi ha unes partides d'inversió en infraestructures,
perquè, de fet, de tot el pressupost públic
en infraestructures estem parlant d'1,4% a nivell estatal.
Seran les transferències a comunitats autònomes i a municipis,
que s'anem a un 11,5%, un 12%,
que canalitzarà a nivell de comunitats autònomes i ajuntaments
i la resta seria, via ministeris,
la competència que tindria cada un.
Òbviament, la macroeconomia afecta
o acaba afectant la microeconomia,
de fet, van de la mà, ho deies tu a la introducció, no?
Sí, sí.
A nivell més particular,
fem bé la declaració de la renda?
Fem bé la declaració de la renda?
A veure, la majoria dels casos, sí,
la fem bé quan fem la declaració de la renda.
Una altra cosa és que, de vegades,
no la fem o simplement s'aprova un borrador.
I ara es compra una mica cap a casa,
com a assessor fiscal,
els borradors s'han de comprovar.
I el problema no és el que diu el borrador,
sinó el que no diu.
Vols dir que no els comproem?
I més ara amb el tema d'internet, no?
Que entrem a la pàgina web,
ens autentifiquem, confirmem el borrador
i ja ho tenim fet.
Sí, exacte.
I a més, hi ha una mica com deliri,
com pressa,
perquè si resulta que em tornen 200 euros,
contra abans m'estornin millor.
Com abans faci el borrador,
abans ho tindré fet, ja.
Sí, sí.
I, bueno,
es tindria que comprovar realment
si hi ha altres conceptes
que els quals tenim dret,
però indiscutiblement no costen anar al borrador.
Hi ha coses molt senzilles.
Si jo tinc una hipoteca
amb la qual m'obliguen
a mantindre una assegurança
de l'immoble o de vida
per aquella hipoteca,
aquell cost de l'assegurança
és una despesa deduïble.
Això no ho trobaràs al borrador.
Sempre està el que no surt,
és el que podem anar a buscar
i la llei sí que ens permet
poder-nos acollir
a determinades aduccions
o determinades imputacions
que amb el borrador no sortiran mai.
I això ho hem de saber?
Bueno, diuen que
la ignorància de la llei
no eximeix el seu compliment
i en aquest cas
jo sempre dic que de vegades
Icenda tindria que donar medalles
al contribuent exemplar.
És aquell que paga
sense tindre necessitat de pagar.
I desgraciadament
te trobes casos al despatx
que dius
però com és que esteu fent això?
O no ho sé.
Bueno, doncs per això estan els professionals
i per això
jo no cal que tothom estudi...
No, no, no.
I sense menys tenir, òbviament,
en la feina de l'assessor fiscal
jo insisteixo, eh?
I ja em perdonaràs
però vols dir que no falta
una mica d'educació econòmica
en general?
Falta una educació econòmica
en general
una educació financera
sobretot
perquè
els hogars
no sabem
ni el que gastem
ni el que ingressem
vivim a cop de dia
i llavors
és quan
o hi ha ensostos
o quan les coses
no s'aprofiten
com se podrien aprofitar.
moltes vegades
te trobes al despatx
que et ve un senyor
i dius
escolti'm
faria la classe de la renta
quina documentació em porta?
El borrador
i per això
no em necessita a mi
si només vol el borrador
i ja el té
com firma per internet
i ja està
o presencialment
necessitem saber molt més
escolti'm
quina és la seva hipoteca
en quines condicions té
quines despeses té
té alguna renta immobiliària
ha tingut despeses
que puguem deduir
sobre el manteniment
de determinats béns
hi ha innumerables
petites coses
ara
òbviament
perquè la campanya
ja ha acabat
però
començant a fer
una mica de pedagogia
financera
de cara a la campanya
vinent per exemple
què podem tenir en compte?
Què podem tenir en compte?
El tema
a veure
no és senzill
però
podem tindre en compte
quines despeses
sota un concepte
molt aïllat
quines despeses
hem tingut
perquè els ingressos
s'hagin pogut
fer efectius
sota aquest principi
podem buscar
diferents
àmbits
en rentes del treball
home
mira
el que em descompten
de la seguretat social
és una despesa necessària
perquè jo pugui tindre un ingrés
però home
jo també tinc una quota sindical
que pago cada any
al sindicat
perquè em protegeixi
per si tinc problemes
al meu treball
això és deduïble
també
això no ho trobarem
al borrador
i s'ha d'incloure
i s'hauria d'incloure
s'ha d'incloure
en tant en quant
se'l podem deduir
és a dir
que no sabem
exactament
o generalitzo
òbviament
però potser
no sabem
tots aquells
conceptes
que són deduïbles
i que al cap
i a la fi
potser ens beneficien
a l'hora de fer el borrador
i que els hem d'incloure
a nosaltres que no surten
a nosaltres que no surten al borrador
no clar
el borrador
hi ha moltíssimes coses
que no surten
pensant que al borrador
se sap
el que altres
tercers
vias retencions
han comunicat
el nostre sistema
tributari
ja em perdó
per l'expressió
és un sistema
basat en el xivetazo
escolti'm
rendiments del treball
m'esxiva
el meu empresari
que li diu
escolti'm
jo aquest senyor
l'he pagat per 10
i l'he retingut 2
basat en la retenció
com la qual
l'empresari està obligat
a fer de recaudador
i a declarar
els bancs
escolti'm
jo aquest senyor
l'he pagat 100 d'interessos
i l'he retingut 21
i així totes casos
lloguers
de locals comercials
jo aquest senyor
l'he llogat a aquest local
per tal valor
i l'he retingut aquest
tot està basat
en el xivetazo
però tot això
és per declarar els ingressos
totes les despeses
que d'entrada
poden ser inherents
a uns ingressos
hem de mirar
si ens podem deduir
o no
quins conceptes més
serien deduïbles
com per exemple
com aquest exemple
que ha posat ara
a veure
conceptes
llavors en tot cas
ja passaríem a coses
més especials
com podria ser
tindre rendiments
immobiliaris
lloguers
sigui de locals
o sigui de vivendes
tot el que serien
despeses de manteniment
despeses comuns
despeses d'administració
la despesa
de l'assessor fiscal
per fer-te les declaracions
de l'IVA
i tot allò
que tingui que veure
amb l'administració
d'aquells lloguers
dels apis
tot això
seria deduïble
com a pauta general
està bé plantejar-se
el dir
quines despeses
jo he de tindre
per poder generar
aquests ingressos
conceptes
que de vegades
no estan presents
l'amortització
d'un bé immoble
d'una casa
que m'està generant
uns rendiments
és deduïble
un 3% del seu valor
catastral
per exemple
hi ha bastantes
petites coses
en aquest aspecte
que s'han de tindre
presents
Òbviament
i que
hem de conèixer
i també una mica
per aquí passa
la feina
de l'assessor fiscal
per explicar-nos-ho
quan anem a fer
la declaració
de la renda
si és que comptem
amb un
assessor fiscal
també és una mica
la seva feina
posar-nos al dia
de tot això
la feina
de l'assessor fiscal
de vegades
sembla que
que dubtis del client
encara que valdria
aquell precepte
de la famosa sèrie
de televisió
del house
el pacient
sempre menteix
el paciente
siempre miente
el client
siempre miente
no és que mienta
però tampoc
és conscient
de tot el que sabe
llavors
què has de fer
has d'interrogar
el client
li has de dir
escolta'm
què tens
quines despeses
has fet
tens algú
d'aquest tema
has fet una inversió
de productes
productes nous
has tingut
unes despeses
determinades
que podríem
deduir o no
has d'interrogar
en profunditat
inclús de vegades
algun client
per què vols
sàpiguer tant
contra més sàpigui
jo més
t'hi podré ajudar
Lluís
continuem
amb més temes
ens queden
pocs minuts
per acabar
l'entrevista
m'agradaria
acabar parlant
d'un tema
que potser
està molt de moda
potser preocupa
i potser
no sé si
tothom ho tenim
ben entès
que és el tema
de les preferents
ui
a grans trets
perquè no ens queda
gaire temps
com està el tema
i què passa
amb això
a veure
el tema dels preferents
és un tema
molt complicat
perquè dintre de les preferents
hi ha de tots colors
anem a intentar
centrar una mica
en el tema fiscal
què passa amb les preferents
les preferents
no deixen de ser
un rendiment
de capital mobiliari
o sigui
un rendiment
de diners
que es declararia
com a tal
desgraciadament
estem parlant
que
molts d'aquests
valors
s'han perdut
entre un 20
i fins i tot
un 65%
l'igual
per a persones
que tinguin
els estalvis
de la seva vida
és una barbaritat
fiscalment
què ocorreix
amb això
seria una pèrdua
la podrien
compensar
amb ingressos
escolti'm
veus que tinc
tots els meus estalvis
i he tingut
una pèrdua
de 30.000 euros
aquesta pèrdua
queda guardada
i ens la podrem
deduir
durant els pròxims
4 anys
si
tenim ingressos
per poder-los
compensar
realment
és una solució
diguéssim
que és el premio
de Consuelo
que me'l dita
la gràcia
perquè
els pròxims
4 anys
que jo pugui
generar
uns ingressos
via interessos
via dividendos
que em puguin
absorbir
aquesta pèrdua
de quasi
el 60%
d'un valor
quan estem parlant
que els interessos
d'avui dia
doncs que estem
en un 2
un 2,5
en alguns casos
un 3%
a nivell d'imposició
i estem parlant
de 4 anys
que potser
alguns
s'allargaria
fins als 10 anys
en alguns casos
o no?
els 10 anys
seria
el tema
de quan pots recuperar
si has canviat
per obligacions
o has convertit
les preferents
potser són conceptes
que es confonen
exacte
això seria
en el sentit
que tu facis
un pla de conversió
dels que
algunes entitats
han ofert
fiscalment
tu no deixes
de tindre
aquella pèrdua
d'un 20
fins a un 65%
aquella pèrdua
fiscalment
la podràs
compensar
amb ingressos
del present
exercici
i de futurs
però durant 4 anys
realment
quan algú
li han
ha perdut
totes les seves
estalvis
és que no li queda
més diner
per poder generar
aquests ingressos
i encara així
estaríem parlant
d'uns imports
elevats
realment
fiscalment
és un premi
de consolació
que en moltíssims
casos
no es podrà
aprofitar
Lluís Espoix
segur que ens hem deixat
molts temes
allò per tocar
però vaja
continuarem
continuarem parlant
d'economia
de fet
ara ho hem de deixar
aquí
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i doncs
benvingut a
Tarragona Ràdio
i el que et deia
seguirem parlant
d'economia
a la vossa disposició
gràcies
bon dia
gràcies