I seguim avançant i ho farem parlant d'exposicions,
perquè dijous s'inaugura la mostra Doble Rostro d'Eduardo Vidal.
Es podrà veure a la sala d'exposicions de la Cooperativa Obrera Tarraconense
i serà fins al 28 d'abril.
Avui volem conèixer una mica més sobre aquesta mostra,
sobre Doble Rostro, amb el propi Eduardo Vidal,
a qui saludem a través del telèfon.
Eduardo, molt bon dia.
Hola, buenos días.
Doble Rostro, què s'amaga darrere d'aquest Doble Rostro?
Imagino que moltes coses.
Moltes, moltes, moltes coses.
És una mostra que tracta sobre el Doble Rostro,
sobre els personatges, sobre la humanitat
i sobre el Doble Rostro que encierra la pròpia humanitat.
està enfocada per aquest camí.
A banda d'aquest Doble Rostro, volem saber,
o volem que ens deixis veure el rostre d'Eduardo Vidal.
Fes-nos una mica de currículum.
Qui és Eduardo Vidal? Parla'ns una mica de tu.
Pues Eduardo Vidal nació en Tarragona, es tarragoní,
y se trasladó a Los Monegros para vivir allí.
Y realmente pintando he estado muchos años,
desde los 14 años empecé a pintar, empecé a dibujar,
y poco a poco me he ido pidiendo que la propia obra se vaya moviendo.
Y entonces, pues, por ahí es donde vamos.
¿Y cuines obres conté el teu currículum?
És a dir, ¿quins treballs has fet fins ara?
Hasta ahora, uy, muchos.
Hace los 14 años, ya te digo, muchos trabajos.
Al principio eran trabajos sobre dibujo, con tinta,
y poco a poco les fui inventando color,
poco a poco les fuimos poniendo un lienzo,
y hemos acabado en el lienzo pintando, haciendo colage,
haciendo pintura acrílica y ese tipo de cosas.
De fet, són aquestes dues disciplines, la pintura acrílica y el colage,
les que podrem veure amb aquesta exposició Doble Rostro
a la sala d'exposicions de la Cooperativa Oredata Recorrents aquest dijous.
Sí, exactamente, es acrílico sobre colage.
Són una serie de personajes que estan compuestos, pues,
de varios retazos, varios trozos,
en los cuales hay trozos de colage, trozos de pintura,
y todos esos componen un personaje.
I amb aquesta exposició, doncs, vols això,
representar aquesta doble cara, aquest doble rostre dels personatges,
o què ens vols transmetre?
Lo que he de transmitir es el doble rostro que yo percibo sobre las personas,
sobre la humanidad, ¿no?,
que tenemos a veces un rostro y a veces tenemos otro.
Són personatges coneguts els que veurem a l'exposició, o no?
Poden ser personatges del dia a dia, personatges quotidians,
aquesta doble cara, doncs, de, no sé,
fins i tot d'amics, de familiars,
o de gent que trobem pel carrer.
No sé, com ho has enfocat tu?
Són de personatges conocidos.
Com diríamos, personatges, como Arthur Rimbaud, que es un poeta,
están basados en personajes de la inspiración.
Val, és a dir, que són personatges reconeguts, eh?
Exacto.
No los reconocerás por la forma, porque no es un retrato de ellos realista.
Sí, però, vaja, que són personatges amb cert renom.
Exacto.
Están basados en Arthur Rimbaud, en músicos, hay Ditchie y Lespie,
una serie de personatges conocidos.
I com has arribat a plasmar o a entendre abans,
doncs, aquesta doble cara o aquesta doble, entre cometes,
personalitat, no sé com dir-ho, d'aquests personatges,
per poder després pintar-la i oferir-la a l'espectador?
Pues, exactament, és com ponerles una especie de rostro
a un personaje conocido, pero en el cual estoy yo metido dentro.
Al fin y al cabo es una representación de uno mismo.
y como excusa de cogiendo a ese tipo de personajes
en los que yo me siento bastante identificado.
¿Y cómo arribes a exposar a la sala d'exposiciones
de la Cooperativa Obrera Terraconense?
¿Y cómo nace esta idea?
Esta idea, pues, nace de conocidos.
O sea, conozco a las personas que trabajan allí
y me puse en contacto.
Ellos me lo pusieron bastante fácil.
Hablaron conmigo.
Entonces, llegó más o menos por eso, más o menos, ¿no?
por hablar, por conocidos.
Se lo propuse y me lo aceptaron de una manera muy grata.
Veig ara, también, consultando informaciones sobre la exposición,
que no només veurem personajes o personas,
sino que también hay objetos dentro de la exposición.
También hay, sí, hay una serie de objetos,
bueno, objetos, instrumentos musicales,
hay un saxofón,
y también hay una representación de la fantasía
a través de un unicornio.
No solo son personajes, sino esos dos tipos de cuadros,
esos dos cuadros se salen un poco de la línea,
pero también están enfocados sobre el doble rostro
que tiene el propio instrumento
o sobre el doble rostro que tiene la fantasía, en este caso.
I quins moviments, Eduardo, pictòrics veurem, també,
en aquesta exposición?
A dir, tu, de quins moviments veus?
Básicamente es cubista,
es trabajado en el cubismo,
con ciertos puntos un poco surrealistas.
Esas son las dos fases que intento plasmar.
Sí, li has volgut donar, doncs, aquest toc més surrealista, no?
Exacto, exacto.
Més retòric, fins i tot.
Exacto.
El surrealismo también es importante para mí allí, en esta obra.
Sí, per què?
Por ese, por el concepto de estar por encima de la realidad, ¿no?
Tengo un concepto sobre l'arte que tiene que estar,
o es mi bien, por encima de la realidad.
Aquesta exposició que, al cap i a la fi,
es basa en aquest doble sentit de les coses,
fa molt temps que et rondava pel cap?
És a dir, quant de temps hi has estat treballant
per arribar fins al que veurem aquests dies
a la sala d'exposicions de la Cooperativa Obrera?
Dos años he estado pintando esta obra.
Dos años?
Dos años, sí.
I des de llavors ha canviat la teva perspectiva?
És a dir, amb aquests dos anys has trobat encara més dobles sentits?
Sí, sí.
La propia obra, cuando empezó el primer cuadro hace dos años,
ha ido evolucionando.
Y cada vez se va haciendo más colorista
y el doble rostro tiene más color, por ejemplo.
Eso en los dos años.
Amb aquests dos anys.
Ara, de fet, la podrem veure a la sala d'exposicions
de la Cooperativa Obrera Terraconense.
de fet, la inaugureu aquest dijous.
i, no sé, vaja, tindràs també a càrrec la inauguració,
que anirà també presentada, doncs, també per una altra persona.
Què heu preparat de cara a aquesta organització?
Què presentarà Rubén Aguilar?
Hemos preparado una especie de pica.
A parte del pica-pica,
él es un cantautor, el Rubén Aguilar,
un cantautor amigo de hace muchos años
y pues se ha ofrecido a presentarme la exposición
para hacerla como más divertida, en ese sentido.
Es un personaje, un personaje muy divertido.
Molt bé, és un altre personatge, en aquest cas,
fora dels que tu pintes, eh?
Exacto.
L'exposició que s'inaugura aquest dijous
i que és a dos quarts de vuit de la tarda
i fins quan la podrem veure, Eduardo?
Hasta el 28, 28 de abril.
En horari de sis a vuit de la tarda,
amb aquesta sala d'exposicions,
al carrer Rèdic número 14.
A banda d'aquesta exposició,
estàs immers ara mateix en algun altre treball?
Tens algun projecte de futur?
Sí, la obra se acaba con doce cuadros,
perquè jo diria hacer doce cuadros sobre este tema
y empezar otra historia diferente.
I quants en podem veure d'aquests dotze a l'exposició?
Podem veure-los tots dotze o només...?
No, només deu.
Deu.
Deu.
És a dir, que l'exposició consta de deu obres, eh?
Exacto.
Molt bé.
Doncs és exposició,
aquesta exposició que s'inaugura demà dijous,
doble rostro d'Eduardo Vidal
a la sala d'exposicions
de la Cooperativa Obrera de Tarragorense
fins al 28 d'abril.
Eduardo, moltíssima sort
i, doncs, això,
a continuar treballant.
A continuar treballant.
Gràcies, bon dia.
Vinga, gràcies, bon dia.