Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Què tal? Molt bona tarda.
Salutacions des del Pla de la Seu, des del Balcó,
els retransmetrem des d'ara i fins que s'acabi.
La professora d'Oberta Santa Tegla avui visquent intensament la festa,
seguim visquent la festa des de Tarragona Ràdio
i amb aquesta retransmissió que farem en directe
i que la farem molt ben acompanyats a la part tècnica,
Núria Cartanyà dels Estudis Centrals,
jo, Maria Bertran, aquí on som ara, a Casa de los Cells,
al Balcó de Casa de los Cells i també acompanyats
per tot un expert de la festa com és el Jordi Bertran,
el gerent de la fira mediterrània de Manresa.
Jordi Bertran, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
I bona festa major.
Bona Santa Tegla a tothom.
Bé, això ho tenim pràcticament a punt, eh?
Aquí al Pla de la Seu ja tenim ambient, no?,
ambient previ d'aquesta professora.
Sí, sí, i ambient aquí ja es veuen tots els elements.
A una banda els que han pujat ja per darrere de la catedral
a fer aquest tomb per preparar-se just donant el tomb
al temple principal de la ciutat.
I després, doncs, aquí ja es veu les autoritats
que han anat arribant, per una banda.
Ara falta la corporació, la senyera de la ciutat.
Tenim també ambient de públic,
amb bon ambient aquí al Pla de la Seu.
Per cert, parlant d'autoritats, hem vist les milícies de Tarragona,
les recuperades milícies de Tarragona,
saudant-se amb la resta d'autoritats.
I fent-se la foto.
Sí, amb les altres autoritats militants de veritat.
Sí, sí, és curiós.
Aquest dia surt tothom, eh?
Surten totes aquelles viejas glòries de...
Això, a vegades, et porta a pensar en la descripció que feia el Pini Soler,
Josep Pini Soler, un escriptor molt important de la ciutat
i un dels millors escriptors en llengua catalana,
doncs, a mitjans del segle XIX,
deia que aquest dia la processó sortia tothom
amb la part aquesta més fotoculària
i realment sí que es veu aquí uniformes de marina,
de l'Avenemèrica
i falta el camp d'aviació de Reus, que deia.
Aquest no ho farem, però sí que hem pogut veure les milícies
que, a més a més, han arribat fins aquí,
fins al Pla de la Seu desfilant,
han fet parar d'aquí davant amb els seus comandaments,
perquè recordem que porten 14 integrants de les milícies recuperades
amb tot l'uniforme, amb els fusells també,
amb els fusells que són autèntics, que disparen, a més a més,
tot i que no van carregats, però són autèntics,
reproduccions fidelignes fetes, crec que a Itàlia,
recordava, ens recordaven els seus responsables,
i que bé, que hem pogut recuperar aquestes milícies
que van amb els seus comandaments, amb els seus suboficials,
n'hi ha un que es diu, no sé si comandant,
comandant, o Caputo, pot ser?
No et sona, no?
Jo, això, el tema de l'exèrcit no és el meu fort,
tot aquí, jo vaig fer la mili, però vaja,
aquí tenim les xuletes també, Caputo, o sí?
Caputo, Caputo.
El tinent Caputo...
El tinent Caputo és un d'ells,
i altres suboficials també, doncs, que desfilen amb aquestes milícies,
i que avui portaran aquesta bandera restaurada del 1800,
que sortirà, doncs, també amb el possessor,
que també serà un moment que ells han dit que...
Creuen que serà un moment històric.
Sí, perquè, de fet, en les possessors de tipus cívic,
com és el cas de la que tenim aquí a Tarragona,
del braç de Santa Tecla,
sempre acostumaven a sortir, doncs,
alguna escorta, alguna guàrdia d'honor,
que ve a ser aquesta milícia que es crea,
o recupera aquí a Tarragona,
i, de fet, és una cosa molt comuna.
Aquestes guàrdies d'honor existeixen des de...
Per entendre'n, des del Vaticà, no?,
amb la famosa guàrdia suïssa,
fins a nombroses desfilades del cicle de Setmana Santa,
on hi ha guàrdies, doncs, d'honor, podríem dir, no?
Doncs els veurem també en aquesta desfilada.
Ara, pràcticament, res, les 7 de la tarda, 7 i pocs minuts,
és a dir, que encara ens falta una estoneta
perquè ja vinc de recollir-se tots, no?,
arribar fins aquí i poder veure, doncs,
la sortida d'aquesta prussa de l'obra de Santa Tecla.
Sí, ara per a Iglesias està pujant la colla jove,
bé, per tant, encara falta Serraio, Sant Prés, Sant Pau,
i la corporació, la corporació arriba a la plaça Les Cols
perquè té la segona pitada de la jornada.
Ha sigut un dels temes calents d'avui,
perquè al matí ja s'ha produït aquesta pitada
que no sé si entra per a mig o també ara.
Arriba, arriba, eh?
Arriba perquè és aquí a la plaça Les Cols
i arriba aquí dalt, eh?
Bé, ha sigut el matí ja passat
i això ha donat peu a un seguit de temes
perquè al final, igual que l'any passat,
la corporació ha acabat no baixant
des de la catedral al Pla de la Seu,
amb la qual cosa...
Ai, perdó, de la catedral a la plaça La Font
ja hi ha hagut, doncs, la característica d'indignació
a les xarxes socials
perquè, clar, evidentment,
la senyera de la ciutat puja amb corporació,
se fa l'entrada d'homenatge a la senyera
i aquesta senyera, en principi,
hauria de tornar a baixar.
No té cap sentit que ara torni a pujar la senyera
amb la corporació quan no ha baixat.
És a dir, s'hauria pogut quedar aquí ja
per anar, podríem dir,
perquè no...
I això ha motivat, doncs,
una sèrie d'intervencions per 2.0
i comentaris a la plaça.
No s'ajusta gens al protocol que marca la festa
i hem de recordar que fora bo
que es mantinguessin aquests protocols
perquè, si no, una mica això pot ser que en Vicky Pugui, no?
És a dir, si en el moment que cadascú ha de fer una cosa
perquè el ritual ho marca, doncs, es van improvisant les coses,
doncs, ens podem trobar amb que el braç decideixi
no entrar a la catedral i decideixi anar a passejar per la Rambla, no?
Però vaja.
Per cert, que estem veient una persona que abans parlàvem d'ell,
que és el que porta, és la persona que porta, no?
Una de les persones.
Una de les que porta el braç, no?
Sí, sí.
No, no, ja és de l'altra part de la...
també de la gent que va arribant aquí,
en aquesta processó,
que arrencarà una miqueta tard, sembla,
però arrencarà, esperem.
L'ambient aquí al Pla de la Seu,
en veiem, doncs, tot al voltant,
persones assegudes, allà on poden,
tot al voltant del que serien, doncs,
els edificis més nobles d'aquí del Pla de la Seu
i també força sent dreta,
és a dir, que quan tan bon punt arribi,
doncs, tota aquesta desfilada,
hauran d'anar fent una mica de corredor
perquè puguin passar, doncs,
els diferents elements i les autoritats.
Sí, de fet, aquesta preparació
s'ha anat pulint a base d'anys,
avui en dia hi ha aquest ordre,
aquesta ordenació dels elements
al voltant de la catedral,
aprofitant, doncs,
el fet que els carrers
permeten fer la volta a la catedral,
una mica com es fa també per Sant Magí,
però en Sant Magí és el recorregut,
diguéssim, oficial,
això és la volta
per preparar la sortida a la processó, no?
És un dels actes, aquest,
de la processó del braç de Santa Tecla,
doncs, més històrics que té Santa Tecla,
la festa de Santa Tecla,
de fet, sabem que ja el 1369,
fins i tot abans que hi haguessin
els protocols pactats
entre els elements civils,
religiosos i municipals,
és a dir, entre els gremis,
la catedral i el consistori,
ja el braç de Santa Tecla
sortia en processó
i, de fet, la consueta de la catedral,
que és el protocol de la catedral del 1369,
doncs, entre d'altres coses,
destaca aquesta processó
o, per exemple, també,
que s'acompanyava amb òrgans,
diu, doncs, la sortida de...
bé, l'ofici religiós, per entendre'ns,
i també els moments aquests solemnes,
com, per exemple,
quan retornarà el braç de Santa Tecla
a la porta de la catedral
i es podeix un trànsit molt bonic
que es pot apreciar
si vas entrant, doncs,
acompanyar el braç
en què s'empalma
l'aixordant so de l'exterior
amb el so ja de l'òrga,
en aquest cas,
l'òrga nou,
que s'estrena
enguany, precisament,
a Santa Tecla,
perquè, tot i que va ser a primavera l'estrena,
doncs, és la primera festa a Santa Tecla
que podem comptar amb ell
amb tots els esiuts.
Veiem en aquests moments
que arriba la corporació municipal
encapçalant, doncs,
la Guàrdia Municipal
amb el tratge d'honor
i després, doncs,
la bandera
portada per Javier Villamallor
i, doncs,
que entren en aquests moments
amb aquest so també
de l'emperito roca
de l'abandonia musical.
Amb el seu director al capdavant,
la vestida negra
i la banda al darrere
intentant aquest emperito roca.
de l'emperito roca.
Doncs, em sembla que el so
arriba per diferents bandes,
ens arriba en estèreo,
aquí el so,
perquè a banda de la banda
al darrere musical
veiem, doncs,
que comencen a arribar
els diferents elements de foc,
el balla diàl·les
que ja passen aquí són,
també,
veient el ritme de l'emperito
i ara que comencen a arribar,
doncs,
els primers elements de foc
que ja es coloquen per aquí
a plaça,
a pla de la seu
per tal de poder sortir,
doncs,
tan bon punt
a ràquil o plegat.
Sí, ara veiem ja aquí
aquest posicionament
dels elements de foc,
de fet,
la banda
està acabant
la seva interpretació
i hauria de vindre a parar
just d'aquí,
en aquest cantó,
que estem aquí
en el balcó
que ens deixen amablement
els amics de la catedral,
doncs,
hauria d'una manera o altra
col·locar-se
perquè pugui sortir
doncs,
el conjunt de la comitiva,
no?
Doncs,
aprofita també,
ja que els menciones,
agrair un any més
als amics de la catedral
que ens deixen obert
les portes de Casa Balcells,
aquest balcó impressionant,
més tant,
tenim unes vistes esplènides,
tot el que està a punt de passar
aquí a Pla de la Seu,
els amics de la catedral,
doncs,
que hem pogut parlar
i en alguna ocasió
i ens explicaven,
doncs,
per exemple,
que tenen cura
de la coroll
que hem pogut escoltar
aquest matí
a la missa pontificial
o també,
doncs,
del grup,
de l'agrupació
que també ha actuat
en aquesta missa pontificial
i a més d'altres
cures custòdies
que tenen,
doncs,
de diferents elements
de la catedral,
com per exemple,
recentment,
també la capella
de la misericòrdia,
doncs,
que més a més
la restauraran properament
i que està a dir
que és un dels elements
renaixentistes
dels importants
que hi ha a nivell
de Catalunya
i ells en tindran cura
de la seva restauració
properament
als amics de la catedral.
De fet,
el grup de campaners
que enguany
celebra
els 700 anys
de l'instrument
més antic
que tenim
a la festa major
que és
la campana fructuosa
que va ser,
bueno,
es va fondre
a l'any
1313
ha sonat
inentorrompudament
des d'aleshores
fins a l'actualitat
i està tocada
pel grup de campaners
de la catedral
que pertany
a aquesta associació
d'amics
de la catedral.
És una de les feines
de recuperació
important
que es va fer
en els anys 80
pràcticament
quan ja estava extingit
el podríem dir
l'ús dels tocs manuals
i la presència
d'algunes persones
que havien tingut contacte
amb els vells campaners
com sobretot
Antòfol Conesa
i també
la incorporació
de gent jove
com aleshores
l'Albert Magarolas
i un grup de gent
que estava vinculada
al Parc de Bombers
de Tarragona
va permetre
que no es perdeixin
aquests tocs manuals
que podem sentir
en diferents moments
de la festa.
Avui, per exemple,
el sentirem
a la sortida del braç
i en el seu retorn
aquí a la catedral.
Evidentment,
la campana fructuosa
no és l'única
perquè n'hi ha d'altres,
un grup important
de campanes
de les més importants
que hi ha
no solament
a l'estat espanyol
sinó també
en el conjunt d'Europa
i en un dels espais
més magnífics
que té la ciutat
de Tarragona
que és aquest campanar
que permet
tenir una panoràmica
sobre el camp de Tarragona
extraordinària.
Ja que parlem de música
i parlem de l'orga
d'aquest orga
que en guany
s'ha estrenat
a Restaurat a Holanda
també nevica
aquí a la catedral
té custòdia
de 1.200 peces
de mestres de capella
que és la col·lecció
de les més importants
de Catalunya
i que estan aquí a Tarragona
a la nostra ciutat
i de fet estan en procés
de digitalitzar-les
perquè es puguin tornar
a reinterpretar
aquestes peces extraordinàries
de mestres de capella
algun d'ells
de molt de renom
a nivell
de les nostres contrades
i també
a nivell de Catalunya.
Ara que comentes aquest tema
tot i que els elements
que obren precisament
el seguissin
no tenen partitures
en el sentit
d'una gran harmonització
perquè estan
tots acompanyats
pels timbals
el que és cert
és que gràcies
a la feina
d'un organista
de la catedral
del segle XIX
en Ramon Bonet
que era un organista
nascut a Valls
que va estar
durant moltíssims anys
la segona meitat
del segle XIX
a cavall
també del segle XX
aquest senyor
a banda
de les peces litúrgiques
i les peces
podríem dir
d'alta cultura
es dedicava
a compilar
les peces
que sortien
a la festa major
el que se'n diu
amb les llibertats
d'òrgues
i de quan en quan
ell interpretava
amb l'òrga de la catedral
les melodies
que podem escoltar
algunes d'elles
avui aquí
al carrer
encara avui en dia
per Santa Tecla
per exemple
quan veiem passar
els gegants
i els nans
les tonades
que interpretaran
a la sortida
del Pla de la Seu
són les que va compilar
el mestre Ramon Bonet
i això arrenca
perquè aviat
ja el vall de Diables
que llança Escardilles
i que ja comença
per tant
tot plegat
és a dir
que aquests que esteu
escoltant
des d'algun tram
intermig
doncs de seguida
veureu que comença
a la setmana
d'aquests elements
a tot seguissi
al complet
el vall de Diables
seguit del drac
i aquí val la pena
també comentar avui
que ahir
va haver un
en l'encesa final
a la plaça de la Font
va haver un esclat
efectuós
d'uns sortidors
de la pirotècnia igual
que van provocar
que saltés
una bona part
del frontal
del cap del drac
i aquest matí
ha sortit
una mica apadaçat
però aquest migdia
aquesta tarda
l'escultora
Àngels Cantos
amb diligència
i agilitat
ha restaurat el drac
hem pogut comprovar
que ha sortit
ja novament
és a dir
que l'Àngels
a banda d'emportar-se
la felicitació
pel seu treball
amb els gegants
monos petits
que han creat
l'associació
el col·legi
i l'estonac
l'ensenyant-se
també val la pena
dir aquesta col·laboració
que ha fet
amb aquest drac
que avui surt
aquesta processó
lluint novament
les seves millors gales
doncs mira
si amb l'Àngels Cantos
que parlàvem
el dia de la cercavila petita
que ens deia
que no sabia
si tindria feina
allò a priori
que ens han atingut
no hem passat un parell de dies
malauradament sí
malauradament sí
és una cosa
que acostuma
a passar
molt poques vegades
però quan trona
un
se'n diu
trona
un sortidor
és molt aparatós
i realment
és prou perillós
la detonació
és prou espectacular
i va haver-hi una certa alarma
a la plaça La Fona
amb el lluïment final
però vaja
ara darrere el drac
també veiem el bou
i la víbria
que hi ha encara
és aquest primer bloc
dels elements de foc
que configura
aquest seguici
de Tarragona
i que serà el que obrirà
la processó
fins al final
fins aquí
que retorni
al pla de la seu
perdó
doncs la víbria
que també està d'aniversari
el 20è aniversari
de la víbria
l'eurovista
amb el puest
de les grelles
d'esquadre carrufers
a la portada
també doncs
amb diferents elements
del merchandatge
i el diavues
que ja l'hem dit
per activa i per passiva
doncs en guany
celebrant el 30è aniversari
del Vall de Diables Gran
tenen des
tres
aniversari de recuperació
eh
es porten al matís
i els 15 anys
del Vall de Diables Petits
també de la recuperació
sí
aquí el tema
és que
quan es diuen
les xifres aquestes
clar
quan parlem de 700 anys
de la campana fructuosa
són de veritat
podem dir no
en el cas
del 30 anys
del Vall de Diables
doncs és una recuperació
de l'etapa democràtica
no
no per treure-li valor
ni molt menys
sinó per
entendre
que els diables
surten a la processó
surten en el seguici
el 22 i 23
des de l'any
1426
la qual cosa
és una edat
prou important
o el drac
també té notícies
d'aquells moments
històrics
o el bou
no
que també sortia
amb l'entremés
de la nativitat
o el lem
són peces
de l'edat mitjana
el drac
i el bou
no van tenir
tanta continuïtat
però els diables
van arribar
al segle XX
al principi del segle XX
van quedar
diguéssim
amb la fase infantil
de l'ermita de la salut
del Vall de l'ermita de la salut
ara estan petant
a la plaça de les Cols
la seva arribada allà
i després
van ser recuperats
això crec que és important
diferenciar
per exemple
la víbria
més enllà d'algunes referències
doncs escaduceres
entre les bèsties
que torturen
a Santa Tegla
per exemple
hi ha les víperes
o les víbres
podríem dir
és un element
que
anem insistint
és un element
heràldic
de la dinastia catalana
un element
que va existir
com a emblema reial
però que aquí a Tarragona
no va sortir mai
en el seguici
però això va justificar
que en un moment determinat
aquesta vinculació
a la dinastia catalana
sortís el
i darrere dels grups de foc
ara en aquest moment
a punt de sortir
de Pla de la Seu
al Vall de Serrallonga
que és un element
que
per tant hi ha
els grups d'armes
de foc
els grups d'armes
de bancàrga
que com bé deies abans
Josep
tindran molt de protagonisme avui
entre altres coses
per aquesta incorporació
de les milícies urbanes
que aniran a la part protocolària
però també és un grup
d'armes
que tindríem dir
no?
Després
com també veiem
en aquests moments
la molassa
que enguany també
em tracta una molasseta
petitona
a l'estil
de pateta goma
de pateta goma
que és que xiula
però en format molassa
que enxega
l'esporto de la darrera
i fa la seva tradicional salutació
també hem vist
algun tecle d'honor
per aquí
de fet n'hi ha uns quants
aquest any
molts d'ells
del Vall de Diables
també la xiqueta del Serrallo
hem vist
algun dels portants
de l'àdio
i en el moment
també són tecles d'honor
ara doncs
passant la molassa
per aquí davant
ara el darrere
del Vall de Serrallonga
que és un dels valls
d'armes
que existia
a la processació
de Tarragona
en Josep Pini Soler
a mitjans del segle XIX
destaca el fet
que després
de la guerra del francès
la processó
es va reconvertir
i molts dels elements
que havien existit
des de l'edat mitjana
van desaparèixer
i en canvi
una mica
per apropiar-se
d'allò que havia fet
molt de mal
que eren les armes
i tota aquesta
gran desfeta
que va suposar
el setge
de la guerra del francès
a Tarragona
van incorporar
moltes armes festives
avui en dia
només ens queda
el Vall de Serrallonga
recuperat
doncs en els anys 87
però també
en el seu moment
van sortir
molts altres
Vall de la Rosaura
Vall de Pedro Negro
Vall Sebastià del Castillo
per exemple
aquest
també portava
un canonet
com el que té
encara avui en dia
el carrer del cos del bou
i eren aquestes armes
que intentaven
apropiar-se
els ciutadans
per una mica
fer fugir
els mals esperits
que havia suposat
la guerra del francès
crec que val la pena
destacar-ho
perquè va transformar
molt
l'element sonor
de la festa
durant el segle XIX
fins al punt
que podem dir
que aquests elements
d'armes
juntament
amb les colles castelleres
són la gran revolució
del segle XIX
a Tarragona
la festa major
la ciutat veïna
Jordi treuen un canó
la ciutat veïna
treuen un canó
a Reus
de fet
canons
n'hi ha a més poblacions
a Reus
és una de les que té
es va recuperar
de fet
la pirotècnica
espinosa
en tenia algun d'antic
i se n'han creat
alguns de nous
tots aquests canons
no tenien res a veure
pròpiament
amb l'armament militar
sinó que les pirotècnies
quan anaven
a una població
a disparar
portaven uns canonets
petits
i feien salves
d'artilleria
que en deien
aquí Tarragona
per exemple
el del cos del Bou
que ha quedat
és un canó
que ve de la pirotècnica
Morgades de Reus
que va regalar
a la família Morgades
per la seva llarga
vinculació
a la festa de Sant Roc
i a la ciutat de Tarragona
vull dir que
això existia
molt
si estéssim
en aquest moment
a la processó
de Tarragona
del segle XIX
de Santa Tecla
es trobaria
en una processó
amb moltes menys bèsties
perquè
les bèsties
pràcticament
s'havien extingit
amb la guerra del francès
no quedava
aquesta
paratositat
de bestiari
ens quedaven
moltes armes
de bancàrrega
que es van crear
en molts casos
per primera vegada
alguna com el
Vall de Serra Llonga
anterior
perquè se sap
que ja al segle XVII
aquest ball
sortia a diferents
poblacions de Catalunya
com a peça
de teatre de carrer
i després
el que sí que
tindríem
és
tota aquesta gran
quantitat
dels balls
blancs
que en diem
que són aquests
valls
de cerculets
de gitanes
tots els elements
castellers
el ball
de valencians
la moxiganga
i pròpiament
les colles
castelleras
de l'època
primer de Tarragona
i després
dels xiquets de valls
perquè
les de Tarragona
van desaparèixer
al voltant
del 1859
1860
van arribar
a coexistir
el ball
de valencians
i els castells
sí
sí
sí
a la processó
de mitjans
del segle XIX
tenim
coexistència
com ara
com ara
de la moxiganga
del ball
de valencians
i de les colles
castelleres
la moxiganga
venia
del segle
de final del segle XVIII
i va ser un intent
que va fer l'església
per cristianitzar
el ball
de valencians
que anava pujant
en alçada
de les torretes
i per això
tenim aquesta passió
mimada
mímica
de la moxiganga
no
no ho van aconseguir
és a dir
les autoritats
religioses
no van aconseguir
fossilitzar
els castells
que van anar
continuant
pujant
la seva ascensió
i van canviar
la manera
de construir
les torretes
per això
al ball
de valencians
avui veiem
aquesta torreta
de tres pisos
que és
una torreta
podríem dir
molt senzilla
i en canvi
hi ha els castells
es va fent
molt més complexa
l'estructura
la gent s'agafa
realment
amb els braços
fa una força
especial
i es va creant
el que se'n diu
el pom de dalt
que coneixem avui en dia
doncs amb els dos
dosos
amb l'acotxador
i amb l'enxaneta
seria l'evolució
lògica
de fet
el primer enxaneta
no encabalcava
l'acotxador
sinó que
el que feia
és posar-se
d'en peus
sobre els renyons
de l'acotxador
per això
la paraula
molt tarragonina
d'acotxat
perquè estava acotxat
i damunt
l'enxaneta
es posava de peu
doncs ja ho veieu
si han canviat les coses
em pregunto
si és la banda
no, no
és la banda de Cardona
que no
sí, sí
la que va amb el Lleó
és la banda de Cardona
ara hem passat
l'Àliga
la Molassa
la Cucafera
al Lleó
la banda de Cardona
que és una de les habituals
dels darrers anys
és una banda
d'una població
del nord de Catalunya
que té una festa
molt diferent
a la nostra
però que compartim
amb ells
aquestes marxes
festives
i aquests pasdobles
toreros
perquè
a Cardona
a principis de setembre
fan el Corre de Bou
de Cardona
que és una festa
en què la plaça
principal
de Cardona
es converteix
en una plaça
de bous
amb una estructura
que prové
de l'edat mitjana
s'encoren
tota una sèrie
d'estructures
de grada
i allà
es solten
uns bous
que no són de mort
són uns bous
com els que coneixem
a Terres de l'Ebre
i en part
tot això
ha contribuït
que hi hagi
aquesta
aquest tipus de música
doncs que serveix molt
per amenitzar
les festes de bous
i que compartim
una mena o altra
amb el seguici
de Tarragona
a Cardona
a Cardona
i a Solsona
s'ha d'anar
de festa major
sí
de fet avui al matí
avui al matí
estàvem comentant
amb alguns companys
d'aquí a Tarragona
que entre les peces
que han identificat
hi ha hagut
el pas doble
propi
del Carnaval
de Solsona
que tocaven els de Cardona
que és el Bufi
que és també una tonada
molt característica
i que forma part
d'aquesta dinàmica
de bones peces
que s'han anat
configurant a Tarragona
i aquests dies
hem pogut sentir
doncs molt
l'emparito
lògicament
però també
doncs el Paquito
el Chocolatero
de procedència valenciana
el Bequetero
de procedència valenciana
un pas doble
que a vegades
els músics
anomenen
Berga
o Lu
que realment
el seu nom oficial
és el Patumaire
el nom de Berga
ve perquè
a Tarragona
la banda d'en Posta
que venia
la banda de l'Alegria
que va estar aquí
molts anys
acompanyant l'Àliga
i després també el Lleó
doncs
era l'única peça
que tocava el repertori
de Berga
de la Patum
i li deien Berga
i després l'u
ve d'un quadern
de partitures
dels músics
de la mateixa
Patum de Berga
que tenen aquest número
escrit allà
i tenen aquests
noms populars
o per exemple
també
doncs
hem pogut escoltar
molt
algunes altres
marxes
clarament vinculades
a festes
per exemple
hi ha una
que també es toca molt
que és la marxa
l'Aligot
que és molt festiva
i que les bandes
toquen molt
Escolta
el Rebassó
Magí de l'Estimbal
es torna a la canalla
després no?
perquè veig que em puja
amb el cavall
i després has de tornar
suposo que sí
home
aquest trio
que tenim
darrere
del
de Lleó
la banda
de
que porta Lleó
és la Ecardona
com deien
però darrere
automàticament
aquest personatge
tan emblemàtica
de l'estimbales
que és el magí de l'estimbales
no?
en aquest cas
en aquest cas
amb l'Eduard Ceriol
amb el Quim
com a mosso
i amb el Ginés
bueno
el Patja
perdó
que és qui porta el cavall
i amb el Ginés
que és aquest home
tan fantàstic
que va ser perpetuador
de les festes
que és el
de la prosaire
el Ginés
és un personatge
molt particular
que treballava
per l'empresa
Foment
de neteja
i quan es va jubilar
va demanar
exprofesso
a la conselleria
de festes
de l'Ajuntament
de Tarragona
de continuar fent
de mosso
de neteja
del magí de l'estimbales
cada any
no?
jo crec que
això li va mereixer
a banda de la seva dedicació
d'anys
el títol
de perpetuador
però realment
és una de les feines
que té la festa
recollir la merda
del cavall
o de ser poc agraït
però hi ha algú
que ho fa
i jo crec
que és important
de valorar-ho
veiem Mercè
els gegants
l'altre dia
a l'arrencada
els gegants
veiem una nena
que anava vestida
igual
que la geganta
mora
igual
portava un lloro
i tot
de 7 anys
la Leila
una nena petita
de 7 anys
si portava el lloro
devia ser la Negrita
sí, sí
la Negrita
ah, la Negrita
sí, sí
sí, sí
ara veiem
aquest pas
dels 6 gegants
de la ciutat
la parella
Negritos
els gegants
moros
i els gegants
vells
aquí també
és un dels grups
més macos
tot i que
integren dues colles
perquè
els Negritos
i els gegants
els porten
el col·lectiu
gitano
de Tarragona
encara avui en dia
i els gegants
vells
els porten
els geganters
vells
o del cos
del bou
i per tant
configuren dues colles
però
hem de tenir present
que aquí
hi ha una mica
l'origen de tot el demés
que veiem
si l'any 1825
el mestre
Antoni Verdaguer
no hagués construït
els gegants vells
és a dir
els gegants del cos
del bou
els gegants de la porra
perquè porta aquesta porra
segurament
l'any 1851
no haurien sortit
els gegants
moros
ja més alts
i el 1856
el Negrito
i el 1859
la Negrita
jo crec que
la ciutat
després de la desfeta
de la guerra
del francès
que en guanya
comentarem bastant
perquè per aquest bicentenari
del final del 16
va iniciar
un procés
complicat
de reconstrucció
i va haver
una sèrie d'elements
que es van atrevir
a sortir al carrer
en aquest cas
l'Ajuntament
va decidir
encarregar
aquests gegants vells
que
es van
diguéssim
van
intentar
recuperar
la idea
dels antics gegants
que havien desaparegut
amb la guerra del francès
per tant
la construcció
jo crec que es va ser
molt encertada
perquè segurament
sense aquest pas municipal
la festa
no hauria reixit del tot
no són els únics elements
que neixen
perquè
al cap de dos anys
el 1827
tenim organitzats
els valls
de valencians
de pescadors
i pagesos
però fent castells
ja de set pisos
i al cap de pocs
anys més
la Moxiganga
fent la passió
per tant
jo diria
que és important
destacar
aquest primer bloc
d'elements
que configura
la recuperació
de la festa
després de la guerra
francès
darrere dels nans
és a dir
la figura
que representa
cadascun dels nans
hi ha personatges
històrics
o no?
sí
aquí hi ha
els nans
de Berderol
el Berderol
va ser aquest fantàstic
escultor tarragoní
que el 1864
li van encarregar
l'estructura
d'aquesta
comparsa
de nans
la història
va vindre
de la següent manera
després de la guerra
francès
hi havia uns grups
de nans
que donaven
molts saltironets
tombarelles
ballaven
ballaven al voltant
dels gegants
aquests nans
avui en dia
en podrien trobar
amb altres poblacions
de Catalunya
són nans
que ballen
però
es van fer
molt bé
molt ràpid
i llavors
el 1864
l'Ajuntament
va decidir
encarregar
de cara
l'any següent
uns nous nans
que van carregar
l'escultor
Berderol
s'ha de dir
que aquests nans
es van pagar
a càrrec
d'una partida
d'imprevistos
és a dir
no estaven
en consignació
de l'Ajuntament
és a dir
a vegades
la improvisació
també dona
grans fruits
com aquests nans
que suposo
que l'interventor
de l'època
devia
fer una amonestació
a l'alcalde
i devia dir-li
que
era una il·legalitat
com una casa
el cas és que
avui en dia
doncs
encara els tenim
d'esfilant nosaltres
i hi ha
diferents tesis
hi ha dos escriptors
o investigadors
terragonins
com són
Adolfo Alegret
i
Joan Salvat i Bové
que
ens van explicar
a quins personatges
sembla que podien representar
bé
aquí hi ha diferents teories
però el cas és que
sí que sembla
que són caricatures
de personatges
de l'època
després també hi ha
alguna llegenda
que
empara
doncs una mica
algun dels personatges
com el cas
del
nano Arlequí
molt de forma
que
en una de les narracions
o rodalles populars
doncs es va establir
que era
la burla
de l'alcalde
que havia encarregat
a Berderola
en molts pocs dies
acabar uns nanos
perquè realment
sembla que no van sortir
per la processó
de Santa Decla
sinó perquè havia d'arribar
un arquivisbe nou
i es va fossilitzar
amb aquesta cara
una mica ridícula
bé, el Berderola
era un personatge
capaç de fer això
i molt més
perquè va anar
a l'acord de Madrid
i tal com va anar
va tornar
de les cuerques
que es va muntar per allà
en lloc de fer la feina
artesanal
però vaja
tot un personatge
ara escolteu
de fons el flautí
de la Francesc Garcia
que estan
picant bastons ja
és a dir
que avancem
avancem
sí, de fet
els nanos vells
han passat
seguits dels nanos nous
amb aquests
amb aquests músics
de
sac de jamecs
aquí cal
anotar
que
durant molts anys
a Tarragona
el sonador
que acompanyava
els nans
els nans vells
en aquell moment
era un sonador
de sac de jamecs
o cornemusa
de
la Verda del Penedès
i això va fer
que fa
alguns anys
es decidís
reintroduir
aquest so
del sac de jamecs
que té
la seva lògica
perquè
no calia
que fos un so
molt potent
per ballar
sinó més aviat
un so
per acompanyar
que és el que
fa avui en dia
encara
tant en aquesta
comparsa
de nanos nous
en aquest cas
que és en qui s'ha
incorporat
el sac de jamecs
ara estava mirant
la Guàrdia Urbana
de Gran Gala
i els milicians
del 1800
si no
per un moment
els he vist tots junts
tots iguals
per un moment
però fes mirar
compte que uns van
de vermell
i altres van
de verd
ja
hi ha set
diferències
de fet
és que ara tenim
aquí una posició
molt privilegiada
i veiem
per una banda
el pas del seguici
com per exemple
ara
el Ball de Pastorets
i
al costat
la gent
que s'està preparant
de la banda
de música
de la Guàrdia Urbana
de Gran Gala
de les milícies
etcètera
en Guanya
aquí amb el Ball de Pastorets
val la pena notar
també que
després
des de l'any
de la fundació
és el primer any
que no venen
el grup de Xeremies
de Sacalatrava
de Mallorca
és un dels grups
més importants
de música tradicional
dels Països Catalans
per suposat
de Mallorca
que
doncs bé
amb aquelles coses
que passen
als ajuntaments
i amb la crisi
doncs no
no s'han entès
amb l'organització
de l'ajuntament
i
han estat substituïts
per la mitja cobla
la Patulella
jo penso que
és una pèrdua notable
perquè
el grup
de Xeremies
de Sacalatrava
crec que tenia
voluntat
d'una manera o altra
de resoldre el tema
igual que ho han fet
ho comentàvem l'altre dia
la Cercavila
Petita
la Santa Tecla Petita
altres grups de sonadors
que els dos últims anys
també han tingut discrepàncies
doncs amb l'ajuntament
sobre
sobre com
s'havia de remunerar
aquests grups
i sobretot
de com s'havia de contractar
aquests grups
arran d'una
suposada normativa
en què tots els músics
han d'estar donats d'alta
cosa que no té cap sentit
perquè
hi ha molts músics
que són amateurs
per tant
és com si diem
que hem de donar d'alta
als castellers
haurem de donar d'alta
a 1.500
personatges
a la ciutat
per les actuacions castelleres
Bé, ha caigut una mica
de més i menys
i finalment
doncs ha caigut
aquesta formació
serà mires de sacar la trava
El Vall de Pastorets
és un dels
dels valls
també amb
molta tradició
a la ciutat
perquè es va crear
com a mínim
la primera notícia
que tenim documentada
a finals del segle XVII
i malgrat que no era
un vall
de cap gremi
a diferència
de molts dels altres
que anirem veient
com per exemple
els de Turs i Cavallets
que estem veient
doncs
era un grup
que encara
a principis
del segle XX
va sortir
amb les cercaviles
i processons
de Santa Tecla
en un dels valls
amb més trajectòria
a la ciutat
malgrat que no era
un vall gremial
Doncs aquí continua
força presència
de públic
en aquest tram
de la plaça
del Pla de la Seu
però també veiem
les cols
pràcticament
l'escalinata
que dona
a la plaça
de les cols
també plena
de gom a gom
la gent dreta
tres fileres
de persones dretes
dalt
i també
tota l'escalinata
plena
veiem com passa
tot aquest recorregut
que primer fa
aquest tram
davant de la catedral
i que després
baixen cap a baix
cap al carrer
Marceria
i que també
els podem veure
per aquella zona
imaginem Jordi
que tot el recorregut
deu estar
pràcticament
a passar
de gent
jo quan he pujat
cap aquí
que eren
les 6 aproximadament
hi havia
un cert col·lapse
tenint en compte
que un quart
sortia
de la plaça
de la Font
i després
també hi havia
els baix parlats
de Dames i Vells
en aquest cas
a la plaça
dels Nazarens
per tant
crec que sí
que
en la participació
en els actes tradicionals
ha estat
molt alta
aquest santa tecla
com és habitual
vaja
penso que
el seguir
si els castells
tenen una
gran incorporació
sobretot
també
amb el tema
castell
la dia del primer
diumenge
de festes
va generar
també
una gran expectació
inicial
ja
jo crec que
molta més
que la d'avui
la plaça
del dia
del primer
diumenge
de festes
està molt
més plena
que avui
però vaja
crec que
el conjunt
d'elements
doncs sí
que aporten
aquesta
gran participació
ciutadana
ara hem vist passar
l'entremés
de Turs i Cavallers
o Vall de Turs i Cavallets
que és un dels elements
importants
representa aquesta lluita
del bé i del mal
en aquest cas
no per als diables
contra Sant Miquel
o de Sant Jordi
contra el Drac
com pot ser
en el cas de l'Infer
sinó per aquesta
oposició entre Turs
i Cavallers cristians
aquí
és interessant
també parlar
que a finals del segle XIV
a Tarragona
ja hi ha un dels documents
més antics
de Cavallet
de la figura del Cavallet
que és aquesta
ficció
d'un home
que porta
un cavallet
a sota
i tapat
les cames
amb unes faldilles
això és
una peça
sumòrfica
molt antiga
de finals del segle XIV
i aquí a Tarragona
és de les primeres notícies
que hi ha
arreu dels països catalans
i per altra banda
també és interessant
de veure
com
els cavallers
de Tarragona
representen
les famílies
nobles
que havien existit
durant diferents segles
els Aguiló
els Canals
els Castellarnaus
Focsar
Montoliu
Morenes
Prat
una sèrie de famílies
que han capçalat
pel rei Jaume I
que és el seu comandant
el seu estandard
lluiten contra
aquests tours
des del segle XV
fins a l'actualitat
amb aquest antecedent
encara anterior
del XIV
els tours i cavallers
han tingut
interrupcions
però
és un dels valls
que podem dir
que va estar
a peu de canó
des del 1380
i poc
fins al 1804
és a dir
poc abans
de la guerra
del francès
i es diu
aquesta data
del 1804
perquè és una data
en què tenim
una referència
molt específica
a la festa
el més normal
és que
existissin
fins al 1800
8-9
és a dir
abans de començar
la guerra del francès
i aquestes famílies
vivien per aquí
per la part alta
perquè n'has dit
un parell
que anava a Castellarnau
i la casa de Focsar
és la que es va fonsar
l'any passat
sí, sí
exacte
vull dir que
la flor i nata
estava en aquella època
per aquí dalt
per la part alta
sí, sí
és una mica
la reconstrucció
d'aquell tipus
de cavaller
també
la reconstrucció
dels escuts
que es van fer
els cavallers
van ser fets
pel Joan Serramià
igual que la Molassa
per exemple
com a bon escultor
doncs
que va modelar
doncs
aquestes peces
de gran importància
no
també
aquí també
és curiós
amb aquest ball
de veure
que
en algunes dades
se sap
que
els cavallers
tenien l'ajut
d'un sant
que era
Sant Sebastià
és curiós
perquè
era una mica
el capità
d'aquesta
el capità celestial
de fet
en aquesta batalla
de turcs i cavallets
encara avui en dia
va un àngel
hi ha aquesta
vinculació
entre l'exèrcit
els cavallers cristians
i els àngels
o arcàngels
que els acompanyen
en tot cas
el que veiem
avui en dia
és una reconstrucció
del 1990
que va fer
l'Esbar Santa Tecla
i que ha continuat
sortint
des d'aquell any
fins a l'actualitat
doncs el mateix
esbarque
també protagonitzava
en el retaule
aquí on som nosaltres
a la catedral
doncs tenen uns moments
emotius
d'aquesta festa
una festa
que no s'acaba avui
no penseu que avui
s'acaba això
perquè demà continua
demà hi haurà actes
també que podrem
també seguir en directe
per Tarragona Ràdio
i que
quan s'incorpora
per cert Jordi
la Mercè
la festivitat
de la Mercè
quan s'afeixeix
quan s'acopla
la festa
per dir-ho així
doncs a diferència
de la diada
que estem vivint avui
que és la diada
originària
igual que la d'ahir
la de vigília
són les dues diades
que podem dir
que des del segle XIV
existien
és a dir
com a mínim
des del 1370
sabem que aquestes dues jornades
ja tenien els actes
de vigília
amb una cercavila
que no era ben bé
igual que la que vam viure ahir
perquè
aquella cercavila
per una banda
sembla que servia
per recollir
els consellers
de l'Ajuntament
des dels seus domiciliers
i portar-los
a l'ofici
de la vigília
i avui
amb els actes
d'anada
a ofici
al matí
amb la senyera
aquest acte
que comentàvem abans
que aquest matí
ha estat polèmic
amb el seu retorn
perquè la corporació
no s'ha incorporat
i en l'anada
i en l'anada processó
i processó
que estem vivint
en aquests moments
la Mercè
és una festa
que coneixem
en el segle XIX
molt posterior
per tant
i sembla que va unida
a l'expansió
en aquest moment
aplaudiments
per la torreta
del Vall de Valencians
que entra aquí
a pla de la Seu
precisament
en aquell moment
parlàvem dels antecedents
dels castells
a finals del segle XVIII
el port de Tarragona
obté una sèrie
de beneficis
per poder comerciar
lliurement
amb Amèrica
això sembla
que produeix
una expansió
de tot el camp
de Conreu
de la Vinya
que com
és sabut
i s'està recordant
aquests dies
de Santa Decla
era el punt
que donava
al final
a un cicle
de treball
i començava
precisament
el temps
de Santa Decla
s'acabava la barema
i començava
el temps festiu
doncs
a finals del segle XVIII
malgrat la interrupció
posterior
de la Guerra del Francès
es va anar muntant
tota una sèrie
d'expansió
del port
i de la indústria
que es va fer
al voltant del port
és a dir
la construcció
de bocois
pròpiament
la distribució
dels vins
dels aiguardents
i això va fer
que les autoritats
veiessin
aquesta oportunitat
industrial
aquesta oportunitat
que va tenir
el barri nou
del port
i el dia 24
els valls
el seguici
i els castellers
se desplaçaven
al port
és a dir
les primeres notícies
que tenim
són del segle XIX
posteriors
a la Guerra del Francès
i vinculades
a aquesta expansió
és a dir
avui en dia
té poc a veure
la festa de la Mercè
amb aquest port
perquè realment
el gran element
destacat
si més no
de la jornada matinal
és el fet dels pilars
que pugen i baixen
les escales
de la catedral
i
el que sí que podríem dir
que el corre a foc notur
d'una manera o altra
sí que manté
aquesta vinculació
perquè surt
des de la mitja lluna
i
es mou
per la zona
de l'Eixample
d'una manera o altra
sí que mantindria
però realment
és relativament
avui en dia
és bicentenària
la dia de la Mercè
però vaja
no és tan antiga
com els 700 anys
que poden tenir
aquestes jornades
que estem parlant avui
la zona del Port
abans
s'hi feien molts licors
aquests dies
que s'ha enamorat
el 1800
si tot el que s'hi feia
en aquella època
es parte també
de quan hi havia
l'època d'esplandor
dels licors
d'aquesta fabricació
de licors
des de la zona
del carrer Reial
també l'exportació
d'aquests licors
via marítima
naturalment
no és cap a Amèrica
sí
ha tingut un pes
fonamental
en l'economia
de la ciutat
i de fet
abans comentàvem
els valls de diables
doncs per exemple
malgrat que
va estar vinculat
als teixidors d'allí
des del 1514
fins al 1800
fins a la guerra
del francès
després de la guerra
va ser un grup
que es va recuperar
en mans
del gremi
de voters
no del gremi
de teixidors
i precisament
això era
cap a l'any
1830
1833
és a dir
que realment
la ciutat
quan havien passat
uns 20 anys
ja tenia una forta
vinculació
novament
al camp
a la barema
que de fet
jo crec que va ser
dels elements
que va salvar
la recuperació
de la ciutat
de Tarragona
malgrat
l'enfonsament
que va tenir
de fet
en aquella època
els francesos
quan van marxar
ho van volar
una mica tot
excepte el portal
del carro
i la catedral
no va quedar
gran cosa
de fet
van quedar
300 habitants
a la ciutat
de l'època
300 habitants
imagineu-ho
en aquella època
el 1800
després del setge
de la francès
Sí, Tarragona
va ser de les ciutats
més castigades
i injustament
ha estat valorada
perquè realment
va fer una defensa
molt important
segurament
poc organitzada
des d'un punt
de vista militar
perquè aquí
hi ha hagut
més i menys
opinions
i què va provocar
finalment
la derrota
però el que és cert
és que la ciutat
va quedar
castigadíssima
i per això
quan parlem
que al cap
de pocs anys
es van construir
uns gegants vells
es van recuperar
dos Baix de Valencians
van sortir
els Diables
va sortir la Moxiganga
jo crec que
s'ha de donar
un gran valor
o que la ciutat
es va apropiar
de tot aquest armament
fins i tot
hi ha
algunes prohibicions
cap a la meitat
de segle
que de tanta passió
per la pòlvora
que es va crear
les autoritats
van haver
més que prohibir
no
equivocat
regular
com s'utilitzaven
aquestes armes
al mig de tota aquesta festa
d'aquest dia
s'ha fet un homenatge
al poble
de Toledo
de Lillo
al general Contreras
un dels que va defensar
la ciutat
perquè n'hi havia un altre
que era el Campo Verde
que es veu que
se van a buscar tabac
i no va tornar
i s'hi ha fet
un homenatge
a aquest municipi
de Toledo
que es diu Lillo
on es podrà
també s'ha fet un viatge
han tornat
fins a fer aquest germenament
i parlant
de germenaments
enguany
també podem recordar
aquest 40 aniversari
del germenament
de Tarragona
amb l'Alguer
perquè l'altre dia
quan escoltàvem en directe
el pregó
d'en Guany
el primer rector
de la Universitat
de Rovira i Virgili
doncs també
sentíem
que a través del Twitter
que ens estava escoltant
la Franca Masso
la cantant Algaressa
que es explicava
d'internet
i que recordant
també d'aquests 40 anys
ja de germenament
entre Tarragona
i l'Alguer
i gran cantant
Franca Masso
la Franca Masso
és una de les grans veus
de la Mediterrània
un personatge
importantíssim
per exemple
admirada pel Lluís Llach
entre d'altres
crec que és un personatge
a tenir en compte
i que efectivament
la vam poder escoltar
aquí
fa dos
trenta tecles
aquesta no?
l'altra no?
torna, torna Llach
ara tenim
el Vall de Cocis i Prims
que és un dels balls
també protagonistes
d'aquesta festa
d'enguany
perquè ha creat
els cocis petits
és a dir
aquest ball de cocis
és un dels balls
diferents
de la nostra festa major
aquests colors blaus
ens porten al mar
a diferència
de la resta
d'elements festius
o aquestes
ximeres
amb el color de roca
que ens porten
a les roques
de Tarragona
i ara tenim
pecats
al davant
set pecats
i la Moxiganga
entrant a plaça
que si no m'equivoco
aquí acostuma a realitzar
la figura
de la Creu
que és una de les més vistoses
i precisament explica
molt l'origen
d'aquesta configuració
no?
perquè
acostuma
a explicar
com l'església
va intentar
fossilitzar
amb un pilar
de tres pisos
que efectivament
aplaudit
a la plaça
ara
en aquest cas
la Creu
té
un primer
pilar
de dos
i darrere
té dos
més de dos
i el pilar
del mig de tres
que és la Creu
és a dir
l'aleta en Creu
d'una manera o altra
explicava
com
la paraula
aleta
naixia
és a dir
el primer
pilaner
que coneixem
a Tarragona
i en el conjunt
del mapa
festiu català
és un pilaner
del 1786
que un estudiant
d'aquí
de Tarragona
del seminari
va dibuixar
a la coberta
interior
d'un llibre
aquest pilaner
està fent
l'aleta
en Creu
és a dir
com la fa actualment
la Moxiganga
i d'una manera o altra
ens vincula
a aquesta
representació religiosa
no m'atreveixo
dir ni ball
tot i que fan passos
de ball
però vull dir que
realment representen
igual que els set pecats
capitals
és una altra representació
alegòrica
entre el bé
i el mal
doncs la passió
també vindria
dins d'aquest grup
que tanca
el seguici
abans de les colles
castelleres
i que ens marca molt
aquest traspàs
entre la part
més profana
i la part
més religiosa
després venen els castells
perquè
els castells
s'incorporen
posteriorment a la festa
tot i que
també hem de dir
que
si ens rellegem
la novel·la
de Famílies Garrigues
de Josep Pini Soler
els castells
a Tarragona
en l'any
1859-1860
no anaven
tancant la processó
sinó que
ocupaven
la posició
immediata
darrere
dels gegants
i nans
perquè
feien el pilar
que encara es manté
avui en dia
el pilar
caminant
durant el recorregut
de tota la processó
per tant
necessitaven
tenir una certa
cadència
per avançar
que
els permetia
que no
estallés
clar
els valls
van parant
això dificulta
una mica
la realització
durant la processó
d'aquest pilar
i de fet
sempre
els xiquets de Tarragona
han de deixar
no sé avui
perquè no hem parlat
amb ells
però acostumen
a fer aquest pilar
que ara actualment
serveix d'assaig
pel pilar
de la Mala Mercè
ells acostumen
a fer aquest assaig
que va
durant tota la processó
com a mínim
des d'aquí
la plaça de les Cols
fins a la
plaça de la Font
mínim
i aquí
doncs ha de
una mica
interrelacionar
la cadència
dels valls
de les representacions
alegòricas
amb les dels
pilars caminant
és a dir
aquí va haver
un canvi
molt important
quan es
en algun moment
del segle XX
que va marcar
aquest canvi
de posició
no?
Mentre
mentre anem parlant
Jordi
mentre tu i jo
anem parlant
aquí baix
a la barra
van servint
mamadetes
o sigui que ja
no no
jo crec que ja
a l'altran final
de la festa major
la mamadeta
ja
se't fa una mica
pesada
però vaja
ara mateix acaba
de sortir
un barrilet
veus
un parell
un parell
de barrilets
aquí
és bonic això
que estan aquí davant
ara fent
una altra figura
religiosa
en què es representarà
la creu
Jesús amb la creu
a coll
i els altres fent
les mamadetes
no sé
aquestes coses tan autèntiques
de la festa
de Santa Decla
no?
les atges
de la moxiganga
la gent
les gralles
de sonat
i
les mamadetes
a la barra
però
els de la barra
no se'n miren gaire
em sembla
no no
això
ja no escoltar la ràdio
la festa té de tot
és important
és una mica
com
com va
per cert
és que no paren
les milícies
no paren
de fotografiar-los
home
avui és el
quan s'hi creu un element
és important
aquest
un dels missatges
que
que hem rebut
avui
hi ha molts
d'espineta amb cargols
molts
de fotos
de gent
que ens ha ensenyat
la seva espineta
amb cargols
no?
bé
són aquesta
el Francesc Budesca
el
el
col·lectiu
del Jordi Llorens
vèria gent
ha fet
dos diferents
espinetes
fotografiades
que ens han passat
i
també una de les altres fotos
interessants
que hi ha
de la jornada
doncs
és aquesta
de les milícies
i de l'espineta
de les milícies
de les fotos
més
més
passades
per WhatsApp
com a mínim
i ara mateix
les xiques de Tarragona
que estan també aquí
entrant
al Pla de la Seu
amb el toc
de processó
és a dir
un dels tocs
les colles castelleres
a diferència
de la gran majoria
de valls
les colles castelleres
comparteixen
amb el
amb els gegants
i els nans
durant la processó
de Santa Tecla
el toc
de processó
és un dels tocs
característics
del nostre
corpus musical
no solament
de Santa Tecla
sinó de
Sant Fèlix
Sant Bartomeu
totes les processons
religioses
del model etnogràfic
del Camp de Tarragona
i del Penedès
tenen aquest toc
amb petites variables
que serveix
per acompanyar
aquells valls
que no ballen
podem dir
és a dir
els valls
o aquells elements festius
que no ballen
és a dir
que no tenen uns passos
específics de coreografia
per això
s'acostuma a sentir
molt
en aquest tram
de les colles castelleres
que mantenen
molt rigorosament
per cert
la diada castellera
d'aquest migdia
si la voleu tornar a escoltar
a la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
la voleu tornar a escoltar
la diada íntegra
la que us hem ofert
doncs aquest migdia
amb l'equip de TAC12
i que podeu tornar a escoltar
si voleu
i descarregar-vos també
l'àudio
a la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
doncs desfilant
aquesta
aquesta diada
castellera
la millor Santa Tecla
castellera
de la història
i si entreu també
a la nostra pàgina web
ja veureu la notícia
doncs que la crònica
que ens ha fet la companya
Helena Gavaldà
a més a més
amb una impressionant foto
de portada
una composició fotogràfica
de cinc estructures
i que bé
podreu doncs
veixir-ho una mica
doncs com ha anat
aquesta actuació
castellera d'avui
i aquesta millor Santa Tecla
castellera de la història
tarragonaradio.cat
ara aquí algú te diria
que potser la del 1881
va ser millor
eh?
s'hauríem de veure-ho eh?
amb els castells
s'ha d'anar sempre
en cura amb les comes
i els punts perquè
això s'ha d'anar
en compte
perquè et surt
la base de dades
i et diu
escolti aquell any
no m'atreviré jo a dir-ho
aquí ara això
jo tampoc eh?
però vaja
sí que és una de les millors
de la història eh?
segur
home com a mínim també
recordo
l'any que es va fer
la colla jove
va carregar el primer cinc de nou
que una de les coses
que vam haver fet
des de Tarragona Ràdio
és
bueno van començar
la retransmissió
i una de les preguntes
que hi havia
és
realment estava carregat
el cinc de nou
no?
i van començar
la retransmissió
així no?
jo me recordo
que vaig manifestar-me
que per mi
s'ha de tot el que he encarregat
perquè si no
la gent no hauria aplaudit
vull dir
una cosa tan senzilla
no?
llavors clar
ja els de la foto finish
ja anàvem buscant
allà la foto
bueno en fi
això que fan
aquesta passió
pels castells
no?
que a vegades
ens fa tots una mica
massa puristes
però vaja
van ser a les gralles
de la colla jove
que també fan
entrar d'aquí
al pla de la seu
també han estat
protagonistes
no solament
pels castells
sinó per
la certa protesta
que han fet
aquest de Santa Tecla
per no haver percebut
la subvenció
primer la subvenció
del 2012
per l'actuació
del primer diumenge
de festes
mentre que l'altra
colla local
de xiquets de Tarragona
sí que l'havia cobrat
i després
per ja
el termini
o no termini
de pagaments
del 2013
al final això ha suposat
la suspensió
d'alguns actes festius
es va notar molt
dissabte
perdó
divendres a la nit
la no realització
de la
rebella del Miqui Puig
al cos del Bou
perquè la ciutat
doncs va quedar
realment
molt òrfana
perquè era
suposo que
amb col·laboració
doncs prèviament
amb els tècnics
de l'Ajuntament
i l'equip de festes
i tal
s'havia muntat
molt cap allà
tot el tema
i realment
es va notar molt
la manca
d'aquesta activitat
que estava
pensada
com una de les principals
i
és la nit
del divendres
abans de Santa Tegra
sempre hi ha
aquest molt ambient
entre els voltants
dels locals castellers
de la part alta
amb aquestes actuacions
paral·leles
que munten
les colles
que evidencia
que quan no hi són
es nota molt
a faltar
doncs
tota la decisió
aquesta
de la colla jove
que
bé
que si
si parleu
amb l'altra colla
doncs
amb els xiquets
us ho explicaran
una cosa
i si parleu amb els joves
us ho explicaran
bé
el que va
el que va
el que va
el que va explicar
això dels pagaments
va ser la colla
xiqueta de Tarragona
el Joan Sala
a través d'un article
al fet de Tarragona
si no recordo malament
que va
va explicar
aquesta versió
que he explicat jo
vaja
no sé si és
certa o no
però
la realitat
d'això
del pagar
és que
home
s'hauria de mirar
d'agilitzar
els pagaments
perquè si no
al final d'un dia
hi haurà un lío
amb aquestes coses
vull dir que
de fet
les dinàmiques festives
jo crec que
necessiten una mica
que aquestes entitats
sense ànim de lucre
doncs
tinguin
el màxim suport
i la màxima celeritat
de ser possible
de les aportacions
hem de recordar
que tot el conjunt
del seguici
de les colles
són entitats
sense ànim de lucre
i per tant
d'una manera o altra
necessiten dinamitzar
també socialment
les seves activitats
no solament
amb les quotes
que sovint
moltes d'aquestes entitats
es paguen
sinó també
amb les aportacions
institucionals
de fet
se'n fa bandera
sovint
d'això
de la gran participació
també en l'organització
també estaria bé
que els serveis
més
aquests
d'administració
doncs
també
acabessin
facilitant
tot plegat
i aquí mentrestant
el Pla de la Seu
comença
comença
a foscaixar
comença
no s'encara
ni bon ni de bon
trasfosqui negra
però comença
a foscaixar una miqueta
doncs això vol dir
que ja pràcticament
arribem a les 8 del vespre
i portem
una hora de retransmissió
i encara ens en queda
encara ens en queda
bona estona
no pateixin
encara això
encara han de passar
moltes coses
que els anirem explicant
des d'aquí
des de Casa Balcells
des del balcó
de Casa Balcells
on tenim aquesta vista
fantàstica
del Pla de la Seu
i des d'on hi som
gràcies als amics
de la catedral
que un any més
ens han cedit aquest espai
per poder fer la retransmissió
estem en un lloc privilegiat
amb una vista fantàstica
ara s'està ralentint això
una mica Jordi
suposo que el cruix
l'escolla sempre
l'escolla es tarden a passar
i ara més se l'entirà
perquè en el moment
que arribi xiquets de Tarragona
a passar els cols
farà pilar
i per tant la cosa
anirà al seu ritme
ara és com s'incorpora
l'altre cop
a la corporació
al braç?
primer s'incorporarà
la creu processional
al tabernacle
amb el braç
de Santa Tecla
i amb els dos angelets
que l'acompanya habitualment
i a continuació
la bandera de la ciutat
corporació
que en aquest cas
ja no anirà sola
sinó que anirà
primer
acompanyada
per les autoritats
d'altres administracions
civils
i militars
i després
anirà ja per les
les autoritats religioses
que seran les que
també formant part
d'aquest seguit
si ara veurem
anirem explicant en detall
perquè ara aquí
hi ha un cert garbuix
però veurem
abans de res
veurem
com acaben de passar
les colles
de fet
de fet
ara hi ha
el que sí que és obert
és un corredor
a la porta
de la catedral
de Tarragona
en què
primer
doncs podem veure
la presència
dels massers
la ciutat de Tarragona
té dos massers
són aquests personatges
que porten
la massa alta
és a dir
la massa a l'espatlla
que es van demanar
a l'emperador
Carles V
i que es van
autoritzar
porten aquesta
gramalla
que és aquest element
propi
dels antics
consellers
de l'Ajuntament
és a dir
els massers
actualment
porten
el que seria
la indumentària
de gala
o gran gala
dels regidors
de temps
immemorials
també hi ha
dos personatges
al seu costat
a banda de la Guàrdia Urbana
de Gran Gala
que són
els ugers
els ugers
són el servei
de l'Ajuntament
però també
de Gran Gala
és a dir
és l'endumentària
que es llueix
en les festes grans
i després
tindrem
aquest piquet
o escorta
de la Guàrdia Urbana
de Gran Gala
que és la distinció
màxima
també
d'aquest cos
de la Guàrdia Urbana
perquè hi ha
el servei normal
la Gala
i la Gran Gala
i són els que formen
aquest primer corredor
juntament
amb els agents
de servei normal
de la Guàrdia Urbana
avui més tranquil
tot plegat
l'any passat
vam tenir aquí
una petita manifestació
que
bastant desafortunada
a més a més
perquè van pitar
aquí no tocava
la gent
va pitar
els que pitaven
i vaja
una mica de liu
va bé
aquest any
sembla que està
tot molt tranquil
també veiem
les milícies
a punt
per incorporar-se
també
a aquesta desfilada
també hem vist
Joaquim Gràs
del capítol catedral
a Guaità
sortir fora
fins a pràcticament
per on passen
en aquest moment
les colles
per veure si
estava tot a punt
perquè deuen ser
això
doncs pràcticament
a punt d'incorporar-se
en aquest seguici
de la possessió
com també ho farà
la banda audio musical
darrere en què
casa les milícies
les milícies urbanes
recuperades
del 1800
i que en guany
podran sortir
per primera vegada
en aquesta possessió
l'operació
de 60 tecles
veiem aquí a baix
els 14 integrants
de les milícies
amb els seus uniformes
també reconstruïts
finalitzament
de l'època
amb imatges
que es conserven
d'aquella època
del 1800
i també amb la seva
característica
barret de copa
amb plomí
i la bandera
que porta endavant
restaurada
també del 1800
sembla que està copiada
la bandera
està copiada
d'una bandera original
copiada
sí, perdó
copiada
d'un museu
de Toledo
si no ho vaig
a res
l'original
es va conservar
es va
conservar
en aquest museu
i per tant
s'ha pogut fer
una bandera
inspirada
exactament
amb aquella original
una reproducció
sí
bé, ara
el que
està
succeint
aquí al Pla de la Seu
també
és que
els xiquets
els castells
de Sant Pere i Sant Pau
faran algun pilar
aquí
al Pla de la Seu
i
nosaltres no ho veiem
però suposem que
el braç
de Santa Tecla
està al llindar
interior
de la catedral
just
a l'espera
que això
arrenqui
ara veiem
que a la porta
es posa
ja surten
la creu processional
que s'anunciava
amb els ciris
la primera part
diguéssim
que va
davant
del tabernacle
eh
del braç
de Santa Tecla
i esperem
que aquí
s'acabin de coordinar
perquè ara
encara falta
per passar
els castells
de Sant Pere i Sant Pau
el que passa
és que
suposo que
aquí a la catedral
hi ha ganes
que això funcioni
una mica
no?
i
hi ha moment
tap
ara
realment
el que està sortint
és la part
religiosa
preparant-se
just aquí
a la porta
abans
que
acabi sortint
el braç
de Santa Tecla
també
se deixàvem
ara hi ha un cert caos
aquí ja
se deixàvem
la cobla
de ministrés
de la ciutat
que els darrers anys
precisament
va davant
del tabernacle
del braç
de Santa Tecla
i ara
mentrestant
que no hi ha pressa
pel que es veu
el pilar
dels castells
de Sant Pere i Sant Pau
doncs i la colla
de Sant Pere i Sant Pau
que finalment avui
no ha pogut fer
el 4 d'avui
com portaven
les seves
les seves previsions
de cada diada
i que ara fan
aquest pilar
un pla de 4 aquí
al pla de la Seu
un pla de Seu
que veiem ara
sí
tapait
si no és
no en la part central
davant matis
de la catedral
i ple de gent
també per la zona
d'aquí uns minuts
no serà res
això
ara està light
jo diria que
mentre no
acabin
emportant
la mòbil
d'Aragona Ràdio
a casa
vols ells
espitjant
tenim la mòbil
aquí baix
jo crec que pot
ara tenim la banda
d'unió musical
aquí baix
davant de casa
de els ells
i davant d'ells
totes les milícies
que ara mateix
ara és molt caòtic
això
te'n fixas
aquí
hi ha un liu
és a dir
bueno és aquell moment
és a dir
jo diria que el tap
s'allabaix a les coques
sí
sí
que és allà
i en diferència
ja més públic
amb tots els castellers
de les quatre colles
els mossens
que ja tenen una mica
de pressa
per sortir
els cossos aquests
així
de la Guàrdia Urbana
amb els plomalls
els massers
les milícies
les milícies
la banda
per aquí
és una mica
ara
això
si no
si no ho posa
si no saps com va
no ho sabríem explicar
ja se sent l'olor
també
aquesta característica
de l'encens
aquest és el moment
en què realment
quan ja sentim
l'olor d'encens
des d'aquí
a casa Valcells
ja no hi ha dubte
que el braç
està a punt de sortir
és a dir
és un dels elements
que juntament
segurament amb la pòlvora
de l'infern
dels diables
del drac
del bou
de la víbria
la pòlvora també
de les armes
del Serrallonga
doncs ens dona
una sensació
doncs concreta
d'un tram
de la festa
de la processó
que és
que ens arriba
doncs
la patrona
amb la seva reliqui
i hem de pensar
que ara mateix
la catedral
deu estar plena
de gent
és a dir
que totes aquestes persones
que són dins
de la catedral
ara se suposa
que sortiran fora
hi ha gent que no
hi ha gent que s'hi queda
perquè un dels moments
bonics també
és veure el braç
des de dins
i hi ha un tipus
de públic
també per aquest acte
des de dins
és bonic
fins i tot musicalment
perquè quan torna
el braç
quan entra
a fora
hi ha aquest batibull
aquesta sinfonia
de sons
de gralles
de bandes
de coets
de carretilles
tot plegat
i a dins
s'empalma ja
amb la rebuda
que fa
l'orga
que sonarà
a més a més
extraordinari
i
si no m'equivoco
i no ha canviat res
normalment
entra en el cant
de gojos
també
que és un dels moments
bonics
bé
cants n'hi ha
jo crec que és un dels elements
aquesta transició
que hi ha entre la part
més profana
podríem dir
o civil
i la part més estrictament
religiosa
que es viu
a l'interior
de la catedral
una catedral
que avui
sempre llueix
les seves portes
cobertes
símptoma
de festa gran
jo crec que això
és un dels trets
que et fa veure
que realment
estàs abocada
a tota la ciutat
és a dir
veu aquestes portes
obertes de bat a bat
aquest matí
hi ha l'entrada
de la bandera
i després
doncs aquí
ara a la tarda
l'entrada
del braç
aquest matí
que heu pogut escoltar
la missa també
en directe
per Tarragona Ràdio
amb Didac Bertran
que des d'aquí
també li vam enviar
una forta abraçada
amb el Didac Bertran
que també ha estat
un any més
amb nosaltres
amb aquesta retransmissió
de la missa
i que des d'aquí
li enviem
tot l'efecte possible
curiosament
em sembla que
l'arquivisme
ha demanat
ja així públicament
que la capella
de Santadec
la s'hauria de restaurar
no?
Sí, sí
és una de les notícies
també de la jornada
no?
aquí s'aprofita
a tot moment
per demanar coses
quan hi ha el micro davant
és curiós
doncs sentim
sobre ell per baix
a la passa
de les cols
ara ja
les colles castelleres
pràcticament
queden rec
una vintena
d'integrantes
castellers de Sant Pere i Sant Pau
i doncs
de seguida
acabin de desfilar
sortiran tots
però tardarà
d'arrencar
passa que de seguida
ens entrarà també
la música
de la banda
quan surti
el tabernacle
jo crec que serà
bonic
de fet
la part
la part
religiosa
sempre la marca
aquesta presència
de
la creu
que
símptoma inequívoc
que comença
la part
religiosa
de la processó
i els sirials
no?
les creus
processionals
són molt antigues
a la festa
i si en general
anem per la geografia
de Catalunya
dels països catalans
i del conjunt
de la península ibèrica
veurem
com
les creus
realment
eren un element
molt característic
de marcar una processó
no?
era el símptoma
que allò començava
ara aquí
ja veus
mira
ens queden algú
de Sant Pere i Sant Pau
però ja
els canonges
arrenquen
doncs que arrenca
d'aquesta manera
quan són pràcticament
5 minuts
que passen
a les 8 de la tarda
ara deixen
deixen passar
els castells
se n'han adonat
que hi havia
un petit grup
aquí
despistat
encara en queda
algun
no cal
córrer massa
perquè és que
s'hauran de tornar
a parar
no hi ha cap pressa
però vaja
ara en tot cas
sí que veiem
que ha sortit
la creu processional
acompanyat
un petit grup
de ferigresos
i els ministres
de la ciutat
ara surt el braç
i la banda interpreta
com marca el ritual
la marxa
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
i arran de l'enregistrament
l'any 91 del Compaq de Santa Tecla,
per part de la fonoteca de música tradicional,
els etnomusicòlegs de la Generalitat,
en Josep Cripiller i Ramon Vilà.
Precisament, enguany és el primer any
que l'etnomusicòleg Josep Cripiller
ja no està amb nosaltres,
és una persona que va traspassar al llarg d'enguany
i és una de les persones que jo penso
que amb aquell fixament del corpus musical de Santa Tecla
ens va ajudar a fer entendre fins i tot els mateixos tarragonins
algun dels valors de la nostra festa.
Aquesta és la marxa de Santa Tecla
que va facilitar el músic local,
el trompeter que podem conèixer
perquè és un dels trompeters municipals
que fa el toc de pregó del dia 21,
també el toc de pregó d'aquest matí
a les escals de la catedral, en Xavier Torné,
la va facilitar amablement
i és una peça que, com m'heu vist,
té un especial sentiment
i és una marxa processional molt bonica.
I aquí jo sí que m'agradaria enguany destacar
el fet que...
no n'hem parlat mai
i crec que val la pena...
perquè cada any que passa
aquesta peça li veig que té més gràcia.
Les marxes processionals del conjunt
de l'estat espanyol
podem dir que es van impulsar
gràcies a la presència d'un músic català
que va ser Josep Font.
Aquest músic català era un músic de la zona de Girona
que era músic de guarnició, músic militar
i es va traslladar a la ciutat de Sevilla
i allà, a la seva Setmana Santa,
sabeu que hi ha una gran tradició de processó,
però les músiques que...
estem parlant del segle XIX,
segona meitat del segle XIX,
les marxes que es tocaven
tenien un esperit excessivament fúnebre,
trist, no?
I el Josep Font...
ara, alguns andalusos en matarien,
aquesta explicació de Sevilla,
els sevillans puristes en matarien,
però és real, eh?
El Josep Font va transformar radicalment
la música de la marxa processional
perquè va començar a crear aquests sons,
com aquest que estem escoltant avui,
que tenen un ritme molt marcial,
si vols, molt de processó,
però una certa alegria, no?
És a dir, no és una marxa fúnebre.
Això per Setmana Santa encara sobta més,
perquè avui és una processó religiosa,
alegre, podem dir, processó cívica,
però, en canvi, per Setmana Santa
la gent estava com a molt entristida.
D'aquí a l'actualitat,
a Sevilla i Andalusia
hi ha hagut una gran evolució
i allò que era alegria de Josep Font,
podem dir que a vegades és un gran desborde, no?
Però, realment,
aquesta va ser una transformació importantíssima
de la música processional
que des de Sevilla es va expandir
al conjunt de l'Estat
perquè la ciutat de Sevilla
va tenir una gran influència
amb la marxa processional
de Setmana Santa,
però també per extensió
del conjunt de peces
de les processions patronals, no?
Les marxes funcionaven normalment
interpretades per músics militars
i la transmissió de les particeles
d'una guarnició a una altra
era molt habitual, no?
Jo crec que és una de les coses
que val la pena destacar
de la marxa processional
aquesta que escoltem avui.
L'autor és un tal J. Lesvé,
un personatge que crec
que s'haurà d'investigar, no?
Ara que comentàvem abans
això dels diferents repertori
que ja ha conservat aquí a la catedral
anterior a aquest que estem parlant ara,
però crec que val la pena
també de fer esment
d'aquesta important aportació
de Catalunya
a la transformació
de les marxes processionals
del conjunt de l'Estat espanyol
gràcies a aquest músic famós
que és Josep Font.
No m'escoltarem.
Ara hem baixat la guàrdia.
Ja passa.
Bé, ara ha sortit el tabernacle
tenim ja a punt
d'entrar al Pare Iglesias.
Les campanes
nosaltres aquí no ho sentim
en aquesta posició
però els campaners repicaran
fins que estiguin
doncs
el perdin de vista
baixant al Pare Iglesias.
Hem de tenir present
que darrere s'ha incorporat
com m'explicàvem abans
al davant i al darrere
hi ha la part religiosa
a darrere del braç
hi ha la presidència
que té el senyor arquebisbe
a continuació
s'ha incorporat
el panor de Santa Tecla
amb la milícia
jo crec que aquí
efectivament
l'única justificació
que hi hagi el panor
hi hagi la milícia allà
perquè no correspondria
amb un protocol estricte
és el fet
que és la milícia urbana
per tant
no estrictament militar
i que porta
la distinció de Santa Tecla
perquè si no
el cos militar
hauria d'anar darrere
de la banda
ciutat de Tarragona
aquesta seria
el que marcaria
els cànons del protocol
establerts
a tot arreu
és a dir
després de la milícia
hi ha les autoritats
no locals
entre elles
doncs també
els diferents cossos
de seguretat
després
la bandera
de la corporació municipal
i
la guàrdia urbana
de Gran Gala
que l'escorta
darrere de tot
doncs la banda
la unió musical
de Tarragona
que
doncs
clou la processó
amb l'Òscar Lossada
el director capdavant
doncs vestit
de rigorós negre
què passarà ara Jordi
cap on aniran
quin recorregut faran
i quan els tornem
a tenir
per aquí
doncs ara tenim
el recorregut
el 100%
pràcticament
podem dir
tots
o sigui
els grups
estan tots al carrer
però
en aquest moment
i sonen
són les aletes
les colles
com anunciem abans
aniran fent els seus pilars
a la plaça de les Cols
i
nosaltres d'aquí
no podem veure
però
algunes baixaran
el pilar caminant
d'altres faran el pilar
que és
tradició de fer allà
i
baixaran
fins
caminant
o
diguéssim
corporativament
fins a
l'alçada de la plaça
a la Font
per tirar cap al carrer
Cos del Bou
i tornar a enfilar
cap a dalt
per la part
diguéssim
de plaça del Rei
i anant a parar
pels carrers
Portella Granada
per recuperar
vindre per aquí
diguéssim
a l'alçada
del carrer
Nou del Patriarca
que
ens donarà
la nostra visió
novament
concretament
el recorregut
és
sortir a Pla de la Seu
per a Iglesias
Marceria
plaça de les Cols
Major
baixada de Misericòrdia
Cos del Bou
baixada de Pescateria
Plaça del Rei
Santana
Plaça del Fòrum
Art de Sant Bernat
Granada
Sant Antoni
Placeta de Sant Antoni
Placeta de Carles Llorac
Placeta o Carrer de la Mercè
Plaça de l'Oli
Pescateries Velles
i Nou de Patriarca
que és aquí on
enfilaran
és a dir
d'una manera o altra
aquest recorregut
també s'ha anat ampliant
a base d'anys
perquè ja no hi cabien
aquesta és la realitat
estan veient que molts
aprofiten per entrar
a la catedral
aprofiten per poder
veure la catedral
per dintre
abans era pràcticament
impossible
estava totalment
plena
i ara molts aprofiten
s'ha esponjat bastant
la gent que hi havia
tot i que encara
per la zona de Marceria
encara
perdó
de Marceria
de Pariglésia
encara està bastant
atapaït
però per aquí almenys
el plaçao s'ha esponjat
una miqueta
i n'hi ha que aprofiten
per entrar en aquests moments
a la catedral
i per poder veure
suposo que l'Orga
però també una mica
el retaule
restaurat dels Sastres
que s'inaugurava
la setmana passada
per exemple
avui també i aquest matí
hem pogut comprovar
molts siris
a la capella
de Santa Tecla
també un apunt
aquí ara farem un apunt
una mica divertit
seria
interessant
que ja que
el senyor
que he vist
m'ha demanat
que es restauri
la capella de Santa Tecla
la capella
que es va
crear el 1775
una capella
important
en què
si us fixeu
quan vosaltres pugeu
pel carrer de les Coques
hi ha una capella
que sobressurt
i que ocupa el carrer
és la capella
de Santa Tecla
fixeu-vos si va ser important
el 1775
aquesta construcció
que van modificar
el traçat urbanístic
ara en parlarem
una mica
d'aquella època
però
ho deia
perquè aquest matí
amb alguns companys
que hem anat a veure
com treuen
el braç
la relíquia
del braç
de Santa Tecla
tot el
clergat
d'on el treien?
el braç
de Santa Tecla
té la seva
seu
podem dir
a la capella
aquesta capella
de Santa Tecla
i avui
just
per començar
l'ofici
de la festa gran
el senyor
arquebisbe
l'agafa
amb els braços
i el treu
fins a la nau
de la capella
lateral
a la nau principal
i per la nau principal
es situa
a l'altar major
per la
cerimònia
de l'ofici religiós
que Terrona Ràdio
retransmès
també
darrere
entre les hores
les autoritats civils
en aquesta cerimònia
avui
curiosament
ens hem fixat
que
la manera
d'accedir
a la posició
on es custodia
el braç
de Santa Tecla
és amb una
escala metàl·lica
i hem fet allà
una mica
la broma
de dir
home
ja que després
s'ha reclamat
que s'arregli la capella
estaria bé
donar-li una mica
més d'època
és curiós
desconec
en aquest cas
si això no crec
que es faci
però
antigament
aquesta cerimònia
del trasllat
del braç
processional
en què es treia
de la capella
doncs el braç
hi ha per exemple
un text de finals
del segle XVIII
del baró de Maldà
Rafael de Mat
baró de Maldà
que era
un escriptor
que té
molts llibres
de viatges
un calaix de sastre
va vindre
per Santa Tecla
aquí a Tarragona
i descriu
com el notari
diu l'il·lustre
capítol
de la catedral
treu acte
que es treu
la relíquia
de veritat
la veritable relíquia
i torna a treure acte
que es torna a guardar
la mateixa relíquia
amb la capella
és un detall
curiós
i d'això
els companys de Reus
quan treuen el braç
el bus reliquiari
de Sant Pere
van amb tres claus
i fan una cerimònia
que és curiosa
aquí sí que potser
hauríem de copiar una mica
de recuperar aquest tema
en tot cas
ja apuntarem
algun dia
aquesta cerimònia
aprofitant
que el senyor
arquebisbe ha demanat
que s'arregli
la capella
aquesta
es pot
també
millorar
doncs mira
parlarem d'una altra capella
de la capella
del que en parlàvem
aquesta mateixa setmana
amb els amics
de la catedral
i amb el seu president
amb l'Hil·lari Alfaro
que el tenim aquí
Hil·lari, què tal?
Com va?
Molt bé
moltes gràcies
tenim aquí una vista privilegiada
volem agrair-vos un any més
que ens hàgiu sabit
aquest espai
per poder fer la retransmissió
i ara parlàvem
de restaurar capelles
també tenim un custodi
una capella
des de fa poc
que també restaurareu properament
no?
Sí, tenim en custodi
que el capítol
se l'ha donat
amb custòdia
és una custòdia compartida
la capella de Santa Magdalena
que és una capella
renascentista
que està al claustre
de la catedral
i bé
el nostre interès
és poder-la
fer lluir
com lluïa
quan la van construir
la família Amigó
i la veritat
és que
nosaltres estem contentíssims
ens falten recursos
però a poc a poc
l'anirem fent maca
Avui hem vist un moment
també d'aquells impagables
hem escoltat el cor
dels amics de la catedral
hem escoltat l'interior
la missa puntivital
també després
el tornem a escoltar
Esteu molt presents
amb aquest acte
que estem vist
ara mateix
Sí
De fet
nosaltres
és una coral
que està formada
exclusivament
per donar servei
als oficis religiosos
i donar esplendor
i què més esplendor
que el dia de Santa Tecla
i sí que
el dia de Santa Tecla
ens hi posem fort
perquè sigui molt lluït
i és en realitat
l'únic objectiu
que té aquesta coral
acompanyar a les cerimònies
i a la litúrgia religiosa
Aquest matí
l'arcabisbe
Jaume Pujol
deia que estaria bé
a restaurar la capella
de Santa Tecla
Estem d'acord, no?
Sí
la capella de Santa Tecla
és una de les
altres de les joies
que tenim aquí
que jo crec que
no es necessita
una inversió
com van fer
a la capella del Santíssim
perquè l'estat de conservació
és molt més bo
el que es necessita
és un rentat de cara
i una neteja
i això
jo penso
que no serà
una inversió
tan important
com la capella
del Santíssim
Estava pensant
que si aquestes pares
parlessin
diria moltes coses
no?
Aquestes pares
de Casa Valcells
si poguessin parlar
i explicar
què hem viscut
Doncs sí
perquè en realitat
estem a la Casa Valcells
que és el Palau
del Cambrer
el Cambrer
era una figura
del capítol
de la catedral
que en realitat
es dedicava
a les finances
així que estem
a Hicenda
en realitat
estem
a la Casa d'Hicenda
aquí
es recaudava els diners
per fer
el projecte
de la catedral
i la catedral
pràcticament
es va menjar
a la Casa Valcells
perquè la primera
intenció
que tenia
el capítol
era que quan arribés
la catedral
la façana
de la catedral
aquí
derruï
aquest edifici
on som
la Casa Valcells
per fer més
puesto
perquè es contemplés
la catedral
molt més
majestuosa
finalment
van decidir
no fer-ho
i encara continua aquí
la Casa Valcells
que a més
és una casa
que té història
a part d'aquesta
purament
d'Hicenda
de la catedral
i del capítol
té la història
que aquí
va morir
Joana Enríquez
que era
la mare
del rei
Ferran
el Catòlic
que va venir aquí
precisament
per recollir
la bulla
per poder-se
casar
amb la seva
cosina
la Isabel
de Castella
i com eren
cosins
necessitaven
una autorització
de Roma
i la va venir
a esperar aquí
aquesta casa
i aquí
la seva mare
va morir
Doncs ja veu ensenyada
història per aquí al voltant
si l'Ariol Faro
presenta els amics
de la catedral
gràcies
per obrir-nos les portes
un any més
i que duri molts anys més
això, gràcies
A la vostra disposició
Doncs són els amics
de la catedral
que tenen
en custòria
doncs com ens deien
aquesta capella
que restauraran properament
Jordi
d'on hi dóna
les històries
que hi ha aquí al darrere
al darrere i al davant
Són una mica de por
Estat tots aquí
parlessin també
no m'hi veu el que diria
Sí, els apòstols i profetes
que tenim aquí a la façana
són també
part ineludible
d'aquest moment
que viurem ara
que és aquesta entrada
al Bras de Santa Tecla
bé, ara d'aquí
d'aquí una estona molt llarga
encara
però
bé, és un dels elements
configuradors
d'aquest
d'aquest
escenari
magnífic
que és el pla de la seu
per l'entrada
al Bras de Santa Tecla
Aquí
en aquest escenari
doncs va entrar
ja l'any 1321
concretament el 17 de maig
és la relíquia
que passegem
aquesta relíquia
del Bras de Santa Tecla
que procedia
de l'orient
d'Antioquia
una relíquia
que ja va a veure
com els valls
dels gremis
sortien a rebre-la
una relíquia
que va ser possible
portar
gràcies a la intercessió
del rei català
Jaume II
que va ser possible
que va fer possible
doncs
aquest trasllat
una relíquia
que ha marcat
la història
de la ciutat de Tarragona
en tots els sentits
és a dir
fins ja
aquell acte
va ser tan espectacular
que l'entrada
que diem avui
és
el seu origen
està l'any 1321
quan entra
al Bras de Santa Tecla
per primera vegada
a Tarragona
i la nostra entada
no fa altra cosa
que reproduir
el que l'any 1321
aquell 17 de maig
ja es va reproduir
i
des d'aleshores fins ara
hem anat
continuant generació
rere generació
però de vegades
aquest acte
ni tan sol
s'anomenava com a tal
perquè els programes
eren molt maldestres
l'entrada ha tingut
diferents fases
però
des de les cròniques
de diferents segles
fins a
per exemple
les del segle XIX
en què ja són
més literàries
es parla
i s'explica
una mica
aquests moments
hi ha per exemple
descripcions
en què
la penombra
del Pla
segur
molt més grossa
que ara
la il·luminen
les hages
de la Moxiganga
als costats
de l'entrada
de la porta
i porta
de la catedral
hi ha
per exemple
històries
diguéssim
molt boniques
en com
se va construint
amb els diferents elements
aquesta rebuda
en cada època
per exemple
doncs
les salves
aquests elements
pirotècnics
que veurem
que escoltarem
i que saluden
des del protocol
més estrictament
militar
que després
va passar
al pirotècnic
amb 21 salves
que és la màxima
dignitat
que es pot fer
doncs
amb un patró
o una patrona
tot això
té un procés
de construcció
ampli
que va paral·lel
a una altra festa
que és la del corpus
s'ha de tenir en compte
aquí a Tarragona
el corpus
es celebra
molt destacadament
des de l'any
1357
quan l'arquebisbe
Sant López
de Llerbe
el va decidir
instituir
d'una manera
molt comunal
que estava passant
a la resta
de llocs
d'Europa
crec que
és important
veure aquest camí
paral·lel
que segueixen
les dues festes
el corpus
mes de primavera
i el dia
de l'equinòxi
de tardor
el dia de Santa Tecla
la festa gran
de la ciutat
una altra data
important
també seria
per exemple
el que és
l'octava
de Santa Tecla
a partir
de l'any
1359
fixeu-vos
estem parlant
del mateix segle XIV
encara
l'octava
són aquells dies
en què es precedeix
es canta
amb uns cants
que podríem dir
doncs religiosos
però
en més
tenen
popular
a Santa Tecla
l'any 1369
la processó
ja la sabem
que sortia
el 1370
per els grans
o sigui
la compatibilització
entre els estaments
civils
religiosos
i municipals
fa que hi hagi
tot un debat
entre els cònsuls
de la ciutat
els gremis
i l'arquivisbe
de l'època
Pere de Clasquerí
Pere Clasquerí
que fa
que a instàncies
de l'Ajuntament
s'estableixi
el primer protocol
de la festa
hi ha una evolució
molt contínua
que
ens porta
fins a
l'actualitat
no?
un dels detalls
d'aquella època
que tenien
certa significació
simbòlica
és que
l'Ajuntament
sortia
sempre
amb 20 siris
amb el senyal
de la ciutat
acompanyant
el braç
de Santa Tecla
és a dir
ens hem de situar
en un moment
en què
les festes
tenien
un altre tipus
de lluminària
al carrer
segurament
menys espectacular
que l'actual
i que calia
fer
tota una sèrie
d'elements
això
podríem anar
continuant
fins a l'actualitat
però
possiblement
aquest moment
de la construcció
de la capella
del 1775
també sigui
molt important
perquè realment
es va viure
un moment
no solament
a Tarragona
sinó que
per exemple
a Vilafranca
es va canviar
el patronatge
i es va buscar
Sant Fèlix
com a patró
en aquella època
ara no entrarem
en els detalls
dels anys
a Mataró
amb la festa
molt important
avui
de les santes
es canvien
el patronatge
anterior
per les santes
Juliana
i Semproniana
a Valls
el 1791
s'institueix
la devoció
de Zanal
a la Mare de Déu
de la Candela
és a dir
hi ha tot un
un procés
de transformació
del santoral
i dels patrons
d'aquella època
molt important
que el país
el 1991
doncs sentim
escoltem
xiuolet de fons
sembla que
heu estat passant
alguna cosa
a la passada
als cols
aprofitaríem
per fer
una petita
petita
petita
petita
per respirar una miqueta i de seguida tornant
i us expliquem què ha passat. Fins ara.
Repsol amb Tarragona Ràdio,
la ràdio de les festes.
Què tal? Bona nit.
Seguim en directe des del Pla de la Seu,
seguim en directe des de Casa Valcells
amb aquesta retransmissió de la professora.
Portem més de 3 hores, 3 hores pràcticament llargues,
i encara ens en queda de bona estona
amb aquesta retransmissió en directe, amb en Jordi Bertran.
Estem aparentment moltíssim sobre aquest ritual
que estem veient aquí, que estem visquent,
perquè estem visquent no només el que veiem,
el que transmetem a través dels micròfons,
que veuen els nostres sols, sinó també les emocions d'aquest dia,
emocions que seran molt especials,
sentiments també molt especials,
en el moment que viuran d'aquí més o menys 20 minuts,
aproximadament, perquè això pot ser que s'allargui una mica més,
pot ser que sigui mitja hora,
el que trigui en aquests moments que ja veiem
els elements de foc, el balla diable,
aquest balla diables que ha fet enguany 30 anys
de la seva recuperació,
que ja enfilen, ja arriben a pràcticament aquí,
estan ja trepitjant el pla de seu
i també el seu foc, que els acompanya.
Sí, amb els tratges nous,
aquests que integren el vestuari, podríem dir,
de la primera època amb el de la segona,
el tratge més vermell rosat,
estil camises de la vella dels xiquets de Valls
i pantalons verds que van portar del 84 al 93,
podem dir, va ser l'any del canvi, el 93,
amb el vestuari més blanc de la segona etapa,
que sí que ha sigut més llarga, del 93 fins l'any passat.
En tot cas, una combinació dels tratges.
Aquí comentàvem també una mica,
avui que potser les anefes de l'esquena
eren una mica més empobridas
respecte a les que havia portat els tratges
de l'Antoni Torrell,
tant del 84 com del 93.
Tenien com unes mèdules,
unes espines dorsals,
que han desaparegut una mica,
són més estilitzades.
Bé, en tot cas, la Tamara,
que és la que ha fet el disseny actual,
li ha donat una altra empremta personal
i, portant, és que hi ha aquest treball
dels artistes emergents
que s'incorporen a la festa també d'aquesta manera,
construint imageria o pintant vestuari.
El que diàvem és que,
tot i que celebren el seu 30è aniversari,
hem de recordar, ho dèiem abans,
que és una colla de centenària
i, de fet, prenen part,
en un any crec que hem pres part
ja en una de les trobades
d'aquelles centenaries de Catalunya.
Sí, el Vall de Diables de Tarragona
és dels centenaris.
Ara encena el Lucifer
i Diablesa
amb els setrots de l'Antoni Mas.
Els setrots de l'Antoni Mas,
que van ser dissenyats
en aquella primera època,
allà del 84,
inspirant-se amb els setrots,
amb el canvi d'estil dels setrots
que havia portat el Vall de Diables
de Vilanova i la Geltrú,
fins aleshores només es portava un setrot
per part del Lucifer
i el Vall de Diables de Vilanova
del principi dels anys 80
va crear aquest setrot també per la diablesa.
Aquí a Tarragona
es va seguir aquell procés
perquè Vilanova i Tarragona
efectivament són colles centenàries
amb molta trajectòria.
En el cas de Tarragona
des del 1426
amb diferents interrupcions,
segurament la més llarga
no passa dels 25 anys
fins a l'actualitat.
És a dir,
una trajectòria més que important.
L'Antoni Mas,
que recordem,
és l'opi de la sac Antoni Mas,
que és l'autor...
Sí, és molt bolifacètic.
L'autor de la Torre dels Vents.
Torre dels Vents,
la Lliga de la Ciutat,
la Ligueta també
i personatge també radiofònic.
perquè una bona llarga temporada
va ser...
Amb el Xèvia Graset,
era el ferrer del poble.
Exacte, el ferrer del poble.
L'altre dia parlàvem
amb un ferrer artesà de Salomó
i em comentava
que en tota la demarcació
potser són 3 o 4
de català i no ferro,
d'així artesanal.
Jo aquí també et voldria destacar
que precisament
els Diables no,
però l'Àliga
va ser portada molts anys
pel gremi de ferrers
que després posteriorment
eren ferrers i argenters,
després doblaria,
desdoblaria, perdó.
I, bueno,
és una mica
aquesta vinculació
dels oficis artesans.
Passejant per la Paralta de Tarragona
podem trobar
noms de calderers,
cuiraters,
escribanies,
ferrers,
tota una sèrie de carrers
que tenen aquesta vinculació
gremial, no?,
que d'una manera o altra
incorpora, doncs,
la tradició artesana i menestral
a tota la festa.
La tornada de Jordi
llueix més que la sortida, no?,
la tornada del Salament del Seguissi.
Ara ja es fosqui negre aquí
al Pla de la Seu
i, home,
llueixen més, no?,
els Salaments de Forc.
Sí, és diferent.
De fet,
ells a la sortida no peten, eh?,
d'aquí,
peten a Pariglès i,
i ara, això.
Bueno, ara aquí hi ha una carretillada
que ben bé no...
No és molt ortodoxa
perquè normalment aquí els elements
peten i es col·loquen,
però, bueno,
això, doncs,
són decisions que es prenen
en cada moment
i ara faran una carretillada,
en aquest cas,
al Vall de Diables.
Doncs ara hi ha una certa pressió
per aquí, la zona de les barres.
Mira, ja es veu, eh?
Es veu la pressió, ho veus, o no?
Sí, sí.
Sí, tothom s'està,
tothom s'està apretant cap endarrere,
s'està apretant.
Una carretilla de,
de carretilla amb tró,
normal,
que,
que clou la seva opa
per la professor
just abans
que es col·loquin aquí
al centre de la,
del Pla de la Seu.
Normalment,
bueno, no normalment,
ritualment,
els elements de foc
i tota la resta d'elements
que aniran,
arribant al Pla de la Seu,
tenen una posició específica
que marca el protocol de la ciutat.
Això que dèiem abans, no?
Que és molt important
respectar el protocol
perquè ara imaginem
que els diables,
en lloc de posar-se
on se col·locaran,
que és el mig
d'entre les bèsties de pau
i les bèsties sense foc
i les bèsties en foc,
decideixen posar-se
on van les bèsties
sense foc.
Per tant,
això molestaria
i impediria
l'entrada del braç, no?
I per tant,
s'ha d'anar molt en compte
perquè aquests protocols
estan bastant estudiats,
hi ha un treball
d'anys al darrere
i és important
respectar-lo
per part de totes les parts
implicades
de la festa, no?
Ara arriba el drac
aquí davant.
El drac
és la primera bèstia
de foc,
una de les que té
documentació més antiga,
construïda per Gabriel García
i també amb un disseny
espectacular de foc
en aquest cas,
amb aquesta combinació
de foc per la boca
amb sortidor
i carretilla giratòria
a les ales i a la cua, no?
El més pur estiu
dels dracs
dels dracs més clàssics, no?
Tot i que aquest és un drac
de llargues dimensions.
Segurament,
estem molt acostumats
a veure aquest drac
en les seves mides
però realment
és un drac molt gran,
molt gran
i amb aquesta cua
tan espectacular
que té, no?
Que és una mica
el que ens marca
en el drac
jo diria
una de les posicions clau, no?
És a dir, la cua, no?
La cua sempre
l'aixequen, no?
I ens avisa
que ens pot picar
una mica com l'escorpir, no?
Fixeu-vos si esteu
a prop d'algun d'aquests timbalers
que estan acompanyant
el salament del seguissí.
Fixeu-vos en les seves mans.
Però que porten
l'esperadrat
però que malgrat tot
alguns avui
s'emportaran més
en el bullofa, eh?
Sí, sí.
De picar el timbal.
I ara tenim el bou,
que també és un dels característics
dels elements de foc.
No és l'infer, en aquest cas,
és la representació
del bou
de l'establia
que la història
va transformar
en un bou
més ferotge.
Però no...
Al principi no ho era
pas un animal
ferotge.
També documentat
en el segle XV
amb aquest...
Un dels animals
molt estimats
també per la canalla
amb aquesta mitja lluna
a les banyes,
no?
que porta
i en aquest cas
amb una encesa
de banyes
i boca
de sortidor,
no?
Cap a dalt.
Fixa't també
la gràcia dels portants
i dels encenedors
perquè en aquest cas
donat com està
el pla de Tapaït
l'encesa
ha estat vertical
cap a dalt
per intentar
conviure
amb aquesta gran germació
que tenim aquí
al pla de la Seuia
en aquest moment
i que de fet
encara dona de si
perquè veureu
com la gent
s'anirà apretant
cap a aquí
Casa Valseix
i cap a totes les façanes,
no?
Per cert,
si esteu en aquests moments
escoltant des del pla de la Seu
mireu cap a dalt
cap a Casa Valseix
cap a d'altres extrem
d'on som nosaltres
i veureu fotògrafs japonesos
que estan convidats
han vingut en guany
a la festa
convidats
pel Patrona Municipal
de Turisme.
Hi ha fotògrafs japonesos
també
explicava
en algun redactor
d'algun diari nord-americà
i que estan en aquests moments
aquí al balcó
també de Casa Valseix
fent les fotografies.
Mira com enfoquen
aquests fotògrafs japonesos
que estan
immortalitzant-te en aquest moment.
Entrada ara de la Víbria
aquest element heràldic
de la festa.
Aquí també farem un apunt
ara.
La Víbria
és una peça
que va sortir
en les coronacions reials
de finals del XIV
i del segle XV
en diferents reis catalans
importants, no?
Que
la portaven també
amb el seu
amb la seva heràldica pròpia
amb l'escut d'armes
i fins i tot
amb el seu barret
característic.
Aquí també
haurem d'analitzar
jo crec que serà un dels temes
candents
de l'any que ve
el fet que hi hagi
alguns elements
que no se'ls deix
participar a la festa, no?
Jo crec que
gent que
amb paciència
ho han demanat
en diferents moments
no em referiré
a la baixada
de la nit del XXI
en què la polèmica
va esclatar
doncs amb el tema
de l'agrupació
o xargrossos
o per exemple
els embarassats
són colles importants
170 sopars
va servir la colla
embarassats
a cronistes
l'altre dia
abans de pujar cap aquí
jo penso que s'haurà
d'analitzar
amb calma
i veure si
les mesures
policials
i restrictives
d'aquests actes
són les més adequades
o cal buscar
una solució
més pactada
però també
elements tradicionals
com els diables
foc i gresca
dels barris de Ponent
o el cas del griu
d'un element
de barris de Llevant
que també estan
reivindicant
la seva espai
a la festa
i que crec
que l'organització
s'haurà de plantejar
com els introdueix
les festes
han de ser
elements d'integració
i no d'exclusió
jo crec que
el cas de la víbria
de principis dels anys 90
va ser un bon exemple
de treball
entre una associació
d'uns diables
que eren d'un barri
el Serrallo
que volien estar al Seguici
que volien estar al Correfoc
i es va trobar
la fórmula
adequada
per tant
jo crec que també
haurem de treballar aquí
doncs
tota la ciutat
perquè això
es pugui trobar
una fórmula consensuada
que crec que
tothom
d'una manera o altra
la pot trobar
no ha entrat
el Vall de Serrallonga
que no ha efectuat
descàrrega
suposo per la
situació
que hi ha
allà al pla
no sé si veurem
ara
estan formats
davant mateix
cara a cara
amb la porta
de la catedral
sí
és la seva posició habitual
ells dansen
la seva salva
des d'aquest lloc
i marquen
l'espai
entre
entre el que seria
el pas corporatiu
i la posició
dels elements
populars
aquí
el Vall de Serrallonga
és un dels valls
també que més treballa
l'altre dia
amb alguns comentaris
a premsa
ho dèiem
treballen
constantment
per mantenir
27 armes a punt
són armes de bancarques
antigues
que es fan malbé
que
a la nit
si no hi haguessin
les de recanvi
algun el dia següent
no podria sortir
per tant
hi ha tot un procés
molt interessant
d'aquest element
anomenat
el grup de valls
de sang i fetge
perquè eren
els valls
de bandolers
que durant el segle XIX
van tenir aquest pes
tan important
i que en aquest moment
solament manté
el Vall de Serrallonga
i en aquest moment
l'àliga
que arriba també
aquí al Pla de la Seu
acompanyat
diria
que és l'altre divan
sí correcte
és la banda
que l'ha acompanyat
enguany
amb el colom
a la boca
colom característic
emblema diví
emblema
de Sant Joan
evangelista
i al mateix temps
al cap
aquesta corona
contal
pròpia
de l'heràldica
de la ciutat
durant un petit
període de temps
Tarragona va tenir
un compte
que portava
aquest tipus
de corona
contal
que la corona
es caracteritza
per portar
aquest nombre
de boles
determinat
que porta
aquesta corona
i que va ser
amb el seu dia
l'any 86
prou problemàtica
perquè en aquell moment
es va oposar
radicalment
l'entitat
que va recuperar
l'àliga
el Vall de Diables
a que portés
la corona
espanyola
la corona
borbònica
que és la que
havia arribat
documentada
en les últimes
etapes
de l'àliga
perquè evidentment
des del 1714
es va imposar
tots els símbols
espanyols
l'àliga
és un element
ostracista
és a dir
amb una especial
simbologia
perquè té
molt poc a veure
amb la monarquia
espanyola
és a dir
és tot el contrari
és a dir
un símbol
que es va intentar
eliminar
des del 1714
en endavant
tot i que no van
aconseguir-ho
i de fet àligues
com les de Berga
doncs han existit
fins a l'actualitat
però sí que val la pena
de veure aquesta suma
d'elements
religiosos i cívics
que té
abans parlàvem
de la posició
de les colles de castells
l'àliga
no anava mai
en aquesta posició
l'àliga
per el seu símbol
diví
que té
com a colom
com a esperit
com a element
molt religiós
en el seu moment
doncs
anava just davant
del braç de Santa Tecla
exactament
com
encara
es manté
per exemple
avui en dia
el corpus
de la ciutat de Valls
o a les festes
de la Candela
cada 10 anys
perquè l'àliga
processona
just davant
de la Mare de Déu
de la Candela
per aquesta
vinculació religiosa
la recuperació
lògicament
va marcar uns altres ordres
els temps evolucionen
i avui en dia
ocupa aquesta posició
d'obertura
de les bèsties
sense foc
doncs mira
parlant de posició
ara mateix
la Molassa
també està buscant
la seva posició
obrint-se parts
entre la gent
que ja estan prou
atapeïts
si fos una manifestació
parlaríem de més de 5 persones
per metro quadrat
és a dir
que són moltes
i també
l'hauríem de prohibir
l'hauríem de prohibir
no
fixa't
és que ara
per aquí darrere
hi ha espai
però per allà al mig
no es poden moure gaire
i la Molassa
que es col·loca
just aquí
on som nosaltres
sota mateix
de Casa Vols
i que també entrarà
i es col·locarà
al seu lloc
com ho farà també
la Cucafera
que l'he perdut de vista
està per allà
i l'he perdut de vista
no sé si ja s'ha de col·locar
la Cucafera
haurà hagut d'entrar
ja
sí perquè vell jo allà
sí sí
bueno ara aquí entra ja tothom
una mica
com toca
a marxa ja àgil
perquè si no
patirem
per l'horari
de fet això està previst
a un quart
veurem com anem d'horari
de fet la Molassa
li tocaria
amb aquesta comparativa
diacrònica
que estem fent
li tocaria anar
amb la banda del foc
perquè la Molassa
en tirava de foc
era una peça
que representava
la part negativa
de l'entremés de Berlem
se menjava la palla
del nen Jesús
a l'establia
era molt dolenta
i això va fer
que li posessin
el foc
com mantenen encara
les Molasses
o Guites
de la Patum de Berga
les Mules Guites
i és molt característic
aquesta posició
diguéssim
amb els dolents
aquí a Tarragona
va desaparèixer
igual que a altres ciutats
com a Reus
però per exemple
a Reus
encara es pot mantenir
es pot veure
en la peça antiga
l'estructura de coll
extensible
que permetia
fer el mateix joc
que es fa
a les Guites
de la Patum
que és estirar el coll
això
en un determinat
es va bloquejar
i es va tendir
aquesta evolució
més estilitzada
més naturalista
podríem dir
d'aquestes Molasses
doncs la Molassa
que es menjarà
potser és la Barra
perquè està molt a prop
de la Barra
d'aquí baix
del Pla de la Seu
i que bé
doncs ja
poc espai queda
eh
poc espai queda
per omplir
com el que omplirà
ara mateix
la banda de Cardona
que entren també
i que podrem escoltar
a veure si podem escoltar
aquesta banda de Cardona
que també fa una entrada
més a més
amb un ball molt característic
d'aquí a la passa
del Pla de la Seu
acompanyant el Lleó
i el Lleó
efectivament
com a peça coronada
es col·loca
aquí
amb la posició frontal
en la part
de no foc
i
en la zona
si fixeu
doncs
més propera
a la catedral
és a dir
està en aquesta
posició preeminent
el Lleó
és un dels elements
més propis
de la ciutat
perquè
entre els
molts martiris
que va partir
Santa Tecla
hi ha
les feres
dels lleons
per això
moltes vegades
es representa
amb una lleon
als peus
de fet
no coneixem
la figura del Lleó
amb la morfologia
que veiem ara
sinó que
està incorporat
en una cosa
que forma part
del passat
en el segle XV
a Tarragona
hi havia
les roques
o carros triomfals
que encara es poden veure
a la festa
del corpus
a la ciutat de València
que eren una mena
de passos
de Setmana Santa
però estirats
per cavalls
en alguns casos
portats a ombros
però majoritàriament
estirats per cavalls
que representaven
diferents passatges
un dels passatges
o una de les roques
característiques
era la roca
de Santa Tecla
amb diferents lleons
representant aquest martiri
sembla que és la vinculació
més clara
amb el nostre lleó actual
tot i que també
lleó
en diferents poblacions
ha estat assignat
a altres sants
doncs ja veuen
si anaprendrem avui
de coses
amb el Jordi Bertran
és un llibre obert
però no és que sigui un llibre obert
és que n'ha escrit
uns quants de llibres
i també
això també es nota
i aquest pòsit
aquest mestratge
que avui ens està oferint
aquí a través del micrófon
de Tarragona Ràdio
en un acte
que està pràcticament
a la recta final
tot i que encara
ens queda viure
la part més emotiva
més sentiment
més sentiment
és un moment
també que m'ho recorden
altres anys
persones que ja no hi són
és un moment
molt especial també
perquè és que viuen
de forma intensa
la festa
en aquest moment
es posicionen
els gegants
els negritos
els gegants
mirant la façana
els elements masculins
sempre a la banda
esquerra
els femenins
a la dreta
i aquí a Tarragona
els gegants
a diferència d'altres llocs
quan entra el braç
suposo per allò atapaït
que està
no ballen
tenen aquesta posició
hieràtica
tranquil·la
que potser caldria
també reflexionar
si no es podria
també recuperar
la reverència
que és un dels elements
característics dels gegants
aquí a Tarragona
de salutació
que es podia fer
d'una manera fàcil
aixecant
senzillament
fer un petit moviment
de fet
el moviment
el lloc és prou complex
i suposo que això
va fer que no ho ha determinat
fa moltes dècades
ja això
quedés fossilitzat
d'aquesta manera
en tot cas
dir que el nostre
gegant Moro
llueix
és un dels elements
que també llueix
les armes de la ciutat
aquest escut d'armes
i després també
la peça característica
de l'espasa
en forma
a la cintura
igual que el gegant vell
són dos elements comuns
aquesta espasa
les gegantes
són més
laig
sempre són més amables
amb aquests rams
de flors
més característiques
o amb el lloro
de la negrita
una de les coses
a tenir present
també potser
en el cas dels negritos
explicar que
el primer
el negritos
va incorporar sol
a la festa
el 1856
rememorant un antic
gegant negre
que sempre havia sortit
amb els gegants
gremials
els fusters
portaven els gegants
i a la guerra
del francès
van desaparèixer
i quan ja
l'Ajuntament
havia recuperat
els gegants vells
actualment
del cos del bou
va semblar oportú
al cap d'uns anys
tornar a introduir
la figura del gegant negre
aquest gegant negre
encara en format antic
sense
sense tratge
fins als peus
sinó
amb aquest
gegant de mig cos
se'l va incorporar sol
i en canvi
això era el 1856
i al cap de 3 anys
el 1859
doncs
no sabem ben bé
les còniques
diuen que la ciutat
volia una companya
pel gegant negrito
perquè el trobaven
trist i solitari
la veritat
també
el món de l'economia
també sembla
que va tenir
algun joc
perquè el 1857
es va fundar
Romp la Negrita
l'empresa
de gran expansió
amb moltes medalles
arreu del món
i curiosament
la primera iconografia
del Romp de la Negrita
coincideix amb el vestit antic
que portava
la geganta negrita
de Tarragona
que era
en lloc de ratlles
vermelles i blanques
en ratlles blaves
i blanques
aquí feia
Jordi
en aquella época
aquí feia les cròniques
que explicava
aquí posava sobre
escrit tot això
que estàs explicant
les informacions
són diverses
jo diria
com a resum
hi ha tres
per una banda
els secretaris
dels ajuntaments
que aixecaven actes
sobretot
doncs dels ordres
els funcionaris
que pagaven
les despeses
dels músics
o que pagaven
els gremis
que portaven els elements
això és tot un corpus
d'informació
el segon corpus
important
són
la premsa
la informació
de premsa
del segle XIX
a Tarragona
és molt important
i ens ha permès
saber moltes coses
de Santa Tecla
i també
d'altres celebracions
i finalment
els escriptors
els escriptors
Tarragona va tenir
com altres ciutats
aquesta zona
vam tenir
la sort
de tenir
el Josep Pini Soler
que va fer
una descripció
extraordinària
d'aquest moment
que estem vivint
també
dels pilars
que pugen i baixant
les escales
els detalls
pormenoritzats
de tota la festa
del 22 i 23
a Tarragona
també del 24
ja en menor grau
menor escala
i també altra gent
per exemple
un personatge
molt curiós
Francesc Palai-Briz
un escriptor
considerat menor
però que té
una novel·la
una narració en vers
que es diu
La masia dels amors
que ens explica
extraordinàriament
aquest moment
que estem aquí vivint
i també tots els dies
de Santa Tecla
els dies centrals
22 i 23
altres escriptors
de poblacions properes
ens han servit
per reinterpretar
perquè feien comparacions
per exemple
el Narcís Uller
de Valls
el Vilaniu
la novel·la
per excel·lència
de la ciutat de Valls
ens explica coses
dels castellers
dels xiquets de Valls
que eren els que venien
aquí a Tarragona
com funcionaven
en aquella època
segona meitat
del segle XIX
un home del cuver
Josep Alader
nou pseudònim
realment és diacosme Vidal
té també grans descripcions
del camp de Tarragona
de manera genèrica
que parla
de quins eren els elements
característics
hi ha tota una sèrie
de personatges
que ens van
descriure
també
més
amb detalls
però més literàriament
la festa
tota aquesta informació
després s'ha de processar
s'ha de
s'ha de recopilar
s'ha d'interpretar
a vegades
no tan bé
sí perquè hi ha dades
que a vegades
les acabes d'entendre
al cap de 30 anys
vull dir
jo
algunes coses
de la novel·la
dels Garrigues
fa 30 anys
que les llegeixo
i jo me n'adono
compte d'això
quan prepares una xerrada
al cap de 30 anys
o per fer una retransmissió
de la ràdio
dius
nostre si aquest detall
no l'havíem vist
vull que a vegades
passen aquestes coses
però vaja
en tot cas
ara estem veient
ja
no
els valls
ja no arriben
a casa Valcells
se col·loquen
en el tram
que
seria més proper
al carrer nou
del Patriarca
i veiem com a dreta
i esquerra
doncs tot el conjunt
de valls
que integren
aquests valls blancs
podem dir
que són
els elements
que tenen
un fons blanc
és l'antic
calçotet blanc
que
diguéssim
que era la base
del vestuari
no solament
dels seguissis
sinó també
dels castells
antigament els castellers
no anaven uniformats
el pantaló blanc
és l'hereu
de l'antic
calçotet llarg
i realment
és una indumentària
molt simple
amb algunes excepcions
com pot ser el cas
de la Moxiganga
que manté
aquest barret
florejat
aquí Tarragona
es va recuperar
la Moxiganga
perquè es va descobrir
que realment
hi havia
algunes poblacions
que tenien
algunes flors
i no s'acaba d'interpretar
i realment
és que la crisi
d'altres èpoques
va fer
que les flors
de veritat
es convertissin
en flors de roba
i molt escaducerament
mentre que en d'altres
poblacions
dances
de tipus religiós
havien mantingut
tot el barret
en flors
i per això
es va recuperar
d'aquesta manera
la cocafera
abans que em preguntava
Josep
està col·locada
a la façana
de la catedral
perquè no entra
aquí davant
van tres peces
de bèsties
de sense foc
i tres en foc
i la cocafera
es col·loca
per les seves dimensions
tocant
a una de les portes
laterals
de la catedral
és aquesta posició
també molt característica
que sempre han anat copant
des que es va recuperar
ara veiem també
el ball de Valencians
que els veiem
enfilar
amb aquests
pilars de dos
les torres
aquest és un dels elements
característics
que té
aquí a Tarragona
abans parlàvem
del mestre Ramon Bonet
el mestre
que va
compilar
aquestes peces
aquestes tonades
i precisament
aquesta tonada
de les torres
es va recuperar
amb aquestes partitures
i s'ha convertit
en el ball de Valencians
de Tarragona
amb la música
del ball de Valencians
no és el mateix
títol
perquè
el mestre Ramon Bonet
va posar el títol
les torres
però
és característica
que avui en dia
tothom coneix
aquesta figura
i aquesta tonada
com
la peça característica
del ball de Valencians
de Tarragona
quan es parla
quan es parla
de castells
aquí també
hi havia
la torre
en lloc del dos
no això
és a Vilafranca
a Tarragona
la documentació
inicial de castells
parlem de la dècada
dels 40
del segle XIX
parla
dels dos pilans
d'avui
és a dir
es queda molt clar
que aquí
es fa el dos d'avui
no la torre d'avui
en canvi
al Penedès
en principi
al voltant de Vilafranca
s'utilitza
aquesta estructura
de la torre
és a dir
aquí sí que
hi té més a veure
la tradició
que s'ha anat
configurant cada lloc
però
aquí al Tarragona
i a tota aquesta zona
del camp
es parla sempre
de l'agregació
de pilans
per construir
el castell
és a dir
una suma de pilans
que van sumant
per fer
aquest castell
de diversos pilans
per això era molt habitual
parlar dels 3 pilans
de nou
dels 4 pilans
de nou
dels 5 pilans
de nou
i quan la gent
que hi havia més construccions
moltes vegades
ara que parlàvem
de Pines Soler
Pines Soler
diu
en feien de 5
de 6
de 7
de 8
de 9
i la gent
aquest senyor
fantasejava
i en canvi
posteriorment
es va trobar
una documentació
del segle XIX
en què
es parla dels castells
de nou
de base
com s'ha pogut veure
recuperar
i que siguin castells
de gama X
dels nou
de 8
és a dir
això clar
hi havia moments
que semblava impossible
però la realitat
ens està sorprenent
o quan m'ho ha terminat
la gent
és impossible
fer un pilar
de 8
i la realitat
ens ha demostrat
que sí
que aquelles descripcions
considerades romàntiques
del segle XIX
de tots aquests
escriptors
tenen una fonamentada
base real
les colles castells
es col·loquen també
en els seus jocs
respectius
les 4 colles castelleres
perquè també faran
els seus pilars
en Montpunt
arribi a obres
hi ha la base
diguéssim
central
de la pinya
que en aquest cas
veiem Serrallo
i Sant Pere i Sant Pau
que com són les últimes
tenen molts problemes
per entrar
ja destaquen aquí
un grup específic
en la zona d'aquí davant
però bueno
jo crec que ells fan
tot el possible
per entrar tots
com sempre
aquí encara haurà
d'haver moviment
de masses
retornant una mica
a l'entrada
com a tal
com a l'espectacle
que veurem ara
perquè ara hem parlat
molt de la part
del seguici
la part dels castells
però hi ha un moment
que es van afegir
molts més elements
avui veurem
la part aèria
esperem que surti bé
a diferència de Sant Magí
que tingui la seqüència
que toca
això de la incorporació
pirotècnica
sí
ara que tu parlaves
de la torre
la primera població
que la documenta
amb pirotècnia
d'espectacle aèris
Vilafranca del Penedès
a l'entrada de Sant Fèlix
hi ha una progressiva construcció
de l'element pirotècnic
al voltant
de l'entrada
dels valls
i dels castellers
perquè
diguéssim
cada moment
va agafant més
cada festa
va agafant més importància
aquest aspecte pirotècnic
que s'afegeix
a l'aspecte
de les campanes
a l'aspecte
del seguix
i a l'aspecte
dels castellers
doncs veurem també
una autèntica espantada
de coloms
quan s'ensenya
aquesta pirotècnia
que també ho veiem
cada any
sí
jo aquí cada any
també sempre dic
que és una llàstima
que s'hagi perdut
el sostre de foc
que moltes imatges
promocionals
de l'Ajuntament
s'utilitza
com a imatge
característica
presa des d'aquí
i que cobria
bona part del pla de la seu
amb un tipus de sortidor
que se'n diu
de foc fred
que no crema
i que generava
doncs una expectació
també molt bonica
les fotos
però també
les sensacions
crec que eren encara
més maques
ja veiem
les atxes
de la Moxiganga
entrant
a Pla de la Seu
la qual cosa
vol dir
que només quedarà
per entrar
les colles castellers
que no és poca cosa
doncs no
perquè és una bona
colla
s'ha de ser la redundància
i s'han de col·locar
en segon lloc
com pràcticament
col·locar-hi algú
ja és feina complicada
en aquests moments
aquí
a Pla de la Seu
perquè segurament
la plaça de les Cols
que era on també hi havia
força ambient
ara
anant pujant cap aquí dalt
i també tota la gent
que segueix
el recorregut
que va seguint-lo
i que també s'acosten cap aquí
i es veu
la part final
a la zona de les Cols
que ja veiem
que cada cop
també va pujar més gent
i doncs bé
s'hauran d'anar
atapaïnt aquí
al final
nosaltres
a casa de els ells
perquè puguin tenir
cabuda
tots plegats
de fet
aquesta
arribada
de les
pinyes
de xiquets
del Serrallo
de Sant Pré
i Sant Pau
jo penso que ha estat
molt encertada
no recordo
que altres anys
s'hagués fet
em sembla
que són
les dues colles
que tenen més problemes
per muntar
i realment
ha facilitat
molt
o pot facilitar
molt
el desenvolupament
de la part
de darrere
entre els elements
que també veurem
en l'entrada
és el llançament
de l'oripell
l'oripell
és un element
introduït
a Tarragona
de manera
relativament recent
podem dir
que es va introduir
en els anys
90
és aquest
or
es diu
en forma de pell
perquè cau
amb laminetes
per entendre'ns
això és una paraula
que val la pena
reivindicar
perquè a vegades
la gent
diu
tira en confeti
no, no
això és que
aquí no tirem confeti
aquí tirem
l'oripell
i l'oripell
és un element
molt vinculat
a tot allò
que siguin
doncs
els moments
de màxim
èxtasi
en una festa
possiblement
l'oripell
més conegut
sigui el de la festa
de la Mare de Déu
d'Elx
que està declarada
Patrimoni Material
de la Humanitat
per l'UNESCO
va ser la primera festa
a declarar
Patrimoni Material
de l'UNESCO
a l'estat espanyol
i
aquest
aquest oripell
d'Elx
estira també
en el moment
de sènit
de la festa
és a dir
quan s'obre el cel
i comencen a caure
aquest or
que d'una manera o altra
guarneix també
el moment
si fa una miqueta
de brisa
davantet
això s'estend molt
pel pla
de la seu
i de fet
una de les imatges
també boniques
després per les càmeres
aquesta
i algun altre
que també
és interessant
és veure
com la gent
agafa petits retalls
d'or i pell
i se'ls guarda
és una mica
com un petit
tresor
de la festa
i aquí els guarda
d'un any per l'altre
d'aquests petits
or i pell
el primer dia
hi ha un altre element
també
el primer dia
de la festa
el 14
que es tira
a la tronada
que és l'Aleluia
l'Aleluia
són uns paperets
que posa
visca Santa Tecla
i això també
és una cosa
recuperada
dels anys 90
de l'ofici pirotècnic
que és d'aquelles coses
que no val diners
sinó que són detalls
que donen
sentit a la festa
i que també
potser
diria encara
que hi ha més gent
que agafa aquest paperet
de visca Santa Tecla
que a l'Oripell
però és curiós
des d'on el tiren
l'Oripell
a veure
aquí hi ha hagut
diferents
posicions
hi ha vegades
que es tira
realment des de dalt
i hi ha vegades
que es projecta
des de baix
en canons
i es tira
dalt del braç
l'important
sempre és que
d'una manera o altra
es faci una iniciació aèria
cap a dalt
i llavors caigui
home
com més amunt
ho tires millor
però bueno
l'efecte acostuma a ser
igual de bonic
durant molts anys
s'ha tirat
gràcies a la col·laboració
del capítol de la catedral
des del mateix
mateixa façana
de dalt
depèn una mica
de qui ho faci
la maniobra
normalment aquí hi ha
el Gilbert Trilles
que és un dels que
acostuma a fer això
que
jo els últims anys
veig més que es dispara
des de baix
amb uns canons
d'aquesta projecció
que són ara
per entendre's
tenen bastanta
pujada
i després permet
que caïa igual
doncs
serveix amb el col·laboració
que estan també entrant
aquí al pla de la seu
els xiques de Tarragona
que estan entrant
i també doncs
fent-se un forat
literalment
al mig del pla
perquè
bé
veient que el primer
cal davant
amb el timbal en l'aire
perquè si no
el seu porter es baix
no podria passar
pràcticament
de l'utapa
i que estan en aquests moments
al pla de la seu
tothom doncs
que vol seguir
aquest acte
que no se'l vol perdre
i que el vol veure
doncs
del més a prop possible
que pràcticament
doncs ja veurem
que de seguida
amb un punt
d'entrada els xiquets
bé, falta la jove encara
no?
si no vaig ser
jo crec que els serradors
a per Sant Pau
entraran per darrere
aquí tenen la base
del pilar
però jo crec que ells
entraran
vaja
veurem
si no se n'ha apagat
els serials
de la creu processional
veurem
encara que falta
una estona llarga
aquí
de moment
només veiem caps
de les colles castelleres
que bé
intenten entrar
com poden
però vaja
que també
ningú es vol perdre
aquesta
abans ho parlava
una mica
que les colles
van a celebrar
la diada
la processó
és el moment
de celebració
de la diada
hagi anat millor
pitjor
però el que està clar
és que aquesta
Santa Tegla
doncs
home
amb dues colles
de nivell de nou
crec que
també
hi ha
molt a celebrar
i per tant
cadascú
també
la resta de colles
avui no
no tothom
ha reixit
amb els intents
que volia
però
en general
s'ha vist
una certa satisfacció
i demà
queden els pilars
però les colles
tenen aquest paper
de
ells volen ser-hi aquí
és un moment
també molt estimat
al matí
també venen
a fer els pilars
a l'entrada
de la senyera
i jo crec que
és important
també
que es vegi
aquesta capacitat
de mobilització
que tenen
aquestes entitats
doncs el que demanen ara
són el que demanen pas
per poder
col·locar-se
també cap aquí
cap a tocar de Casabalcell
demanen pas
demanen a la gent
que està
doncs
el públic
en definitiva
que es facin enrere
per poder
doncs
omplir
fer un forat
en primer lloc
i omplir-lo
perquè la cua
del xiquetxe
arriba doncs
pràcticament
al carrer de les coques
és a dir
que hi ha una bona
colla de xiquetxe
aquí entrant
sí
bueno
ja ve la jove
per allà al mig
d'acord
sí
entre les dues
entre les dues
entre les dues colles
ocupen tot aquest
rí erol
no
de
bueno
és que clar
no
i falta encara
un forador central
per on han d'entrar
les autoritats
per on han d'entrar
tot el
el que encara queda
doncs
per arribar doncs
aquí
al pla de la seu
sí
sí
és una de les coses
que cada any
és màgica
no sé com això
no sé si la catedral
decideix encongir-se
o què passa
però en aquest moment
sembla bastant impossible
no
les cròniques
i de fet
les imatges
la primera imatge
que tenim potser
d'una processó
de Tarragona
fotogràfica
és d'una litografia
del 1890
tot i que segurament
la imatge és una mica anterior
i es veu
hi ha una època de davallada
de la part
de Santa Tecla
perquè
estem en un moment
en què els castells
per exemple
ja han iniciat
la seva decadència
a finals del segle XIX
ja no es fan castells de nou
ni a Tarragona
ni en cap altre lloc
les escales de la catedral
en la processó
encara estan
plenes a vessar
no sabem
no sabem si xiulaven o no
això no ho sabem
però el cert
és que
és molt espectacular
aquesta imatge
i ens explica una mica
allò que també
el Pini Soler
o Palai Brits
aquests escriptors
ens diuen
el dia de Santa Tecla
tothom
de la ciutat i de fora
fa cap
a la part antiga
i sobretot
fa cap
a la processó
i fins i tot
intenta fer-se un lloc
on sigui
per veure
aquests moments
jo crec que
és una prova manifesta
d'aquest moment
tan especial
en què s'ajunta
doncs això
l'estament
d'espectadors
dels ciutadans
que no formen part
de cap entitat
de les festives
els castellers
el seguici
la part religiosa
la part civil
de les autoritats
fins i tot
la part militar
la música
aquí hi haurà
ara uns sons
increïbles
que es barrejaran
instruments
de l'edat mitjana
representants
de la catedral
com el Fabiol
i el Tamborí
amb bandes
de metall
del segle XIX
hi haurà
una confusió
una sinfonia
de sons
espectacular
alhora
que crec que és
d'allò
que fa vibrar
molt
a més
amb coses
espectaculars
és a dir
com que
aquí es pugui ballar
la gent es balla
però és que
encara
abans parlant
s'haurà de fer forat
és que les bèsties
encendran
és que
al mig del foc
al costat del foc
tindrem
segurament
la Moixicama
fent la pietat
és a dir
hi ha aquesta suma
de contrastos
d'èpoques
els castellers
amb el Vall
de Valencians
tot això
que suma
fins i tot
la història
de la ciutat
en un moment
i la resumeix
segurament
estem davant
en aquesta època
democràtica
davant
d'un dels moments
en què més elements
de la festa
hi ha hagut
tot i que
hi ha cròniques
antigues
que parlen de festes
que van tenir
un caràcter extraordinari
en què pràcticament
van arribar
a tenir 70 valls
precisament
l'arribada
del Vall
de l'Ancians
aquí a Tarragona
és en una d'aquestes
festes extraordinàries
que suposem
que van tenir
més pressupost
i van convidar
un vall
del Regne de València
que diuen les cròniques
que feia una campana
era a finals del segle XVII
i poc a poc
anem veient
com a partir de les hores
van augmentant
les notícies
de danses
que fan torretes
amb la qual cosa
és molt probable
que hi hagi
també
aquesta vinculació
entre les festes especials
i l'evolució
de la mateixa Santa Teca
i aquesta és
la vivència
de la festa
l'emoció de la festa
que estem explicant
en directe
per Tarragona Ràdio
hi ha més de dues hores
de retransmissió
i que
de fet
veurem un moment
culminant
d'aquí a poca estona
si tot va com està previst
o s'ho podrem també explicar
en directe
per aquest micrófono
de Tarragona Ràdio
abans t'ho volia preguntar Jordi
per què es proveix
la decadència
dels castells
per què passa?
Bueno
hi ha una suma
de coses importants
en el cas de Tarragona
hi ha una
que és cap dalt
que és
que l'Ajuntament
gira l'esquena
als castellers
o sigui
l'any 1883
s'inaugura
la plaça de Toros
de Tarragona
i les subvencions
que es donaven
a les colles castelleres
en aquell cas
dels xiquets de Valls
ajudats pels tarragonins
se'n van els toros
aquesta és una de les realitats
veiem al fons
els sirials
acompanyant la creu processional
és a dir
se'n comença a apropar
ja la part
del braç de Santa Tecla
aquí encara tot tardaran
és un element clau
aquesta girada
a l'esquena
de l'Ajuntament de Tarragona
que aposta
per un altre model
de festa
molt bèstia
i sumat a això
hi ha elements
que són supralocals
per exemple
la important crisi
de la filoxera
la barema
se'n va avall
hi ha aquesta plaga
que ve del França
i que acaba
arrasant
una de les parts
de l'economia
més important
al mateix temps
hi ha un desplaçament
importantíssim
de gent
del Camp de Tarragona
i del Penedès
cap a Barcelona
que és una metròpoli
en expansió
tot un procés
d'industrialització
molt gran
que es trasllada
cap allà
en aquesta ciutat
i després encara
trobaríem
altres temes
segurament
que van per a l'esco
per exemple
la gent
vol un tipus
d'activitat
més moderna
en el cas de Tarragona
crec recordar
que la teia
de Santa Tecla
petita
ho parlàvem
s'arriba
a desaparèixer
el caràcter
festiu
de la diada
de Santa Tecla
i llavors
hem d'esperar
encara uns anys
perquè es recuperi
aquest caràcter
festiu
de la diada
de Santa Tecla
concretament
aquí hauríem de tenir
molt present
que si no hagués estat
per aquesta vinculació
i per aquest interès
d'un equip
de l'Ajuntament
de Tarragona
de principis
del segle XX
concretament
de l'any 1917
després
després d'haver estat
des de l'11
fins als 16
sense Santa Tecla
no s'hauria aconseguit
novament recuperar
aquest caràcter festiu
en aquella època
va haver
fins i tot
jo penso una bona conjunció
entre l'equip polític
i amb alguns tècnics
importants
de l'època
que després van escriure
llibres i tal
i que van ser fonamentals
perquè això es recuperés
el braç
entra
el pla
de fet
haurà de ser
la primera salva
de Pirutècnia
la que marqui
que realment
està dins del pla
aquí hi ha molt de lío
encara
com us fixeu
perquè
les colles
encara
estan ocupant
part de l'entrada
però bueno
jo crec que es faran
com sempre
l'espai necessari
per poder-ho
els xiquets del Serrallu
Sant Prés
Sant Pau
i els xiquets
i la jove
paren els segons
això síntoma inequívoc
ara hauran de col·locar-se
i esperar
de no pujar al Pilar
molt aviat
perquè realment
tardaran
a entrar
aquest braç
de Santa Tecla
té un trosset
de recorregut
han d'esperar
fins que sigui dins
és que realment
el Pilar
si el munten
ara
amb el recorregut
que hi ha
han d'estar
molta estona
de peu
jo crec que
s'han d'esperar
una miqueta
quan el braç
entri
més cap aquí
veig que fan
pilar de 5
els de Sant Pau
pilar de 5
pilar de 4
del Serrallu
jo el que no sento
és de moment
les salves
doncs és el que
diu el Jordi
aquest amalgama
de sons
que ara podrem
escoltar aquí
al Pla de la Seu
aquesta barreja
d'instruments
tradicionals
instruments
moderns
instruments antics
instruments religiosos
que escoltarem
tots barrejats
en aquest moment
està el braç
ja dins
del Pla de la Seu
parat
davant de la
de la figura
de la Moxiganga
que veiem
d'esquit llevi
nosaltres
amb les atges
que en principi
acostuma a ser
allà la Pietat
la figura
que es fa
i el braç
s'ha aturat
novament
de dificultat
d'entrar
no sé si
fixeu
però
jo crec que
hi ha un lío
important aquí
a l'entrada
que no sé
si ara
aconseguiran
amb els serials
i la creu
entrar
més cap a dins
el baile
de Valencians
muntat
primera salva
de Serrallonga
i els que
torreta
torreta
per Valencians
o sigui
en aquest moment
els valls
estan saludant
ja
i ara sona
la primera salva
per dalt
salves
a baix
també
per part
del vall
de Serrallonga
torretes
del Valencians
conjuntament
ja amb l'enlairament
de pilars
que són
amb les gralles
i en principi
quan
quan el braç
estigui a la cantonada
a la cantonada
del Pla
aquí justament
a la cantonada
el foc
també encendrà
els plaços
els mòbils
també és un dels elements
que en aquest moment
les filmacions
també
que hi ha a la plaça
és un d'aquestes llumetes
que
sembla un gran pastill
això
és allò de viure una reida
a través de la càmera
que no
no
doncs aquest pila de cinc
de quatre
de cinc
pila de cinc
també de la colla jove
que ha regat en aquest moment
el braç a punt d'entrar
també aquí a Pla
una mica accelerat
ara ja
sembla que agafa el ritme
i sona per dalt
també
a banda del repic
l'espectacle pirotècnic
que segueix a les salves
d'Homenatge Santa Tecla
el braç
ja davant de la colla jove
en aquest moment
el Pilar saludant
dificultat per entrar
del braç
cosa que també li guanya
una mica
de solemnitat
a l'acte
Oripell
des de baix
en aquest cas
i foc
foc a baix
per part dels grups de foc
Trac
Diables
i Bou
i foc a aèri també
el braç parat
el braç l'han parat
perquè la gent pugui lluir
molt bé
els portants
els portants del braç
perfecte l'entrada d'avui
perquè el braç
tot i que no es pot girar
perquè és evident
que la multitud impedeix
el que sí que és important
és que es pugui retre
l'homenatge al braç
i que el braç
s'aturi
i no entri a la desesperada
jo crec que ha sigut
perfecte emparat
el lloc
clau
abans d'entrar
aquí a Miglòfonia
ja estàvem parlant amb ells
i avui hi havia
un especial sentiment
amb alguns dels portants
del braç
i crec que realment
ha sigut molt
molt molt
molt acertat
aquesta parada
doncs aplaudiments
i també celebracions
de les colles castelleres
i el fori aquí
al pla de la cel
veiem Jordi
tornar a les milícies
de Tarragona
del 1800
si sí que
entraran dintre o no
perquè és que
en teoria
haurien de venir
cap aquí
però no podran
ara
ara desplacen
una mica
les autoritats
cap a darrere
perquè
els altres anys
i bueno
ara sí que
bueno
Brugit
escoltem
escoltem
les autoritats espanyoles
Les autoritats espanyoles entran enmig de crits d'independència a la catedral.
Moment espectacular al Pla de la Seu,
en què les autoritats espanyoles estan rebudes amb aquests crits d'independència
que s'imposen per damunt de l'emparito.
Recordem totes les autoritats, perquè hi ha autoritats no només d'aquí, de Tarragona, sinó també de l'Estat.
Hi ha autoritats també a més alt rang, que diríem.
I xiulada la corporació.
Els castellers absolutament actius amb els crits d'independència, absolutament actius.
El crit ha començat a Castellers i s'ha estès a tot el Pla.
La corporació ha quedat una mica despenjada, la Corporació Municipal i les autoritats,
pel fet de la col·locació de la milícia urbana,
que ha fet que realment s'hagi quedat la part aquesta un pèl més enrere
i hagi motivat aquesta segona reacció.
Perquè normalment és impossible.
És a dir, si la Corporació Municipal i les autoritats van a darrere,
es passa del brugit directament a l'entrada i la solemnitat de dins del temple.
Com anava la milícia entre la part del braç i les autoritats,
s'ha passat d'aquests crits d'independència que no eren habituals en aquest moment.
A més, ha sigut bastant espectacular.
Recordem que és 14 milicians, no som ni un ni dos, som 14 milicians,
els que han fet aquest espai entre la Corporació i la resta de l'esfilada.
Sí, sí, ha sigut bastant...
A més, la posició des de casa de Valseix ha estat absolutament privilegiada
perquè estava entrant les autoritats de la Guàrdia Civil, Marina,
la Policia Nacional, el subdelegat del govern i els castellers.
En aquest moment acabaven de baixar els pilars, ja,
perquè el braç ja havia passat i el crit ha sigut espectacular.
S'ha començat primer amb un amparito,
però ha derivat cap als que és d'independència
en veure l'uniformitat militar.
Jo crec que això també és per reflexionar aquest moment
dels moments diferents de la Santa Decla,
m'assembla que també la plaça s'expressa en aquests moments
i realment s'ha respectat molt l'entrada del braç,
que ha sigut exquisita.
Jo crec que aquí tota la gent ha estat exquisita,
les figures del seguici, els elements de foc, els valls,
les torretes de valencians, moxiganga, els músics,
els castellers amb els seus pilars, em sembla que ha estat perfecta,
l'aturada també, però hi ha hagut aquest moment
en què quan ha acabat d'entrar la part, diguéssim, religiosa,
s'ha deixat espai perquè entrés l'autoritat espanyola
que està rebuda amb aquest crit d'independència.
Jo crec que l'explicació des d'aquí es veu molt clara
i en una altra situació segurament no s'hauria produït,
però com hi ha hagut aquest espai...
No hi hauria hagut temps, com deies, no hi ha hagut temps material.
Per cert, ara a la passa de les cols és on hi ha en aquests moments l'acció,
perquè alguns dels elements de foc han anat cap allà baix,
cap a la passa de les cols, i estan acabant de redomir aquesta jornada.
Aquesta baixada del 23 és un altre dels moments espectaculars,
també un dels moments que es va crear l'any 84,
concretament per una situació igual que la que hem viscut ara,
és a dir, l'any 84, al recuperar-se el Vall de Diables,
el dia anterior, la vigília, els elements de la festa preexistents
no veien amb bons ulls que sortís el Vall de Diables
i el dia 22 van fer que el Vall de Diables sortís el primer i acabés l'últim.
El dia 23, el dia després, qui us parla feia d'en Senador
del Vall de Diables aquell dia i van veure un amago que podia passar el mateix,
per la qual cosa el Vall de Diables, en lloc de fer el recorregut que tocava,
que era baixar per paraiglèsies, va girar escales cap avall
i des d'aquell any tots els elements han anat fent aquest procés diferent
de baixar les escales per aquí, excepte, crec, que queden els gegants
que per la seva estructura no baixen per les escales,
però la resta tots baixen per les escales.
De fet, ara tampoc podrien sortir, perquè encara continua
tot el que seria davant mateix de la catedral,
ple, ple de gom a gom, la gent es va esponjant,
però encara hi ha força aglomeració de públic, de persones aquí a la plaça,
que encara continuen, continuen esperant, no sé si...
Bé, és que ara no es pot sortir.
Vivim en aquest moment, bàsicament, vivim-lo perquè no...
perquè no poden sortir, però també perquè estan allò...
acabant d'assaborir-nos aquest moment, aquesta recta final.
I la gent que surt també de l'interior de la catedral, que comentàvem,
o sigui, el trànsit és en tots els sentits.
A la dins de la catedral també hi havia molta gent esperant aquesta entrada,
que insisteixo que ha estat diferent en com s'ha desenvolupat
i molt contextualitzada en el moment que viu el país.
Doncs aquesta retransmissió que l'hem oferta un any més,
d'aquesta processó de l'opressió de Tegla, que ja ha arribat al seu final,
però que la festa no s'acaba aquí, Jordi, la festa continua,
ni que sigui un dia més, però la festa continua,
perquè demà tenim encara festa, tenim pilars caminant
i tenim encara alguna part del ritual festiu, no?
Sí, demà és un dia molt important a Tarragona.
La primera baixada no va ser la de l'àliga,
va ser la dels pilars caminant, que va ser el 1841,
que uns senyors aquí a la plaça de les Cols
van fer com a un número especial, pujar i baixar les escales,
pujar les escales, anar a la porta de la façana de la catedral,
girar cua, baixar-les amb un pilar de cinc
i anar fins als quatre cantons.
Si no m'equivoco, va ser la colla dels pagesos,
la colla del Vall de Valencians dels Pagesos de Tarragona,
que va fer aquest pilar caminant,
que va donar origen a la primera baixada,
que explica moltes coses de la festa, no?
Explica per què avui en dia es baixa aquesta...
avui el 23, per què es baixa el 21,
per què hi ha aquesta apropiació d'aquest espai simbòlic
molt important en guany.
Aquí fa 200 anys...
fa 200 i escaig anys, perquè el 16 va ser abans,
el 1813 es va abandonar la ciutat,
però aquí es va defensar l'últim reducte de la ciutat
amb les tropes franceses entrant.
Jo crec que també és bo recordar-ho.
I aquí una mica hi ha allò del geni del lloc,
el genius Loki,
és a dir, aquell esperit que tenim amagat
a sota les pedres del Pla de la Seu,
a les pedres de la catedral,
que ens impulsa cada any a fer aquesta entrada tan guapa.
Doncs mira, Jordi,
no s'ha volgut cap altra millor manera de acabar aquesta connexió,
que amb aquestes paraules teves,
amb aquestes paraules que ens has apropat
i que també ens has acompanyat un any més
i ens has fet conèixer millor encara la festa,
conèixer-la des de dins,
conèixer-la en profunditat,
i també amb aquest mestratge que et caracteritza
i que t'agradin molt un any més
i que en vinguin molts més, Jordi.
Jordi Bertran, moltes gràcies.
I també gràcies als companys tècnics
que ens han estat donant suport aquí
i als estudis, no?
Sí, el Joan Maria Bertran,
l'altre Bertran, el Joan Maria Bertran,
aquí a la part tècnica,
les connexions des d'aquí,
des de Casa d'Alcell
i als estudis centrals que tenim la Núria Cartanyà,
des d'aquí també li enviem una forta abraçada amb ella
i a tots els que han fet possible,
doncs això, acostar-los a la festa,
al pols de la festa
i aquesta imatge que estem veient
que és en definitiva
o que resumeix tot allò que té sentit
en aquestes dies festius
com és tota aquesta exposició de gent,
d'aquesta marea de persones
de diferents procedències,
de diferents colors,
de diferents camises,
de diferents tonalitats,
però visquen intensament aquest acte festiu.
Jordi, gràcies.
Visca s'ha de dir, clar.
Visca s'ha de dir, clar.
I a vostès hi tornem demà,
a Marc Ording,
que tenim també als Viles Caminat
i també a altres actes festius
que podran seguir en directe
per aquesta sintonia de la Tarragona Ràdio.
Res més, que vagi molt bé,
bona nit i bona festa major.
Adéu-siau.