Bernat Ulla, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Expliques una mica la teva experiència, la teva trajectòria vital
des que vas sortir d'aquesta universitat fins avui.
Molt bé. Doncs el 2002 vaig acabar la carrera d'enginyeria química aquí a Tarragona
i del 2002 al 2007 vaig estar a MIT, a Boston,
que és un centre de tecnologia fent el doctorat i l'MBA.
I quan vaig acabar el doctorat vaig començar a treballar
als Estats Units en una empresa de capital risc
on ens dediquem a començar empreses de biotecnologia.
Em sent des de zero i la muntem a les empreses nosaltres mateixos.
I des de llavors he fet feina d'inversor i d'emprenedor
començant les empreses i després dirigint-les
i ara estic posat a temps gairebé total
en una de les empreses que he fundat
on estem desenvolupant medicaments per malalties autoimmunitàries
com la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn,
diabetis de tipus 1, 2, coses així.
Què els diries amb aquests alumnes que hi ha per aquí al darrere
o què els diràs d'aquí una estona?
Els diria que se'n vagin a dinar, que els obriré amb la xerrada,
que encara es poden escapar ara, no?
Bé, tenia pensat parlar una mica d'emprenedoria
i d'emprenedoria com una opció laboral.
quan jo vaig fer la carrera era una opció que existia però que no es coneixia
perquè no vaig conèixer mai cap emprenedor durant la carrera,
ni tan sols sabia que era una opció de graduar-me.
i ara que les coses van malament, que les feines que abans eren segures,
empreses grans ja no són segures,
arriscar-te a començar una empresa pel teu compte,
el cost d'oportunitat no és tant el com era abans.
i jo crec que per aquesta generació
això serà una opció més viable
del que era quan ens vam graduar nosaltres el 2002.
I cal fer per tenir una bona oportunitat de negoci
i portar-la a la pràctica,
perquè de vegades no es té en compte l'aspecte de planificació
i és molt important, no?, per començar.
Sí, has de passar un bon temps planificant.
També depèn del tipus d'empresa.
El tipus d'empresa amb què treballem nosaltres
són empreses de tecnologies, de la innovació en biotecnologia.
i en aquests casos, si t'has de passar molt de temps planificant,
intentar trobar la propietat intel·lectual,
fer uns plans de negocis,
assegurant-te que el mercat existeix, etcètera.
Per altres tipus d'emprenedoria,
com per exemple si tu et vols començar un bar o un restaurant,
la planificació és molt més senzilla, no?
Simplement has de trobar un espai,
dissenyar el menú i pagar el lloguer, no?
Cal ser molt persistent, imagino, no?
Molt tossut, no?
Sí, s'ha de ser persistent perquè, sobretot,
en tecnologies de la innovació,
el risc que no funcioni,
perquè la idea que tens no acaba sent pràctica,
és bastant més alt,
i és comú entre emprenedors que el primer, segon i tercer cop
o no funciona o funciona a mitges,
i que quan t'has equivocat unes quantes vegades
aprens què és el que no ha funcionat,
i a la quarta o a la cinquena llavors sé que funciona.
A vegades no funciona mai,
i a vegades funciona la primera,
com per exemple els de Facebook, no?
Però també són pocs casos, això.
Un emprenedor diries que neix o es fa?
O les dues coses?
En el meu cas no vaig néixer,
perquè jo abans d'acabar la carrera
no vaig fer mai res remotament emprenedor.
Jo crec que hi ha casos en els que neix
i hi ha casos com el meu
on si vius i treballes entre persones que són emprenedors
doncs se t'enganxa a alguna cosa
i al final acabes fent
de la mateixa manera que es poden aprendre altres professions.
Aquesta setmana arribaràs un premi molt important
a nivell de tot l'estat.
Com ho reculls?
Això és en el marc d'una conferència de tecnologia
que es diu Emerging Technologies,
que fan aquesta anya de València,
i una part de la conferència
és reconèixer a veu joves innovadors de l'estat,
tant si són investigadors com empresaris
o com un entremig entre les dues coses.
I, bé, donar-me el dimecres.
Verdad, moltes gràcies.
Molt bé, gràcies a tu.