Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Tarragona Ràdio el volem recordar a partir del llegat humà i esportiu que ha deixat.
Ho farem a través de l'escriptor i periodista Rafael Vallbona.
Ha escrit el llibre Xavi Tondo, el triomf de l'obstinació.
El tenim al telèfon, Rafael Vallbona, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Escriptor, periodista, però també apassionat al ciclisme.
Doncs m'agafes exactament al capdamunt del coll de Parpés, on he parat fa 5 minutets per esperar que em truquessis vosaltres.
Doncs escolta, fabulós, però el fas d'una tacada.
Sí, sí, sí, clar, sortim a fer voltes entre setmana, aprofitant un dia que fa bo, com a mínim, aquí al Maresme.
No sé si has fet alguna d'aquestes mítiques muntanyes del Tour de França, del Giro d'Itàlia, avui per cert, con l'escalada del Giro.
No sé si també seguidor de ciclisme a través de la televisió.
Sí, sí, sí, i les muntanyes pràcticament les he pujades totes.
Sí, però Galivier, per exemple, sí.
Galivier, Alpe d'Oest, tots els Alps, totes les Dolomites i tots els Pirineus.
Molt bé, doncs com dèiem, Ple Giro d'Itàlia aquests dies, precisament va ser en Ple Giro, el de 2011,
quan es coneixia la tràgica notícia de la mort del ciclista de Valls, precisament abans d'ahir,
imagino que també ho vas poder veure o ho vas llegir, el seu company, Benyat Inchausti,
celebrava la victòria a l'arribada meta amb una X, doncs, anomenat Javi Tondo.
Entenem, per tant, que ha deixat empremta entre els que han treballat amb ell,
també entre el pilot, entre els companys de professió.
Mira, tal com deies tu, fa dos anys, just quan ell va tenir l'accident,
estava corrent-se al Giro i recordo perfectament les declaracions d'Alberto Contador,
que en aquell moment ja era el líder de l'edició aquella del Giro,
que va quedar realment colpit, i tant com ell, no només els seus companys de l'equip Movistar,
i el Benyat Inchausti, que era qui sortia amb ell en aquell moment d'entrenar,
sinó tots els companys del grup, jo, per fer aquest llibre.
Bé, aquest llibre és un retrat literari, és un relat sobre aquesta característica
que tenia el Xavi Tondo, que jo crec que era l'obstinació,
és a dir, ell es proposava una cosa i no hi havia força humana
que el deturés en la seva consecució.
Tots els testimonis de gent que m'han donat, des del seu germà, la seva mare,
els seus amics d'infantesa, els seus companys de valls,
el Miquel Àngel Iglesias, els seus managers i tots,
la veritat és que tots han coincidit en dir que això,
que era un obstinat com si fos un juvenil,
encara em deia l'Ocebio Mfue de Movistar,
i que això li donava una certa ascendència sobre els seus companys.
Vull dir, que era, sense necessitat de ser el líder esportiu,
però era un líder humà.
Per què escrius aquest llibre sobre Tondo?
No sé si és un encàrrec, un desig personal,
un homenatge que li volies retre a tu personalment?
Mira, de vegades, com deia el meu pare,
s'ajunta la fama amb les ganes de menjar.
Jo ara fa dos anys estava acabant, acabant, acabant d'enllestir
el llibre del centenari de la Volta Ciclista a Catalunya,
que també va editar Cossetània, un llibre de 300 pàgines,
amb 400 fotos i una feinada de xinos, com pots comprendre,
i va ser just allò, un matí que jo era a casa,
i a les 9, un quart de 10 del matí,
em va trucar de seguida el meu bon amic Ruben Pérez,
el director de la Volta a Catalunya,
per comunicar-me l'accident d'en Tondo, no?
I jo tot el dia vaig estar-li donant voltes, la veritat,
aquesta idea, no?
Perquè avui en dia, en que tot va a velocitat de xarxa
i a lleugeresa o a frivolitat de 140 caràcters,
ostres, la memòria de les persones passa amb un tuit.
I jo no volia, no m'emprenya aquesta cosa, francament.
Aquella mateixa tarda, just abans,
un poc abans de començar una de les últimes classes
que devia tenir aquell curs a la facultat,
vaig trucant a en Jordi Ferrer, el director de Cossetània,
i ell em diu, Rafa, ja sé per què m'has trucat.
Diu, perquè jo volia trucar-te aquest vespre a casa pel mateix.
Vull dir que tots dos ja teníem la mateixa idea
d'empenyar un llibre,
un llibre, no tant en memòria,
sinó per posar en valor,
jo diria per posar en valor el Xavi Tondo,
perquè evidentment és el llibre que mai voldria haver fet ara, no?
Aquest llibre m'hauria agradat fer-lo d'aquí uns anys,
quan ell s'hagués retirat i hagués guanyat potser
un o dos tours a França o qui sap, no?
Però, esclar,
les urgències van portar-nos a veure-ho de fer ara.
Doncs anem desgranant una mica aquesta vida,
sobretot la professional,
també l'humana de Xavi Tondo.
El punt de partida és la Paris-Nissa.
Quin significat té
o va tenir la victòria en aquella etapa reina
d'aquesta prestigiosa cursa
pel Tondo?
Jo crec que el valor més important
va ser per ell mateix,
perquè ell mateix aquell dia
va reblar la idea
que ell seria un gran campió ciclista.
Ell no va començar jove amb això de la bicicleta,
va patir molts accidents,
va passar professionals
i després va haver de tornar a caure a amateurs
perquè no hi havia equips per ell,
va patir amb equips portuguesos,
el que no està escrit,
amb equips en els quals
hi va haver investigacions per dopatge
i allà va caure tothom llevat d'ell.
Va patir,
fins i tot,
les ofertes des de la xarxa
que li van oferir dopatge
i que ell ha estat
el primer esportista professional
que ha denunciat una xarxa
d'estopefeents a la policia,
en el cas de l'operació cursa.
Totes aquestes coses li anaven en contra,
excepte la seva voluntat,
el seu esforç,
les seves ganes d'anar endavant,
la seva capacitat de treball
i aquell dia
Tourette-sur-Loup,
jo crec que
el dit amunt
que sempre aixecava
la X,
tota aquesta simbologia
que ell tenia,
van ser sobretot,
sobretot,
per deixar ben clar
que ell
era un obstinat
i que els obstinats
tard o d'hora
arriben al seu camí.
A la meta,
quan va arribar,
quan anava al podi
d'aquesta París-Nissa
a recollir
aquella victòria d'etapa,
es troba amb un altre obstinat,
el seu ídol,
Bernari Nol.
Sí,
això és una anècdota
que lògicament
no era pública
i que a mi
me la va explicar
un bon amic
que ell mateix
li havia comentat
perquè
espereu,
perquè ara
passen tres autobusos.
O sigui,
això,
per si algú dubtava
que jo estava
parat a la carretera.
No, no,
vés amb compte
que no sé si
a respecte del tot,
eh?
El ciclista...
No, no,
estic aquí
en un lloc
molt tranquil.
Doncs,
això que et deia,
que per ell
trobar-se
Bernari Nol
va ser...
era tot una situació,
diguem-ne,
de rendir-li respecte.
Però que Bernari Nol
en el fons
fos qui s'ha tancès
amb ell,
no?
I que li digués,
escolta'm,
xaval,
tu ets un obstinat,
ets un plom,
com jo,
no?
Que li deien
l'Epetit Blagó.
i, hòstia,
a mi també em va costar arribar
i tu i jo veig
que a tu t'està costant arribar
però estàs treballant.
D'en certa manera
hi ha una sensació
com de pas de relleu,
no?
Deies al Caimán,
se li diu Caimán
com se li diria a Xavi Tondo.
No sé si has pogut
resoldre aquest dubte
que tenies.
No, no, no,
deixem-ho aquí.
Deixem-ho aquí.
Hi ha una altra...
No vulguem respondre
totes les preguntes
que el temps
mai no podrà respondre.
Doncs t'anava a fer una altra
perquè és una pregunta
que, bé,
des del dia de la seva mort
fins ara
jo imagino
que altra gent
s'ha fet.
Ell s'estava preparant
per la seva primera participació
al Tour de França
el somni
de pràcticament
tot ciclista professional
i em pregunto
què hauria fet
en aquell Tour de 2011?
Alguna etapa?
Podria haver aspirat
a alguna cosa més?
No sé si preguntar-t'ho,
no?
Perquè dius
no intentem
respondre preguntes
que no tindrà mai resposta.
Com pots comprendre
aquesta pregunta
ens l'hem fet tots
els que ens agraden
anar amb bicicleta.
Tots.
Tots.
És molt fàcil
per la pilota passada
sobretot veient aquell Tour
un Tour bastant
diguem-ne
esportivament
bastant fluix
amb molt de ciclisme control
amb molt de
més vigilar-se
que atacar
el Xavi Tondo
que ja tal com t'he dit abans
com deia el seu director
a l'Euseu Vincu
era com un juvenil
no s'estava mai ell
això de controlar els altres
no, ell sempre volia atacar
sempre amb un amunt
amunt i endavant
jo crec
no et diré
que hagués
hagués pogut guanyar el Tour
perquè guanyar el Tour
depèn
són tres setmanes
són
quasi 6.000 quilòmetres
estem parlant
d'una cursa
extraordinàriament complicada
i que depèn
de qualsevol cosa
que puguis guanyar o perdre
però jo crec
que era un candidat
a fer una de les places d'honor
segur
i quan dic places d'honor
estic dient
entre els sis primers
no m'hauria sorprès
en absolut
en absolut
en absolut
Mencionaves abans
tots els testimonis
amb què havies contactat
per poder escriure llibre
Unzue
Miquel Àngel Iglesias
també el campió olímpic
el guanyador olímpic
Joan Llaneras
però també en el llibre
es parla molt
de la mare de Tondo
de l'Emma Volpini
hem conegut molt a Tondo
però també
una mica més
a la seva mare
també ha estat una de les protagonistes
d'aquest llibre
Sí
l'Emma Volpini
jo no la coneixia personalment
fins que
me la va presentar
en Jordi Ferrer
el director de Cossetània
perquè a més a més
es produeix la circumstància
que
un dels germans
d'en Xavier
és dissenyador gràfic
i treballa normalment
per Cossetània
vull dir que
en fi
Valls és una ciutat
de
si no m'equivoco
un d'uns 27.000 habitants
en les quals
més o menys
si no tothom es coneix
gaire bé
l'Emma Volpini
em va semblar
realment
un personatge
de Bertolt Brecht
és una mare coratge
és una mare coratge
és una dona
que
ha donat
i dona
i donarà
la seva vida
quan dic la seva vida
lògicament dic
els petits plaers
que tots ens reservem
per les nostres propers vides
per la dels seus fills
i
clar
la desaparició
del Xavier
va ser un tràngol
però també
lògicament
és un motor
és un motor
per donar-li forces
pels altres quatre
la trucada
aquella
d'esord
de fill i mare
un poc abans
de l'accident
i una altra
cosa
que frapa
de la mare
de Xavi Tondo
la fotografia
on apareix
perquè aquest llibre
que s'ha escrit tu
també s'acompanya
de moltes fotografies
la fotografia
de la mare
d'Antondo
amb un Xavi
bé bé
com els seus braços
mirant-se
després t'ha comentat
una altra foto
però aquesta
també és sensacional
sí
això de la trucada
mira
això va ser
o sigui
no gaire bé
en allò
jo
vam estar
a una sessió
bastant llarga
i lògicament
no sempre còmode
remoure els records
i a més a més
amb algú
que et va burxant
per conèixer els detalls
sempre és dolorós
i va ser
per ella
era una cosa
sense importància
un comentari
que em va fer
gairebé
així
d'esquillàvit
i per contra
vaig trobar
que era
que és clar
que era enormement simbòlic
i allà
li vaig fer
unes quantes preguntes més
fins que vaig considerar
perquè encara
que evidentment
la meva voluntat
d'escriure el llibre
era saber
quanta més informació
millor
quantes més dades millor
perquè
per això és un llibre
per això és un relat
real
no de ficció
però vaig considerar
que ja no havia
de burxar més cap aquí
i el tema de les fotos
la veritat és que
no hi vam tenir problemes
perquè
el problema de les fotos
en aquest tipus de llibres
és
no és quines poso
sinó quines trec
és a dir
quines no poso
i n'hi havia moltes
n'hi havia moltes
d'enormament valuoses
al final ho vam deixar
en mans d'ella
de la Emma
que fos ella
qui decidís
quines fotos
sobretot de l'etapa
del TVB
doncs infant
i adolescent
després de l'etapa
ja de professional
hi ha moltes fotos
de l'arxiu
de Volta Catalunya
que és un arxiu
fabulós
que hem de recordar
que ell va guanyar
l'etapa reina
de la Volta Catalunya
de l'any 2010
veu quan es van escapar
ell i el
i el Pulito Rodríguez
i que gràcies a això
Pulito Rodríguez
va guanyar la Volta
i feia 27 anys
que un català
no guanyava la Volta
des d'en Pepe Recio
perquè són unes fotos
també enormement simbòliques
totes les fotos
jo crec que
s'han anat a buscar
el que fos símbol
d'un moment
de la seva carrera
Sí, meravellosa
com deia la del TVB
als braços de la seva mare
però impagable
la de la bici
Panther de Rabassa
Perdona
la bici Panther de Rabassa
forma part
de l'educació sentimental
de totes unes generacions
i la generació del Xavi
evidentment
era la generació
de la Panther de Rabassa
jo no
jo llavors ja era
molt ganàpia
per aquestes coses
No, jo també era
de BH
també una mica més granadeta
Però
sí, sí, sí
o sigui
hi havia una generació
diguem-ne
dels que veníem
la meva generació
era d'anar
amb bicicletes
o derbi Rabassa
o cicles Pallicer
o d'aquelles així
més antigues
després hi havia les BH
que per cert
ara van buscadíssimes
les BH
aquelles plegables
van buscar
si en tens una
No, però plegable no
era d'aquestes femenines
i bé
Això encara
encara em farà escalarons
eh?
Doncs escolta
no sé
li hauré de treure la pols
Lo de les bicicletes
vintage
està realment
molt molt de moda
i això
i la bicicleta
Panther de Rabassa
jo crec que és això
és completament simbòlic
d'una generació
una generació
que accedeix
a la infantesa
a la postinfantesa
diguem-ne
aquella infantesa
ja de ventis
de sortir amb la bicicleta
de fer el cabre
pel bosc
en un moment
en què per sort
de tots plegats
aquest país
ja
és un país
amb una democràcia
més o menys consolidada
encara que ha vist
el que hi ha
avui en dia
ningú diria
i que per tant
era la generació
del futur
en aquell moment
un nen dalt
d'una
Panther de Rabassa
és allò
un símbol
de la Catalunya
del futur
en aquella època
Abans en parlaves
Rafel
parlaves
feies
esment
aquest capítol
aquest tema
del dopatge
aquesta denúncia
que va presentar
Javi Tondo
crec que davant
dels Mossos
d'Esquadra
per aquesta xarxa
tu apuntaves
d'un fet inèdit
en aquest món
del ciclisme
una vegada
malauradament
sembla que desperta
més interès
el cas de dopatge
els casos de dopatge
que no pas
doncs
el mèrit
d'arribar a meta
sí
mira
el dopatge
no fa un esportista
dolent
no el fa bo
no
si ets dolent
ets dolent
has d'entrenar més
t'has de cuidar més
i has de fer
el patge
és un empenca final
perquè el que ja és molt bo
pugui ser el millor
pugui guanyar
per tant
diguem-ne
filosòficament
és una trampa
és una trampa
és com si algú que fes drecera
no?
dius
oh he guanyat
jo
si m'ha guanyat
ningú diria
però esclar
perquè ha fet trampes
el Xavier
que a més d'un gran esportista
era una persona honrada
rep un dia un correu
en la qual li ofereixen
époa
però és que a més a més
ja em perdonareu
però quina conya és aquesta
és que vendre substàncies
estupafants
per correu electrònic
és que només falta
com aquell qui diu
que els venguin els mercadillos
el diumenge
el Xavier parla
amb el Miquel Àngel Iglesias
el va veure a la seva botiga
el Miquel Àngel Iglesias
sempre havia estat
el seu gran conseller
i li diu
escolta
Miquel Àngel
tinc la intenció
de denunciar-ho a Mossos
i evidentment
el Miquel Àngel
li diu
és el que has de fer
sens cap dubte
i el Xavier
sense conèixer ningú
sense cap més referència
se'n va un dia
a la comissaria de Mossos
a la Garrotxa
allà on ell vivia
els últims anys
i posa la denúncia
jo vaig tenir accés
a tota aquesta informació
gràcies a Mossos
el sergent Xavier Terrés
que és qui va dur la investigació
em va atendre
em va explicar
fil parlant
de tot el procediment
i ell mateix
em reconeixia
que era una xarxa important
perquè primer
perquè
no només era una xarxa
de venda de substàncies
estupagents a gimnasos
que em diu la policia
que és una pràctica
desgraciadament
habitual
sinó que ja
era una xarxa
que distribuïa
esportistes professionals
i a més a més
una xarxa
amb connexions internacionals
i gràcies
al desmantellament
d'aquesta xarxa
això va produir
que el govern d'Andorra
canviés
la legislació
relativa
a l'accés
a certs productes
farmacèutics
que fins llavors
eren de lliure
i que per tant
s'hagi pogut
tancar
una aixeta
importantíssima
de vestiment
de substàncies
estupagents
per la pràctica
de l'esport
o sigui que
em fa l'efecte
que al marge
de l'espectacularitat
de les detencions
i dels botins
que descobreix
la policia
de tantes dosis
no sé què
jo crec que això
l'efecte
aquest internacional
és la clau
de volta
de l'operació
cursa
que ell
a més a més
ell mai va voler
concedir cap entrevista
mai va voler
explicar això
als mitjans de comunicació
no era
una manera
de projectar-se
professionalment
era el seu deure
no com a esportista
sinó com a ciutadà
ja anem acabant
Rafel
una pregunta més personal
no sé
que t'ha ensenyat
Javi Tondo
escriu el llibre
sobre Javi Tondo
si t'ha aportat
alguna cosa més
què en destacaries
què és el que t'ha portat
aquest ciclista
mira a mi
escriure llibres
sobre ciclisme
que n'he escrit
uns quants
i és una
diguem-ne
una branca més
de la meva activitat
sempre
sempre m'aporta
moltes coses
de vegades
coneixement del territori
una dimensió
per exemple
d'història
del país
en el llibre
de la volta a Catalunya
la concepció
la concepció social
i ètica
de l'esport
però en el cas
del Javi Tondo
jo crec que
el que m'ha ensenyat
és que
l'esport
l'esport modern
sobretot
és com la vida
és un reflex
de la vida
la vida
està feta
de zenits
i d'esborancs
d'èxits
i de fracassos
de moments alts
i de moments baixos
i sobretot
de lluita
l'esport
l'esport
sobretot
aquests esports
que tot i ser professionals
és a dir
que requereixen
una enorme
d'os i de sacrifici
no són esports
de multimilionaris
ben pagats
en els quals
tots patint
allò
com fa la caqueta
en Messi
o com no sé què
l'altre
no?
aquestes coses
sempre ensenyen
les històries humanes
sempre ensenyen
no et planteges
de moment
escriure el llibre
traduir-lo
al portuguès
per exemple
ja que
Tondo era un heroi
a Portugal
no però
és probable
és molt probable
que aquest llibre
estem parlant
a la ratlla
de primers
de l'any que ve
hi hagi una edició
amb castellà
francès
i anglès
és a dir
amb una edició
les tres llengües
gràcies
a través d'un contact
d'un
contacte
tampoc m'atreveixo
a dir-ho així
no me les vull donar
del que no soc
però sí
d'un seguit
d'entrevistes
que hem tingut
tant amb
els seus patrocinadors
esportius
com
amb el Tour de França
i amb la Unió Ciclista Internacional
amb els senyors
Pat McQuait
i Christian Prudom
doncs
hem conegut avui
una mica més
la figura del
Javi Tondo
fa dos anys
aquell accident
que com tu dius
el llibre
el va impedir
seguir escalant
com fan
els castellers
de la seva ciutat
tot i que
ell i els castells
doncs
no li va sortir
prou bé
seguir aquesta tradició
ballenca
no, no
en absolut
això dels castells
ho va provar
però de seguida
se'n va desdir
va veure que no era
que no era lo seu
que lo seu
eren els pedals
Rafael Vallbona
moltes gràcies
que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
molt bon dia