La Fundació Privada La Mar Blava
inaugura a la Granja una nova llar residència
per a persones amb discapacitat intel·lectual
un equipament que permetrà posar en marxa un servei de respir
per tal de poder donar suport a les famílies cuidadores.
La Mar Blava ja fa 10 anys que gestiona la llar residència mediterrani 1
aquesta és una altra nova llar residència
i aquest de proper dijous s'han organitzat una jornada de portes obertes
perquè tothom que vulgui pugui anar a visitar les noves instal·lacions.
Us en volem parlar i per això tenim la directora de Mar Blava
la Carla Montoya, l'altra costat del fil telefònic.
Carla, què tal, molt bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Bueno, explica'ns una miqueta com és aquesta nova llar residència
i també aquest equipament de servei de respir,
que això és molt important per a les famílies.
Sí, mira, nosaltres fa un parell d'anys que es van plantejar
dur a terme aquest projecte, donat que teníem demandes de famílies
perquè eren cuidadores i que no, bueno, en situacions urgents o en situacions de malaltia
o també perquè veritablement necessiten això, no?, un respir, desconnectar, doncs,
i poder, doncs, agafar noves energies, per dir-ho d'alguna manera,
ens van plantejar, doncs, portar a terme aquest projecte, no?,
i, bueno, finalment, doncs, ahir vam poder fer la inauguració.
Estem situats a la granja, és una llar residència de quatre places
per persones amb discapacitat intel·lectual, amb diferents nivells de suport
i, bueno, doncs, esperem que puguem donar resposta, no?,
a aquestes demandes de les famílies.
Dius altres serveis, eh?, a banda d'aquest servei de dia també fareu...
També teniu, vaja, centre ocupacional, centre espacial de treball?
No, nosaltres només gestionem ja residències.
Som un servei complementari amb una atenció diurna,
amb persones que, bueno, que van amb un taller ocupacional
o amb un centre especial de treball.
D'acord, d'acord. És a dir, vosaltres sou la llar residència.
Exacte.
Quina és una mica la història de la Fundació de Marlava?
Mira, bueno, la Fundació va néixer l'any 2005
perquè, bueno, abans era una cooperativa de pares
que s'anomenava la llar residència mediterrània
i, bueno, l'any 2006, amb una assemblea,
van decidir crear aquesta fundació
per tema de, bueno, de protegir el patrimoni
i, bueno, i que una fundació, doncs, sempre
per resguardar una mica, no?,
la continuació d'aquesta funció, d'aquest objectiu
de crear i consolidar, doncs, ja residències
amb diversos nivells de suport
i, doncs, per aconseguir la integració, no?,
i la normalització d'aquestes persones amb discapacitat
i, doncs, de potenciar al màxim la seva autonomia social,
el desenvolupament personal,
però sempre tenint en compte, doncs,
les característiques individuals de cadascú, no?
Ja han passat deu anys, eh, d'això?
Ja han passat deu anys, sí.
I aquest camí com ha anat?
Explica'ns una mica com ha anat aquest camí,
Carles, aquests deu anys d'història?
Bé, ha sigut complicat els inicis,
però, bueno, doncs, juntament amb l'esforç de les famílies,
del patronat i de l'equip tècnic,
doncs, hem pogut anar en fent camí.
Estem molt contents per, doncs,
poder haver-ho obrint aquest servei
i, bueno, i el funcionament de l'altra residència que tenim,
doncs, també les famílies dels usuaris que estan allà,
bueno, estan contents.
Intentem, doncs, al màxim, no?,
potenciar l'autonomia
i intentar fer-ho de la manera més professional possible, no?
Amb formació, amb, bueno, amb personal especialitzat.
i, bueno, el camí, doncs, ha sigut una mica dur,
ara, doncs, amb aquests moments de crisi, de retallades,
però, bueno, entre tots hem arribat una mica a l'ombro
i, bueno, estem intentant continuar el camí, no?
Quins són els reptes que us trobeu a l'hora d'inserir laboralment
a persones amb discapacitat intel·lectual
o per poder potenciar la seva autonomia?
Bé, per sort, la societat ha anat canviant, no?
Al principi, feia, doncs, no sé, uns 15 anys enrere,
era complicat veure, o era difícil veure pel carrer
persones amb discapacitat, no?
I ara, doncs, la mentalitat de la nostra societat va canviant
i els estan, bueno, acceptant.
Veuen, doncs, que són persones amb unes altres capacitats
i amb unes certes limitacions,
però que són persones que formen part de la nostra societat,
una part molt important,
perquè a nivell emocional t'adonen molt,
t'adonen moltíssim,
i, bueno,
per sort, aquí al barri de la Granja,
on estem,
ha hagut una acollida
molt bona, molt bona,
comptant amb ells per les activitats,
l'associació de veïns,
la parròquia
i la gent en general, no?
No han tingut cap problema
i hi ha hagut, doncs,
una acceptació total, no?
I els usuaris, doncs,
estan molt contents per això,
perquè se senten estimats,
se senten importants
i que compten amb ells
i que formen part d'aquesta societat.
Com us planteixeu, Carla,
la jornada de portes obertes d'aquest i xous?
Bé, nosaltres volem, doncs,
obrir aquest servei
a totes les famílies
que tinguin, doncs,
persones amb discapacitat intel·lectual,
per això ens vam plantejar, doncs,
fer aquesta jornada de portes obertes
perquè vinguin a veure les instal·lacions
i, doncs,
i si necessiten
algun tipus d'assessorament,
doncs, bueno,
estem aquí, no?
Que sàpiguen que estem aquí
per donar-li-s'un cop de mà,
per, doncs,
intentar donar solucions
a les necessitats
que se li pugui presentar, no?
Veig que parleu de places
que poden ser de caràcter temporal o permanent, no?
És a dir, que, en principi,
pot cobrir diferents necessitats, no?
Dels usuaris?
Sí, sí, poden ser estades
d'un dia, d'una setmana,
de caps de setmana,
de vacances,
o si hi ha una malaltia,
vull dir, no tenim un límit, no?
De dir, bueno,
només poden estar un dia,
poden estar un mes,
depèn de les necessitats.
Nosaltres hem pensat
que ens hem d'acomodar
a les necessitats
d'aquestes famílies.
Aquest és l'esperit, no?
D'aquest servei.
Donar resposta a les necessitats.
Agafeu persones de totes les edats, o no?
O ho teniu limitat en algun sentit?
L'edat de l'usuari?
Bé, l'edat de l'usuari,
en altres,
el grup,
l'interval d'edat
és de 25 anys
fins al 65.
Seria això, entre 25 i 65 anys.
Exacte.
Doncs això, recordeu aquest dixous,
portes obertes,
jornada de portes obertes
en aquesta nova
ja residència
Mediterrani 2,
Mediterrani 2,
sou al carrer Gran Canària 29,
no?
De la granja,
sí?
Correcte?
Sí, correcte, correcte.
Aquesta és l'adreça.
Gran Canària 29.
La voluntat suposo que és
anar obrint
tantes residències
com sigui possible, no?
És a dir,
que això és un pas més
però que no s'acaba aquí, no?
No, no s'acaba aquí.
El que passa és que, bueno,
malauradament,
nosaltres teníem
un gran projecte
de Sant Pere i Sant Pau
amb uns terrenys
que ens havia cedit
l'Ajuntament
però, bueno,
donada la situació
econòmica,
doncs hem tingut
d'aparcar una mica, no?
I ens vam plantejar
fer alguna cosa més petit
que era més viable,
més sostenible
econòmicament
i, bueno,
però no ens oblidem
d'aquell projecte.
És un projecte molt maco
que, bueno,
esperem que la situació
canviï
i puguem
engegar-ho
i posar-lo en marxa.
Però la voluntat
és aquesta, no?
Continuar obrint
ja residències
perquè pensem
que aquestes persones,
doncs,
la filosofia nostra
és que ells també
s'independitzin
de la família.
La filosofia és,
bueno,
ells,
igual que si tenen germans,
els germans marxen de casa
i s'independitzen,
doncs que ells
també puguin
independitzar-se
i anar a viure
en un pis
o en una casa
i que comparteixin
pis amb companys.
Aquesta és la nostra idea,
no?
Perquè això és casa seva,
que ells ho visquin
com a casa seva
i, bueno,
doncs que també
en certa mesura,
doncs,
tinguin les mateixes
oportunitats
que pot tindre
la resta de persones.
I en això treballeu,
en això esteu
i en això treballeu
des de la Fundació
La Mar Blava,
la Fundació Privada
de La Mar Blava.
Carla Montoya,
que vagi molt bé
aquest ixou,
recordeu,
de 10 a 1 del matí
i de 4 a 7 de la tarda
aquestes portes obertes
al carrer Gran Canari
29 de la Granja,
la meva residència
que acaben d'estar
la Mar Blava,
Fundació Privada,
la Residència Mediterrània 2.
Carla,
una forta abraçada,
gràcies per explicar-nos-ho
i que vagi molt bé,
que tingueu molta sort.
Moltes gràcies
i esteu tothom convidat.
Gràcies.