Avui us hem estat explicant a nivell d'informatius,
des de primera hora del matí, també us ho dèiem ahir,
i és que tenim bones notícies perquè finalment
Casalamic no tancarà el setembre.
Finalment, l'Ajuntament de Tarragona subvencionarà
amb 25.000 euros el projecte d'educadors de carrer
i també hi ha un compromís per part de la Generalitat,
també amb una altra dotació econòmica
aproximadament d'uns 60.000 euros.
Per tant, continuaria també el suport per part del govern de la Generalitat.
I a més a més també hi ha l'abassant ciutadana.
Ja sabeu que Casalamic ha fet una campanya important els darrers mesos
i també ha rebut amb molts recolzaments per part de Ciutadans de Peu.
Avui en volem parlar de tot plegat i per això hem convidat
el president de Casalamic, que és Jordi Collado.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Imagino que contents d'aquesta resolució,
que finalment pugueu tirar endavant.
Sí, contents i esperançats,
que realment ha estat un mes i mig complex,
ha estat un mes i mig dur,
però realment tota la resposta ciutadana,
sobretot, ha fet que el procés aquí
hagi anat a bon port i que avui puguem dir
que al setembre volem continuar treballant
i que sembla que podrem, a falta de rubrica,
aquestes bones notícies que comentes.
I a l'abassant institucional, ara en parlarem, si vols,
però també i molt destacada l'abassant ciutadana,
perquè heu fet la campanya
Jo vull Casalamic, a través d'internet,
a través dels mitjans de comunicació,
heu rebut més d'un miler d'advocions llargues.
També heu fet el sopar solidari divendres passat,
també molt bona acollida, una campanya també solidària anterior,
és a dir, que també heu rebut molta calor dels ciutadans.
Sí, a més dèiem, quan llançàvem la campanya
i jo vull Casalamic, també era una mica aquesta crida d'atenció
i de veure també, nosaltres sempre ho dèiem,
que hi havia molta gent a la ciutat
que ens cuidava, que ens estimava
i que, per tant, també reconeixia la nostra tasca
i que ens animava a fer aquesta tasca.
Avui tenim més d'un miler de noms,
noms i cognoms, que sabem qui són i què fan
i que ens recolzen aquesta tasca.
També ha estat molt i molt important
tota la tasca que heu fet els mitjans,
com ens heu recollit, com ens heu acompanyat
i com ens heu fet d'altaveu.
Crec que aquesta combinació de la gent,
realment ahir fèiem un mail a la gent
que ens ha adherit a la campanya
i agraïnt l'esforç, les ganes, el continu suport.
Anàvem pel carrer, et preguntaven,
com ho teniu i què feu?
I ja van començar a arribar,
a mitja hora, quan havien enviat el correu,
ja arriben respostes de la gent,
també en aquest sentit, d'alegria i d'esperança.
Com va anar per ser el sopar solidari de divendres?
El sopar va anar molt, molt bé.
La veritat és que vam tenir unes 130 persones a sopar,
érem una trentena de persones
que estàvem fent de voluntaris allà,
servint i cuinant i preparant aquest sopar.
Realment el sopar, la Fundació,
que va néixer a partir d'aquest grup de gent,
que s'autodenomina un club de rem
i que ens han proposat algunes propostes
en aquest sentit de recollir fons,
ens va servir sobretot perquè semblava allò festa major
i que realment és una cosa bonica,
que també l'havia de l'imperi,
que és un espai meravellós
on poder fer aquest tipus d'activitats
i realment va anar molt i molt bé.
Hi havia gent de totes les edats,
de tot arreu de la ciutat
i això ens permet també juntar la gent
que més o menys està en el dia a dia de l'entitat
en segures i terceres cercles allò de relació
i és un espai de trobada bonic.
Imagino, Jordi, que a l'Assemblea
hauríeu parlat, a l'Assemblea que vau decidir
de continuar endavant el tema de fer un gir
a partir d'ara, d'intentar, a banda de garantir
aquestes subvencions per part de les administracions,
de fer un gir de buscar altres fons de finançament,
de no dependre únic i exclusivament de les administracions.
Sí, realment la campanya del Jau i Casalamic
també tenia a veure amb no haver de vengut
directament de les administracions
en clau de subvenció,
però sí que és veritat que quan vam llançar campanya
i quan vam començar a reunir amb les administracions
els dèiem, no volem només que ens financeu un projecte
o que ens digueu i tirem endavant,
sinó que ens acompanyessin a cercar altres vies de finançament.
estem treballant en diferents propostes
de la pròpia campanya.
Ens han arribat propostes de persones individuals
que diuen, mira, per què no ho proveu,
per què no ho feu, per què no parleu amb aquesta empresa,
per què no parleu amb aquell altre,
per buscar fórmules, no?
Realment sempre ha estat la intenció de la casa
cercar fórmules diferents, no?
Tant de finançament com en la lògica de sostenibilitat
de la pròpia organització
i avui, com sempre, continuarem buscant.
És possible que avui, amb l'impacte mediàtic,
amb l'impacte de la gent que hem tingut,
potser sigui més fàcil, no?
Jo crec que una de les coses que ha fet aquesta campanya
és situar-nos en el lloc que nosaltres
sempre havíem dit que intentàvem estar,
que era ser una entitat de la ciutat, no?
Avui més del 70% de les adhesions
eren gent de la ciutat de Tarragona,
de tot arreu, no només dels barris,
no només del centre, sinó de tota la ciutat.
I això, per tant, també és veritat
que ens ha acabat ubicant en aquest punt, no?
De ser entitat de ciutat,
que és el que sempre havíem dit o intentat fer.
Penseu, per exemple, en una campanya per camí?
Cap on penseu?
Cap on van aquestes altres matíules?
La veritat, estem pensant en diferents fórmules,
estem xerrant en empreses que ens permetin la lògica,
per camí és una lògica que pot anar bé,
però sí que és veritat que és molt puntual
i, per tant, veurem, no sé si és una campanya d'associats
i ampliar els amics de col·laboradors,
que és aquesta figura de gent que normalment
fa una aportació econòmica,
haurem de veure.
Jo crec que també ens hem centrat molt
en intentar construir el que avui estem podent explicar,
en tenir una lògica que l'equip de carrer,
que el capeu de carrer,
sigui un projecte també finançat per l'Ajuntament,
que la Generalitat asseguri que no disminuirà les subvencions,
sinó que aniran en la mateixa línia, més o menys,
per des de la partida pressupostària,
i ens hem de mirar,
justament aquest procés ens ha agafat enmig
del pla estratègic de l'organització,
és a dir, estàvem construint el pla estratègic
i, per tant, ara mateix caldrà tornar-lo a revisar
tota l'anàlisi inicial que vam fer per donar-li un tomb
i segurament obrir-lo,
obrir-lo molt més del que segurament
hauríem pogut obrir-lo fa dos mesos.
Avui hem escoltat l'informatiu,
la veu del tinent d'alcalde de Serveis de la Persona,
Victòria Pellegrin,
ella ha parlat d'aquests 25.000 euros
que del projecte d'Educadors de Carrer
i ha dit que és un reconeixement a la trajectòria
i la seriositat de la vostra entitat.
Com ho valoreu?
I, d'altra banda,
el suport de la Generalitat,
aquests 60.000 euros de continuïtat,
us us garantiran properament?
Ja més o menys teniu la paraula
del responsable territorial?
Pel que fa al conveni amb Ajuntament,
per nosaltres és un goig,
és una sort
i realment hi havia ganes d'aconseguir aquest conveni
per diferents motius
i també pel que anomena la regidora, la Victòria,
en aquest plantejament de reconeixement a l'organització.
Nosaltres sempre deien que ens sentíem estimats
per l'administració,
que ens feien el copet a l'esquerra,
molt bé, molt bona feina,
continua endavant
i justament va ser un dels converses
que em tenia a l'inici de tot aquest procés,
els deia,
ei, avui no ens serveix aquest reconeixement,
és molt grat,
és molt agradable,
però necessitem alguna cosa més, no?
Jo crec que en aquest sentit,
Victòria especialment, no?
L'Ajuntament en general ho han entès,
han treballat molt,
jo crec que s'ha de reconèixer
la tasca feta per Victòria Pellegrin,
pel seu equip, no?
Per l'Àngel, per l'Antonio,
que han anat treballant molt i molt aquests dies,
ens hem trobat moltes estones
i hem xerrat de moltes, moltes coses, no?
També del model d'acció social de la ciutat,
jo crec que aquest és un primer avenç per la Fundació,
però jo crec que el tercer sector, no?,
les entitats socials,
ens hem de lucre,
a Tarragona,
hi ha un caminet per fer en aquest sentit
de continuar aquesta tasca endavant, no?
Pel que fa a la Generalitat,
els processos de subvenció
continuen en el seu camí normal, no?
Nosaltres, normalment fins a mitjans d'agost,
no s'acaba d'aclarir mai
la quantitat econòmica que t'acaba arribant,
el que allà és un plantejament de...
En principi, no han de baixar les subvencions,
i per tant, sí que és veritat
que fa des del 88
que reem la subvenció anualment,
ens presentem a la subvenció
i anualment ens otorguen subvenció
per aquestes alçades de l'agost.
Per tant, el que ens han dit és això, no?
L'altre dia vaig xerrar per primer cop
amb l'Anna Vendrell,
que és la nova directora territorial
dels serveis territorials,
la nova directora,
i vam quedar que ens trobaríem la setmana vinent
per xerrar una mica,
per poder comentar una mica.
Fins ara havíem parlat amb el Quimnín,
amb la Monelita Cid,
que ens havíem permès, bueno,
aquest també, no?,
aquest...
animar-nos a tirar endavant
i també amb una lògica
d'intentar pensar més enllà, no?
Amb en Quimnín vam estar parlant molt
de necessitat que l'acció social
al Camp de Tarragona
tingués aquesta perspectiva
del tercer sector,
que ens hi faltava,
i per tant,
es va comprometre a intentar buscar fórmules
també per impulsar aquest tercer sector,
no només nosaltres, no?
Jo crec que aquesta era la cosa
que més sorprenia
quan anàvem a les administracions
i dient,
ei, nosaltres necessitem cop de mà,
però qui necessita realment
el cop de mà
és tot el tercer sector, no?
Les entitats,
els companys de l'Aceïment,
els companys d'anem per feina,
la gent d'en xarxa,
la gent de cerca,
estan en situacions complexes,
no estem allò
per bailar una sevillanas
com la majoria de gent,
però sí que és cert
que si no fem un cop de cap
en aquest sentit,
apareixeran grans empreses
que prendran
la perspectiva mercantil
de l'atenció a la persona, no?
I això serà escrovent?
Absolutament,
absolutament.
i allà on
és absolutament legítim
que una empresa
miri la perspectiva
mercantil
de la proposta,
però
això sempre
disminueix, no?
La qualitat
i sobretot
la implicació
de la gent
en els projectes,
la territorialitat,
la proximitat,
de conèixer la ciutat,
de conèixer les persones.
Estem parlant
de Caçant la Mica,
que és a dir,
se n'ha parlat força
a través del mitjà
de comunicació
d'aquesta entitat
tarragonina,
però a vegades
anem per sentar
que tothom sap
de què parlem, no?
I de vegades
no tothom sap
de què parlem.
I per dir una xifra,
doneu més o menys atenció
a unes 5.000 persones l'any,
joves la majoria, no?
Joves que a vegades
estan allò
al llindar
de l'exclusió social.
Explica'ns una mica
què feu
i els diferents projectes
que teniu en marxa
des de la fundació.
Perquè aquí encara no us coneixen,
que deuen ser pocs, no?
Sí, no, no,
i hi ha gent
que encara no us coneix,
això és normal, no?
Bàsicament treballem
amb això,
amb infància,
adolescència i joventut
en situació
de risc d'exclusió social.
Avui,
els índexs
de risc d'exclusió
ronden el 30%
a la nostra ciutat,
els índexs de pobresa
ronden el 21-22%
segons les últimes dades
que tenim.
Que és molt.
Que és molt.
Des del punt de vista objectiu,
hi ha qui planteja
que la ciutat està,
i és cert,
que la ciutat està millor
en comparació
amb altres ciutats de Catalunya,
però també és cert
que estem a nivells,
a Catalunya
i al Camp de Tarragona
estem a nivells,
per exemple,
de Romania
o de Letònia,
que no haurien de ser
massa miralls
en aquest sentit, no?
Treballem amb aquesta lògica,
intentar generar oportunitats
a les persones,
sobretot amb aquests infants
i joves,
intentant acompanyar
el procés educatiu
amb les seves famílies,
i intentar fer seguiment
dels seus processos.
Segurament,
el Poi de Carrer
és el projecte
que més gent atén
durant tot l'any.
Els contactes diaris
de l'equip de Poi de Carrer
pot estar en 200 persones diàries
en el propi carrer,
i això ens dona
un ritme d'atenció
molt i molt alt.
Hi ha projectes
molt més concrets
que fan un procés
de seguiment
molt més acurat,
no?
Les beques
que fem
amb la Fundació Catalunya
a la Pedrera,
ex-obra social
de Catalunya Caixa,
és un programa
que permet
fer un seguiment
molt acurat diari
pràcticament
de com van
els estudis
amb joves
i amb infants,
preadolescents,
que estan al canvi
de l'escola
a l'institut,
al centre obert,
on hi ha una quarantena
de nanos
que cada dia
estan a les nostres instal·lacions,
treballen
en temes
d'habilitat social,
treballen
amb plantejaments
de suport escolar,
de seguiment,
d'acompanyament
a la família,
fem tot un tema
de repartiment
d'aliments
del banc d'aliments,
és a dir,
tots són projectes
que encara
en aquesta perspectiva
d'intentar
fer un procés
d'acompanyament
amb els infants,
les dues huecs,
la huec de Ponent
a Tarragona
i la huec
de Vallgenera
a Valls,
que són centres
que aconsegueixen
donar una segona,
és un mecanisme
a segona oportunitat
per a aquells joves
que no són capaços
de superar
el ritme
escolar
dels instituts
i que avui
aquest any
hem fet
un parell
de titulacions,
un parell de joves
que han sortit
acreditant-nos
l'ESO,
que això és
un èxit
per nosaltres,
que és bàsicament
el que cerquem.
És a dir,
la nostra intenció
sempre és intentar
que els joves
es reenganxin
al sistema educatiu,
que tinguin capacitats
per tirar endavant
i que no se li neguin
les oportunitats
que altres infants tenen.
I això ho feu des de fa
tres dècades,
que aviat has dit,
que aquest sistema
en parlava molt,
això d'aquests 30 anys
fent aquesta feina,
no?
Sí, sí.
El projecte
on ha anat variant,
ha anat pregut de nous,
però vaja,
30 anys de trajectòria.
3 anys,
a més,
naixent com a esplai
en el propi barri,
amb 10 joves,
no?,
que es van ajuntar,
això,
un 13 de novembre,
si no m'equivoco,
del 83,
que ha anat fent
que aquesta organització
vagi canviant,
no?
Avui,
la cosa ha anat canviant molt.
Avui,
és un projecte
molt personalitzat,
amb molta gent
que arriba a fer de voluntari
i acompanyar aquests professionals
en la seva tasca
i
express socialment
amb la lògica
que som una eina
que ha donat fruits,
no?
Uns fruits,
no?,
que tindran encara continuïtat,
és a dir,
que vindran més fruits
i la feina continuarà,
doncs això,
havíem tots parlat
de la possibilitat
de tancar a setembre,
finalment serà que no
i, per tant,
hi haurà continuïtat,
doncs,
en principi,
doncs,
endavant,
no?
Amb l'horitzó ben lluny,
no?
Sí,
la lògica ara mateix,
no?,
a les administracions
un horitzó final 2014
que això ens permeti
arribar fins allà,
bàsicament perquè
tampoc està
massa predisposat
que fos una solució
fins al desembre,
no?
Els d'edem,
estem a mes de setembre,
hem de tirar milles
o hem de treballar
fins perquè de 2014
ens puguin anar cap allà,
no?
Ja per acabar,
una mica l'àrea d'acció
de la Fundació Casal Amic,
quina seria?
Bàsicament,
o històricament,
hem treballat
als barris de Ponent,
avui
intentem fer incidència
allà on hi ha
on podem,
de rengada,
i allà on hi ha indicadors
de pobresa,
no?
La part baixa,
Sant Salvador,
són dues àrees
on ens agradaria
poder estar treballant,
ara l'estiu
ho fem
amb els casals d'estiu,
que fem conjuntament
amb Fundació Enxarxa
i amb l'Institut Municipal
de Serveis Socials,
però sí que és cert
que és una qüestió
que només es dona
bàsicament a l'estiu.
Bueno,
estem mirant
fórmules d'arribar.
Avui estem treballant
a Valls
de manera molt concreta,
doncs,
amb un camp de treball,
amb aquesta web
Valls Genera,
fent petits projectes.
Avui
és part d'aquest debat
que et deia,
aquest debat estratègic
on ens hem d'acabar
d'ubicar les nostres forces
o cap on hem de mirar.
sí que és cert
que hi ha feina
o projectes
que sabem fer
i que altres ciutats
del territori
ens reclamen
que ens apropem
a fer-les allà
i per tant,
per què no?
Però també és cert
que amb la feina
que tenim a Tarragona
no ens l'acabem
i per tant,
també surt el dubte
si ens hem de despistar
i per entendre'ns,
dir-ho d'alguna manera,
anant a fer altres coses
a altres ciutats.
L'altre dia,
una tècnica
de l'Ajuntament
de Reus
em pregunta
ostres,
com m'agradaria
tenir un casal
a la mica a Reus?
xerrem-ne
i potser
podem fer un cop de mà
que el tingueu.
Realment,
de propostes
de dir
per què no feu això aquí
o feu això allà
ens arriben,
però jo crec que
encara el tercer,
aquest darrer trimestre
de l'any
hem de centrar-nos
en tancar
el nostre propi
pla estratègic,
decidir on volem,
quina és la intenció
on volem anar
i a partir d'aquí
treballar
en aquest altre sentit.
Doncs ja n'anirem parlant
d'aquest pla estratègic
al llarg
de la propera temporada
també amb la secció
que fem habitualment
els dilluns
amb la Fundació
Caçà Llamic
que ells venen
explicant-se
aquí els seus projectes
a través de Tarragona Ràdio
i naturalment també
seguirem fent-ho
per anar semblant llavors
perquè després donin
aquests fruits.
Jordi Collado,
president de la Fundació,
gràcies per acompanyar-nos
i l'enhorabona
una forta abraçada
a la resta d'integrants
que són molts
ens costa
de la Fundació
de Caçà Llamic.
Ho portaré,
gràcies a vosaltres
per l'acollida,
pels mimos,
per fer-nos altaveu
que al final
és el que acaba comptant.
Gràcies.
I per molts anys.
Per molts anys.
Gràcies.