Em dic Judit, tinc 34 anys i des de fa un any sóc mare.
Des que tinc us de raó, sempre he desitjat formar una família,
tenir un marit, un piset, una feina que m'agradés i molts fills.
Sempre he dit que m'agradaria tenir 3 fills i abans dels 30.
Sóc una persona que sempre he aconseguit el que m'he proposat
en el moment en què ho he volgut.
Era una bona estudiant i sense gaires dificultats
vaig acabar els meus estudis de magisteri,
entremig, al carnet de conduir.
La feina, la important, va arribar una mica més tard,
però per fi vaig començar a treballar de mestre d'educació infantil.
Dos mesos després d'acabar una relació de 5 anys,
vaig conèixer el Josep Maria, és l'home de la meva vida.
Vam trigar un any i mig a viure junts i un any més a casar-nos.
Ja estàvem casats, enamorats, rodejats d'amics i família que estimàvem
i només teníem 23 anys jo i 29 anys ell.
Tots els objectius que m'havia marcat a la vida els havia aconseguit.
A partir d'aquell moment quedava el més important, ser mare.
Precisament avui a la sintonia de Tarragona Ràdio volem centrar els propers minuts,
volem ocupar els propers minuts.
Parlem-vos del recorregut per a tenir un fill a través de la reproducció assistida.
Un camí que de vegades pot arribar a ser excessivament llarg
i al qual les parelles arriben sovint després de mesos
en què les esperances s'han anat esveïnt i tot ha començat a trontollar.
Unes sensacions, uns sentiments que ara es recullen en un llibre
vull tenir un fill.
Vivències reals de la lluita i emoció.
L'ha editat Embriogine.
En volem parlar amb el doctor Pere Feliu.
Doctor, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb l'Igma Saumet.
Igma, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quin ha estat el vostre paper davant l'edició d'aquest llibre, Pere Igma?
Bé, en principi la idea sorgeix al sí d'Embriogine.
La intenció és intentar ajudar les parelles que en aquest moment
estan plantejant-se o veient que tenen un problema per ser pares
i per tant es planteja com una eina per fer més proper les experiències reals,
perquè són experiències reals, d'altres parelles que han passat
per una situació com aquesta.
S'entén que ningú com aquell que hi ha passat
és capaç d'explicar-li a un altre que s'hi troba
quina és la seva experiència personal,
com ho ha enfocat, com ho ha viscut,
com ho he lluitat personal i amb parella.
I a partir d'aquí, el nostre paper d'Embriogine com a tal
al final és buscar aquestes parelles
que de forma altruista i voluntària han volgut escriure la seva història.
De seguida coneixerem un cas real,
de seguida parlarem també amb una persona
que ha patit i que ha seguit aquest recorregut.
Ho dèiem a la presentació, doctor,
un recorregut sovint massa llarg
i on generalment no s'hi arriba amb massa expectatives.
No és el tema que s'arribi amb expectatives o no,
sinó que moltes de les parelles t'expliquen
que se senten soles,
que no saben amb qui parlant.
Pensem que aquest llibre pot ajudar,
que s'adon en compte que no són gent estranya,
que aquest problema que tenen elles
també el tenen altres parelles
i potser aquest penso que és una de les bases
per editar aquest llibre,
per ajudar el tema emocional,
l'anímic d'aquestes parelles.
Però per què arriben amb aquests ànims tan baixos
pel recorregut,
pels estigmes encara d'avui dia?
Què es produeix?
Per la incertesa,
la incertesa de per què em passa a mi això,
per què els altres es queden embarassats,
per què tothom em pressiona.
és la societat que en aquest aspecte
és no cruel,
no es fa amb mala intenció,
però pressiona molt
i aquesta gent se sent sola.
En el cas que escoltàvem
i que també recolliu al llibre,
una noia que s'ha marcat molts objectius a la vida,
que els ha anat aconseguint
a nivell d'estudis,
a nivell de feina,
a nivell de parella,
i ara pot ser aquest objectiu tan important
com tenir un fill,
doncs no el pot veure complir.
Això ha de generar també una pressió important.
Una frustració.
Bàsicament no és la pressió,
sinó la sensació de frustració
que tenen en aquest aspecte.
I és important també
que al final acaben reconeguent
que hi ha un problema
i és quan venen a nosaltres.
I a vegades aquest camí és massa llarg,
passen per experiències
o per consells,
a vegades no ben donats,
i això encara posa més brasa al problema.
Crec que ens hem saltat un petit pas
quan diu venen a nosaltres,
parlem d'embriogin, no?
Parlem d'embriogin
o d'especialistes en fertilitat,
de gent que ens dediquem
a intentar ajudar aquestes parelles
perquè puguin resoldre el problema.
Què és embriogin?
Embriogin és un centre monogràfic
amb esterilitat i dinòstia pernatal.
És l'únic centre de Tarragona
que es dediquem exclusivament
a aquests dos temes.
I amb totes les vessants,
la mèdica i l'anímica,
es treballa amb psicòlegs
en aquest aspecte.
L'objectiu d'editar aquell llibre
que nosaltres tenim entre les mans
és un llibre, doncs,
és un llibre amè, no?
És a dir, també ple d'experiències,
de consells.
L'objectiu és això,
donar a conèixer
totes aquestes frustracions,
totes aquestes experiències
a la ciutadania
per tal que els ajudi
i que també sàpiguen
quan han de dirigir-se
a especialistes, com vosaltres?
Bé, aquest és...
Sí, seria un objectiu global,
especialment, sí, a la societat,
perquè també és veritat
que hem d'intentar normalitzar
al màxim possible
una situació com aquesta,
però també, sobretot,
trobo orientat a persones
que estan patint aquesta situació.
Bé, sí que al llarg
de totes aquestes experiències
et pots anar adonant
quines són les decisions
que pren cadascuna d'aquestes parelles
i si estàs amb la pell,
doncs potser adonar-te
que ja és el moment d'actuar
o que hi ha, per exemple,
una experiència en concret
que crida especialment per a mi l'atenció,
que ens consulta
després de sis avortaments,
bé, doncs potser el consell seria
nois, el segon,
comencem a mirar
que aquí hi ha alguna coseta,
no cal esperar a patir tant,
a patir-ho amb silenci potser tant.
Llavors va augmentant aquest efecte
que comentava el doctor,
de frustració,
no?,
i de, vaja,
doncs d'anar perdent
a poc a poc l'esperança.
Si us sembla,
parlem amb una de les persones
que ens pot explicar
el seu cas concret
i el seu cas real
en primera persona
i saludem a través del telèfon
l'Anna López.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Com és el teu cas?
Bé, jo per...
Bé, el meu cas és una mica diferent,
perquè, bueno,
soc una mare soltera
i, bueno,
també tenia objectius
a la meva vida,
com heu llegit
en aquest cas
que heu narrat abans.
En aquest fragment, sí.
Sí, i llavors,
doncs, bueno,
passava el temps
i arribava un moment,
bueno,
que tenies expectatives
de tenir fills,
però al no tenir parella,
doncs
et poses una mica nerviosa.
I, bueno,
et planteja
si en tindràs o no
en tindràs mai.
I el fet de, bueno,
de poder recurrir
a embriogim
o a una clínica,
no?,
a la reproducció assistida,
doncs ja t'obre les portes
a tenir, doncs,
més possibilitats
de complir aquest somni,
no?
En aquest moment,
on sembla que el teu objectiu
de tenir un fill
no es pot complir,
notes aquesta pressió social
i aquesta frustració
de la qual parlava abans
el doctor Feliu, també?
Sí.
Bueno,
és un tema personal,
però, clar,
bé,
doncs,
bé influenciat
per la societat,
no?
perquè veus
que altres persones
ja tenen parella,
ja tenen fills,
a tu t'agradaria
tenir parella
i fills,
però no és aquest el cas,
veus una mica
impossible
que en un moment
s'acompleixi
tot aquest desig,
perquè els anys passen
i te vas fent gran
i ho fas
o no ho fas.
I quan et decideixes
acudir
a un especialista,
a una clínica
de reproducció assistida,
com en aquest cas?
Bueno,
primer em vaig plantejar
a l'adopció
i era un moment
que, bueno,
vaig fer els passos,
el que passa
que em vaig tirar enrere
perquè no em veia capaç,
sempre tens dubtes
de si seràs una bona mare,
si podràs tirar endavant,
i ho vaig deixar.
I ja quan,
bueno,
ja passava el temps
i, clar,
hi veia més difícil
el tema d'una adopció
i vaig plantejar-me
un embaràs biològic,
clar,
llavors,
és quan vaig recorrir,
jo ja tenia 40 anys
quan vaig anar.
Ara,
quin és el teu,
actualment?
Actualment,
tinc dos nens,
són bessons,
tenen 3 anys,
estan sants,
estem molt contents tots,
donen molta guerra,
però, bueno,
és el que hi ha.
Clar,
imagino que els sentiments,
les emocions d'abans,
a les d'ara,
són ben diferents.
No m'ha penedit mai,
mai, mai.
Un cop que hem començat,
doncs,
a tirar endavant
i la veritat que
és tot un festival d'emocions
i, bueno,
és tot molt bonic,
hi ha coses,
bueno,
hi ha treball,
hi ha moments,
bueno,
com a mama
i, bueno,
novata,
també tens moments de crisi
que no saps què has de fer
i tal,
però, bueno,
tot s'ha superat i tot.
Bueno,
tampoc hem tingut problemes,
també s'ha de dir,
no?
Però tot ha anat molt bé
i estic molt contenta.
Ai,
tota la meva família,
que també tinc l'apoi
que també tinc l'apoi de la meva família,
estem molt contents de tot.
L'exemple de l'Anna
seria un exemple generalitzat?
Seria un cas generalitzat?
Bueno,
és un cas peculiar
perquè és això que
després d'anys
se'n té en compte
del seu desig i el vol complir.
A nivell pot ser de resultats
o de sensacions
o de sentiments?
No sé si...
Bueno,
jo el que també volia dir
respecte al llibre,
que és un llibre obert,
o sigui,
que són 14 experiències,
però que ens agradaria
que més gent,
que no fa falta
que siguin gent
que hagi vingut a emergir,
que poden ser d'altres centres,
que puguin reflexar aquí
les seves vivències
perquè és això,
el cap i la fi
és ajudar.
I també,
quan has dit
que és un llibre
de sentiments i d'emocions,
jo quan el vaig llegir,
realment, clar,
molts d'aquests casos
els coneixes,
t'emociones i plores,
perquè veus
que hi ha patiment a darrere
i és bonic
haver pogut ajudar
no a totes les parelles,
però almenys lluitar amb elles.
És bonic.
I el cas de l'Anna,
una cosa que ha dit
és certa,
que per sort
té una família darrere
que l'ha ajudat moltíssim
i amb aquestes decisions
tenir la família darrere
és important també.
Clar, perquè imagino
que us deuen arribar a casos
on no es,
on realment
no es compleix
aquesta premissa,
és a dir,
on no hi ha un suport
i on realment
la parella
o la dona
o la persona
arriba bastant tocada.
Home, a vegades
hi ha incomprensió,
però incomprensió,
jo sempre els dic
que a vegades
no ho comenten a la família,
tots els paris
i totes les mares
no són iguals
i no pots parlar,
o els germans,
no pots parlar amb tothom
d'aquest tema
perquè hi ha gent
que no ho sabrà entendre
i si tens gent a darrere
que et recolza
sempre és més fàcil
i els diem
que si la família
que tenen
és comprensiva
que ho parlin amb ells
perquè entendran
que estan patint,
que ja estan
en búsqueda de l'objectiu
i es veuran menys pressionats.
En el teu cas, Anna,
el paper de la família
imaginem que ha estat
immillorable, no?
Des de quan els hi vas
plantejar al principi,
després amb el recolzament,
amb el suport
que t'han donat.
Bé, és que precisament
la meva família
és la que m'hi va donar
l'empenteta
per decidir-me
perquè ja teníem
a veure,
molta indecisió
de saber
si ho podria tirar endavant
i em plantejava
tenir un solament, eh?
Però, bueno,
però van ser ells
que m'han ajudat
i van dir
bueno,
doncs has de prendre
la decisió i tal
i sí, sí,
ja després
un cop que van néixer
sí, sí,
aquí hi havia
moltes mans.
Us trobeu també,
Imma Pere,
amb etapes
d'indecisió
grans, no?
És a dir,
a banda d'aquesta frustració
la indecisió
ha de ser també
un pas complicat
a superar.
Sí, bueno,
evidentment depèn
de cada cas,
el cas d'un...
Per exemple,
que comentem amb l'Anna...
Nosaltres ara estem
generalitzant molt
però després
és el que deia el doctor,
que cada cas
és concret
i és diferent
i té les seves peculiaritats.
Sí, sí.
Bueno,
el cas de l'Anna
evidentment
és una decisió
que un mateix
ha d'aprendre
amb si mateix
amb la seva capacitat
de compromís
i d'afrontar
la maternitat
en solitari
i de fet
d'aquestes 14 històries
només una
en aquest cas
explica
l'experiència
de ser mare soltera.
És cert que
de mares solteres
és veritat
que cada vegada
n'hi ha més,
és una cosa
que cada vegada
es veu amb més normalitat
i moltes mares
ho decideixen fer
i per tant
els dubtes hi són.
Ens trobem
també que justament
aquestes mares
per exemple
aquestes noies
que volen ser mares solteres
demanen molt també
per parlar
amb la psicòloga
perquè evidentment
ajudin
a acabar
de prendre
aquesta decisió
i dins
de les parelles
doncs bé
la indecisió
és un factor
però potser
ja no és tant
la indecisió
en aquests casos
com més
la incertesa
que dèiem
al principi.
Un cúmul
d'incertesa
indecisió
no tan indecisió
perquè aquests
potser ho tenen més clar
que sí
que volen ser pares
és indecisió
en què faig
vaig a aquest centre
vaig a aquell altre
perquè és un tema
molt de confiança
és molt bàsica
la confiança
que tingui
una parella
en aquell equip
que trii
per tirar endavant
un projecte
com aquest
per tant
influeixen també
els possibles
no ho sé
els possibles estigmes
o prejudicis socials
també
a l'hora
de donar aquest pas
què en penseu?
probablement
cada vegada menys
i la gent
que s'hi troba
menys
és a dir
una cosa
és no trobar-s'hi
dir
jo no faria
o jo
és molt més fàcil
opinar
quan no hi ets
probablement
quan t'hi trobes
la gent lluita
lluita fins al final
i amb la reproducció assistida
i els avenços
mèdics
que hi ha
intentem ser
molt comunicatius
explicar tot el que
hi ha
bo i dolent
en cada cas
per prendre conjuntament
les decisions
sempre diem
que l'equip mèdic
el formen
ells
la parella
o les persones
que acudeixen al centre
i l'equip mèdic
pròpiament
per tant
entre tots
cal veure
quins són els passos
que s'han de fer
i decidir
quin tractament
o què caldria fer
en cada cas
imagino Anna
en el teu cas real
que consideres important
transmetre
el que la gent el conegui
i mostrar la teva experiència
també als lectors
d'aquest llibre
perquè
sàpiguen
que
al darrere
sovint entenem molt més les coses
amb casos reals
i amb experiències
com les que ens estàs
explicant tu
és a dir
que
imagino que
ho consideres
també important
la participació
en aquest llibre
sí
bueno
el llibre ja és
bueno
ajuda la gent
a accedir més al tema
de totes maneres
a nivell particular
o sigui
jo trobant-me
en el meu cas
quan la gent sabia
per on havia passat
i tal
m'ha sorprès
la quantitat
de noies
que venen a preguntar-te
per la teva experiència
perquè ja s'entenen
el mateix
que tenen aquesta inquietud
i bueno
que s'ha plantejat
fer això
suposo que en parelles
passa el mateix
quan una persona
quan una parella
passa per aquest procés
doncs també
amb amistats
o coneguts
doncs és més fàcil
que s'apropin
i preguntin
espontàniament
se pregunta
i amb el llibre
ja suposo que
ja és molt més fàcil
d'accedir també
a aquest món
dèiem que el llibre
inclou 14 històries
14 experiències
i imagino que també
doncs es van donant
consells
reflexions
i com deia el doctor
molts sentiments
moltes emocions
també al voltant
de tots aquests casos
és a dir
que és un compendi
de tot el que hem estat
comentant fins ara
perquè la gent ho conegui
perquè els oients ho sàpien
com estructureu aquest llibre
bé
el llibre
ha volgut
sobretot
mantenir
el que és
l'autenticitat
del que explica
la parella
directament
és a dir
en llegint en això
no ha influït res
no ha canviat una coma
ha mantingut les expressions
i la manera
d'explicar
de cada persona individual
que ha volgut
voluntàriament
explicar-ho
i jo crec que justament
això
ho fa absolutament
autèntic
és a dir
com
en aquest cas
en la solitud
o en un context privat
cadascú a casa seva
pot arribar
que aquestes paraules
li arriben
d'una manera
molt directa
d'una experiència real
a un mateix
i jo crec que és part
realment
de la gràcia
del llibre
hem parlat molt
del suport
de la família
òbviament
en el cas
que la decisió
es prengui en parella
el suport de la parella
és important
però en una primera etapa
on aquestes
esperances
sembla que
pot ser
es van esvair
o que s'arriba
a demanar
aquest consell
perquè hi ha hagut
una etapa
de frustració
hi ha moments
també on pot arribar
a trontollar
la pròpia parella
per aquesta
decisió
en moments
jo diria que
en tots els moments
és un moment
molt delicat
de la relació
de la parella
prendre la decisió
més important
de la seva vida
que és tenir un fill
jo sempre dic
que és la decisió
més important
l'econòmica
pot ser comprar la casa
però tenir un fill
és per sempre
per tota la vida
i quan s'entra
en aquestes dificultats
hi poden haver moments
de tirar els plats
pel cap
de sensacions
de culpabilitat
i tots aquests temes
a la primera visita
és molt important
deixar-los clar
que no és l'un contra l'altre
sinó que és els dos
en pinya
i amb l'ajuda
de l'equip
a tirar endavant
i a buscar solucions
de fet
com a curiositat
l'esterilitat
o la infertilitat
com a tal
és de les poques
patologies
que l'Organització Mundial
de la Salut
reconeix
que es dona en parella
és a dir
tota la resta de malalties
són individuals
i cadascú té la seva
la convivim
però cadascú té
la patologia que té
en canvi
en aquest cas
és un tema de parella
i evidentment això
ho compliqui
i així és com s'hauria
d'intentar
viure
una cosa o dos
sigui un factor masculí
femení
mixte
viure i entendre
imagino que no busca
culpabilitat
sinó buscar solucions
és un dels objectius
que persegueix
el llibre
un llibre com dèiem
que recull
14 històries
emocions
sentiments
emocions i sentiments
que com veiem
sovint
semblen contraposats
i que segur que
amb el temps
i ens ho explicava l'Anna
van millorant
no Anna
i donem pas
sembla que
estem allà
amb una mica de fosco
i al final
veiem una clara absoluta
com ja ho tenim
ja tenim els nens
amb nosaltres
sí
bueno
és que
suposo que
fins que no prens
bueno en el meu cas
és fins que no prens la decisió
i
bueno en el meu cas
va anar rodat
llavors ja
tot això
va ser
va venir la llum
i puntó
el que passa que
doncs bueno
amb parelles
que tenen dificultats
i que a poc a poc costa
suposo que
quan ja ho tens
ja oblides
tot el que has passat
tot el negatiu
vull tenir un fil
vivències reals
de la lluita
i emoció
on podem trobar
el llibre
editat per
Embriogine
on el podem
a Embriogine
sí
és un llibre gratuït
i en cap moment
s'ha buscat
lucrar-se amb això
al contrari
és un llibre
editat
sí per Embriogine
però que es donarà
a totes aquelles persones
que el demanin
voluntàriament
el poden demanar
a través
de la web
del llibre
que és
www.experiènciesreproduccióassistida.com
o doncs
posant-se en contacte
directament
amb el centre
amb Embriogine
amb el telèfon
el 977-24-24-51
el poden passar a recollir
o se'ls hi enviaria
i doncs
el poden adquirir
en qualsevol moment
a més
és un llibre
de lectura
molt fàcil
molt amena
és a dir
que
amb testimonis
i que
el doctor ho definia
és a dir
realment
podem arribar-nos
a emocionar
ni que ens toqui
de prop
ni que sigui
un tema
que ens interessi
perquè realment
amb testimonis
reals
és com sovint
s'entenen millor
aquestes històries
teníem un altre
fragment
no sé si
tècnicament
és possible
escoltar-lo
sí?
Doncs l'escoltem
Em dic Judit
tinc 34 anys
i des de fa un any
sóc mare
Feia temps
que buscàvem
i no trobàvem
que sabíem
que passava alguna cosa
que vèiem
passar embarassos
i més embarassos
i seguíem
sent dos
en una casa
cada vegada
més i més buida
recordo que
cada vegada
que uns amics
ens anunciaven
que esperaven un fill
jo em sentia malament
perquè no me n'alegrava prou
estava contenta
amb la bona nova
però al mateix temps
em preguntava
perquè ell sí
i jo no
sé que són egoista
ho és
però no ho podia evitar
i havia de fer teatre
i forçar un gran somriure
mentre per dins
m'inundava una gran tristesa
era un altre dels fragments
del llibre
una altra de les experiències
que podem trobar
amb aquest llibre
com dèiem
que podeu aconseguir
directament
a Embryo Gym
o trucant
us facilitaran
també
aquest llibre
amb els testimonis
Anna López
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
per explicar-nos
també el teu cas
en directe
i no sé si
l'Aim
et volia comentar
alguna cosa
Anna gràcies
per posar veu
i cara
a la teva història
que t'agraïm molt
ja saps
que hagis volgut
estar aquí
amb nosaltres avui
moltes gràcies
a vosaltres
el recolzament
gràcies Anna López
doctor Pere Feliú
i Massaumell
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
per venir-nos a explicar
també aquestes experiències
i nosaltres
encoratgem
i animem els oients
a que es facin
amb el llibre
i que li donin
un cop d'ull
que segur
que en treuran
un bon entrellat
Pere Feliú
i Massaumell
moltíssimes gràcies
gràcies
ha estat un plaer
adeu