Doncs avui la notícia més important del dia,
la qual hem destacat des de primer del matí,
és que la Diputació descatalogarà la Sabinosa,
l'antic preventori de la Sabinosa,
que d'aquesta manera deixarà de ser un bec cultural d'interès local.
L'ENSA Supremunicipal i l'Ajuntament
signaran un protocol per tal de desprotegir la finca,
tancada i sense caput, recordem, des de fa més de 40 anys,
41 en concret.
El ple de Diputació aprovarà aquest divendres aquest text,
que després serà signat pel president Josep Poblet
i per l'alcalde Ballesteros.
També es buscarà després la unanimitat de política al ple municipal
i s'enviarà també a la Generalitat
per tal de que pugui anar-hi el visitat al definitiu.
Tot un procés que es farà en col·laboració
amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
de marcació Tarragona.
De fet, els col·legials ja van organitzar enguany
unes jornades dedicades precisament a parlar de la Sabinosa.
Volem buscar les primeres reaccions
i podem conversar en aquesta hora del matí
amb el president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
de Tarragona, que és en Josep Lleó Pitous.
Josep Lleó, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quines valoracions se'n fan d'aquesta notícia?
L'hem destacat com a molt important, no?, la d'avui.
Sí, és important,
perquè tira endavant un procés
que finalment té un color determinat,
té una connotació determinada,
però és un procés que...
també en podia haver estat un altre.
És un procés que s'havia d'haver...
pel qual maldàvem des de feia molt de temps,
diguem-ho d'aquesta forma.
És a dir, calia desencallar la situació
en la qual es trobava estancada,
en la qual es trobava la finca de la Sabinosa.
I una de les formes de fer-ho és aquesta.
Ara recordàvem, també,
d'ivell informatius,
que crec que va ser el febrer,
el març d'enguany, diria,
d'aquest any 2013,
que es van organitzar aquí a la Seu del Col·legi
unes jornades, no?,
on es va parlar de la Sabinosa,
es va parlar fins i tot amb la nebona,
de Francesc Montreval,
l'arquitecte que els anys 30 el va projectar,
i, en fi, ja va estar a punt de mira,
del debat en el Siu del Col·legi d'Arquitectes,
parlant també de com està la situació,
perquè hem de recordar que els edificis,
clar, són dels anys 30,
en bon estat no estan, que diguéssim, no?
No, no hi estan en bon estat.
És veritat, vam organitzar això,
i no va ser només unes jornades de reflexió,
sinó que també van ser unes visites,
i van ser uns debats,
en fi, va ser tota una moguda important,
perquè els arquitectes estem interessats
en aquestes coses,
els béns patrimonials són béns
en els quals els arquitectes estem molt compromesos,
i l'arquitectura, doncs, passada,
igual com la present,
doncs, ens fa ser molt sensibles,
i també ens fa ser molt sensibles,
doncs, qualsevol cosa que, diguem,
tingui alguna significació en relació a l'entorn,
en relació al context, en relació a la natura,
en relació a la inserció,
en un determinat lloc i context, no?
I com que la situació en la qual estava la Sabino
és una situació que s'anava deteriorant,
doncs, a nosaltres ens va interessar
reflexionar sobre aquest tema,
i, fins i tot, oferir a les administracions
el resultat de les nostres reflexions,
tal com, efectivament, vam fer,
i com a conseqüència d'això
és que ens han cridat perquè, doncs,
siguem presents
i vetllem, també, perquè el procés,
igual com les administracions interessades,
doncs, ho procuraran
perquè el procés tingui una bona fi.
Un edifici tancat durant 40 anys,
o sigui, des del punt de vista arquitectònic,
què li passa?
Perquè, a veure, aparentment,
quan un veu aquests edificis,
ja es veuen totalment de gardes, no?
Però això estructuralment és salvable,
diguem-ne, des del punt de vista arquitectònic?
No, no, això no és tan saludable, no.
No, a veure, un edifici que no s'ha tancat,
és a dir, un edifici que, un edifici en ús,
ha de ser objecte d'operacions de manteniment
i de conservació, i fins i tot de reparació,
ni que sigui evitat,
només a causa del transcurs del temps,
ara imaginem que aquest edifici està desocupat,
com és el cas de la Sabinosa, no?
Doncs encara més.
I si no es produeixen aquestes operacions de manteniment,
doncs l'edifici es va degradant.
Es va degradant començant pels tancaments més sebles,
que són, doncs, els vidres,
les finestres, les portes,
les cobertes,
l'estructura, que és una estructura metàl·lica
i que està molt a la mort del mar
i que, per tant, també es va rovellant,
es va despotegint i, per tant, es va rovellant, etcètera, etcètera, etcètera.
A més a més de ser objecte d'actes vandàlics
que, habitualment, el que no fan és afavorir el manteniment,
sinó al revés,
que atenten contra l'estabilitat
i contra el bon estat de les edificacions.
Tot plegat fa que aquests edificis realment estiguin bastant degradats.
La paraula és aquesta.
Recordo que a les jornades una de les conclusions
era crear una mena de...
o buscar, proposar, fer una mena de pla d'equipaments
a nivell territorial, no només Tarragona,
a nivell del territori,
per veure, en definitiva,
què és el que ens fa falta al territori
i què és el que s'hi podria fer, no?
Una mica seria això, no?
Sí, sí.
Nosaltres estàvem per aquesta qüestió.
Aquest era un dels resultats de la nostra reflexió.
L'altre també era que es pogués obrir al públic,
tot i que això, ara per ara, no és possible, eh?
Diguem-ne, d'avui per demà,
obrir al públic, ni que sigui l'espai de sona verda,
això no és possible per tema de seguretat, no?
Clar, no.
El que dèiem era que era interessant,
diguem,
a banda dels edificis,
que eren un objecte de polèmica,
perquè s'estava discutint si s'havien de descatalogar,
o s'havia de mantenir la catalogació,
hi havia altres elements d'interès,
com era la Pineda i com era el pas,
diguem,
el pas d'una platja a l'altra,
que ara es fa amb bastanta dificultat
i que es tractaria d'urbanitzar-lo d'alguna manera tova
i facilitar aquest pas.
I eren les dues qüestions
amb les quals nosaltres incidíem
i que arribàvem a concretar més, no?
Ja per anar acabant,
una última pregunta,
perquè a mi em sembla molt curiosa,
que quan es va projectar als anys 30,
la construcció d'aquest edifici
per Francesc Montrabà,
el pressupost va ser molt reduït,
crec que, vaja,
12.000 euros,
12.300 euros,
que això durés una mica més de dos milions de l'època,
que es va construir per això,
per un preu pràcticament,
clar,
eren altres temps, també, no?
Res a veure en l'actualitat.
Res a veure.
Absolutament res a veure,
els pressupostos a les hores eren així.
Ara em sembla ridícul,
però en aquell moment
devia ser una gran quantitat de diners.
I va sobreviure també un enderroc l'any 77,
els edificis,
és a dir que ja,
com en deia en Josep Llopitós,
també hi ha hagut en alguns moments de la història
propostes per tirar-lo a terra
i l'any 97 n'hi va haver una
i va sobreviure aquell enderroc de l'any 77,
1977,
veurem-nos què passa en un futur.
Josep Llopitós,
president del Col·legi d'Arquitectes
de Mercècia de Tarragona,
de Catalunya de Mercècia de Tarragona,
gràcies per tenir el micrófono de Tarragona Ràdio
i seguirem,
anirem seguint l'evolució de tot aquest procés.
Molt bé,
moltes gràcies a la vostra disposició.
Si no,
ens veiem bon Nadal, per cert.
Igualment,
molt bon Nadal.