Fins demà.
No deixem la Universitat Rovira i Virgili perquè, de fet, la URB ha creat un grup d'investigació per recuperar la memòria i els aspectes encara no estudiats de la batalla de l'Ebre, tot coincidint amb els 75 anys de l'inici del combat.
De fet, va ser el 25 de juliol de 1938 i, per tant, avui mateix es commemora aquest aniversari.
Avui en volem parlar amb un dels professors encarregats, el Josep Sánchez Cervelló.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Curiós, no?, l'aniversari, avui 75 anys després del 25 de juliol.
L'aniversari, es posa en marxa el rellotge i ja està.
I ara passen anys, no?
I ara passen anys.
Què és exactament el que us plantegeu amb aquest grup d'investigació?
Bé, ens plantegem dues coses.
Buscar documentació inèdita sobre la batalla.
Hem tingut un ajut per a buscar els arxius de la Comintern,
per veure què hi ha sobre la batalla de l'Ebre i sobre els brigadistes,
que va ser la tropa de xoc essencial que va utilitzar la República en totes les operacions militars importants.
i també va ser la que va tindre un paper, les unitats que va tindre un paper més destacat durant la batalla de l'Ebre.
i això és una de les qüestions que ens proposem.
I també estudiar en concret, de forma destacada, l'operació secundària que es va celebrar en Posta.
En Posta va ser el lloc on els republicans el creu al riu van provocar més aldarull
per a focalitzar l'atenció de les unitats franquistes i permetre que al llarg del riu,
de les altres zones, poguessin passar amb més tranquil·litat les altres unitats.
I per tant creem que són aspectes que es coneixen poc de la batalla i els voldríem estudiar.
I posteriorment això ho enllaçarem en un congrés que farem a l'octubre,
en el qual vindran historiadors internacionals i també els descendants dels brigadistes i algun brigadista viu.
que els brigadistes n'hi ha molt pocs perquè com a mínim hauríem de tindre cent anys i pico.
I per tant n'hi queden un parell, n'hi tenim certificats dos que vindran,
que encara estan en condicions i que encara estan bé.
És a dir, que hi ha encara molts aspectes de la batalla de l'Ebre que no s'han estudiat o que es coneixen poc?
Sempre, sempre en qualsevol conflicte hi ha qüestions que sempre queden més marginades
perquè el problema de la batalla és fer el gruix,
el conjunt de la batalla que és decisiva pel resultat de la guerra
i és decisiva perquè després cau Catalunya.
Per tant, moltes vegades les visions que tenim són més generals
i ens faran aspectes parcials que volem estudiar en més detall.
Qui integrarà l'equip d'investigació?
per dur a terme aquests estudis.
Bé, portem dos catedràtics i diversos titulars.
El responsable, a part de l'Alberto Reix, l'altre responsable soc jo,
i després hi ha diversos titulars i hi ha professors d'institut
i professors de magisteri i centres d'estudi del territori.
Participaran també centres d'estudi, associacions culturals, aficionats,
a dir que heu volgut obrir també aquesta participació,
fins i tot amb aquestes lectures més a títol individual de la història.
Bé, és a dir, totes les lectures...
És a dir, això com la formació intel·lectual és important
per fer anàlisi històrics,
però moltes vegades el que és necessari també és tindre informació de primera mà
sobre coses que la gent o els descendants dels que els han viscut saben
i que els altres no saben.
I per tant això és important.
I després una altra qüestió que és també clara,
que és que la universitat té entre les seues obligacions
el que s'anomena tercera missió,
que és inserir els coneixements des del territori.
I per tant nosaltres tenim l'objectiu de transferir el coneixement a la societat.
I per tant, sense els agents civils,
sense la participació de la societat civil,
això és molt difícil.
Deies Josep que un dels objectius és aprofundir
en aquests aspectes encara no coneguts de la batalla
i també difondre de la perspectiva local
aquests estudis que poden fer entendre
aquests aspectes més globals del fet.
A nivell local, com t'imagines que es va viure tot aquest fet,
tot aquest procés?
Home, a nivell local la situació va ser terrible
perquè els llocs, els 800 quilòmetres quadrats,
i una mica més, que era l'espai on se va pròpia la batalla de l'Ebre,
va haver civils durant tota la batalla.
I per tant, vivien amagats en coves,
en unes condicions absolutament primitives,
en problemes d'higiene, en problemes d'alimentació,
en por,
si eren localitzats per l'aviació eren ametrallats,
és a dir, bueno,
els pobles eren destruïts,
la gent tenia a les cases antigues
una part de la collita a les cases,
i per tant, quan se feia de nit,
intentaven anar als seus pobles respectius a buscar-les,
a vegades eren tirotejats
per l'exèrcit republicà o per l'exèrcit franquista,
depèn de la conjuntura,
una situació molt dramàtica i molt difícil.
De totes les formes,
una de les coses que també volem incidir
és en l'aspecte que va representar la batalla,
que ha representat la batalla a la zona,
a la zona on se va viure la batalla i en l'Interland,
perquè és evident que la front de guerra
s'alimentava per un cordó umbilical
que l'unia amb les altres poblacions
de la demarcació de Tarragona
i en la resta de Catalunya.
I a totes aquestes zones
els bombardeixos eren constant.
És a dir,
un bombardeig de desembre del 38
va destrossar moltíssim la Perelló.
Tortosa va quedar completament arrasada.
Tot això...
Sí, digues, digues.
Perdona, perdona que estic al carrer.
No te preocupes, escoltem bé.
Tot això va suposar
un cost terrible per la gent
i després, vull dir,
com que la zona va canviar diverses vegades de mans,
ara està bé en mans dels franquistes,
després l'ocupen els republicans,
i després l'ocupen els franquistes.
Va haver-hi una sèrie d'execucions
i un patiment molt gran de la població civil.
Analitzant aquesta batalla
des de diferents vessants,
des de la vessant econòmica,
des de la vessant humana,
des de la vessant social...
Per exemple, fareu recerca
a l'entorn també de les brigades internacionals
a la batalla
i dieu que encara hi ha poca informació
sobre com els membres van optar
a fer desquè per distreure l'atac franquista, no?
Sí, sí.
Bé, perquè hi ha poca informació
en la mesura que l'exèrcit republicà
és un exèrcit que perd la guerra,
per tant, perd la documentació.
És a dir,
quan se produeix una evacuació del front
a l'octubre que marquen les brigades internacionals,
la documentació queda en mans dels encarregats
de les diverses unitats,
però quan s'han de retirar l'altre costat del riu
tu marxes en la documentació més imprescindible
i el de més ho deixes.
Per tant, vull dir,
molts dels brigadistes van desaparèixer a l'Ebre,
les famílies encara no ho saben,
molts dels brigadistes
que a l'octubre
se va donar l'ordre
d'evacuar les brigades internacionals,
ells se van continuar quedant aquí
perquè els seus països no hi podien anar,
si eren alemanys o austriacs
o de l'Europa de l'est,
eren països que estaven en mans o italians,
que estaven en mans de dictadures
i, per tant, no podien tornar
i aquests, si anaven a França,
eren tancats en camps,
com després van tancar tots els que van exiliar
i, per tant, van preferir continuar combatent aquí.
Per tant, ja de la part final de la guerra
hi ha un desconeixement encara significatiu.
Ara, a poc a poc, a mesura que aneu avançant
aquesta recerca i aneu esclarint,
la universitat també s'encarregarà
d'anar difonent i d'anar donant a conèixer aquest fet.
El nostre compromís,
sí, el nostre compromís és en totes les aportacions
fer un llibre, com n'han pensat,
sobre diverses qüestions
i, per tant, també procurarem
que la societat entengui què és el que va passar,
què és el que va subsistir,
perquè, de fet, la història sol té sentit
si la gent entén els fets,
perquè els fets tenen repercussió a lo passat,
sempre té repercussió a lo present.
Quin pla us heu marcat?
És a dir, quin termini teniu previst per la investigació?
Fins quan es podria allargar?
Bé, no ho sé.
Una investigació es comença,
no se sap quan s'acaba.
El que sí que tenim una fita marcada
és a l'octubre,
que coincidirà en el 75 aniversari
de l'Evacuació de les Ligades Internacionals,
té un congrés
en participació d'historiadors
i farem l'estat de la qüestió que és.
i si en aquest temps
han pogut fer alguna aportació nova,
també la farem.
Aquest congrés de cara a l'octubre,
on el teniu previst fer?
Lo farem a Tarragona.
Molt bé.
A l'Universitat de Tarragona.
Doncs ja...
El campus Catalunya.
En tornarem a parlar,
si més no,
de cara a l'octubre.
Josep Sánchez,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-vos
a aquesta estona de ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.