Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Vicens Martín li hem estat repassant la seva biografia, el seu currículum, i és un no parar.
O sigui, vens de formació clàssica, però també més moderna.
Treballes a nivell docent a l'Escola Celeste i en el taller de músics de Barcelona.
A la rama clàssica ens diuen que estàs al Conservatori Superior de Barcelona, de Badalona.
Bé, has fet gira o has compartit, bé sigui de manera docent o bé sigui a nivell de damunt de les escenaris musicals.
Has estat amb Tete Montoliu, amb Pat Metheny, amb Chic Corea...
Per aquí també tinc que vas a formar part de la banda que acompanyava Santiago Osseron, no?
La banda de jazz.
De l'original jazz orquestra del taller de músics.
A veure, Vicens, què et falta fer a la vida?
Venia a Tarragona, no?
Venia a Tarragona i ja he estat.
Bé, el Festival de Dixieland de Tarragona serà la tercera vegada que hi aniré, perquè ja vaig estar amb Santiago Osseron i l'original jazz orquestra del taller de músics.
I després, dos anys després, o sigui ara crec que fa tres anys, vaig estar amb tots els arranjaments que havia fet jo sobre el guitarrista gital Django Reinhardt i amb el Biel Ballester com a guitarra convidat i vam estar amb un concert molt maco al Dixieland de Tarragona.
La diferència ara és que en aquell moment jo anava dirigint, escrivint la música i dirigint l'original jazz orquestra del taller com a director i fundador de l'orquestra que era.
Ara vaig amb un projecte propi i amb la meva pròpia Big Band, que vaig decidir en un moment donat fer una música i muntar-me la meva orquestra i buscar els músics i cantant que jo volia que toquessin la meva música.
Molt bé. Per tant, és un producte molt teu, molt fet a mida.
Digue'ns, digue'ns com és. Estem parlant d'una Big Band, per tant vol dir molta gent a l'escenari, estem parlant d'una veu blanca i negra alhora, no? La de la Gemma Brieff.
Sí, és molt versàtil en aquest sentit.
Són 15 persones en total, 14 músics i la Gemma.
Bueno, això, vaig demanar la carta als reis i vaig fer la Big Band d'en Somni amb qui a mi m'agradaria que pogués tocar la música que jo escrivia.
Llavors, David Pastor, Gabriel Amargant, Ramon Ángel Rey, o sigui, la gent que jo volia que fes aquella música.
I la música, el que vaig agafar va ser un llibre de poesia meravellós del Josep Carné, Els fruits saborosos,
i vaig fer, són 18 poemes, vaig fer una selecció d'11 per tampoc fer un concert de dues hores i mitja,
i vaig musicar aquests 11 poemes per aquesta orquestra i fer-te a mida per una mica, com jo entenc que la Gemma Brieff pot interpretar la música.
Per això, Colta, això és fantàstic perquè ens ofereixes un concert que a nivell musical, doncs, dóna el bo i millor del jazz,
suposo que et tires cap a tema jazzístic, i per altra banda és un concert poètic també perquè es basa en els textos del Josep Carné.
És una festa de la cultura i és un maridatge entre poesia i música.
I s'agafa un llibre que és bàsic en el que és l'evolució de la literatura catalana en el nocentisme,
quan el va fer el 1906 va crear una nova manera de plantejar la poesia,
i va ser el referent durant molts anys després a molta més gent,
per això se li coneixia al Josep Carné com el príncep dels poetes, i era això, punt de referència,
i ho he fet amb el meu punt de vista, que realment, bueno, clar, ara estem en un punt que ja no sé què és jazz i què no és jazz,
perquè a més, clar, per mi jazz ho vinculo molt amb una sonoritat americana i afroamericana,
i jo he fugit d'això perquè no li trobava sentit escriure música per un poeta català i molt català amb sonoritat descaradament afroamericana.
Llavors sí que hi ha molts elements, especialment harmònics, del jazz,
però hi ha coses que venen de música europea, occidental, de música clàssica,
i hi ha molta intentat buscar, no sé exactament què és la música mediterrània,
però d'alguna manera volia que sonés a mediterrani,
hi ha temes amb ritme de banera, temes amb sonoritat, més aviat de flamenc,
o sigui, no és jazz, o sigui, no és tradició de swing, perquè no tenia sentit.
Llavors una música he intentat que fos com catalana,
utilitzant recursos especialment harmònics, del jazz.
Déu-n'hi-do, doncs pinta molt interessant, la veritat.
Estem mirant aquí la instrumentació que portes,
i em sembla que els instruments que destaquen són els de vent, pot ser?
Bé, és una big band, llavors aquí hi ha una secció amb 10 instruments de vent,
trompetes sombons, saxos amb clarinets, flautes,
i el que és la base de piano, baix, bateria, jo mateix amb la guitarra i la veu.
O sigui, la formació és bastant el que és la big band tradicional,
però ja fa molts anys que molta gent com Bob Brummeyer, Vincent Dove, Maria Schneider,
han demostrat que amb aquesta formació pot ser més coses,
més enllà del que és la sonoritat de Conveixi o Duke Ellington.
Llavors jo he buscat bastant això, el tractar d'utilitzar aquella tímbrica,
però amb una música molt nostra.
Què et donen les poesies, o els fruits sabrosos concretament, del Josep Carné?
Quin matís li donen després a la música?
Perquè suposo que, clar, si parlen de qüestions alegres,
també inspira un tipus de música així, no?
El que em donava, a part d'una cosa coherent, que buscava algun tipus de grup de poesies,
no com poesies sense cap lligam.
Això és un llibre amb les fruites com anexa d'unió,
i sobretot el que em donava era molta intensitat emocional.
Cada poesia és com una narració de la història d'una persona,
a vegades són nens petits, a vegades són adults,
gent propera a la mort, i com narra d'alguna manera en un pocs versos
tot l'espai físic on es troba i tota la situació emocional de la persona.
I com per mi la música, sobretot, són emocions,
em permeti investigar això,
com reconvertir aquelles poesies en cançons
sense perdre el sentit emocional.
És una cosa que a mi sempre m'ha obsessionat molt.
És a dir, si faig una poesia alegre, la música sigui alegre,
si faig una poesia trista, la música realment porti aquella emoció,
que és una cosa que no sempre en les cançons veig.
Si en una cançó a vegades li treus la lletra
i només amb la música no saps quina emoció porta
fins que no escoltes la lletra.
Jo tractava que ja la música realment anés lligada
a la intensitat emocional dels poemes.
Altres poesies potser no em donaven això.
Llavors, aquests em permetien aquesta investigació emocional
de la música dins de la poesia.
És el que fa al final que el tema surti rodó, no?
Aquest maridatge entre, com deies tu,
el sentit de la lletra i el que expressa la música.
Hi ha dues coses maques de tots els concerts que hem estat fent,
perquè ja portem des del gener ensenyant una mica això.
Hi ha dues coses molt maques que m'han dit.
Una és, alguna persona que coneix les poesies,
venir i dir-me, com aquelles bandes sonores
que a vegades es solta i es diu
que aquesta música és la ideal per aquesta pel·lícula,
no és que em diguin, és que aquesta música
és la que m'hagués imaginat per aquest poema.
Això m'ho han dit i és una cosa molt maca.
L'altra cosa més maca que m'han dit
és una persona que em va dir
el dia següent de veure el teu concert
vaig anar a una llibreria i em vaig comprar el llibre
dels fruits saborosos.
Llavors, això em va emocionar perquè és el que vull,
que la gent s'interessi per la poesia,
per aquesta poesia,
i s'interessi per descobrir tot aquest univers literari.
Vicenç, quin és el teu instrument,
que no t'ho hem preguntat?
El principal, la guitarra.
Val, val.
I jo estaré amb la guitarra.
De fet, la música està preparada
perquè tampoc cal dirigir-la molt
i en l'escenari tampoc necessito,
i més amb aquests músics tambons,
no necessito que cal decidir res,
o sigui, funcionen sols
i hem asseixat perquè funcionin sols.
Llavors, estic principalment amb la guitarra.
Què et dona la veu de la Gemma Bria,
que se'ns presenta com una de les veus
tenint en compte dins el panorama musical?
Em dóna una interpretació del català,
o sigui, moltes de les cantants,
o sigui, podria haver escollit moltes persones,
perquè hi ha grans cantants,
a Tarragona teniu grans cantants,
com l'Olga Pés,
i gent que ho podria haver fet molt bé,
i em vaig a cantar amb la Gemma.
Buscava algú que,
quan entrés a cantar en català,
d'alguna manera aconseguís aquesta sonoritat
no tan americana.
Llavors, la Gemma això m'ho permetia,
és molt versàtil,
i va entrar en el joc
i em va permetre
que sense que ell s'adonés
del que jo li estava fent,
de reconvertir-la en una cosa
una mica més enllà
del que ell estava acostumada.
Llavors, ha fet un gran esforç,
per això,
per tractar d'interpretar
i el seu estil
portar-lo més enllà
del que feia habitualment.
Tenim enregistrament d'això?
Dels fruits saborosos?
Està fet,
però no està acabat.
El tenim enregistrat,
estem en procés de mescla,
estem en procés de modificar algunes coses,
o sigui, estem bàsicament ja,
que és la part última de la gravació.
El que no puc dir és quan sortirà,
qui ho traurà,
això encara estic mirant com poder fer-lo,
perquè, a més, això no és un disc,
és un llibre de poesia.
Llavors, el que estic intentant
és que algun editorial
agafi el producte
i editi un llibre amb la música a dins,
que això seria el més maco.
Perquè, a més, nosaltres el diumenge
dels 18 farem 11 poesies,
però en el disc estaran els 18 poemes,
els 11 cantats
i els altres recitats,
perquè el que volia era que la gent,
quan s'emporti això,
s'emporti en realitat
tota l'obra de carnet sencera,
no només un fragment.
Molt bé, molt bé.
Veig que heu pensat en tot, eh, Vicenç?
O sigui, està fet amb molt de carinyo.
No, és l'empremta personal
i amb molt de carinyo, veig.
I, bueno, absolutament tot el que faig
ho faig amb molt de carinyo,
perquè m'apassiona molt el que faig
i quan una cosa t'apassiona
ho fas, ho fas amb molta estimació.
I llavors he intentat buscar això,
tots aquests petits detalls
que facin el producte més agradable,
més maco.
Doncs, mira, ara et faré una pregunta
que et serà molt difícil de respondre.
A veure, de tots els versos
dels fruits saborosos,
de tot el repertori
que escoltarem diumenge,
quina és el poema, el tema
que més t'agrada,
que li tens més carinyo.
És molt difícil,
perquè me'ls estimo tots molt,
però, bueno,
igual Agavell les castanyes
té una intensitat emocional
que m'impacta molt.
És una poesia sobre una senyora gran
que està morint
i llavors això,
encara recordo quan ho feia,
que estava escrivint el tema
i d'alguna manera
em sentia trist aquells dies
i inclús a vegades gravant
i quan el toco
m'impacta molt emocionalment
i quan llegeixo la poesia
m'impacta.
Llavors,
totes m'agraden molt,
però aquesta d'alguna manera,
bueno,
em toca més la fibra
a un nivell personal
que no altres.
Molt bé,
doncs ens quedem amb les ganes,
moltíssimes ens han fet venir,
d'assistir al concert
de Vicenç Martín
Dream Big Band,
diguem-ho bé,
amb la Gemma Brié.
Serà el diumenge a les 6
a la Fundació Caixa Tarragona
i una mica cluent
com un dels grans concerts
que tancarà aquest festival
de Dixieland.
Vicenç Martín...
Disculpa,
m'encanta això
del festival de Dixieland
perquè això és el tercer cop que vinc
perquè és fantàstic
que Catalunya tingui festivals
i no només centrats
en l'àrea de Barcelona
perquè sé que l'any passat
no es va poder fer
per problemes de pressupost
i llavors que aquest any
s'hagi fet l'esforç
per tornar a posar-lo en marxa
em sembla que és
de les millors coses
que poden passar
a Tarragona i a Catalunya.
A nosaltres ens agrada
perquè es dona l'ocasió perfecta
a l'excusa
per conèixer músics boníssims
que tenim molt a propet.
Vicenç,
ha sigut un plaer
parlar amb tu.
Molt bé,
i ens veiem diumenge.
Gràcies, Vicenç.
Baig uma 번째 video.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.