15 minuts passen ara sobre les 12 del migdia.
Ara encetem una nova setmana i un nou espai dels restauradors de l'Aparta Alta de l'associació Arpa
que han engegat aquesta segona edició dels sopars i concerts.
Com ja sabeu, l'Arpa feia una primera edició d'aquest cicle
i ara ho torna a repetir amb la participació de 12 restaurants i 6 grups musicals del territori i també de l'estranger.
Això serà fins al proper desembre.
Nosaltres us plantegem d'una banda un concurs, un concurs on el que intentem és això,
promocionar els restaurants i que els nostres orients s'enduguin un dos per un per un sopar.
D'altra banda també cada setmana ens acompanya una formació musical,
un dels grups que participen en aquest cicle de l'Arpa.
Així doncs, avui ens acompanya el 50% de la gestancia o de justícia, el Roger Conesa.
Roger, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Justícia, gestancia, com ho hem de pronunciar això?
És un joc de paraules.
És un joc, no?
Aprofitant el cognom del Toni, que es diu Toni Just, que avui no ha pogut venir.
No ha pogut acompanyar-nos.
El disculpem des d'aquí.
I tant.
El tenim un compromís.
El saludem també, si ens estàs escoltant.
Hola, Toni.
Doncs aprofitant el seu cognom, que es diu Just i que anava acompanyat de mi,
que és un altre component, doncs Just i companyia, Just i sia...
I sia o justícia, no?
Clar, com que hem posat aquest end, el símbol aquest...
Clar, és l'empersant aquest, doncs...
Confort una mica, però allà està el parell lingüístic.
Justícia o justancia.
Fes-nos una mica d'història.
Qui sou, d'on veniu, justancia.
Bé, el Toni porta tocant la guitarra des dels 16 anys.
Està tenint infinitat de grups.
El més destacable és la Soul Machine, un grup de falset,
que porten un munt d'anys fent versions i algun tema propi de Soul.
Que ara justament, ahir van estar gravant un videoclip, crec, a l'Albertina o a Reus,
d'un espectacle que han fet amb un quartet de corda,
amb arranjaments del Pau Terol, que és el teclista.
I el Toni porta...
Un munt d'anys ara toca amb els Lexus, també,
amb Roger Benet i els Oximorònics,
que d'aquí, bé, després t'ho explico de què ens coneixem.
Sí.
I bé, ell també és professor de guitarra fa molts anys,
cap del Departament d'Harmonia, no sé què, de l'Aula de Músics de Tarragona,
vull dir que és un músic molt actiu i molt trempat,
i a més que sempre riu, que això sempre és d'agrair,
una persona molt positiva...
Sempre està bé, no?
I jo, doncs, fa molts anys també que estic ficat amb això de la música,
primer, no de manera tan professional,
i en els últims anys, doncs, ja m'he dedicat professionalment
i també he tocat amb molts grups.
Actuament faig d'arreglista per documentals,
per anuncis, també tinc el meu projecte de cantautor,
Roger Benet, que ara trobaré el disc a principis d'any que ve,
i amb el Toni el conec d'això,
que vam estar coincidint a la Big Band de l'Aula de Músics,
jo toco el saxo, soc saxofonista de formació instrumental,
i ens vam conèixer que ell estava de guitarrista allí
i llavors jo vaig rearrencar el projecte de Roger Benet i els Oximorònics
i li vaig proposar que fos el guitarra,
i des de llavors doncs hem estat fent bastantes coses junts.
Perfecte.
I un dia, clar, us trobeu
i decidiu també crear aquest jazz,
jazz en si, o justícia?
Sí, perquè...
Com és aquest moment, aquest projecte?
La veritat que neix,
és que jo sempre he estat fent cançons pròpies
i mai he fet versions, mai,
sempre he apostat per fer cançons...
El que deies, la música d'autor, una mica, no?
Sí, exacte.
Però va arribar un dia que em va venir de gust
cantar aquelles cançons
i tocar aquelles cançons que m'agrada escoltar
i que pensava que podíem quedar bé
amb una formació així reduïda
i la majoria d'elles veuen del rock o del pop
i llavors la guitarra és un instrument molt important.
Llavors li vaig proposar al Toni
de fer aquest duet, no?
Revisant versions clàssiques i no tan clàssiques.
Una mica...
Podem trobar cançons de grups ja rematxacats
com els Beatles o els Rolling Stones,
inclús fem un mix d'Eric Clapton,
però també apostem per cançons menys conegudes
i que ens agraden molts en grups actuals com ara els de Do,
per exemple el que fem d'Avui, que tant de Blind,
o una cantautora islandesa,
o l'Of Arnolds,
i bé, introduïm cançons que potser no són tan conegudes
però que ens semblen molt boniques
i que ens venia molt de gust a tocar.
Després ja parlarem del programa una mica
que ens oferireu aquest cap de setmana.
Si et sembla, dona'm un moment
perquè anirem als fogons ara mentrestant,
perquè tenim per sortejar un sopar,
un dos per un, per sopar,
a la Palau del Baró el proper dissabte 2 de novembre
i assistim també al concert de Lluven Bans
a la Palau del Baró, com dèiem,
el proper dissabte 2 de novembre.
Jo ho sap que aquest cap de setmana
els nostres oients han de saber
que s'aniran tornant els restaurants de l'ARPA,
són 12 restaurants que participen en total,
aquest cap de setmana tenim la Q, el Sadoll,
el Tecla 60, l'Ares, el Quim Quima,
que si no recordo moltament és on toqueu vosaltres, Roger,
i l'Origa.
Jo pregunto als nostres oients
quin restaurant està celebrant
la setmana dels formatges, ara aquests dies.
Quin restaurant està celebrant
la setmana dels formatges?
9, 6, 7, 24, 47, 67,
i li donarem el número 1 per aquest sorteig,
que farem, en finalitzar,
aquí 15 minutets,
després que el Roger ens faci una cançó en directe,
que ara li preguntarem també,
doncs farem aquest sorteig.
Quin restaurant, d'aquests que hem dit,
està celebrant la setmana dels formatges,
9, 7, 7, 24, 47, 67.
I mentre esperem la trucada,
Roger, doncs potser podríem conèixer una mica més
quins instruments portareu aquest cap de setmana,
perquè tu avui has vingut amb un ukelele,
exactament, per nominar-ho bé.
Sí, l'ukelele, si la gent ve al concert,
descobrirà per què utilitzo aquest instrument.
És un instrument molt important i molt significatiu,
ho explico durant el concert,
perquè nosaltres concretament intentem que,
com que els concerts són després de sopar,
la gent ja està amb el cafè o les copes,
i la majoria de gent que ha anat al restaurant
hi va justament per aquesta iniciativa de l'ARPA,
això del festival amb concerts,
i la gent està escoltant,
que és una cosa d'agrair que s'hagi plantejat d'aquesta manera,
que no sigui música de fons,
sinó que sigui un concert on la gent acaba ja de sopar
i llavors escolta el concert que té allà a prop.
Doncs nosaltres aprofitem per interactuar molt amb la gent
i preguntar-los i explicar-los coses,
i una de les coses que expliquem
és per què utilitzo l'ukelele.
Doncs no ho expliquis, no?
No, no, no.
Dóna'm un moment, perquè tenim una trucada.
Molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia, amb qui parlem?
Natàlia.
Natàlia, què tal?
Molt bé.
Bé? Sí, escoltant-nos, no?
Sí.
Quin restaurant està celebrant la Setmana dels Formatges, Natàlia?
El Quim i Quima.
El Quim i Quima, sí senyora.
No dubtava jo que ho sabries, i tant que sí.
Natàlia, digues, digues.
La setmana passada vam anar al racó de l'Abat
amb Subtango.
I què tal?
I molt bé.
Molt bé, no?
Superbé, i el tracta, molt bé, molt bé.
Fantàstic, fantàstic.
Molt bé.
Doncs feta aquesta recomanació, Natàlia,
te'n portes el número 1, d'acord?
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Adéu, bon dia.
Vinga, doncs, Roger, ja tenim la primera.
Si són el Quim i Quima,
si no sabem exactament on està el restaurant,
anem olorant pel cas que hem dit.
Clar, clar, és veritat.
Mira, no sé, al carrer de les coques,
crec que ara hauré dit una bocina.
Sí, sí, sí, no, no.
Sí, el carrer de les coques?
Vinga, espera't abans de continuar,
que tenim una nova trucada.
Quin restaurant està decorat amb motius musicals,
especialment de blues, amb guitarres i vinils,
penjats a les parets?
Tu ho saps, Roger?
Crec que sí.
No ho diguis, eh?
No ho diguis.
977-24-47-67.
Crec que tenim una trucada.
Bon dia.
No, doncs no la sabia i ha marxat.
La pregunta, quin restaurant està decorat amb motius musicals,
especialment de blues, amb guitarres i vinils penjats a les parets?
És un dels que hem dit.
Roger, disculpa que t'estic interrompent tota l'estona.
Dèiem això, no?
Que explicaràs per què toques aquest instrument.
Exacte, i els altres instruments que portem el Toni i jo,
ell toca bàsicament la guitarra,
com he dit, és un gran guitarrista.
La guitarra acústica,
perquè tots els temes ens hem reenfocat cap a una sonoritat més acústica.
I jo toco l'uchele a vegades, l'harmònica i el saxo,
perquè com t'he dit, soc de formació.
Ets saxofonista de formació.
És a dir, que sou també multinstrumentistes, en certa manera, no?
Sí, llavors jo canto la majoria de les cançons
i el Toni fa algunes veus.
És interessant això que deies també,
que la música, i això ja ho comentava molt amb les entrevistes de l'any passat,
és interessant dir que la música l'executareu després de sopar
i no mentre la gent sopa,
perquè no és allò, una música que hagi d'acompanyar el sopar,
sinó que, en certa manera, sí que és cert que acompanya moltes vegades el cafè
o una copa, però vaja,
s'està també més pendent de la música i del que feu vosaltres
i també és una manera que la gent us conegui
i escolti la vostra música realment, no?
Que no sigueu allò, un acompanyament, un grup de fondo.
Sí, jo crec que és positiu pels dos cantons.
pel comensal, diguéssim,
perquè potser no té ganes d'escoltar música en directe
mentre està sopant,
té ganes d'estar xerrant amb qui ha anat a sopar,
per això ha anat a sopar,
i després pot disfrutar del concert d'una manera més relaxada,
un cop ja està a la part final.
I per part dels músics també és d'agrair
que s'hagi plantejat així des de l'arpa,
perquè això, que a vegades pot ser que vagis a algun lloc a tocar
i et trobes que la gent no està en silenci
o no està pendent del que tu fas,
i tot és molt més fluid, molt més fàcil
si tens aquesta atenció per part de la gent que està al restaurant.
Vull dir que és d'agrair que s'hagi plantejat d'aquesta manera.
D'aquesta manera, sí, sí.
Doncs aquest cap de setmana...
Toqueu aquesta nit o demà?
Toquem avui.
Avui, avui, eh?
Avui el Quim Quima, que no ho havíem dit, eh?
Jo ara m'havia despistat i no ho havíem dit.
Avui el Quim Quima,
el Quim Quima que de fet està celebrant la setmana dels formatges.
Preguntem als nostres oients quin restaurant està decorat amb motius musicals,
especialment amb guitarres i vinils penjats a les parets.
Vinga, us doneu una pista, Roger, anem a dir els restaurants.
Són l'AQ, el Cedoll, el Tecla 60, l'Ares, el Quim Quima i l'Origa.
Són els que participen aquest setmana.
977-24-47-67.
I mentre esperem la trucada, Roger,
què ens ofrireu aquesta nit al concert?
Una mica la línia anirà per aquestes cançons que ens comentaves abans?
Sí, el que fem, que és una cosa que practiquem des de fa relativament poc,
jo sempre era molt partidari dels concerts portar el set list escrit abans d'anar al lloc.
Però en aquests llocs és molt interessant fer una lectura del tipus de públic
i de l'espai que tens, si estàs més a prop, si estàs més lluny,
el tipus de gent que veus com reacciona, com estan sopant,
quin tipus de gent ja, si són més joves, més grans.
I llavors, en funció d'això, decidim el repertori.
Perquè si no, a vegades et pots trobar que tu has plantejat un concert
que comença molt tranquil i després resulta que l'has de començar més canyero.
I com que tenim una mica de cançons de tot, doncs quan arribem allí decidirem.
Però per fer això s'ha de tenir clar molt bé el repertori, no?
Perquè canviant qualsevol moment d'estil i dir, anem a fer aquesta.
Sí, tenim unes quantes cançons, tenim unes 20 cançons i el concert en 13 o 14,
més o menys, depèn, a vegades pot ser 15 o depèn de com vagi.
Doncs ja fem aquesta hora, que és la duració del concert, no?
Llavors, doncs depèn d'això, doncs triem unes més canyeres o unes més tranquil·les.
Roger, ens continues explicant quin restaurant, preguntàvem, està decorats amb motius musicals.
Tenim trucada, bon dia.
Sí, bon dia.
Bon dia, amb qui parlem?
Antonio Segura.
Antonio Segura.
Antonio, ho saps o no?
Tegla 60.
El tecle 60, sí senyor.
Doncs Antonio, que se'n porta el número 2 per aquest sorteig i Antonio, que tingui sort.
Vale, moltes gràcies.
Així és, bon dia.
Vinga, bon dia.
Vinga, doncs ja tenim dos números, Roger, al final farem el sorteig.
Estàvem parlant d'aquest repertori, deies que en qualsevol moment podeu fer canvis,
però sí que imagino que porteu alguna cosa ja lligada, no?
És a dir, que no us sortiu de certs temes o com va.
Sí, tenim temes, però vull dir que podem anar, per exemple, a fer la trama i el desenlace de Jorge Drexler.
Algun cop també hem tocat algun estàndard de jazz o de bossa, aprofitant que porto el saxo i que a vegades el saxo només el toco en algunes parts d'algunes cançons,
però altres vegades fem algun tema instrumental, depèn de com ho veiem, com que el Toni també és un gran guitarrista de jazz,
doncs aprofitem i toco el saxo, pot caure un blue bossa o un autonleafs o qualsevol clàssic dels estàndards de jazz.
També fem algunes cançons del pop espanyol, per exemple, en algun lloc, d'un candú.
Molt bé.
Clàssics com Dust in the Wind, que sorprenentment, jo em pensava que seria una cançó tan matxagada que la gent l'avorriria,
però no, és una de les cançons que la gent inclús canta, no?
Sí, a més amb versions infinites, no?
Sí, sí, sí.
Originalment, ara t'enganyaria, no sé si saps d'on ve, no ho sé jo, eh?
T'ho pregunto, t'ho pregunto.
La cançó original?
Sí, sí, dels Cances, eh?
Perfecte, sí, sí, ara em recordava jo una versió dels Scorpions, però sabia que era una versió i no era l'original dels Cances, és veritat, sí, sí.
Sí, també fem l'Halleluia de Jeff Buckley, la versió de Jeff Buckley, no la de Leonard Cohen,
i també fem algun mix, també mesclem diverses cançons dels Beatles, per exemple el Blackbird, que hem sentit al principi de l'entrevista.
No ho sé, també fem un mix molt interessant de Larry Clapton, on expliquem també els trucs d'Harry Clapton.
A través d'aquest mix expliquem això, com Eric Clapton s'ha convertit en el White Hands, o com es va convertir en el Mans Blanques, no?
Amb el gran guitarrista de blues que...
Doncs interessant, sense dubte, assistir, ni que sigui, eh? Per escoltar-vos, òbviament, i també per conèixer aquestes interioritats i peculiaritats.
Roger, ve estic preparant, perquè ara et demanaré que ens toquis algun tema en directe.
Mentrestant, vaig a fer la darrera pregunta. Recordo que estan participant sis restaurants,
Sadoll, Tecla, 60, Ares, Quim Quima, Auriga i Acu.
I ara sí que ho suposo fàcil. Quin restaurant du per nom les inicials dels seus propietaris?
Quin restaurant du per nom les inicials dels seus propietaris? El Roger Riu.
I suposo que Rius pensant, és que això és molt fàcil, no?
Roger Rius, però això...
És fàcil.
És fàcilíssima, clar, és que dels que he dit només pot ser un.
És a dir que 977-24-4767, vinga, pel número 3.
I després farem el sorteig. Roger, què ens interpretes?
Doncs una de les cançons que fem és d'un disc del cantant de Pearl Jam, de Lady Bader,
que es diu Ukelele Songs, i que toca, com bé dieu el nom del disc,
són cançons que només estan tocades amb l'Ukelele.
Dóna'm un segon, mentrestant, perquè no et vull interrompir mentre es cantes, òbviament,
però tenim trucada. Bon dia.
Hola, bons dies.
Amb qui parlem?
De Matilde.
Matilde, què més?
Sortit.
Vinga, Matilde, endavant.
Aquus.
Quin restaurant du per nom les inicials dels seus propietaris?
Aquus.
L'Acus, senyora.
Matilde, el número 3.
Vale.
D'acord?
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Ara sí, Roger, ja no t'interrompixo més,
perquè ja hem fet les tres trucades que necessitàvem.
Així doncs, quan vulguis.
Molt bé, la cançó es diu Long in to be long.
I jo l'he traduït perquè m'agrada traduir-les a algunes cançons, si puc, per entendre-les millor,
al català.
Desig de pertànyer a tu.
Vinga.
I espero que em perdoneu perquè cantar al matí no...
Són les hores.
No, no, però és igual, eh?
Són les hores que són.
No, no, ja.
Sí, sí, sí.
Tinc una mica constipat, però ho vaig a intentar.
Vinga.
Caic més alt del que mai havia caigut abans.
Caic ràpid mentre espero aterrar les teves mans.
perquè el meu temps aquí és sols, desig de pertànyer a tu.
Somiu amb ulls perfectes, dins d'un rostre clar.
Un trep al cor que només t'ho pots reemplaçar.
Tot i que la lluna és dalt, el teu reflex no és baix.
L'amor fa molta por quan caus.
I quan arribi el moment, espero respondres.
Com quan el vent descansa i el mar descansa en pau.
Pot ser que sigui un somni el desig de pertànyer a tu.
que sigui un somni el desig de pertànyer a tu.
Realment fantàstic.
Realment fantàstic.
Home, si aquesta és la veu que tens ara al matí,
la de la nit ja serà estupenda.
Roger, fantàstic, de veritat.
una mica la línia també anirà en aquest sentit, no?
Aquesta nit, és a dir, no sé si aquesta també caurà.
Aquestes les tranquil·les.
Sí, no?
En l'Ukalele també mateix.
Hi ha una altra de l'Eddie Vera també, que per exemple és més...
Sí?
Vinga, va.
No, no, era una...
Ah, vale, vale, vale.
No, no, pensava que t'anaves a arrencar aquí amb un segon.
Jo dic, si vols una segona, escolta, aquí en un moment...
Perquè veus amb el mateix instrument que pot tenir diferents direccions.
i depèn del que anem veient, doncs anem triant unes o unes altres.
Clar, si us toca allò un grup de gent canyera, allò festera,
li donareu més ritme.
Exacte.
I si no, doncs amb aquesta...
Home, jo ara mentre es tocaves, a banda d'escolta la lletra,
m'estava imaginant allò al restaurant, allò al Quim Quima,
havent acabat de sopar amb un bon cafè o un bon licor,
escoltant-vos i la veritat és que és idíl·lic, eh?
El paratge és idíl·lic, és a dir, que fantàstic.
Roger, teniu més projectes?
Sí.
Què esteu fent? Què esteu preparats?
M'agrada que em facis aquesta pregunta,
perquè justament amb el Toni més músics,
el Dani Catena, el Jorge Varela, l'Àngela Royolotti i el Pep Espasa,
estem al punt de treure una òpera Rock que sortirà el febrer,
Ciutòpolis, dins del projecte Roger Benet,
que és el meu projecte de cantautor,
Roger Benet i els oximorònics, en banda.
I mira, aprofito, a veure si us puc fer una visita la setmana que ve,
perquè començaré la campanya de micromecenatge
per aquesta última recta final del disc
per poder arribar a dur a terme l'edició de les còpies del disc.
Ja he gravat totes les cançons,
falta masteritzar-ho i fer el disseny i les còpies i els videoclips,
i per això he engegat una plataforma de vercam
i que comença el dilluns que ve
i que la gent podrà convertir-se en micromecenes
i ajudar-nos avançant en la compra del disc
o de les entrades de presentació.
Fantàstic.
Doncs a ser micromecenes i col·laboradors del disc.
A més que sempre ens emportem alguna cosa, eh?
Quan ens convertim en micromecenes sempre hi ha algun premi.
Hi ha recompenses, sí, sí.
La setmana que ve, si et sembla, mira,
ara després ho parlem, fora d'antena,
però la setmana que ve et convidem i en tornem a parlar.
Perfecte.
Així més detingudament.
Doncs ja estancia, o justícia, que estarà demà...
No, demà no, avui.
Avui, aquesta nit, el Quim Quima,
després de sopar,
doncs ja saben els nostres veients
que poden anar a sopar i a escoltar-los.
I, doncs, però ja ho deixem aquí.
Sí, només una cosa, una petita broma.
Justament el nom també és perquè intentem fer justícia
a les versions acústiques de les cançons que agafem.
Com que les transformem a vegades en cançons més petites,
el nom també fa una mica un homenatge a aquest intent
de transformar però fent justícia a la cançó original.
Vols dir que hi ha versions que no fan justícia a la versió original?
No, però justament una de les coses que diem en el concert
és que fem la versió de L'Hallelujah de Jeff Buckley,
que és una cançó de Leonard Cohen,
però que el mateix Leonard Cohen va dir que era molt millor
la versió de Jeff Buckley, no?
Que era més oficial la versió que l'original.
I això en realitat és el que ens agradaria
que ens diguessin algun dia a nosaltres
de les versions que fem.
Aviam si passa, no?
I feu justícia realment als originals.
Roger, moltíssimes gràcies.
Ens retrobem la setmana vinent, molta sort aquesta nit
i que vagi el Quim Quima.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.