Tarragona, Valors i Força.
Aquest és el nom de la conferència,
que és una de 20 conferències,
segons les quals ha pronunciat l'exregidor de l'Ajuntament de Tarragona, Agusti Mallol.
Avui, al Serrallo, cap a quarts de nou del vespre,
la conferència a la sala parruquial,
que a més a més serà presentada per una persona que t'hi coneixem molt bé,
que és la Carme Padrol, tertuliana d'aquesta casa, botiguera jubilada.
Ella farà la presentació d'aquesta conferència de l'Agusti Mallol.
Avui, com dèiem, a quarts de nou del vespre,
a la sala parruquial del Serrallo.
Agusti Mallol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut a Tarragona Ràdio.
I agraït.
Tarragona, Valors i Força.
Aquí hi ha tres paraules, la ciutat d'una banda,
i aquests adjectius, Valors i Força.
Per on passen aquests valors i per on passa aquesta força
que té o que ha de tindre, segons vostè, la ciutat?
Bé, jo ho saben més de 2.000 tarragonins i tarragonines
que a lo llarg d'aquests dos anys i escaig,
porto ja 14 conferències parlant de Tarragona,
el manteniment dels sentiments tarragonins,
perquè Tarragona és un poble,
som un poble que és igual on hagis nascut.
Un poble gran, eh?
Un poble, un poble, un poble gran, però és un poble.
No importa, Tarragona, com tal que l'estibis,
ets un tarragoní més.
Hagis nascut, m'hagis nascut.
I a partir d'aquí, en les conferències que he anat donant,
he anat copsant una mica els sentiments de les persones.
I ara vivim en un moment difícil,
en un moment complicat,
en un moment que hem de tindre la unitat,
més que mai,
entorn d'aquest poble, que és Tarragona.
I el més important, sincerament,
en la conferència ho explicaré,
que explicaré, també t'haig de dir,
que avui presentaré la tercera via.
La tercera via?
La tercera via.
La tercera via és demanar honestitat,
demanar honradès,
i sobretot demanar estimació per Tarragona
i no polititzar la nostra ciutat,
ni polititzar els ciutadans,
els tarragonins i les tarragonines.
Jo estic d'acord,
ho ho explicaré,
amb una consulta que es farà.
El poble té dret a decidir
i la consulta es farà,
que tothom la volem.
Però sí que durant aquests mesos
he anat copsant una crispació innecessària.
Discussions, amics, entre amics,
i això és el que no pot passar a la meva ciutat.
Jo no permetré que cap partit polític,
cap partit polític,
jugui amb els sentiments,
el treball que durant tants anys han fet,
tants de tarragonins,
des de la part sindical,
de la part veïnal,
de la part empresarial,
i ara estem en un moment
que hem d'estar més units que abans
al costat de la ciutat de Tarragona.
A més a més, també,
si vostès fan les enquestes,
el primer és l'atur,
hem de buscar inversors,
i després, evidentment,
també vull fer una expressió
molt personal
quan la segona o tercera
queixes
arreu de Catalunya,
arreu de l'Estat,
és el tema polític.
La gent ha deixat,
molts, molts ciutadans,
ha deixat de confiar
en els polítics.
I no és així.
Jo he de dir que estic
al municipalisme,
el porto des de que vaig néixer,
jo he governat en majoria absoluta,
he governat en minoria,
he governat en el Partit Popular,
he governat en el Partit Socialista,
i s'ha de dir una cosa,
que la gran majoria de persones
que estan en responsabilitats polítiques
són honestos,
són honrats.
Es pot qüestionar la gestió,
però jo els hi puc dir sincerament
que la gran majoria
i aquesta minoria,
els propis partits,
els han d'anar
traient a fora,
posar altra gent,
però sí que és important
que els ciutadans
creguin en els responsables.
Si no,
anirem malament.
Si sumem això,
sumem el que està passant,
sumem l'atur,
la meva conferència és
donant crit d'esperança,
d'il·lusió,
de fer per la ciutat de Tarragona,
perquè nosaltres no podem
llançar al sac
tants anys de treball
de tantes persones
en una ciutat emblemàtica,
en una ciutat que ho tenim tot.
som la tercera ciutat
més vella d'Europa.
La primera ciutat
és Atenes,
de Gràcia,
la segona Roma,
la tercera Tarraco.
Per aquesta regla de tres,
la capital de Catalunya
hauria de ser Tarragona.
I llavors nosaltres,
durant aquests anys,
hem perdut
per les discrepàncies
polítiques
moltes oportunitats.
I hem de separar-ho, això.
Jo des d'aquí
torno,
sincerament,
quan jo surto,
que dono alguna conferència,
si he anat a Guelvinat,
quan surto parlo
del port de Tarragona
i dic que tenim
un gran president del port.
No miro de quin color polític.
Jo l'he de defensar
el president del port,
perquè és el meu president
del port de Tarragona.
Quan parlo del país,
doncs tinc que defensar,
sigui del partit que sigui,
el meu president.
Defensar el país.
I quan parlo
de la ciutat de Tarragona
he de defensar
i he de treballar
i hem d'estar al costat
del nostre local de fixi,
que és diferent.
Perquè, sincerament,
les discrepàncies polítiques
o aquella persona
que està en un partit
per voler
rebanyar
quatre vots més
a canvi
de no tindre l'unitat,
de no estimar Tarragona,
evidentment,
crec que no és
un bon polític.
El projecte de futur,
la via,
seria aquesta tercera via,
no?
Aquest projecte de futur.
Sí, sí,
la tercera via
és lealtat
a la ciutat de Tarragona.
Primer,
lealtat
per part dels sindicats,
per part de les cions de veïns,
per part dels partits polítics.
Lealtat
i està al costat,
evidentment,
de l'alcalde de la ciutat,
que és el que lidera
a bandera,
diríem,
la ciutat de Tarragona,
amb les opinions
que hi pugui haver,
però per damunt
de qualsevol projecte
i, evidentment,
sí que és molt important
fer pedagogia
que els tarragonins
i les tarragonines
no ens podem dividir,
no ens podem barallar,
perquè,
si arribem
en el que he vist
aquests últims mesos,
sincerament,
no tindrem una estabilitat.
hem de buscar inversors,
hem de buscar estabilitat política,
hem de buscar estabilitat,
perquè Tarragona
és una ciutat d'oportunitats,
el primer complex petroquívic
del sud d'Europa.
som l'única ciutat polivalent
al sud d'Europa
i a nivell de l'estat
que hem sigut
amb lligat
el turisme,
la indústria,
el port
i els serveis.
I això hi ha poques ciutats
que ho hem fet,
i això ho hem fet
des de baix cap dalt.
Llavors, ara,
evidentment,
venen uns mesos complicats,
però sí que és molt important,
moltíssim important,
que aquesta tercera via,
que es diu Tarragona,
la leialtat a Tarragona
i més a més,
estem obligats
a donar la leialtat a Tarragona.
Els tarragonins,
des de l'època dels francesos,
molts tarragonins
han donat la vida
per a la nostra ciutat,
els francesos,
la Guerra Civil
i tot això.
Tot això és el passat.
I després de deixar passat,
quan parlem a vegades
de la capitalitat,
escolti,
la capitalitat,
i ens hem discutit
amb els amics d'arreu,
s'hem discutit,
això deixem-ho estar,
anem a fer un gran projecte de futur,
els projectes que necessita
la nostra ciutat,
donar-li una mica d'alegria
als ciutadans.
Jo sé que hi ha famílies
que ho passen,
que passen moltes penories
i hem d'estar al costat
dels tarragonins.
I això és el meu crit,
a pesar de que faré un repàs
de les coses que s'han fet a Tarragona,
del que he fet,
de la meva experiència
i de coses que s'han de fer.
I jo estic convençut
perquè, en el fons,
el tarragoní és una persona noble,
honesta,
estima la seva ciutat,
perquè nosaltres fa molts anys
que ho estem treballant
i dintre de l'estimació,
dels valors,
que és el que ens donen
als nostres pares
quan naixem,
és el que hem de portar.
De projectes de futur de ciutat,
em veu algun d'engrescador?
Per exemple,
hi ha els Jocs del Mediterrani 2017,
on veu un futur esprançador?
Jo vull dir-li una primícia a vostè.
Una primícia,
jo els Jocs del Mediterrani
crec que són
un dels projectes
més bonics,
més emblemàtics,
perquè tu em parles d'olimpisme,
ja es van fer l'any 91
les Olimpiades,
interbarris,
que vam unir els 5.000,
tots els barris units.
Allí em vaig adonar
que quan fas les coses
en sentiment,
amb ganes,
el poble està al costat.
I els Jocs del Mediterrani,
dintre de les dificultats
que n'ha pogut haver,
dintre de tot,
han d'estar al costat.
I sí que li,
me va saber que molt de greu,
i l'alcalde de Barcelona
és un bon alcalde,
quan Madrid,
que jo sincerament
m'hagués agradat
que Madrid
hagués tingut les Olimpiades,
perquè has de ser
on és a la vida.
M'hagués agradat
que Madrid hagués tingut
les Olimpiades.
No les va tindre
i l'alcalde de Barcelona,
que és un bon alcalde,
que si li va entregar
la bandera
dels Jocs del Mediterrani
fa un mes i mig,
que ni de TV3
no va ni ho donar-ho,
no va donar la repercussió,
l'alcalde ens diu
a Madrid no li han donat,
nosaltres ho haguéssim pogut donar
i a nosaltres probablement
ens presentarem
per les Olimpiades d'hivern
del 2022-2024.
Escolti,
senyor alcalde de Barcelona,
que és un bon alcalde vostè,
a 100 quilòmetres
hi ha els Jocs del Mediterrani?
A nivell d'Espanya
el que ens queda olímpicament
són els Jocs del Mediterrani?
Li demano
que estigui al costat
de la meva ciutat,
els Jocs del Mediterrani,
i que donin la gasolina
que fa falta
als diners que són necessitats.
Perquè aquests diners
que anaven a Barcelona
anaven a Madrid,
o aquests que es volen engastar,
per a Barcelona,
la Generalitat i tot,
que hi hagi una part que vingui.
S'han de fer
perquè la misèria
porta misèria, amic.
La misèria porta misèria.
I els Jocs del Mediterrani
han de ser hostès,
però han de portar
les inversions necessàries
pel desenvolupament
del territori nostre,
perquè som la capital
de l'imperi romà.
I a més a més,
la primícia,
ahir vaig tindre l'oportunitat...
I anava a demanar la primícia,
anava a demanar-li la primícia
perquè ens la promessa...
La primícia,
ahir vaig estar al Parlament de Catalunya,
i vaig estar amb el Junqueras.
Quan al Parlament
hi havia el debat,
a l'hora de dinar,
amb l'alcalde de Montblanc,
vaig estar amb un empresari
molt important
que volia conèixer-lo,
jo em feia il·lusió conèixer-lo,
i, bueno, parlant,
vam estar,
potser,
quasi 15 minuts.
Després va anar a dinar,
després va continuar.
I per mi,
doncs, bueno,
jo,
la veritat,
jo quan surto de Tarragona,
el primer que porto
és Tarragona
i el sentiment de Tarragona.
i li vaig dir,
home,
dic,
Junqueras,
dic,
nosaltres aquí tenim
un projecte de futur
perquè no s'oblidin
que els països
que van votar
a Tarragona,
alguns països
no van votar
a Madrid
de les Olimpiades
i a nosaltres
ens van votar.
Algo,
algo bé
devien fer.
Però el Junqueras
li va dir,
escolta,
hi ha un tema important
per damunt,
per als tarragonins,
eh?
Són els Jocs
del Mediterrani.
Dic,
sí que et demano,
Junqueras,
doncs la veritat,
que els recolzis
al màxim.
I per als del Junqueras
també hi havia
el Julià,
que és el seu gabinet,
el seu assessor,
i després hi havia
l'alcalde de Montmunt,
i diu,
per suposat,
per suposat,
Agustí.
Olta,
doncs fixa't
que el Junqueras
li va explicar
allò de l'alcalde de Barcelona
que és un bon alcalde,
però sí que nosaltres aquí,
quan dic valor i força,
ara hem de tindre valors
estar al costat de l'alcalde,
que és l'alcalde
que lidera
a Madrid,
que ha sigut la botella
que hagués liderat.
el Maragall
va liderar a Barcelona,
els jocs del Mediterrani
liderats pel nostre alcalde
han d'estar tots al costat
i han de ser
els millors jocs
del Mediterrani
de la història.
Doncs,
ens apurem el 2017.
Parlant d'un altre tema
que li volia preguntar,
vostè va ser
exregidor
de l'àrea
de Medi Ambient,
no sé si va ser
un dels primers
de regidors
de Medi Ambient
a nivell de...
Jo vaig ser
alcalde en funcions,
16 anys
tinent alcalde
de Medi Ambient
i portava
cinc departaments.
Doncs per això,
sobre Medi Ambient,
com veu la ciutat?
Tenim la ciutat neta
o com la veu?
Jo crec que la ciutat
és una ciutat,
la ciutat és neta
i depèn com la veus tu,
depèn de les persones.
El que passa
és que el tema
de la neteja
és molt fàcil
de polititzar-la.
Tu passa,
la netejo,
valgo
i llança
una vorilla,
el que sigui,
i la gent diu
veus com està bruta?
Jo crec que un percentatge...
A l'escola
es fa molta pedagogia
de la recollida selectiva,
sincerament.
Crec que som una ciutat
que a la recollida
els nens
ens han donat exemple.
Però jo crec
que amb la recollida selectiva
també tindríem
que entrar
a un adicional
que és, diríem,
la disciplina
de la ciutat.
Què vol dir?
Aquestes festes
si una papelera
està plena
hi ha altres
papeleres més grans
que són els contenedors.
No costa res,
amics.
Si jo tinc,
acabo,
he begut una botella,
no costa res caminar
50 metres,
100,
que trobaràs contenedors,
papeleres grans.
Llavors jo crec
que la ciutat,
els ciutadans,
que són bons ciutadans,
ens tindrien
que ajudar més
a la neteja,
molt més.
Maquinaria
n'hi ha,
evidentment,
no és el mateix
una ciutat
que hi hagi 20.000 persones
que n'hi hagi 40.000.
No és el mateix
una ciutat
com és Tarragona,
amb 14 barris qui hi ha.
Jo tinc fet un estudi
que li vaig presentar
a l'alcalde,
jo li faig
alguns informes,
i li vaig presentar
un informe
i un reportatge fotogràfic.
I aquest reportatge fotogràfic
des de Bonavista
hasta la Mora.
Reportatge fotogràfic,
eh?
De les voreres,
de la neteja i tot.
I evidentment,
jo li puc dir
que la ciutat de Tarragona
està dintre
d'una ciutat
normalitzada.
El que passa
és una ciutat
amb les festes
molt viva
i probablement,
potser,
potser,
es tindria
que posar
més reforç.
Jo no dic que no.
Però si els ciutadans
ens ajudessin
una miqueta,
tinguessin aquest gest
del que teus a terra,
perquè a terra
el que trobes són
llaunes,
botelles,
escolti,
o és que la papalera
està plena,
vagi al contenedor,
m'entén?
Jo crec que la ciutat,
i després també dir-los
a tots els partits
de tots,
que crec que a Tarragona
ja tenim la tercera ciutat
més vella d'Europa,
Terracco Imperial,
tindrem que ser la capital,
tindrem que ser la capital
de Catalunya,
de l'estat,
de la polínsula ibèrica,
que érem la capital.
Però l'he de dir
a tots els partits polítics,
a tots, sincerament,
els que tenen responsabilitat,
que jo tinc bona relació
amb tots,
no polititzem
per treure quatre vots.
No polititzem
per treure quatre vots.
Hi ha opinions diferenciades,
evidentment,
un té una manera de ser,
però és que a Tarragona
ens ho demana.
Demana a tots els partits polítics,
els sindicats.
Avui hi ha moltes penúries,
moltes famílies a Tarragona,
els bancs d'aliments,
que hi vaig,
amb alguns bancs,
i veus aquelles penúries.
Anem a treballar,
anem a estar al costat
d'aquestes famílies,
anem a fer aquest esforç
i deixem una miqueta,
deixem una miqueta al costat
la política de fantasia,
la política utòpica
que no condoneix a res.
I volia preguntar,
ara,
si queden pocs minuts,
hi ha hagut aquesta remolació
del cartipàs municipal
de l'alcalde Ballesteros
per abordar la sortida
de la crisi,
repulsar les polítiques socials,
l'equip de govern
i el mateix alcalde.
Com ho valora vostè,
que ha estat regidor
i que, en fi,
com ho veu des de fora, ara?
Home,
jo ahir he tingut diverses,
estan governant,
tant amb el Partit Popular
com amb el Partit Socialista,
que en majoria absoluta
hi ha hagut remodelacions,
vull dir,
les remodelacions estan
una mica en funció...
Jo crec que els regidors,
tots els regidors,
els 27,
posen tot el que tenen.
El que passa,
que la política municipal,
quan surts de casa el dematí,
has de posar el mono,
les sabates,
el pic
i la pala.
No és això ser diputat,
anar a apretar el botó
o la corbata.
I la política municipal
requereix
un pressing diari,
un estar al costat
dels ciutadans diàriament.
I llavors,
la remodelació
entra dintre
d'una lògica,
evidentment,
per què?
Per una qüestió
fonamental.
Perquè les persones
que hi ha
i els canvis
que he vist
són gent
que tenen
un esperit,
tenen un sentiment
per a la ciutat
i són persones,
penso jo,
que estan fent
les coses bé.
pensin que a Tarragona
hi ha 400 entitats,
400,
no 200,
que el 70%
de les entitats
que per treballar
per Tarragona
no cal ser regidor,
només.
Per treballar per Tarragona
un president
d'una escala,
un president
d'una comunitat,
un president
d'una acció de veïns,
un president
de qualsevol entitat.
I això tenim
la capacitat
que per primera vegada
a la història
tenim quasi totes
aquestes entitats
unides.
I això el que hem de fer,
que aquestes entitats
siguin
les que portin el motor
per la persona
que porta l'argeu.
L'alcalde,
el Pep,
en aquests moments
és l'alcalde
de la ciutat.
Hi haurà ponions diferenciades,
què pot haver d'això?
Però hem d'estar
al costat d'ell
i presentar projectes,
escolti,
i si hi ha alguna opinió
diferenciada,
crítica o constructiva,
evidentment,
però el que hem de fer
és estar al costat
del president del port,
que el portin endavant,
estar al costat
de l'alcalde,
que és un bon alcalde
i els llocs del Mediterrani
tirant endavant
i portar aquests valors,
portar la força
i l'alegria.
Que de l'Arc de Barà
cap al nord
hi ha 16,
hi ha 3 parts eòlics,
de l'Arc de Barà
cap al sur
n'hi ha 45,
de l'Arc de Barà
cap al sur
dos centrals nuclears,
de l'Arc de Barà
cap al sur
dos refinaries,
de l'Arc de Barà
per amunt
ni refineries ni barges.
Llavors, som
i estic conforme
amb tindre
tota aquesta indústria pesada
i tota aquesta indústria,
però sí que tenim
que demanar
en comptes d'anar
que si reus,
si tarragones,
si puig el fi,
en comptes d'anar això,
escoltis,
a l'estat espanyol,
a l'estat de Catalunya,
a Tarragona
han fet un gran esforç,
estem fent un gran esforç
en tindre tota aquesta indústria
i ojalà vingués més,
però ens hem de donar
el que es mereixem
nosaltres els tarragonins.
Jo crec que tant,
i no parlo de partits,
el Parlament de Catalunya,
tant el Parlament de l'Estat,
tindria que ajudar
molt més
a la nostra ciutat
en temes industrials,
en temes d'esport
i en temes d'infraestructures.
Avui ho explicarà
Agustí Majó
en aquesta conferència,
recordeu,
a quarts de nou del vespre,
a la sala de perruquia
del Serrany
i no serà l'única
perquè vindran més.
Sí, després vaig
amb una gran associació
de veïns
i una gran presidenta
que és el...
darrere de la presó,
al Carregóia,
a la Montserrat,
Estupinat,
la segona,
doncs vaig al port,
vaig a la Camp Clà,
vaig a tot arreu
i el llibre,
doncs el llibre,
que sàpiguen una cosa,
que el llibre,
doncs estic buscant espònsors,
que en trobaré algú,
que tot el benefici del llibre
anirà per la Cau Roja.
Doncs, què he dit?
El meu trier parlem del llibre.
Agustí,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
a la conferència
presentada per Carme Patrol.
Ah, tinc un minut.
No, 10 segons.
10 segons.
Hi ha un tema
que m'apassiona,
que és el tema
dels treballadors
de la indústria química.
Que sàpiga la ciutat de Tarragona,
que hi ha molts treballadors
de la indústria química,
que han de fer un acte
molt important
l'any que ve
junts amb l'alcalde,
que ja ho sap,
que és la primera trobada
a nivell internacional
de l'experiència
dels millors treballadors
de Catalunya i d'Europa.
En parlem amb l'altre dia.
Agustí Mayor, gràcies.
Correcte.