A més amics, quels jours de fête,
j'ai marxer sur vos drapeaux.
A més amics, quels jours de fête,
j'ai marxer sur vos drapeaux.
A més amics, quels jours de fête,
j'ai marxer sur vos drapeaux.
Doncs sí, anem a parlar d'òpera.
De fet, és la setmana ideal per fer-ho.
Torna l'òpera a Tarragona
en doble representació aquest cap de setmana,
divendres i dissabte, al Teatre Tarragona.
És la primera vegada que es podrà veure òpera
des de la seva remodelació.
La història de l'òpera a Tarragona,
jo no sé si hi deu haver precedents,
però hi havia moltes ganes.
Torna amb la traviata de Josep Verdi
i fins i tot tenim la bona notícia
i s'ha anunciat que l'any vinent això tindrà una continuïtat.
L'escena operística a Tarragona es veurà d'enhorabona
perquè podrem comptar també amb la representació
de la flauta màgica de Mozart.
Doncs bé, de la representació de la traviata,
amb entrades incloses per regalar-vos,
parlarem si torna bé dijous,
on volem parlar amb la veritat un tarragoní
Àngel Odena i protagonista de la traviata.
Però el fet que torni a l'Òpera a Tarragona
és en part gràcies al suport a l'apatrinament
que n'ha fet Fundació Privada Mutua Catalana
i és per això que volem saber quins motius hi ha al darrere
i en què treballen en aquesta fundació
que hem convidat avui el seu president,
Joan Josep Marques.
Senyor Marques, bon dia.
Bon dia a tothom.
Farem trampa perquè amb el senyor Marques
portem una bona estoneta parlant, eh?
Té un munt de coses d'explicar.
Volia precisar una cosa.
I tant, digui.
La representació serà la primera el divendres
i l'altra el diumenge per la tarda.
Diumenge.
Perquè els actors tenen de poder descansar.
Un dia sencer.
Un dia sencer, evidentment.
Que això ha sigut com un boom, eh?
Vull dir, la gent s'ha bolcat tant
que s'ha hagut de duplicar.
Sí, sí.
L'Ajuntament ha rebut trucades i trucades
demanant que estava tot esgotat el divendres
i que es tenia de fer una altra representació
i, en fi, van consultar-ho amb el barit, com vostè diu,
i bé, ciutadà i compatriota nostre amb l'Àngel Òdena
i bé, doncs, i s'ha pogut fer.
Molt bé.
I després, l'altra, la flauta màgica, serà a la tardor.
Ah.
Serà a la tardor.
No haurem d'esperar l'any vinent, eh?
Molt bé.
Llavors, l'any vinent hi haurà altres.
Però l'any vinent, clar, la nova programació.
Hi haurà altres, exacte, la nova programació.
Era només precisar això perquè el públic, la gent que ens escolta,
doncs, estigués al cuidado del tema.
Molt bé.
I si volen adquirir ja el tema de la flauta màgica, no sé quan,
se pot ja adquirir, però, bueno, si passa el que ha passat amb la traviata,
doncs, evidentment, doncs, es tindran de fer dues representacions.
Llavors, jo ja no ho sé, perquè això és el senyor Jordi Giramer,
que és el director.
Ja farà el seu calendari.
Ja farà el seu calendari, exacte.
Aquí estem parlant que porta un espectacle d'òpera, clar,
i imagineu-vos que és molt car,
la Fundació Privada Motor Catalana ja ha contribuït amb 25.000 euros.
Sí, és així.
Bé, nosaltres, el que, amb l'Ajuntament de Tarragona,
és un dels pilars sobre els quals treballem.
La Fundació treballa, diem-ne, amb Roviri Virgili,
treballa també amb esponsoritzar entitats,
per exemple, l'Escola de Lletres,
l'Institut d'Estudis Penedecents, en fi,
el que nosaltres en diem ajuts a les institucions i entitats del territori,
i després fem uns actes propis.
Ara seria molt llarg, per tant, ens centrem...
Serien els diferents pilars, i sempre en base a la cultura, eh?
Evidentment.
Nosaltres, les arts i la cultura,
són els nostres objectius estatutaris.
Bé, aleshores, ara centrant-se en l'òpera,
nosaltres el que vam negociar amb l'Ajuntament,
que es va vindre, cada any tenim un canvi d'impressions,
l'any passat vam, que era la capitalitat de la cultura catalana,
i Tarragona era la capital,
doncs vam apujar la nit de Santa Llúcia.
Sí.
l'Ajuntament de Santa Llúcia,
l'ESCAN, que és un d'això de fotografia...
Festival Internacional de Fotografia.
Sí, exacte, de fotografia,
i després també Tarraco Viva.
Sí, Tarraco Viva també hi ha participat, eh?
La Fundació Motor Catalana.
Exacte, també.
I van participar ja l'any passat,
amb un ajut que és una mica inferior,
ara no recordo exactament,
però em sembla que és entre 4 i 5 mil euros,
entre 4 i 5 mil euros aquest any,
i 25 amb el tema de la traviata i la flauta.
Per què? Com va anar això?
Llavors...
L'Ajuntament els diu,
mira, hi tenim tots aquests projectes...
No, l'Ajuntament...
Això va ser, justament,
amb la consellera Carme Crespo,
el dinar de clausura del primer congrés
del primer congrés internacional d'arqueologia.
D'arqueologia.
Aquest és un dels projectes que vostès han recuperat
i que...
Sí, aquest és un acte...
El que m'hi diem un acte propi,
que vam organitzar,
que vam crear,
que vam organitzar i que vam patrocinar.
I aquest...
aquest...
aquest congrés,
nosaltres vèiem que feia falta donar-li contingut científic
a lo que...
a lo que ja es feia en Tarraco Viva.
Tot el treball arqueològic.
És a dir, Tarraco Viva és un espectacle lúdic,
que ho fan molt bé,
que...
que ens representen tal com era la vida romana
de les diferents institucions,
però creiem que el camp de la recerca,
el camp del...
del coneixement que es desenvolupa a la universitat,
a Tarragona també,
la Reuil i Vigili té una càtedra d'arqueologia,
i a Tarragona hi ha l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
de l'Arqueologia Clàssica.
Després hi ha els Museus Nacional,
el Museu de la Ciutat,
hi ha la Real Societat Arqueològica de Tarragona,
hi ha diverses entitats que es mouen al camp de l'arqueologia.
Era qüestió de posar-los tots en comú, no?
Exactament.
Els vam reunir,
vam tindre un canvi d'impressions,
vam dir, escolti,
nosaltres anem a finançar i a patrocinar això.
I bé, doncs,
va tindre molt èxit,
i ara té continuïtat el que nosaltres n'hi diem,
la Tarraco Vienal.
Però bé, anem a parlar.
No, no, però són petites gotes,
perquè veieu que la Fundació Privada Motor Catalana
està a molts llocs, eh?
Ajuda que es puguin fer moltes de les coses
que passen a Tarragona.
Sí, intentem estar-hi, intentem estar.
Per això,
per això volíem també...
És que nosaltres,
la seu social de l'assegurador era a Tarragona,
per tant,
d'allà vam rebre el suport de la societat civil,
ja en el camp d'assegurador,
i era a Tarragona,
per tant,
teníem de tornar a aquesta societat civil,
que es va permetre crear un patrimoni,
fer un patrimoni amb l'activitat,
doncs ara tornar-li el que ells van apostar en el seu moment, no?
I en aquest soper,
la reacció de la cultura els va dir...
Sí.
A dinar.
A dinar.
No passa res, no passa res.
Llavors,
jo tenia al costat la Carme Crespo,
i em va dir,
bueno,
tenim de començar a parlar per l'any vinent i tal.
Dic bé,
doncs tu mateixa,
vosaltres mateixos.
Diu,
què seria els teatres de Tarragona?
Dic, ah, molt bé.
Jo, de la veritat que en aquell moment,
no hi pensàvem els teatres,
pensàvem altres coses,
hi ha la terra col·literària,
hi ha moltes altres coses que,
des de l'Ajuntament,
que és la casa de tots,
portem a terme.
Es porta a terme.
Aleshores,
vaig dir, ah, molt bé,
doncs bé,
quan creguis oportun,
anar parlant.
Bé,
va arribar el mes de desembre,
aleshores,
ens va enviar el senyor Jordi Giramé,
que és el director dels teatres de Tarragona,
vam veure la programació,
qui hi havia i tal,
jo, entretant,
havia també parlat amb el president dels amics de l'Òpera de Tarragona,
el bon amic Lluís Mesquida,
i vam considerar que portar l'Òpera de Tarragona
era un esdeveniment únic.
És a dir,
la gent d'aquí
s'havien fet alguna representació de petit format al Metropol,
perquè no donava més,
no donava més,
i que portar ja el gran format aquí,
doncs,
era un aconteixement,
era un esdeveniment.
I aleshores vam dir,
bé, doncs,
nosaltres apoyaríem aquest fet
i el que cobriríem seria els preus populars
que voldríem que l'Òpera tingués a Tarragona,
amb el...
És a dir,
el dèficit d'alguna manera que es produgués seria el que cobriríem nosaltres.
I així va néixer aquest conveni que anem fent i que anem renovant cada any,
i aquest any ha sigut,
per Terraco Viva,
entre 4 i 5 mil,
no recordo exactament,
no vull dir mentides,
entre 4 i 5 mil,
i els 25,
que són per les dues òperes.
Molt bé,
per les dues òperes,
li agrada especialment a vostè l'Òpera.
Sí,
i a mi m'agrada l'Òpera,
potser una mica més la meva muller,
perquè es desplaça a Barcelona,
al Liceu i tal,
i era una pena que ja li he dit,
bé,
ara, escolta'm,
apujar-lo de casa, eh?
Suposo que no és només una cosa de que t'agradi o no t'agradi,
sinó que puguis portar-la a Tarragona,
de que Tarragona
tingui aquesta peça dins l'escenari cultural.
Sí,
exactament.
Jo crec que feia falta,
i nosaltres estem molt satisfets,
tot el patronat,
perquè no és una labor única exclusivament,
jo en aquest cas represento tots els patrons.
Nosaltres treballem amb comissions,
i tenim la Comissió de Cultura,
que fem el reparto de totes les sol·licituds
que rebem,
i aquest any en vam rebre el doble de l'any anterior.
Que ho tenen una mica...
Què passa com a mantres entitats
que noten el tema de la crisi,
en el sentit que cada cop
reben més demanda d'ajuda?
Bé, sí.
De sol·licitud, no?
Sí, sí.
Aquest any hem rebut moltes més,
vam pràcticament doblar les de l'any anterior.
Sí?
Tant?
Sí.
Llavors treballem...
tots els estaments oficials han tingut de retallar,
i aleshores totes aquestes entitats,
a part de que ens van coneixent,
evidentment,
això va corrent,
i es va coneixent,
i aleshores,
doncs esclar,
nosaltres ens envien les sol·licituds
a final d'any,
al mes de gener,
i aleshores hi ha una comissió
de quatre patrons,
que estudia totes aquestes sol·licituds d'ajut,
i les otorga d'acord amb un pressupost
que prèviament nosaltres elaborem,
perquè, evidentment,
no tenim els recursos nostres,
són limitats, eh?
No, no, clar.
Això haurien que tindreu present, eh?
No som la vota de Ferriol.
Aquí hi ha els ajuts que arriben a través de les sol·licituds,
però després, comentava vostè,
m'agradia fer un incís,
que participen, evidentment,
amb l'Ajuntament,
i són partners de la Universitat Rovira i Brasil,
i això ja és com un ajut constant, no?
Sí, sí, sí.
Com un conveni de col·laboració, per dir-ho.
Sí.
Això va néixer el seu dia fa molts anys,
quan el 2004 va néixer la Fundació,
el que passa és que estava integrada dintre d'una asseguradora,
que era motocatalana,
i allà funcionava amb el ralentí.
En el moment que nosaltres ens agrupem
i fem un projecte comú amb una altra entitat asseguradora,
que ja està implantada a nivell de l'Estat
i té la seva social a Tarragona,
i la nostra gent s'integra amb ella
i tenen una perspectiva de futur molt més gran,
degut a la globalització que tenim en el món econòmic,
doncs, aleshores, ja comencem a pensar
que aquell ajut puntual que fèiem a les facultats
de jurídiques aquí a Tarragona
i la d'Econòmiques Arreus,
i venia una mica motivada,
perquè en Josep Anton Baixeres,
escriptor i advocat de Tarragona,
que era secretari del nostre Consell d'Administració,
traspassat desgraciadament,
doncs, ell tenia que veure amb la facultat de jurídiques,
i d'alguna manera, doncs, hi fèiem un ajut.
I jo, que hi tenia que veure amb la facultat d'Econòmiques,
és el mateix.
però, de seguida, es va posar de manifest,
amb el rector, amb el senyor Grau,
que el que teníem de fer era entrar dintre
de l'esponsorització ja arreglada que tenen ells,
i, aleshores, ells cada any ens plantegen un programa,
un programa que nosaltres valorem,
que intercanviem punts de vista,
també tenim la Beca Baixeres,
que és un màster que fa amb gent d'altres països d'Europa.
Últimament va guanyar una noia polonesa
per fer un màster de Cultura Catalana
aquí a Tarragona, la Rovira i Virgili.
I, per tant, doncs, la Rovira i Virgili no es deixa al costat,
sinó que hi tenim una gran i una bona relació,
i bé, doncs, els ajudem cada any amb aquest programa.
L'Ajuntament, perdó, la Rovira i Virgili,
els ajuts que nosaltres fem a totes aquestes entitats,
petites i de tot el territori,
amb una franja que va des de Montserrat fins a Penyiscola,
per entendre'ns, per fer-ho gràficament,
i, aleshores, amb els actes propis.
Aquests són els quatre pilars sobre els quals treballem actualment.
Ara els projectes són de més volada.
I hi ha molta feina per fer un dia parlarem.
Un hi vam fer a poc a poc.
Molt bé.
Avui hem volgut fer una radiografia,
una mena de mosaic de les mil aportacions que fa a la cultura
i, en definitiva, a la societat que d'això es tracta,
la Fundació Privada Mutua Catalana.
L'excusa perfecta ha estat, doncs, bé, la notícia,
això, que ells són els padrins i els responsables,
també, que vinguin, que torni.
L'Òpera Tarragona, sense anar més lluny,
aquest cap de setmana teniu doblaçat amb la Traviata
i ja s'ha anunciat que l'octubre, després de...
Octubre serà?
O novembre?
Després de Santa Tecla.
Després de Santa Tecla, que és quan es mou tou.
Exacte.
Llavors tindrem la flauta màgica.
Exacte.
Moltes coses, sí.
Doncs avui volíem conèixer això,
la gran tasca que fa Fundació Privada Mutua Catalana.
A part d'això, senyor Marca, vostè em comentava
que són mecenes de molts projectes artístics, culturals,
però que tenen, a més, la voluntat de dinamitzar,
de crear sinergies, de crear xarxes,
d'arrencar projectes de tal manera de promoure,
de tal manera que després puguin caminar sols.
Exacte.
Exacte.
No de fer de pare a projectors.
Exacte.
Això és important.
Nosaltres volem fugir de la subvenció aquella...
De patrocini, no?
Sí.
Clàssic.
És a dir, escolta, aquest senyor fa això,
durant tants anys ell pot anar comptant amb això?
No.
Nosaltres no volem participar tampoc
en la copropietat de cap d'aquestes entitats
ni d'empreses que vulguin fer.
Ara el que sí que fem és apujar-los,
ajudar-los amb la seva aposta amb la societat
i el temps que calgui.
i evidentment aquesta és la promoció,
la promoció i dotar a la ciutat i tot aquest territori,
però fonamentalment a Tarragona,
de dotar de projectes que tinguin volada
i que continuïn per si mateixos.
Doncs li agraeixo molt que hagi vingut aquí a Tarragona Ràdio
a explicar-nos, a donar-nos aquestes bones notícies, no?
Que a vegades sembla que tot són males notícies,
entre bancs...
No, no.
Doncs no, hi ha gent i entitats que ajuden a tirar endavant
els projectes.
Els agraeixo molt la seva invitació
i estic molt satisfet de poder adreçar-me
i poder mantindre aquesta conversa vostès
amb tots els ciutadans de Tarragona.
de Tarragona.
Joan Josep Marca,
president de la Fundació Privada Motor Catalana.
Gràcies.
Ens veiem a l'òpera, eh?
I tant, si us veurem.
Bon dia, eh?