logo

Arxiu/ARXIU 2013/ENTREVISTES 2013/


Transcribed podcasts: 1249
Time transcribed: 15d 22h 14m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Com dèiem, recte final del matí de Tarragona Ràdio
per fer-vos encara una altra proposta cultural.
Apunteu-vos-ho a la gent de fins al 6 de febrer,
dius, encara queden dies, sí, però fins a cert punt,
perquè llegi una novel·la du el seu temps.
Estem parlant d'una nova possibilitat de club de lectura
que trobarem a la ciutat, a la sala d'àmbit cultural del Corte Inglés.
Un club de lectura consisteix en això,
es designa una novel·la,
tothom que s'hi ha apuntat en aquest club la llegeix
i després es queda, en aquest cas, un dia al mes
per comentar-la, per posar-la en comú.
Es necessita també un mestre de cerimònies,
algú que triï la novel·la,
que la consideri la més adequada per a tots els públics
i que el dia de la trobada estigui allà una mica orquestrant
i donant sentit a tots els comentaris.
Aquest coordinador, aquest mestre de cerimònies,
és el Jordi Llevina. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia i bona hora.
El Jordi és llarg, tot i que molt agraït en el teu currículum.
Bé, ets llicençat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona
i n'has fet de la lectura i de la comunicació.
De fet, ets un divulgador, no?, de la literatura, podríem dir-ho així.
Sí, es pot dir així, perquè fa molts anys que faig crítica als mitjans,
que faig programes de televisió i de ràdio,
sobretot molt enfocats a la literatura,
i per tant, doncs sí, es pot dir així, que sóc un divulgador.
Per situar la veu del Jordi Llevina,
possiblement, vaja, el coneixereu per la seva faceta actual,
doncs, bé, més popular, diguem-ho així,
participes a l'ofici de viure de Catalunya Ràdio.
Entre moltes altres coses, eh?
Entre altres coses, sí.
Aquesta és una cosa molt petita,
i en faig moltes altres,
el que passa que sí que és veritat que les coses que es fan a Catalunya Ràdio,
o si escrius un article quinzenal o a La Vanguardia,
tot això té molta més repercussió que altres coses
que probablement són molt més subvintejades,
i que, però, vaja, és així,
hi ha mitjans que tenen més ressò de d'altres,
però, vaja, tots són interessants.
Jordi, en quina voluntat neix aquests clubs de lectura?
Que, de fet, a nosaltres, cada setmana,
en un espai que fem amb la biblioteca pública,
doncs ja en fem ressò dels clubs que ens organitzen, no?
Però se'ns fa una mica curiós que hi hagi una entitat, doncs,
de fora que programin clubs de lectura, també.
Sí, perquè això va començar el Corte Inglés de Barcelona
i, aleshores, ho vam proposar,
perquè jo tinc molta relació amb Tarragona i amb Reus,
la meva mare és de la selva,
i vaig pensar, ostres, hi ha un Corte Inglés a Tarragona,
potser es podria fer servir, no?
I la voluntat, tu ho has explicat molt bé al començament
i pràcticament no cal afegir-hi res més
en què consisteix un club de lectura, no?
Però la idea és aquesta,
que hi hagi un altre club de lectura
en el qual la gent s'hi pugui apuntar
i la intenció, l'objectiu, no és altra
que fomentar l'interès per llegir
i, sobretot, per posar en comú
tot allò que llegim,
perquè, de vegades, doncs,
de vegades no,
l'acte de llegir és un acte molt solitari,
és un acte que cadascú, doncs, fa pel seu compte
i molt sovint sí que recomanes aquell llibre
que t'ha agradat a un amic o una amiga
amb el qual tens en relació i pots parlar-hi,
però no és habitual.
I el que no és gaire habitual tampoc és posar en comú
i compartir les experiències després de la lectura, no?
I, per tant, aquest club de lectura,
com qualsevol altre club de lectura,
que, a més a més, és una cosa que funciona molt bé
i que te n'adones, sobretot, quan convides un autor.
Per exemple, aquí a Tarragona farem venir la Carme Martí,
que és l'autora d'Un cel de plom,
la novel·la sobre la Neus Català,
i aleshores tenen adones molt de l'interès
dels membres del club de lectura, dels lectors,
a preguntar coses sobre la manera que va construir
aquella narració, sobre el personatge, etcètera, etcètera.
Però l'objectiu és, bàsicament, aquest,
posar en comú, compartir les experiències del fet de llegir.
L'experiència a Barcelona, al Corte Inglés d'allà,
ha anat molt bé, i això vol dir que ara comenceu aquí a Tarragona
amb una proposta literària per cada mes,
una per febrer, una per març i una per abril.
Sempre la trobada és la primera setmana,
el primer dimecres de mes.
Entrem a valorar, Jordi, per què has triat les tres obres?
Sí, sí, sí.
El que passa és que me l'hauràs de recordar,
em sembla que la primera era l'alba de 10, no?
Mira, la primera és El sentit d'un final, del Julian Barnes.
Ah, perdó, sí, del Julian Barnes, sí.
Julian Barnes l'he triada perquè és una gran novel·la,
el Julian Barnes és un autor que forma part
d'una mena d'elit anglesa que també plega altres autors
com Liam McEwan o el Graham Swift o el Casuo Shiguro.
Són autors que tenen entre 60 i 70 anys ja,
per tant són autors sèniors que fa molts anys escriuen
i que a més a més es componen o conformen
un grup generacional molt important i molt potent.
Aquesta és la història d'un personatge
que als anys 60 tenia 15-20 anys
i que, per tant, valora el passat d'aquells anys 60
a partir de l'amistat que va tenir amb un noi
que era un noi molt especial, no?
Aleshores, al cap de més de 30-40 anys
apareix aquest noi en forma de notícia,
en forma d'un diari personal que ha deixat en herència
perquè aquest noi presumptament es va suïcidar
i, per tant, és una història sobre la memòria
i sobre tot allò que ens vam creure que érem
i que probablement no érem i que l'edat ha desmentit, no?
Em sembla que és una novel·la molt interessant,
fàcil de llegir, no és una novel·la abstrusa,
no és una novel·la que demani una gran concentració,
però que a la vegada ens permetrà analitzar moltes qüestions.
Després et preguntaré una mica,
o ja t'ho pregunto ara,
quin és el nexe comú entre les tres novel·les,
ara entrarem en les altres dues,
però quina és la premissa?
Suposo que una era això, no?,
que arribés a tots els públics.
Sí, aquest és un dels condicionants, no?
De totes maneres, jo sempre trio novel·les
i de vegades llibres de contes que a mi m'agradin,
que m'hagin agradat molt,
perquè penso que si a mi m'agraden molt,
home, fora que sigui una novel·la molt allò de tema,
però generalment, si a mi m'agrada molt,
és molt més fàcil comunicar l'interès a un públic, no?
Però a més a més, jo parteixo de la idea i de l'experiència
que generalment les obres que a mi m'han agradat
han funcionat.
Per exemple, recordo, en Clubs de Lectura a Barcelona,
recordo, per exemple,
posar novel·les del Xandor Marai,
que han triomfat moltíssim,
La Dona Justa, l'última trobada.
Per tant,
el primer condicionant que a mi m'agradi molt,
aquella novel·la,
per tant la pugui defensar,
però al capdavall són els membres del Club de Lectura
els que parlen.
Jo, simplement, com deies tu,
per orquestro.
Llavors, el que convé és,
afortunadament,
que tingui novel·les,
obres amb un interès real.
Que no siguin novel·les, per exemple,
per a públics molt introduïts,
que saben dir-li les qüestions tècniques d'una novel·la,
sinó que els atrapi la història
i que els atrapi també, naturalment,
la manera com es narra aquesta història.
Possiblement això també passarà,
almenys pels comentaris que hem sentit,
amb la novel·la que heu proposat pel març.
La trobada serà el 6 de març, dimecres també,
i la novel·la Un cel de plom, de Carme Martí.
Diuen que és molt...
que commou.
Sí, perquè no és ben bé una novel·la,
sinó que gairebé és un relat biogràfic,
memorialístic,
de la Neus Català i de la seva experiència
a dos camps de concentració,
el de Flossenburg i el de Ràdels Tain,
no recordo com seia l'altre.
Bé, ara no em ve el cap.
Ara t'ho busco, ara t'ho busco,
que tenim internet.
Sí, no pateixi.
Sí, un és Flossenburg i l'altre és el més conegut,
i ara no dic Radelstein,
que és el títol d'una obra del Saul Bellow,
és igual, un camp a Polònia i l'altre a Alemanya,
camp de concentració de dones.
I aleshores és una experiència terrible
i a la vegada molt alliçonadora,
i la novel·la, per dir-ne així,
que n'ha fet la Carme Martí,
després de conèixer la Neus Català
i de quedar-ne admirada,
em sembla que té molta força.
És una novel·la que, a més a més,
s'ha venut molt,
que ha tingut molt d'èxit,
perquè, a més a més,
la gent sap que allò que està explicat
en forma pretesament novel·lesca
és un relat real
i un relat sobre la màxima tragèdia del segle XX.
Molt bé, doncs això, a més,
amb l'afegitó de que, com dius,
el dia 6 de març us acompanyarà la mateixa autora,
no?, la Carme Martí.
Sí, esperem la Carme, que vindrà.
La Carme és de l'Espluga,
és de Montblanc, però viu,
bé, Montblanc de set, treballa l'Espluga
i, per tant, també serà amb tots els lectors.
I és molt diferent
la sessió en què hi ha autor
de la que no hi és.
Generalment no n'hi ha,
perquè si fem tres sessions
n'hi ha dues que no hi haurà l'autor,
o si el són o fent sis,
n'hi ha només una que ve a l'autor,
però és molt enriquidor que hi hagi l'autor.
I ja ens n'anem cap a,
ben entrada la primavera, el 3 d'abril,
llavors podreu comentar l'obra,
l'estiu no s'acaba mai, d'Albert Déu.
Sí, això és un relat,
és un aflec, un aflec de contes,
que la principal que veig de vista
és que estan molt ben escrits.
Jo crec que és el millor llibre de narrativa
de l'any passat.
Per mi és el més,
el més madur,
tot i que l'autor és molt jove,
i són contes bé sobre la soledat,
sobre allò que parlen els contes i les novel·les,
sobre la identitat,
però són magnífics,
amb detalls realment que tenen molta grafa
i que demostren que l'Aula de Déu
és una de les grans narradores actuals
sense cap mena de dubte.
Com ho fem per apuntar-nos?
No cal fer totes les sessions o tots els clubs?
Això, bueno, depèn de cadascun, eh?
Sí, ara no sé si exactament,
suposo que el Corte Inglés a la pàgina web
ja ha reflectit aquest club de lectura,
en principi no hi ha d'haver cap mena de problema
perquè la gent pugui venir i per apuntar-s'hi.
Sí, de fet us adrecem directament
a la pàgina web del Corte Inglés
i allà us podreu apuntar.
Val a dir que podem participar també del club
sense estar apuntats,
vull dir, podem llegir la novel·la
i aparèixer el dia en qüestió, no?
Exacte.
Com més serem, més riureu, que diuen.
Molt bé.
Molt bé.
Escolta, Jordi, ja que tenim aquí
algun altre llibre que ens vulguis recomanar
ja que tu ets un promotor de lectura.
Un llibre que hagis descobert fa poc
que ens vulguessis recomanar
i que per una cosa o altra
no hi ha cap vingut en el cicle?
Sí.
Mira, t'he parlat d'aquest llibre de l'Alba de Déu.
Hi ha un llibre que ha aparegut
costat per costat d'aquest
que és un llibre que es diu
La mala reputació
d'una autora tan jove
que es diu Bel Olit,
que també són contes
i també són contes
que opten més per dir-ho així
pel defecte que per l'accés
però que estan molt ben escrits
que tenen per mi
una prospecció psicològica dels personatges
molt alta
i molt gratificant
i per tant us el recomano
es titula
La mala reputació
i l'ha escrit Bel Olit.
Doncs vinga, ens quedem amb aquest altre títol
encara afegit
que li hem tret al jardell a vina.
Molt de gust.
Jordi, moltíssimes gràcies
per parlar-nos d'aquests clubs de lectura.
Gràcies a vosaltres.
Ens veiem el 6 de febrer.
Un plaer.
Entesos.
Una abraçada.
Gràcies.
Adiós.