I una altra de les propostes, en aquest cas del Teatre Metropol,
arribarà dissabte dins el que és el Metropol Familiar.
Ens visita ni més ni menys que el Mac Lari.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Volem que ens expliqui de què va aquest Somriures i Màgia.
Serà dissabte, com diem, a les 6 del vespre.
Mac Lari, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Molt bé, i vosaltres?
Sí, bé, bé.
T'enganxem que estàs assajant.
Estàs assajant justament el Somriures i Màgia
o altres espectacles que sabem que tens en dansa, també?
Bé, de tot una mica,
perquè el Somriures i Màgia és un espectacle així,
com una mica que pot canviar d'un dia per l'altre
i sempre estic assajant.
Això és com qui fa esport.
Clar, no pots esperar mai.
No, no, no, sempre s'ha d'estar assajant,
sinó que les coses no surten.
Explica'ns, home, com és el Somriures i Màgia,
perquè ja et coneixem, ja sabem com fas,
però què té d'especial aquest espectacle?
A veure, jo crec que el Somriures
és l'espectacle que més veig ha funcionat de tota la vida,
perquè fa molt temps que l'estem fent.
És un espectacle mutant,
perquè quan m'avorreixo, canviï un número,
ho poso, ho trec.
I és un espectacle que sempre està molt fresc.
És potser l'espectacle més típic del Maglari,
perquè el que brilla més, a part dels jocs de mans,
és el personatge i tota la comunicació
i la implicació que hi ha amb el públic.
Parlem de la part de màgia,
després parlem de la part de comunicació, si vols.
Quin tipus de trucs veurem?
Doncs a mi m'agrada fer jocs variats,
perquè si la gent veu un espectacle
que no en vegin dos de carta, saps?
Llavors, doncs, els materials són molt diversos.
Doncs hi ha aquests de participació amb el públic,
hi ha grans il·lusions, hi ha aparicions,
hi ha desaparicions, fem el vol de matemarfosi del final.
Doncs no sé, jo crec que és variat,
vull dir que no dóna temps a que la gent s'avorreixi.
Molt bé.
Màgia en què utilitzes molt les mans?
De proximitat? De mitja distància? Com va això?
És tot d'escena.
A mi m'agrada la màgia d'escena,
m'agrada fer màgia en teatres,
i llavors, doncs, tots els números estan pensats això
perquè la gent, encara que estigui a una certa distància,
doncs els pugui veure.
Sí que hi ha vegades que fas un joc més petit,
amb material més petit,
però com que tot plegat,
juntament amb la broma,
doncs queda molt bé, molt xulo.
Per qui no et conegui,
que jo crec que ja és a poca gent,
com és el personatge del McLari?
Home, és un echao palante.
Diguem que jo soc molt diferent del McLari,
la meva vida normal.
No ho diguis això,
que ara desmitifiques, home, no.
Sí?
A mi hi ha gent que m'ha conegut després
de veure l'espectacle,
em diuen,
ai, fill meu, que ets avorrit, tu, de normal.
Imagina't, imagina't.
No, però és que si no seria insuportable,
perquè jo diria que és una mica engraït,
el McLari és una mica presumptuós,
va de xulo,
va de xulo,
però també fa broma,
faig broma de mi mateix, no?
És a dir,
és anar de guais.
Llavors, clar, això et permet, doncs,
tractar la gent una mica com mirant-los
per sobre de l'espatlla,
la qual cosa em permet fer-los passar
una miqueta de por,
perquè quan es voluntari,
es potser pujant a l'escenari,
doncs notes que tot el mira cap a terra,
i a tot això ho jugo molt,
a mi m'encanta,
a mi el que em molesta
és que quan dic un voluntari
la gent m'aixequi la mà.
Ostres!
A mi m'agrada més
que ningú no me l'aixequi,
perquè llavors vaig jo
i llavors els apreto
i jo què sé.
Tampoc també,
no faig passar malament a ningú,
perquè al final ha acabat traient a gent
que jo ja veig
que en el fons
m'estan mirant amb cara de simpatia.
Vull dir que si la tieta Maria ve
i no vol sortir a l'escenari,
no la faré pujar.
Ara això no vol dir,
doncs,
que jo li feia lligut un comentari.
Podem veure els somriures i màgia.
Bé, doncs,
jo crec que a partir de zero anys
o fins i tot dones embarassades,
si es tracta de vendre entrades,
qualsevol.
Sí, però una criatura molt, molt pequea,
sí, té una part molt visual, suposo.
Sí, sí, sí.
Que amb això es creu.
A veure, jo,
això sempre es diu
que és de 0,99,
però també és veritat
que és cert,
o sigui,
els nens,
potser és que la part més visual
i més màgica,
quan els adults, doncs,
entenen tota una línia d'humor
que potser els nens no entenen,
però que jo crec que això
és el que fa que sigui òptim
per totes les edats.
Això és un testet,
és l'espectacle,
com deia el Maglari,
doncs,
els somriures i màgia,
potser més popular,
més familiar,
la marca de la casa,
però hem visitat
la teva pàgina web
que la recomanem,
maglari.com,
i hem vist que
tens en dansa Esplenda,
un superespectacle,
no?
Sí,
Esplenda,
el vam estrenar a Barcelona
l'any passat,
vam fer temporada,
hem fet la gira per Catalunya,
i ara tornarem a Barcelona
una altra vegada
perquè va funcionar molt bé
i perquè jo crec
que encara hi ha gent
que no l'ha vist,
llavors és,
bé,
no és que ho cregui,
estic convençut,
faltaria que hagués passat
tot que era el meu teatre,
ja m'agradaria,
però és un espectacle
molt xulo
perquè és de gran format,
només potser
en teatres
molt, molt grossos,
som 17 persones
fent l'espectacle,
fem aparèixer un cotxe,
vull dir que
ja no és l'espectacle
que he patit
més de tu a tu,
sinó que és aquell,
volíem fer un espectacle
a rotllo Las Vegas,
no?,
per donar-nos la flipada,
i ja funciona molt bé
i estem molt contents.
A mi m'agrada
tenir els dos formats,
no?,
perquè si només
fas cosa grossa,
et trobes
que et quedes
com ancorat
en un teatre
tota la vida,
si és que pots
i, clar,
i el que et permet
doncs anar
per tot arreu,
no?,
que és en el fons
pel que en naixem
els artistes.
Molt bé,
ho dic per si
algú es queda
amb ganes de més
o vol veure aquest format
més espectacular
del Maglari,
sapigueu que torna
a Barcelona
amb esplenda.
On estareu?
Estarem al Teatre Condal
novembre,
desembre i gener.
Ui,
encara haurem d'esperar.
Sí, una miqueta.
Bueno,
esperarem,
deixem passar l'estiu pel mig.
Ja per anar acabant,
Maglari,
com està el tema
de la màgia
aquí a Catalunya?
Com ho veus,
tu,
que trepitges escenari,
que estàs en contacte
amb el públic
i que, de fet,
tens una mica,
tens com una mica,
no sé si dir el pes
o l'obligació,
t'has convertit
en el divulgador,
també,
de la màgia a casa,
no?
Sí, sí.
Jo crec que
està malament.
T'ho he de dir
que està bé,
per a lloc de fer
publicitat del país
i tal,
però és que són poquets,
són poquets
dels que fem màgia.
I és una pena
que tu vagis a Barcelona
i normalment
no és habitual
que hi hagi espectacles
de màgia en temporada
que t'ho puguis anar a veure,
no?
Així és com,
jo que sé,
amb danses
sempre hi ha coses
i amb teatre,
jo no t'explico,
amb màgia costa més.
Bé,
és anar fent,
és anar fent
i jo penso que
potser canvia
i això que dius
que jo faig de divulgador,
doncs mira,
doncs amb moltes ganes,
no?
Perquè així faig
que la gent s'animi
a poder seguir fent
aquest tipus d'espectacles
que...
Jo crec que és
perquè no ho saben,
perquè si ho fessin
volien que fa molt feliç
fer tot això.
Ens quedem amb aquesta idea.
de moment un trosset de felicitat,
un somriure i una màgia
és el que ens porta el MacLari
aquest dissabte
a les 6 de la tarda
al Teatre Metropol.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.
MacLari,
una abraçada.
A vosaltres,
igualment.