Seguim parlant de Sant Jordi, de fet ja fa dies
que us anem parlant de presentacions
de llibres, de les novetats literàries
de les diferents editorials
aquests dies n'anirem parlant
i força a la Ràdio de la Ciutat
i volem dedicar uns minuts a l'editorial
Tarragonina Silva Editorial
perquè ens presentin
les novetats d'aquest Sant Jordi
de fet ho farem amb el seu director
Manolo Rivera que ja ens acompanya també
als estudis. Manolo, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia, Miquel. Abans de presentar
les novetats, ara fora d'antena
m'estaves fent un fantàstic
resum del que havia estat
l'editorial Silva Editorial
jo crec que ens ho podries explicar perquè vaja
des del 2000 que em comentaves que esteu
en dansa, què heu fet?
perquè heu fet de tot.
Hem fet de tot.
El que passa és que mai estirà més el braç
que la màniga, eh?
Hem arribat a...
Ho heu fet de tot però amb consciència.
Amb consciència.
Ara la paraula de moda és sostenibilitat.
Sí, exacte.
Bé, les empreses la marca molt
la personalitat dels empresaris
i l'empresa la van fundar
un periodista que va morir
un amic molt brillant,
l'Agustí Gutiérrez i la meva persona
a l'any 2000
i van diversificar.
Van fer serveis de comunicació
i periodisme
però els dos eren amb escriptors
i també van pensar
de fer llibres.
Hi havia dos editorials
que funcionaven bé
Arola i Cosetània
però pensàvem que nosaltres
també en tindríem un espai
d'apropament als escriptors
i als lectors
i amb això estem
amb una mitjana gairebé sostinguda
hem arribat a més de 200 títols.
Molt bé.
Un editorial com la vostra
com prepara
i com afronta
un Sant Jordi
com aquest?
Perquè, clar,
un any tornarem a trobar-nos
de front
amb aquest context econòmic
complicat,
difícil.
Sí, però
no vull...
Avui faré el gamberro
no vull massa parlar d'economia
perquè si me parlem
acabem parlant de la crisi econòmica
i el Sant Jordi
és veritat que existeix
i el Sant Jordi
es vendrà en llibres
potser no tant
com a altres edicions
perquè la crisi afecta tot
però, bueno,
és una festa reixida.
Si no existís Sant Jordi
potser es vindria més
al llarg de l'any
d'una manera més difusa
però es vendria menys.
O sigui que no és una mala festa
fins i tot
la copien del Japó
i...
Clar, perquè el volum de vendes
incrementa molt
en aquests dies de Sant Jordi, no?
Sí, realment.
afecta més a les llibreries
que a les editorials.
Que a les propies editorials.
A les propies editorials
perquè a l'editorial
hem d'estar preparant
tot l'any
treballant tot l'any.
De fet, totes
hem vingut a parlar
de novetats,
de presentacions
perquè presenteu
un total de 14 llibres.
Jo ara feia una mica
el recompte.
5 de narrativa,
3 de poesia,
2 d'assaig,
3 infantils il·lustrats,
no?
I un de teatre.
Seria una mica
el sumari seria aquest.
Molt bé, molt bé.
Anem comentant.
És a dir,
què tenim,
què destaquem?
Bé, com no és un número molt gran,
parlaré de cada temps
dels títols.
Sí, podem anar
a fer un repàs ràpid
dels títols.
Abans comentàvem
que l'empresa
la van fundar Agustí Gutiérrez,
l'Agustí i la meva persona,
Manuel Rivera,
i són poetes,
hem publicat llibres de poesia,
feien tertúria de poesia,
abans parlava també amb Miquel
que coneixen altra gent
de les comarques.
Sí, cert.
Nomenàvem a Tomàs Camacho
del Canar,
que és un lletraferit
molt intens, no?
És veritat, sí.
Vos publiquen
tres llibres de poesia,
periodista, molt conegut
de les emissores
i de la televisió
i ara és freelance,
que es diu
Escar Ramírez Dolcet,
que ha fet Agricultura Mental.
Sí, de fet,
el vam tenir aquí,
també vam parlar amb ell,
fins i tot ens va poder,
si no us recorden,
els nostres agents,
ens va poder llegir
un tros,
un bocí d'aquestes poesies.
És un transgènere,
perquè avui els llibres
dient novel·la,
dient poesia,
dient assaig,
però la veritat és que
com la música,
altres arts,
la música és més clar
i la literatura és més clar.
Equilibrios,
del Jordi Parral,
que és un historiador
que treballa
al Museu d'Història
aquí a la ciutat d'Aragona,
és el primer llibre
de poesia
i ha donat participació
també a pintors
i a il·lustradors,
a Tito Figueres i altres.
El gènere llibre
caben altres coses,
caben il·lustracions,
caben també
amb el món interactiu,
els CDs
i caben altres objectes.
I també hem fet
un altre llibre,
Ina Martínez Simón,
que és el seu segon llibre
de poesia,
es diu
Retales d'Amor i el Banados.
Dos llibres estan presentats,
Agricultura Mental
i Retales d'Amor
i presentarem aquest divendres,
presentarem al Grube,
al Grube Bar,
aquest divendres a les vuit
presentarem Equilibrios
de Jordi Parral.
Aquest divendres
es presentarà aquest tercer,
perquè fa la poesia.
Sí.
Molt bé.
Què més tenim?
Després novel·la,
aquí dominan els periodistes,
per exemple,
Ni por todo el oro del mundo,
de Álex Aldanya,
del subdirector
del diari de Tarragona,
que va treballar molt de temps
a Guitanamèrica,
a Espanamèrica,
a Venezuela,
ha fet una història
més real,
més de fissió,
també a Cavall
de la crònica periodística,
són les vines d'or
clandestines
a la selva de l'Amazonia
i l'explotació infantil,
a les Aldanya,
ni por todo el oro del mundo.
Aquest ja va ser presentat,
eh,
la passada setmana,
no?
Sí.
Dijous passat,
si no recordo malament.
Sí.
Està bé que lo presentem,
lo donem a la lluvia pública,
escriure és molt dur,
editar també té la seva duresa.
S'ha de fer la presentació
per posar-ho en comunitat, eh?
S'ha de fer una festa,
home.
Molt bé.
I a més,
una ciutat mediterrània com aquesta,
que es poden trobar,
i això hem d'aprofitar.
I tant.
Després un altre periodista
ha escrit,
ha publicat,
hem fet una tercera edició,
fa uns mesos que rutlla aquest llibre,
que és del Ferran Gerhard,
o Gerard,
de Gatos Rumberos.
Sí,
també en parles.
Que reivindica
la Tarragona
de Cavall
del Tercegle XX i XXI,
bars tancats,
personatges mitis,
la majoria reals,
i estan tenint molt d'èxit.
I fins i tot va fer
una banda sonora,
el llibre es pot llegir
i a més sentir
una banda sonora molt rumbera.
Sí, acompanyat d'un CD,
no?,
bàsicament.
Quan parlem
que s'ha tret
una tercera edició,
a què ens referim?
A que les dues primeres
les distribucions
ja s'han esgotat
i llavors
se n'ha de fer una tercera,
no?
Sí,
però...
Soquines fa alguna revisió,
pot ser,
o no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
si el letó,
l'escriptor veu alguna esmena.
Si inclou alguna...
Sí,
sí,
sí,
però és gairebé mínim.
Petites correccions
o petites...
Procurem
que no hi hagi grans errades.
Molt bé.
Un llibre són milers de signes,
fals i equivocats.
No, clar, clar,
òbviament,
vull dir que si estem ja
a la tercera edició
és que òbviament
el llibre ha funcionat
i ha rotllat.
Sí,
i el tema de la impressió digital,
la impressió digital
permet que facis tirades curtes.
El que deia abans,
no fer massa paper.
El paper continuarà,
però hem de tenir més cura.
Abans feien,
vinga,
mil,
dos mil,
tres mil llibres,
això ara és més moderat.
Ara és més fàcil.
Sí,
és més fàcil.
Molt bé.
Què més tenim amb novel·la?
L'aprendit,
que la seva virtualitat
o curiositat
de Manuel Lara,
l'aprendit és una persona
que l'escriptor
només va anar dos anys
al col·legi
per un sucess dramàtic,
que ell l'explica,
no?
No va aixecar el braç
per cantar el Car al Sol,
le van fotre una pallissa
i el seu pare,
Republica,
va dir que no anés
mai més al col·legi.
Llavors és un autodidacta,
és un obrer
que explica la seva vida,
però té una gràcia tremenda.
O sigui,
hi ha gent que no té sintaxi
ni...
però que saben explicar històries
i després les passen per escrit.
És veritat
que els editors
aquí tenim més feina,
però bueno,
també està en part
de la nostra feina.
Com determineu,
Manuel,
quan heu d'editar un llibre
o amb què us baseu?
Suposo que,
òbviament,
amb certa qualitat literària,
amb cert interès
del tema.
Jo sóc bastant tolerant.
Sí?
Jo, per la meva manera de ser,
m'agrada la cultura popular,
m'agrada també la cultura forta,
la cultura d'investigació,
la cultura que algú diria
pejorativament elitista,
però a vegades el coneixement
no tothom està preparat
per arribar a certs nivells
de coneixement.
Per això en poesia
hi ha una poesia
que només acta per a minories,
però també hi ha poesia
per a majories.
Jo sóc bastant obert.
El que procurem
és que aquell objecte
surti el més digne possible,
que surti el més digne,
i sempre troba el seu públic,
sempre troba,
i el públic no coincideix.
Per posar dos extrems,
hi ha gent que li agrada
la cultura popular
i hi ha gent que no li agrada.
Clar, clar, òbviament,
els gustos, no?
Sí.
No sóc un editor elitista
i estupendo i exquisit,
no vaig d'aquest pal.
Podia ser-lo,
podia ser-lo,
però la meva voluntat
és no ser-lo.
Jo visc on visc...
I ja està.
I ja està.
Què més tenim?
Novetats,
més novetats.
El Come Cuentos,
que també lo va coordinar
un periodista,
el Víctor Navarro,
Remesar,
col·laboró de la Casa,
de Terrauna Ràdio,
ara està donant classes
a Palma de Mallorca,
amb altres periodistes.
Amb moltes col·laboracions
a altres periodistes.
Enrique Canovaca,
Raül Cosano,
un professor de filosofia
d'Enrique Gómez León,
Adrián Muñoz,
Rafa Pérez...
Jo també vaig escriure
i aquesta vegada
també em vaig estirar.
Jo no me publico a mi mateix,
però aquí vaig fer dos relats.
Fas les teves incursions, eh?
I després gent audiovisual,
de cine,
Mario Serra,
el Germán Serra,
Mario Serra,
David Serra,
Ivan Serra,
i van fer el Come Cuentos.
Ell lo va dibuixar,
el Víctor,
es va emplaçar tot
i això va ser estrany
perquè va ser primer
un llibre per internet.
O sigui,
va ser un relat per internet.
Sí, primer es publicaven
a nivell digital
i després es van plagiar el paper, eh?
Sí, i ara en paper.
A vegades passa,
és com la revista
que està culturada Jotdou.
Al revés,
si té èxit.
I ara és un work in progress,
és a dir,
hi haurà més relats.
I després una altra...
Per no deixar-me cap títol,
que la gent no hi ha gelosia,
l'Abel Quí Ferraz,
una autora cubana de Saló,
ha fet un llibre relat
que es diu
Grietas en el corazón,
però això ja és literatura fantàstica,
d'horror,
d'horror,
però que denuncia un fet real
que és el maltratament
de les dones.
Molt bé.
Això és el que tenim
en quant a narrativa.
Déu-n'hi-do.
Què més?
Perquè encara tenim més disciplines,
eh?
Sí, cap.
Ara anirem més ràpid.
Açàig.
Ara passem a Reus,
a l'estat germana.
Lleta Reusenca,
Reusencas de Lletres,
més de 20 autores,
la majoria escriptores
ja acreditades
i algunes més amateurs,
han fet poesia narrativa,
assaig,
història
i han fet un llibre.
De fet, és el primer cop, no?,
que es publica un llibre
que aplega aquests textos
de més d'una vintena d'autores,
així,
vinculades al Baix Camp.
Jo creia que s'havia fet
i no s'havia fet
i a més,
algunes autores recuperen la història
de les impressores del segle XVIII,
XIX i XX,
les escriptores,
o sigui,
que el llibre és interessant
també com a document,
per plaer de llegir,
però també com a document.
És un llibre feminista
manon tropo, no?
No,
però està a la mirada de dona,
això està claríssim.
Òbviament,
lletres reusenques,
reusenques de lletres.
Anomeno a la Fina Masdeo
i a la documentalista
Victoria Rodrigo,
que han estat les promotores,
però ja hi ha més escriptores.
Després,
un altre llibre,
d'assaig,
per acabar el capítol d'assaig,
que és el manuscrit
d'Argelet Chigmer.
Argelet Chigmer,
recordeu,
la gent,
és aquell camp de concentració
de les platges
quan els exiliants catalans
espanyols
van creuar la frontera
després al 39,
els van tancar
amb un alambre d'espinos
ahir a una platja.
Sí, a la platja.
A la platja,
amb Senegalés,
i va ser un desastre.
300 hectàrees,
més de 100.000 persones.
França,
la República Francesa
fa anys
ha demanat perdó
per com es va tratar
els exiliants espanyols.
Els president
de llavors
els tractava
com indesitjables.
I ara s'ha trobat
aquest manuscrit
de Mariano...
Una dona també de l'Ebre,
de l'Aldea.
Sí, certament.
Mariano Roig.
Mariano Roig,
això no em sortia...
El Barber.
Mariano el Barber.
No, però ja controles, Miquel,
ja veig que
te l'has estudiat
l'entrevista.
Molta gràcia.
No, no, és que aquesta
entrevista justament
amb la Pietat Roig
també la van fer
aquí a Tarragona Ràdio
i llavors hem...
Veus, és una escritora popular
però ha fet una cosa
de molt de mèrit
que és
van trobar
el manuscrit
del seu pare,
ella és una mestra jubilada
i té molta gràcia.
No és una escritora professional
però té molta gràcia
com explica
la història familiar,
com s'ho va trobar,
què va passar realment.
A més, és un llibre
on podem veure
fins i tot
part d'aquest manuscrit,
és a dir,
que el llibre
conté part d'aquest manuscrit
que es va trobar.
Sí, sí, està fotografiat,
el que es diu
tècnicament
l'edició facsímia.
Exacte.
Va ser un...
Va insistir ella
i jo li deia
no, dona que no
i ella va insistir
jo no paro
jo no paro
els autors i les autores
i a més que ens col·laboren
també
perquè és una inversió
dels dos, no?
En certa manera
de l'autor i de l'editor, no?
Ens arrisquem els dos
perquè després
si no es ven
tens pèrdues
però com el tema
vinga, endavant
li ho fem col·lectiu.
Crec, Maduro,
que només ens queda
la literatura infantil
per acabar.
La literatura infantil.
M'estic allargant massa.
No, no,
tenim aquest
Bonavista en verd i lila
per exemple.
Sí, que és un conte
que ha propulsat molt
un regidor d'aquí
el Javier Villamallor
i és possible
que es facin més barris, no?
És un còmic
de Marcos Camaño
al Monacit
Bonavista en verd i lila
i és per difondre
els valors del civisme
i de la neteja
i el medi ambient
entre els més petits
és una activitat educativa
i bé...
És una bona manera
i una bona iniciativa
de conscienciar
els més petits
i també de donar-los a conèixer.
I dius que es podria
dur a terme
amb més altres barris
de la ciutat?
Sempre depèn
de poderosos caballeros
d'un diner, no?
Òbviament.
Aquesta vegada
han pagat ahí tasa
una mica fossa
ens ha ajudat logísticament
la Unió de Comerciants
i la suma de tots
hem pogut fer aquest conte.
Molt bé.
I després un altre
rezagado
més senzill
però molt poètic
i de bon disseny
en bon dibuix
en aquest cas
d'Eva Nula
en guió
amb test
d'un altre periodista.
Els periodistes
són gent
escripts
saben escriure.
Home i tant.
Però també els agrada
passar a llibre
que sempre és un objecte
més permanent, no?
És el Javier Díaz
que també és un redactor
del diari de Tarragona
és l'autor.
Després
Los Misterios del Médol
un còmic
en aquest cas
d'Agustí Martí Proctor
es conegu la seva família
perquè tenen el restaurant
Faristol d'Altafulla
que és un niu d'art
sempre s'ha promocionat l'art
i aquesta vegada són ells
el fill ha fet un còmic.
Continuant també
amb aquests llibres
basats en la proximitat
o amb elements
de la proximitat.
Sí, sí.
Treballem en aquest territori
i a vegades
que no tinc més temps.
Jo he viscut a Madrid
i a Barcelona
però treballo el territori.
Molt bé.
I paga la pena
i també pot ser local
i pot ser universal.
I tant, i tant.
I després tenim
per acabar
el llibre
avui soc un venedor
semblo un venedor
de cret de pèl·lo.
No, no.
Vens a presentar
les novetats
i què podrem trobar
ja aquests dies.
I Silva Editorial
un llibre
que està funcionant
d'una altra edició
aquest ha tingut molt lèxic
i aquest llibre
té valor nacional
fins i tot
però dir-ho d'alguna manera
que és Teatre per a nens
i no tan nens
de Vicenç Canyón
són diverses obres
ell és mestre de teatre
a molts centres
d'aquí
d'aquest territori
començant
per a la ciutat de Tarragona
i és la virtualitat
que té
que no només sap escriure
sinó que sap muntar
les obres
és a dir
tot escenògraf
té molt d'humor
i és un element educatiu
m'ha obligat
a reeditar-lo.
Conegut també
de la casa
el Vicenç Canyón.
Tots aquests llibres
Manolo
ja els trobem
a les diverses llibreries
de Tarragona
dedicada a Sant Jordi
ja pot ser un bon moment
per agafar-los
per interès
per curiositat
i a més que acostuma
a tenir bon preu
perquè el cómic
costa 7 euros
aquest de teatre
perquè són 7 obres
15
altres 10
12
estem en bons preus
procurem
que no sigui car.
Ara pot ser
obre
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
ho heu fet
ja salt
a edició digital
us ho plantegeu
o
com a lector
sí
tinc un ipad
i les nits
però com a productor
encara no
és que
la cosa no
perquè la cosa
no està madura
i sobretot
mira
cal pot ser
encara definir
molt
cap on anem
quins formats
s'han d'agafar
no està madur
i després
jo tinc por
i altra gent
el tema de la pirateria
us preocupa
imagino
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
i llavors
clar
hem d'intentar
que el treball
intel·lectual
com qualsevol
treball d'aquesta
vida
el de comunicació
són intangibles
però també hi ha tangibles
o el cultural
que tingui també un valor
que se li doni un valor
que no es protegeixi
llavors
digitalment
és molt fàcil
caldrà continuar treballant
per trobar
per trobar
sí
arribarà
arribarà
i que es creï
una convergència
si més no
entre el llibre de paper
i el llibre digital
arribarà el moment
quan no arribarà
moltíssimes gràcies
no ens queda més temps
perquè ens apropem
inexorablement
cap a dos quarts de dues
del migdia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
per presentar-nos
tots aquests llibres
gràcies per convertir
la cultura en notícia
també