¿En qué consiste el ajedrez?
En matar al rey.
Un aplauso muy fuerte para Carlos Albert,
el hombre que me ha hecho un milionario.
¿Cuánto hace que no hablas con él?
Yo hablo con él.
¿Qué es?
Él es el que no me contesta. ¿Qué quieres que haga?
Necesita ayuda, necesita terapia, yo qué sé.
Necesita amigos.
Carlos, Nico, no es normal.
Necesito tu ayuda.
Te largaste sin dejar mi rastro.
Tengo 15 años sin saber nada de ti.
Y esto es todo lo que me tienes que decir.
No podemos con él.
Así que psicólogo, un loquero para confirmar que estoy pirado.
¿Sabes jugar al ajedrez, hijo?
En dos minutos te doy una paliza.
Veo que te gusta mucho el ajedrez.
Juega de una vez y deja de rayarme.
La terapia podría llevar tiempo.
Yo solo quiero lo mejor para mi hijo y que volvamos a ser una familia.
Quiero que me enseñes a jugar bien.
Seré el mejor.
Este crío no me gusta.
Es peligroso.
Creo que está pidiendo ayuda a Grito.
Y quiero saber por qué.
No un psicólogo, sino un buen par de los...
Carlos, Carlos, vale ya.
Carlos!
Carlos, Carlos, Carlos!
Se te cago el chollo, mocoso de mierda.
És el tràiler de la pel·lícula Fill de Caín, de Jesús Montlló, un film que es projectarà aquest dissabte a la Filmoteca de Catalunya.
Suposo que no serà el primer cop o quantes vegades el director d'aquesta pel·lícula, Jesús Montlló, haurà començat una entrevista escoltant aquest tràiler.
Avui volem parlar amb ell, de fet el tenim camí de França, de seguida li preguntem on es troba, el saludem a través del telèfon.
Jesús Montlló, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel, bon dia.
Estàs viatjant en aquests moments, no?
En aquests moments estem viatjant, sí.
Hem fet un trànsit així per carretera amb el cotxet i ara estem en un lloc molt apropiat perquè és un àrea de servei de l'autopista que es diu Village Catalan.
Vull dir que ho posem a huevo.
Estem aquí a la petita Catalunya, al mig de França, hi ha una estació de servei impersonal però que té una bandera catalana penjada a damunt.
I diu la Village Catalan.
Bueno, mira, aquí, casualment m'ho he trucat aquí.
Escolta, Jesús, però tornes dissabte, no?, per presentar la pel·lícula?
Sí, sí, sí.
Pugem és un...
El tema dels festivals de cinema dista molt de ser unes vacances.
El que fas és puges, presentes la pel·lícula i tornes a baixar, no?
Pugem ara aquest matí.
On vas a presentar-la, ara?
Una miqueta.
Ara anem a Tolús, un festival internacional que es diu Cine Espanya, i no res, estem a secció oficial.
Jo estic pujant des de Tarragona i el José Cornado, que aquest any li fan un homenatge a aquest festival, puja des de Madrid.
I no res, ens trobarem aquí a Tolús, presentarem la pel·lícula i automàticament el dissabte, tal com baixo des de Tolús cap a Tarragona,
pararem a Barcelona perquè a les 10 de la nit, com bé has dit, presentem la pel·lícula a la Filmoteca de Catalunya
perquè els acadèmics catalans dels Gaudí i alguns dels Goya puguin venir a veure la pel·lícula i valorar-la amb el que es mereix.
Jesús, suposo que des de fa alguns mesos que es va estrenar la pel·lícula, aquest recorregut va sent més o menys així, no?
Anar a festivals, anar presentant la pel·lícula.
Com ha estat aquest recorregut?
A nivell nacional, tant dintre de l'estat espanyol com també a nivell internacional?
Perquè, clar, la pel·lícula ja comença a córrer fora del país, també.
Exacte. Mira, això de fer cinemes una mica agrava els dits.
Una pel·lícula es pot morir, es pot quedar oblidada en els calaixos en molts moments.
Acabar-la ja és èpic.
Distribuir-la nacionalment als cinemes ja no deixa de ser també una altra barrera a franquejar.
En el nostre cas, com bé saps, hem estat la pel·lícula catalana,
òpera Prima, en català més vista de l'any a Catalunya.
Vull dir que estem supercontents.
A part d'això, per dir-ho així, el nombre d'espectadors del reste d'Espanya
ens ha posat en la novena pel·lícula més vista de l'any.
Això podia haver acabat aquí, però casualment, tant a Berlín com a Cannes,
com a Montreal, com a Toronto, que són els festivals que hem visitat fins ara,
la pel·lícula ha tingut bona rebuda.
I això fa que Màlaga, el festival de Màlaga de Cine Espanyol...
Per exemple, estem a Toulouse perquè els ojeadors del festival de Toulouse
van baixar a Màlaga, van veure la pel·lícula allà baix,
si els hi va agradar molt, van contactar amb nosaltres i bé, aquí estem, no?
Ara baixo a Barcelona pel Passi de Nominats.
L'altra setmana estem seleccionant-nos a la CEMINCI, de Valladolí,
el festival internacional de cinema també.
Vull dir que estan passant coses molt tules.
i bé, ja que estem aquí amb confiança i això és Tarragona Ràdio,
us vaig a donar un parell de coses més,
perquè aquí amb el Josep Suní jo tinc molt bon rotllo,
que és que ens han seleccionat,
la comunitat econòmica europea,
ha seleccionat 11 projectes de 35 països,
som l'única pel·lícula espanyola
que anirà a un festival que es diu West Wind,
que se celebra a Moscú,
i en aquest festival estaré present
i allí hi ha tot el mercat asiàtic, per dir-ho així,
des de Rússia fins a, jo què sé, fins a Myanmar,
hi ha tots els programadors internacionals d'aquella zona
que veuran fill de Kain, no?, a Moscú,
i això és una cosa espectacular.
L'altra és que el Ministeri de Cultura Espanyol
també l'ha seleccionada
per el Festival Internacional de Cinema de Bombay, a la Índia, d'acord?
Vull dir que estan passant coses molt xules, molt xules, molt xules,
que és el que et deia, no, tu creus el dit
i esperes que la pel·lícula no mori en qualsevol moment
i en aquest cas, doncs, fill de Kain i lluny de morir
sembla ser que està creixent,
amb la qual cosa, com a català, com a tarragoní,
com a director de cine, estic supercontent.
Dos esdeveniments, Jesús, que el que faran
és catapultar encara més o projectar encara més, potser,
la pel·lícula a nivell internacional fora d'Europa.
Clar, nosaltres hem firmat un acord, per dir-ho així,
amb una distribuïtora internacional,
que és Filmax, Filmax Internacional,
i ells el que estan fent és, per dir-ho així curt,
venent la pel·lícula a diferents països
i d'aquí no gaire temps, quan tinguem informació precisa,
doncs, sabrem a quins territoris, a nivell planetari,
doncs, hi ha un interès per veure Fil de Kain.
Però el que està clar és que,
des de la perspectiva de Tarragona,
hem fet una cosa que és molt important,
l'hem transcendida.
O sigui, hem fet un projecte aquí,
l'hem rodat aquí, l'hem parit aquí,
i aquest projecte, en aquest moment ja t'he dit,
de moment anem a Moscú,
de moment anem a Bombay,
acabem d'arribar a Montreal,
vull dir que estem, realment,
les putetes de Tarragona,
les estem ficant a molts llocs,
el qual em posa supercontent.
I espero que aquests festivals
vagin retroalimentant més estades en altres festivals,
que hi ha la part d'exhibició,
o sigui que el públic d'aquests països
puguin apreciar la pel·lícula pel que val,
però no oblidem que aquests festivals internacionals
són això, són marcats,
és on hi ha gent que negocia amb tu
l'estrena de la teva pel·lícula en aquests països,
amb la qual cosa, bé,
això és l'escenari ideal.
I tens ja, Jesús, més concreció
de quants seran les dates d'aquests festivals,
tant a Moscú com a Bombay?
Sí, estem parlant de mes d'octubre,
crec que a Bombay estem parlant del 17 al 20,
o 24, però no sé que nosaltres el presentem el 20 o el 19,
i el festival de Moscú
és la setmana posterior,
o sigui, el 20 torno a Tarragona
i el 22 volo cap a Moscú.
O sigui, torno de Bombay a Tarragona
i el 22 volo cap a Moscú.
O sigui que, Déu-n'hi-do,
tinc unes setmanetes plenes,
però vaja, com te pots imaginar,
amb una il·lusió tremenda,
i escolta, ni que en vinguin molts, eh,
de viatges d'aquests.
I en el cas de Moscú és un festival,
però en el cas de Bombay
és quelcom similar, també?
Sí, sí, sí,
és un festival internacional de cinema,
i el que passa que,
per exemple, a Bombay,
és tan, tan recent
que encara no sé
en quina secció estem,
si estem en secció oficial,
o si estem en una secció, allò,
de cinema del mundo,
o el que sigui, no?
Però vaja,
el de Moscú sí que és molt gordo,
perquè és la Comunitat Econòmica Europea,
a través d'una agència
de promoció exterior,
no oblidem que el cinema
és una indústria
que es promociona
i dona diners,
hi ha una oficina
a la Comunitat Econòmica Europea
que es dedica a anar
cada any
a les filmes,
per dir-ho així,
als departaments de cultura
de cada país,
i els diuen,
escolta'm,
quines pel·lícules s'han fet aquest any?
I llavors ells seleccionen
aquelles pel·lícules
que creuen
que tenen
possibilitats
de ser distribuïdes internacionalment.
Com he dit abans,
aquesta organització
la conformen
35 països
a la zona Schengen,
des de Portugal
fins a Geòrgia,
vull dir,
35 països,
i d'aquests 35 països
aquest any
han seleccionat
11 pel·lícules,
i la pel·lícula
Espanyola de l'any
que representarà
la nostra filmografia
en aquest festival de Moscú
som nosaltres,
és fill de caïn,
vull dir,
que és increïble
que ve,
i jo em trobo,
vaja,
tenim una molt bona filmografia,
tenim directors molt potents,
i curiosament
els programadors
tant de la Comunitat Econòmica Europea
com els russos
han agafat
aquestes pel·lícules
que els ha passat l'Ica
i han dit
queremos esta.
Jesús,
això en una ópera prima
d'un director,
vaja,
són dades espectaculars
aquest recorregut.
Jo,
no voldria semblar
ser un felista,
jo ara parlo,
enteneu-me,
jo sé on estic parlant,
estic parlant a Tarragona Ràdio,
estic parlant a Tarragona,
estic parlant a casa meva,
estic parlant als veïns
que em coneixen,
estic parlant a la gent
que em coneixeu,
sí,
és acollonant,
o sigui,
això que està passant
és el que jo somiava
que hauria de passar
quan Tarragona apostés
per una pel·lícula
que havíem de fer aquí.
La sensació que sempre he tingut
és la de només tenir una bala,
saps què vull dir?
la bala i realment fer una pel·li
que ens marqués com a tarragonins
i a mi com a cineasta.
I bé,
doncs sembla ser com ho ha aconseguit,
perquè estrenar a Espanya
ja era prou difícil,
fer el que vam fer en taquilles
va ser prou difícil,
de fet,
no sé si saps
que els cinemes Òscars,
vull dir que això,
jo estic creguidíssim
el que és província de Tarragona,
els Òscars,
Les Gavarres,
són...
O sigui,
la nostra pel·li va ser
el rècord de recaptació
de l'any dels cinemes,
inclús les americanes,
vull dir,
increïble,
no?
Vull dir,
la gent de Tarragona,
Cambril,
Salou,
Montbrió,
Vilaseca,
de tot arreu,
se'n van anar a veure
a Fill de Caen,
i això és bestial,
no?
Tot i que d'alguna manera
aquest projecte
ha sabut concitar
les esperances
o la il·lusió de la gent,
no?
I ara,
que us pugui o no ser aquí,
tot i que no ho podia fer,
perquè això encara no s'ha fet
cap comunicat de premsa,
encara el rebreu,
suposo,
però,
hòstia,
és casa meva,
vull dir,
crec que és tremendo,
trobo que és meravellós
que estigui passant
i l'únic desitjo
és que em donin
una altra moneda
o una altra bala
per tornar-la a disparar
i a veure si l'encertem.
Dades de Jesús
que pren un impacte
encara més
de caràcter excepcional
tenint en compte
el moment actual
pel qual passa
la indústria del cinema,
ho comentaves tu ara
i de fet és la pregunta
que anava a fer,
com ha anat a nivell de taquilla
i com ha respost Tarragona
i en aquest cas
que tu deies,
en el cas del cine,
doncs,
vaja,
record absolut.
Sí, sí, no,
tremendo.
Som moltes dades
i no recordo molt bé,
però sí que som,
si no me'n recordo,
la pel·lícula
Òpera Prima
més vista de l'any a Catalunya,
crec que som
la tercera pel·lícula
més vista de Catalunya
de tot el cine espanyol
i la novena
més vista d'Espanya,
el qual és magnífic,
perquè estem parlant
d'això,
d'una Òpera Prima,
penseu que a Tarragona
hi ha gent que em coneix,
però jo,
si me'n vaig al Bacete,
quines és este monllaó
i quines és esto
de l'Hijo de Caín,
vull dir,
no, no,
no soc un director
amb nom,
no,
el qual,
bueno,
vol dir que la pel·lícula,
el boc a orella va funcionar
i va funcionar
i ja està,
no?
Vull dir que sí que les xifres
són molt esperançadores,
el nombre d'espectadors
també,
i sobretot ara
aquesta legitimació internacional,
que és el que esperàvem,
no?,
d'alguna manera,
ostres,
a veure si aconseguim
traslladar aquest impacte,
bé,
doncs això que us dic,
a llocs com Montreal,
on si Espanya,
molt lleó,
és poqueta cosa
en el camp del cinema,
imagineu-vos a Canadà,
no?
I bé,
ho estem aconseguint,
no?,
perquè s'estan,
bueno,
tancant contractes
amb països
per mostrar-se aquí
i allí,
a altres festivals
importants
ens estan seleccionant,
ara sobte la Seminzi,
vull dir,
el festival internacional
de Valladolid
també fa una setmana
ens ha dit,
oye,
que érem-vos la pel·lícula aquí,
vull dir,
bueno,
tant a dins de casa
com a fora
estan passant coses
molt xules,
amb les quals,
bueno,
estàs parlant
amb un director
que,
com pots comprovar
pel meu autor de veu,
està vivint
un moment dolç.
Jesús,
l'embranzida
podria arribar
que la pel·lícula
es projectés
també a l'Amèrica Llatina?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
de fet,
de fet,
jo a Montreal
vaig estar parlant
directament
amb distribuïdors
d'Amèrica Llatina
que estan molt interessats
i ens distribuïdors d'allí.
Però,
clar,
t'he dit,
estan interessats.
A partir d'aquí,
jo,
el que faig
és deixar passar
els senyors de Filmax,
val?,
que són els que,
òbviament,
signen uns contractes
i,
doncs,
hi ha tot en explotació
de la pel·lícula,
en vídeo,
en tele,
en el que sigui,
no?
Vull dir que això
no em toca a mi.
Però sí,
sí,
precisament,
en Amèrica Llatina,
allà a Montreal
vaig rebre,
vaig rebre,
me van fer una entrevista
amb una agència
que és una especial agència EFE
que és Mundo Vision,
m'assembla,
que és l'agència EFE
de Mèxic
i després vaig rebre
bastantes entrevistes,
o sigui,
vaig fer entrevistes
per canals latinoamericans
que van quedar impactats
per la pel·lícula,
no?
A lo qual,
bueno,
sí, sí,
podia ser.
Jesús,
com que hi ha confiança,
abans ho comentàvem
a la introducció
de l'entrevista,
en DVD per quan?
DVD,
no ho tinc clar encara,
però m'assembla
que el 26 de novembre,
sí,
perquè aquestes coses
poden variar
setmana a setmana,
sortirà per videocup,
o sigui,
els videoclubs
que encara sobreviuen
aquests herois
del videoclub,
els portarem
una altra peça petitona
perquè aquells
que no l'hagin vist
doncs diguin
a veure si què passa
amb aquest fill de caïns
i això és tant com diu
o no és una altra cagada
que està promocionada
artificialment,
us asseguro que no,
eh?
Per tant,
el 26 de novembre
és videoclubs
i llavors,
a la venda,
el DVD i el Blu-ray
que estem preparant
una autoria molt xula,
ja us podeu imaginar
amb making ofs,
amb entrevistes
aquí al M&A,
sí,
una mica de,
sí,
un DVD avui en dia
és molt més com la pel·lícula,
no?
Doncs estem preparant això
i seria a principis d'any,
eh?
Molt bé.
O sigui,
hi ha primer una estrena,
per dir-ho així,
de DVDs en alquiler
i després a principis d'any 2014
seria,
perquè hi ha gent que la vulgui,
doncs, bueno,
aquí Tarragona es poso
que la trobarem
amb unes libreries
o on sigui,
el DVD i el Blu-ray
de Fill de Caïn.
Doncs vinga,
abans que surti aquest DVD,
però hem d'estar pendents
de moltes coses,
del recorregut d'aquesta pel·lícula,
Fill de Caïn,
que es presenta
i es projecta
aquest dissabte
a les 10 del vespre
la Filmodeca de Catalunya.
En aquest cicle
és una mica
l'avançala,
no?,
dels Premis Gaudí
i els Premis Goya.
Què pot passar,
Jesús,
amb tot això?
Bueno,
no,
jo,
honestament,
no sé què pot passar.
Nosaltres,
com t'he dit un cop més,
som molts novinguts,
per tant,
venim amb el cap cot
i amb les ganes
i la nostra edat
de mostrar una bona pel·li,
però,
clar,
això és l'acadèmia del cine
que ha de decidir
si nosaltres
servem part d'aquest futur
o del cinema català o no.
Nosaltres,
el que estem fent,
els acadèmics,
som gent del món del cinema,
actors,
productors,
músics,
directors de fotografia,
que paguen una quota
i són acadèmics.
Llavors,
el que hem de fer nosaltres
és posar-los de fàcil
perquè la vegin
i un cop ells la vegin
puguin decidir
que el dia que li envien
un llistat
en venga va,
decideix el total.
Doncs home,
que Fill de Caín
si l'han vista
a la filmoteca,
no en un DVD de casa,
sinó a la filmoteca,
amb una bona pantalla
i amb un bon so,
doncs bueno,
esperem que això també ajudi
a que la pel·lícula
els hi entri
i els hi agradi
o els hi pugui agradar.
Per tant,
aquesta campanya
tant de Gaudí
com de Gaudí
bàsicament és això,
és fer la pel·lícula
present amb uns acadèmics
que en la majoria dels casos
segurament no l'hauran vista
per el que t'he comentat,
perquè Fill de Caín
no deixa de ser
una pel·li
d'un director primer d'ifo
que acaba d'arribar
i que, bueno,
que potser segurament
dins de l'interès
de la indústria
doncs a priori
érem una cosa molt petita,
no?
Ara sembla ser
que sí,
que, ostres,
aquesta gent sembla
que es mouen.
Doncs esperem que el dissabte
a la nit
vinguin molts acadèmics
a veure-la
i sobretot
que els hi agradi molta gent.
I el Jesús Montllau
que es mou
i òbviament
doncs ho fa bé
i ho fa molt.
Jesús,
moltíssimes gràcies,
que és molta sort
de cara a dissabte,
de cara a aquest recorregut
que encara et queda
i gràcies també,
doncs,
com sempre,
per respondre
la nostra trucada.
Com tu deies,
estàs a casa teva
i parlarem amb tu
sempre que ho vulguis.
El de casa meva,
ja saps que,
ja ho sabeu,
tots els que esteu aquí,
que fa molt de temps
que ho dic
perquè és així,
perquè no...
Jo vaig començar
aquí a Tarragona
i sense cadenes
com la vostra
segurament jo no deus
a veure on estic.
Per tant,
moltes gràcies.
Segona,
des de França,
ara sento Tarragona aquí,
allò de llunyet
fora dins el cor,
i bueno,
no res,
ara penjant,
m'acabo el cafè,
pugem al cotxe
i encara salten
280 quilòmetres.
Fantàstic,
bon viatge, Jesús.
Vinga,
que vagi molt bé,
gràcies per tot.
Bon dia,
a vosaltres.