L'alcohol al seu lloc
i ens acompanyen quatre estudiants d'aquest dia de Sant Pere i Sant Pau
que formen part de l'iniciativa, els preguntarem com veuen ells això de la mediació
perquè en definitiva és això, és mediar entre ells i altres nois més joves
parlant d'aquest tema que és l'alcohol, de com abordar-ho, de com parlar-ne,
de tot plegat, de com tenir-lo present quan sorgeix el tema del consum d'alcohol.
És com dèiem, de l'equip de prevenció de l'Ajuntament
i ens acompanya com sempre la tècnica, la Marisa Cerrillo.
Marisa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
La Jocelyn, la Clàudia, la Jasmina, perdó, i l'Arnau, que són aquests quatre joves
i també s'acompanya la Montse Miralves, que és la professora.
Montse, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com esteu? Bé?
Molt bé, molt bé.
Faran coctes, però no només faran coctes, no? Marisa, explica'ns-ho una miqueta.
A veure, en principi aquest projecte de l'alcohol al seu lloc té a veure amb que l'equip de prevenció,
com ja fa temps, prioritzem el tema de l'alcohol, de la prevenció del consum d'alcohol,
dels problemes associats, perquè és la substància més consumida entre el jovent i la que més problemes dona.
Aleshores, dint d'aquest projecte, ells el que faran, com a alumnes més grans,
és que són formats pel tema de l'alcohol, tenen informació, les característiques de la substància,
el tema de la pressió de grup, i d'alguna manera faran d'agents de salut amb els alumnes més petits,
els alumnes de l'escola de referència del mateix barri, que és l'escola Sant Pere i Sant Pau,
i ells faran un taller de coctels saludables.
De moment han fet la primera fase, que és la fase de formació,
és a dir, ells han rebut una informació sobre la substància,
també han parlat de les estratègies, de com fer manegar les situacions que comportin l'ús de l'alcohol,
i seran d'alguna manera, utilitzaran el tema de la pressió de grup en positiu.
Ells seran d'alguna manera els que influenciaran, com a exemples diríem,
els més petits quan vagin a l'escola a fer els tallers de coctes saludables.
Però el que també volíem avui que expliquessin, i per això pensem que és important,
és un projecte que tenen a l'Institut, un projecte que és de mediació escolar,
de resolució de conflictes en general.
No tant centrat en el tema de l'alcohol, sinó en la mediació de conflictes en general,
que és un projecte que porten fent, i que ells us explicaran ara molt bé.
O sigui, ja hi han treballat, amb aquest de resolució de conflictes, ja hi treballen, de fet.
Estan treballant.
Doncs ara s'hi preguntarem, això vol dir que tenen informació,
i per tant els podran explicar què és, per exemple, la mediació.
Deixem-me també saludar la Rosa Marín, que està per aquí.
Hola, Rosa, bon dia.
No t'havia saludat.
Benvingut, és la més professora.
Sí, bé, soc secretària, mediadora, i amiga d'aquests fantàstics alumnes que tenim aquí.
Bé, a veure, aquí comença la Clàudia, la Jocelyn.
La Jocelyn diu que vol començar.
Doncs Jocelyn, què tal? Com estàs? Bon dia.
Bon dia.
Explica'm què és això de la mediació.
Que jo no sé res, a veure, explica'm-ho.
Doncs la mediació per nosaltres és la manera més pacífica de resoldre un problema
mitjançant la paraula.
A més, no podem dir, val, ens barallem, perquè és millor parlar i evitar més problemes.
És una forma de resoldre conflictes.
Però, perdó, perdó, és la Jasmina, eh?
Sí.
Que així no es pensaran que és la mateixa persona.
Jo no tenen veus diferents.
Jasmina, bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Llavors tu vas al directe i ja dispares, eh?
Ah, sí, perdó.
Això vol dir que ets bona mediadora, eh?
És una forma de resoldre conflictes mitjançant la parla i el sentit comú,
perquè no podem barallar-nos entre nosaltres i hem de tenir respecte al company.
No podem anar a insultar-nos per ahir.
Si hem de parlar, doncs parlem bé.
I com es fa això?
Perquè, clar, a més de vegades en una situació, el primer que et passa pel cap és, no sé,
et poses nerviós, no?
I et surt la vena.
Bueno, no és...
No és que estàs nerviós.
Nosaltres hem de donar-los confiança a les persones.
Nosaltres hem de tenir confiança a nosaltres mateixos per portar-los a ells.
A veure què diu Arnau.
Perdó, digues Arnau, bon dia.
Bon dia, bon dia, Arnau.
Benvingut.
Jo trobo que nosaltres no hem d'estar nerviosos.
Són ells, però que no, cap problema.
Quan dius que són ells, qui vols dir?
Els altres?
Sí, qui tenen el problema.
Ara, jo tinc...
Ja he fet poques mediacions, però...
Bueno.
A veure, en Joselín.
Doncs nosaltres, doncs, ja és veritat que no hem de posar-nos nerviosos,
però a més la mediació ens serveix sempre per control del caràcter.
per exemple, si a mi em venen a buscar problemes, no faré pegar-los ni insultar-los perquè és millor parlar-los i estar tranquil que donar-los la raó als altres que volen només xinxar-te.
Molt bé.
Clàudia, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Cosa't el microfón, si no ens sentirem bé.
Quines són les característiques que tenim un mediador com vosaltres?
Doncs, un mediador ha de mostrar confiança als que li venen a demanar ajuda, han de ser imparcials i han de tindre empatia,
saber ficar-se en els llocs dels altres i també han de ser respectuosos perquè els mediadors no podem ficar-nos enmig del problema
i ficar-nos en dir que tu tens raó i tu no, perquè si no, no solucionaríem res.
Digues, Jasmina.
Tenim que tindre caràcter, perquè hi ha casos que es necessita el caràcter per gent conflictiva,
però també hem de ser com amics, com alguna persona que poden confiar.
Jo no vull que quan parli amb algú estigui nerviós en parlar amb mi.
A mi m'agrada que em diguin les coses i que me les diguin tant i com són.
Quan més tranquils estiguin, més et diran les coses, més confiança t'agafaran.
Tens que tindre caràcter, però al mateix temps tens que ser el seu amic.
Esteu d'acord amb això? Arnau, estàs d'acord amb això que ha dit?
Sí, estic d'acord.
Sí? I tu, Clàudia?
Sí, també estic d'acord amb la Jasmina.
Esteu d'acord, eh? No hi ha debat, eh?
Esteu tots d'acord?
No, sí, estic d'acord.
I expliqueu-me també quines són una mica les normes bàsiques que cal tenir en compte per tal de fer una bona mediació.
Es diria una bona mediació perquè tingui efecte, perquè sigui efectiva aquesta mediació,
és a dir, això que ho he après, quines normes s'ha de seguir, més o menys?
Alguna que l'heu apuntat?
A veure, què m'explica la Jocelyn?
Doncs abans de tot, abans de fer ja la mediació amb els alumnes que tenen el problema,
doncs ells la tenen que demanar o el professor mateix la tenen que dir.
També hem de fer un pas que es diu la conscienciació.
i que es tracta de que si els dos que tenen el problema o la més gent vol fer la mediació o no
i després concretem una hora i un dia per anar al quartet de mediació,
que el vam fer nosaltres mateixos i comencem a parlar.
li diem les normes que solen ser que tot allò és confidencial,
que se tenen que parlar amb respecte.
Digues, Arnau.
Esteu que parla per tots i que no s'insultin.
Que tot el que parlem en aquella sala serà confidencial,
que no sortirà d'aquella sala.
Ens ho diuen a nosaltres i ja es nota que m'agrada allò de confiança a mi.
I ens hem de parlar amb respecte, confidencial, som imparcials,
no estem de part ni d'un ni de l'altre i ja comencem la mediació.
El tema de la mediació, qui l'ha treballat?
I li pregunto a la professora, a la Montse Miraldas.
Ho han treballat tots a la classe o s'ha escollit uns determinats alumnes?
Mira, el tema de la mediació, nosaltres al nostre centre ja fa com a cosa de 6 o 7 anys
que vam decidir fer un curs de mediació.
Llavors vam fer un curs, que va vindre una psicopedagoga externa, Teresa Malet,
i ens va fer tot un curs en què hi havia professors, hi havia alumnes,
hi havia personal no docent, estava també la Rosa,
i vam fer un curs de bastantes hores i bastants dies,
i tots ens vam formar per ser mediació i per resoldre conflictes.
Llavors d'allí van sortir uns quants mediadors.
Però què passa?
Nens de tercer i de quart, van fer tercer, quart, batxillerat, i ja se'n van anar.
Llavors ens vam quedar com a orfes de mediadors
i vam decidir amb l'equip directiu posar un crèdit variable,
una matèria optativa per formar uns nous mediadors.
Llavors l'any passat va ser per primera vegada que vam posar aquest crèdit
a l'abast dels alumnes, no sabíem si tindria acceptació o no,
perquè era un crèdit nou, i la sorpresa va ser que l'any passat
vam posar el crèdit de mediació, parlem de mediació, a segon,
i es van apuntar un munt de nens i un munt de nenes.
Llavors aquest crèdit en guany l'hem fet a tercer,
i què ha passat? Que sis, només han quedat sis mediadors
dels que van començar l'any passat, que són ells, la Jasmina,
i dos més que un està malalta i l'altre no ha pogut venir.
Llavors tornem a tindre 16 nens i el que fem és estar formant contínuament
durant tot l'any dues hores setmanals,
cada setmana fem dues hores, ens reunim a la classe
i llavors comencem a explicar com es fa la mediació,
què es fa, els casos, i repartem això, va i repartem,
mira, hi ha aquest problema aquí, aquest nen s'ha barallat amb aquest i tal,
i llavors...
Sou pioners en això, en certa forma, a l'Institut de Sant Pere i Sant Pau?
A veure...
A l'any de la ciutat, eh, parlo?
No, ja hi havia...
És que aquí ja està institucionalitzat un programa de mediació escolar.
Nosaltres no vam entrar en aquest institucionalitzat,
el vam fer després.
Ara no ho sé si hi ha massa instituts que ho continuen o no,
nosaltres ens va, però moltíssim bé,
perquè així evitem un munt de problemes
i evitem sancions, expulsions,
perquè, claro, ells saben que si venen a mediar,
saben que si venen a mediar,
no passaran per la comissió de convivència ni de disciplina.
Llavors, si hi ha baralles,
si ha tirat una pedra que et medita això,
que si algun fa una miqueta allò de bullying,
que és un profe que no em deixen en pau,
llavors ja entren ells,
i entreparlen amb ells i tal,
i se solucionen els problemes,
i ens evitem moltíssimes sancions,
i expulsions, i coses d'aquestes.
A la Gersmina no li agrada parlar, eh, ja ho veig.
Et pots quedar aquí, si vols, eh?
Els segons quals a dos tenim programes,
tu mateixa.
Vols els informatius, també?
Vinga, va.
No, doncs jo volia dir que
les dues hores que tenim de mediació a l'institut,
les tenim en les tutories de les altres classes.
Així els agafem a tutoria i no tenim que perdre classes.
És més fàcil per tots, així.
És a dir, que durant les tutories,
és com feu aquestes dues hores, no?
I què sorgeix, és a dir,
en aquesta mediació, en aquestes hores de contacte,
quins són els conflictes que hi ha?
Què us trobeu en el dia a dia a l'hora de mediar?
Jasmina, Jocelina, perdó.
No passa res.
Normalment, doncs,
els problemes d'una noia,
i d'un noi són massa diferents,
perquè una noia, per exemple,
els més habituals són els que tu has dit,
que has dit una cosa meva, i...
que ja m'ha dit, que jo l'he dit,
que no sé quan, tota l'estona.
Sí, sempre és així.
Sempre és el mateix.
Les converses no s'acaben mai, eh?
I que sí?
Són d'aquelles converses en bucle,
que no s'acaben mai, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè al final queda present tothom, eh?
Que al final no es sap del que es parlava al principi.
Val, i com són rumors que van inventant
i tot allò, doncs,
les noies,
doncs, ens prenen molt seriosament.
En canvi, els nois,
és que m'has mirat malament,
que perquè me vas insultant,
o has vist a la meva novia,
o coses així,
és que són majoritàriament tonteries,
però a vegades són problemes més seriosos
a un mateix.
És quan diguem si ja...
En fi, que pot despuntar algun cas d'avui,
com deia la professora,
que això ja són coses serioses,
que poden derivar més,
amb el més, molt agradament.
Digues, Arnau.
Jo volia comentar un cas,
que aquest any ens hem trobat...
No diguis noms, eh?
No, no diguen, no.
Mai, no diuen, mai.
És confidencial.
Totalment confidencial i voluntari.
Bueno, jo al principi em vaig trobar,
jo sortia per la sortida,
i dos noies es van anar i començar a barallar.
Jo, clar, estava al mig,
i ja les vaig separar.
I van voler fer una mediació,
i va resultar que era això,
que una m'ha dit no sé què,
una no sé què,
o sigui que...
Vas trobar amb un cas d'aquest, no?
Sí.
De l'embúlica que fa fort, no?
Que s'ha dit, clar.
Bueno, al final es va solucionar, però...
Digues, digues, Jasmina.
Encara que hi ha vegades que tenim altres casos
que no són amb molta gent.
No és una persona que ha tingut un problema amb l'altra persona.
Hi ha vegades que tenim problemes amb nosaltres mateixos.
I això ho diem, prevenció de conflictes.
La prevenció de conflictes,
agafem a companys que tenen, per exemple,
problemes a classe perquè la volen liar,
perquè no es volen avorrir,
perquè diuen que no els agraden les classes.
Hi ha alguns que tenen problemes amb si mateixos,
la confiança,
i els agafem abans que hi hagi un problema de veritat,
abans que tinguin que fer una mediació,
els parlem una mica amb ells i els ajudem.
És la prevenció, eh?
És a dir, que t'ho veu preventivament.
Digues, Clàudia, agafes-ho que no sentim, la veu.
D'això de la prevenció de...
La prevenció de...
De...
De...
De...
De...
De mediació.
Que...
No sé.
Ah, sí, bueno.
Que també...
És que no sé.
Per exemple, jo et pregunto,
quan si tu ets el mediador, eh, la mediadora,
i tu tens el problema,
què passa llavors?
Imagina't, eh?
Tu ets la mediadora, no?
I el problema resulta que és teu.
I llavors què s'ha de fer en aquests casos, Clàudia?
Doncs li demanes...
Ajudar amb un altre mediador.
Un altre company.
Sí, perquè aquí tots som amics i companys,
i ens coneixem del...
La majoria ens coneixem del crèdit,
i doncs si tens un problema tu,
o vas a la Montse, o a la Rosa,
o parles amb un company.
O directament no tens problemes,
perquè ja saps com mediar-los tu mateix.
És a dir, que t'automadies, eh?
Sí.
És allò de...
Digues, Jessaline.
Que a més a la mediació, els primers mesos,
ens van encarregar de solucionar
els nostres mateixos conflictes,
perquè cada vegada anaven en una història diferent,
i ens van passar un munt de temps
intentant solucionar-lo,
fins ara tenir més confiança,
o estar més tranquil,
i controlar el nostre caràcter, en el meu cas.
Molt bé.
Doncs està molt bé, també, eh?
Ateniu, digues, Montse.
Sí, i jo amb això de la prevenció de conflictes,
sí que voldria dir que...
Bé, jo no crec que siguem pioners de res, evidentment,
perquè això sempre està tot molt fet, sempre, no?
Però sí que, amb el de la prevenció de conflictes,
ho hem començat aquest any,
i llavors és com si apadrinessis,
cada dos mediadors,
és com si apadrinessin un nen,
un nen conflictiu,
un nen de primer...
Bé, d'un nen,
una nena, eh?
Evidentment.
conflictiu d'aquestos que sempre l'alien una miqueta,
i després...
I el que fem és...
Dos mediadors, cadascú tenen el seu nen,
que de tant en tant,
cada 15 dies o 3 setmanes,
l'agafen i parlen amb ell.
No fan mediació, parlen.
Com va, com no va,
escolta, mira, que a mi em va passar això i tal,
i va anar fatal, per això...
I de tant en tant, periòdicament,
anem fent aquesta prevenció de conflictes.
Això ho hem començat enguany i ens està anant molt bé.
Això és una de les coses que, la veritat,
és que estem molt contents de la prevenció dels conflictes,
perquè així ja no arriben a tantes mediacions,
sinó que intentem solucionar-ho parlant.
Digues, digues.
Encara que nosaltres no els treiem els problemes,
nosaltres els ajudem a solucionar-los.
Fiquem una mica de la nostra part,
però jo no puc ser l'altra persona,
jo no puc canviar-li la personalitat.
Ell ha de estar d'acord en canviar el problema que té,
amb si mateix o amb qui sigui.
Feu alguna acció per mirar...
No sé si es pot mesurar, eh?
Jo s'ho pregunto.
El grau de conflictivitat,
grau de conflictivitat de vostre institut,
en aquest cas el de Sant Pere i Sant Pau.
Jocelyn?
Doncs sí, a veure,
per exemple, ja fa pocs dies vam fer una enquesta,
que és anònima,
perquè així tothom pugui ser...
Bé, tothom pugui dir la veritat,
que és allò del que es tracta.
Nosaltres la vam donar
i vam fer una sèrie de preguntes
que on deia que si t'han marginat,
si t'han robat,
o si tu has fet malbé a altres persones,
val?
I així sabrem el grau de conflictivitat
que hi ha a l'institut,
o si ha baixat o si ha pujat.
Això ho esteu en procés, eh?
De fer-ho per saber-ho exactament,
quina és la radiografia,
a partir d'aquí...
Setmana passada vam començar a fer les enquestes
i després les processarem i mirarem
i veureu en on estan els conflictes per continuar.
El conflicte, veieu així,
d'entrada estan més aviat a l'hora del pati,
dintre de classe, fora al carrer...
Normalment es comencen a crear a classe.
Dintre de classe, eh?
Dintre de classe, però...
Normalment sí.
Sí, Arnau?
Es comencen a classe i, bueno,
doncs...
Els acaben o al pati o a fora.
Clàudia.
Que també a les reds socials,
com el Facebook o el Twitter o aquestes coses,
també, si hi ha hagut un problema a classe,
doncs, per continuar el problema,
doncs, publicant coses al Facebook,
dels altres, rient-se o insultant,
i ja també...
I comença...
I es fica més gent
i ja, doncs, el problema es fa més gros.
I després el...
Queden per pegar-se o així i...
I de pitjor, eh?
De fet, en principi, a classe no podeu entrar a Facebook, no?
Suposo, eh?
A classe no.
No.
Tot i que d'això també es parla,
d'introduir videojocs,
telèfons mòbils,
a nivell educatiu,
a nivell curricular,
fins i tot no se'n parla.
En fi, ja...
Ja és certes...
No sé, vosaltres ho veuríeu bé, això?
Que es pogués utilitzar un mòbil
com una eina educativa o no?
Estaríeu d'acord?
No, a mi no m'agrada.
Es necessita el contacte amb ulls
i veure parlar la persona.
Quan les persones es mouen al parlar,
t'interesses més,
saps si t'interessa o no.
Saben...
No sé,
amb un mòbil tu no saps si estàs aprenent o no.
Ells no saben si estàs aprenent.
A mi no m'agradaria.
És que hi ha 30 segons, eh?
Digues.
Jocelyn, ràpid, ràpid.
A més, amb el mòbil
es pot distreure amb qualsevol cosa
i per allò...
O sigui, que no...
És millor deixar tot allò de banda.
Doncs és que seguiu fent molta...
I gran feina, eh?
Montse, anaves a dir alguna cosa ràpida?
Sí, no, jo anava a dir
que després en finalitzar
doncs d'aquests dos anys o tres
que seran mediadors,
l'Institut els fa un certificat
on els diu
doncs que els hi posa
que han participat
amb aquest...
que han fet un crèdit de mediació
i han participat aquí.
Doncs moltes gràcies a la Montse Miraldas,
la Rosa Marín, gràcies.
Gràcies també a l'Arnau,
a la Jasmina,
a la Clàudia,
a la Jocelyn, gràcies.
I a la Marissa,
a la Marissa, també, gràcies.
Ens veiem la setmana vinent.
Molt bé, fins la setmana vinent.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.