I en aquesta hora del matí anem fins a Mèrida,
on es fa el Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica.
És un congrés que es fa cada cinc anys,
que reuneix a prop de 70 experts en la matèria
i està considerat com la trobada d'experts més important del món
en aquest camp, el camp de l'arqueologia clàssica.
És un congrés que es fa per segon cop a l'estat.
De fet, l'anterior es va fer a Tarragona l'any 1993.
Està organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
i ara mateix en volem parlar amb el catedràtic Joaquim Ruiz Arbulo,
que a més a més és el secretari d'aquest certamen d'aquest congrés internacional.
Joaquim Ruiz Arbulo, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Com esteu?
La mar de bé, home. Per aquí plovent, per Tarragona plovent.
No sé si a Mèrida plou en aquests moments.
Doncs mira, ahir a la nit una miqueta, avui un calor espaterrant,
però diuen que tornarà a ploure.
O sigui, estem tots igual.
Aquí està tot mullat també.
Han tingut una primavera molt plogosa,
amb la qual cosa aquest és el temps que toca aquest any i que duri.
I que duri, exacte. Esteu sota cobert, perquè esteu al Palau de Congressos d'Amèrida, no?
Què està passant ara mateix aquí al Palau de Congressos?
Bé, doncs ara ja està ja a tota màquina.
Ahir van eminaurar el Congrés.
Va ser un acte molt oficial,
perquè teniu que pensar que va ser la presidència d'honor,
la va acceptar la reina Sofia.
Com a la qual cosa, ahir va ser una bomba de matí,
doncs bé, d'aquesta part de més dels actes protocolaris que són també necessaris.
I a la tarda ja ens vam posar a treballar,
i ara això ja és una màquina.
És un gran congrés,
per tant estem treballant en quatre sales paral·leles amb sessions que se fan al mateix moment.
Tota la informació s'està recollint, al més, a les reds socials.
És a dir, que si algú des de casa seva vol veure quines ponències...
Les ponències són les conferències de cada un dels temes,
les pot consultar ja directament per internet.
Bé, això de les noves tecnologies és el que té.
Ara ja els congressos, una part és la part física,
i l'altra part ja es poden seguir cadascú cómodament a casa seva.
De fet, nosaltres ara a través d'internet,
a través del blog del Congrés,
estem veient una de les conferències, Marc,
que estan fent-se en aquests moments les principals conferències.
Exactament.
Teniu que pensar que aquest Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica
els organitza l'Associació Internacional d'Arqueologia Clàssica,
que té la seva seua Roma.
La localització és lògica,
perquè totes les grans institucions europees i del món,
britànisses, alemans, americans, espanyols, etcètera,
tenen les seves acadèmies, les seves escoles a Roma,
i ja, des del principi del segle, es va crear aquesta gran associació
que encara avui en dia continua funcionant.
I aquests congressos que es fan cada cinc anys
són, d'alguna forma, el punt de trobada emblemàtic
de la nostra disciplina.
Va ser un moment de dubte,
de veure si Espanya podia tornar a agafar la seu d'aquests congressos
després de l'èxit que va tindre Tarragona.
Però bé, la ciutat de Mèrida també, justament per la seva importància fonamental,
es va veure capaç,
i en aquesta aventura estem tots plegats,
però de moment amb un èxit d'assistència impressionant.
Hem de pensar que són més de 700 persones que estan inscrites,
hi ha 120 comunicacions, 120 pòsters, les ponències,
serà tota una setmana de bona feina, esperem.
La temàtica, Joaquim, que es tractaran en les diferents ponències,
però per on verserà?
Bàsicament, arqueologia clàssica, però quins ítems, quins temes,
a quins punts tractareu?
Sí, en realitat ho tractarem tot.
Com fem sessions paral·leles,
tractem totes les diferents formes d'aproximació al món antic,
evidentment, sobretot des de la part històrica,
i el lema del Congrés ha sigut centre i perifèria.
Hem de pensar que al món romà,
Mèrida era una terra molt llunyana,
després de Mèrida ja no hi havia res,
és a dir, després de l'Occitània ja venia directament l'oceà,
i inclús avui en dia hem de pensar que arribar a Mèrida
és també una miqueta una aventura.
Des de Tarragona, arribar a Mèrida,
et tries un dia sencer i t'atravesses tota la península ibèrica.
Doncs bé, veient com el món romà era també això,
un gran centre a Roma i a tota la península itàlica,
però un centre que irradiava en totes direccions,
fins a la Britània, fins a l'Àfrica, fins a Turquia,
fins a les valles del Rini i del Danubi
i, per suposat, tota la península ibèrica.
Mèrida estarà, doncs, a la força de Mèrida,
però també suposo que de Tarragona i d'altres punts d'interès.
Sí, hi ha un punt que teniu que pensar,
i a Tarragona lo coneixem bé,
que compartim amb Mèrida la mateixa situació.
Nosaltres som grans ciutats històriques,
grans ciutats històriques que volem viure bé,
volem pàrquings, volem fibra òptica,
volem tot el que la nostra civilització es pugui donar.
Però viure en una ciutat històrica,
on seríem si no ens donem compte
que aquelles intervencions que féssim a la nostra ciutat
no tenen per què ignorar el nostre patrimoni.
Què fem quan parlem d'arqueologia urbana?
Estem parlant d'això,
de mentre la ciutat es construeix de nou,
al mateix temps, investiguem què és el que hi ha,
i després, amb tot això,
ho mostrem com a patrimoni monumental.
És per aquesta raó que Tarragona ha sigut reconegut
patrimoni de la humanitat,
però és que Mèrida ja l'era abans que Tarragona.
Mèrida ha de pensar que és una ciutat més petita,
una ciutat també important avui en dia,
perquè és la capital de la comunitat d'Extremadura,
per tant, aquí s'han instal·lat,
el govern d'Extremadura té aquí les seves instal·lacions,
però és una ciutat amb uns restes
que tothom d'alguna forma ha pogut conèixer,
si no de persona,
perquè ho ensenyaven a les escoles,
els restes del teatre, de l'amfiteatre,
del circ, el pont romà sobre el Guadiana,
restos que estan...
Bé, que sembla que els romans s'hagin anat abans d'ahir,
per dir-ho d'alguna forma.
I aquest és el patrimoni que nosaltres hem d'investigar
i que després, entre tots, hem de protegir.
Tenim, per tant, molts drets en comú amb Mèrida?
Tots.
Evidentment que amb l'arqueologia
hem de treballar plegats,
però hem de pensar que aquests congressos serveixen també per això,
perquè no hi ha fórmules,
no s'ha inventat encara la sopa d'ahir,
però els problemes són els mateixos.
Per tant, el que fem és aprendre uns dels altres,
com a mínim per no repetir els errors, saps?
Si és possible per imitar les coses que s'han fet bé, també.
Però, sobretot, el veure si som capaços,
ara que la gran pressió constructiva dels últims 15 anys
ha, desgraciadament,
ha tenit aquest punt de fre,
doncs ens estem preparant,
perquè quan tot això, esperem,
torni a posar-se en marxa,
com a mínim puguem treballar millor
i no repetir els errors que hem tingut
a l'època dels anys 90 i dels anys 2000.
Fins divendres estareu per aquí, per Mèrida, no?
En principi hi ha diferents, com dèiem, ponències,
aquestes diferents conferències.
Qui són els que aniran passant per aquest congrés?
Perquè, clar, hi hauré, doncs, dels experts a nivell mundial,
alguns dels més destacats, no?
Sí, en el que és la referència de la nostra disciplina,
doncs, a veure, qui no ha pogut venir
és perquè tenia raons normalment de salut o de problemes
que sempre hi ha, no?
Tenim que pensar que no estem parlant només d'investigadors europeus,
estem parlant de gent que ve d'Amèrica,
que ve de Canadà, que ve també d'Orient,
per exemple, al Japó hi ha també una tradició d'estudis clàssis.
Clar, el món romà i el món grec,
perquè aquesta és la nostra base d'estudis
quan parlem d'arqueologia clàssica,
parlem de l'arqueologia de Grècia i l'arqueologia de Roma,
també de l'arqueologia púnica, de Pront,
com tot l'entorn del Mediterrani es va desenvolupar a l'antiguitat.
I això, doncs, bé, això és un marc de referència
per a la història de l'humanitat,
perquè després, amb el Renaixement,
els models que es van fer de les noves societats
van agafar aquest veritat clàssic.
Això el que vol dir és que no és només un tema d'Europa,
sinó que és un tema d'estudis que interessa a tot el món.
Els punts que passaran,
n'hi ha algun de molt destacat,
que sigui molt conegut,
un referent d'intre el món de l'arqueologia clàssica?
Dintre de la nostra professió, sí,
ja no sabria dir-te si els alumnes,
perdó, si els nostres oients
coneixen els noms,
però són investigadors com Eugènia Larroca,
com Patricio Pensabene,
i tant d'altres que ara no voldria,
si te'ls vas dir-me sabria mal,
però diguem-ne que tothom,
una de les coses per les que serveixen
aquestes reunions
és precisament perquè els investigadors joves
puguin conèixer personalment
els grans investigadors de referència.
Aquesta gent que les coneixes
senzillament perquè has citat els seus llibres.
I clar, sempre és una emoció tremenda
quan els coneixen en persona.
hem de pensar que només de Tarragona,
només d'investigadors de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
jo diria que estem al complet.
És a dir, tota la gent que està ara
nosaltres fent tesis doctorals,
els investigadors han vingut a presentar
comunicacions, a presentar postres,
és a dir, som un petit grup
de quasi 20 investigadors
que ens hem traslladat aquí a Mèrida
i que ara d'alguna forma estem fent
la nostra feina des d'aquí.
Hem de recordar que sou coorganitzadors,
l'ICAC, perquè també hi ha
el Museu Nacional d'Art Romà
d'aquí d'Amèria
i el mateix govern d'Extremadura.
Sí, això va ser una línia de treball antic.
El mèrit, en aquest cas,
va ser d'Isabel Rodà,
que era la directora
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
fins al mes de desembre.
Ella és una persona que,
en la seva trajectòria acadèmica,
sempre ha tingut molta relació amb Roma,
membre de l'AIAH des de fa ja molts anys també.
i quan, d'alguna forma,
des de Roma,
es va fer la invitació a Espanya
que se volien agafar aquest desafiament
d'agafar la responsabilitat
d'aquest gran congrés,
doncs va ser,
amb la relació que Isabel Rodà tenia
amb Josep Maria Álvarez Martínez
i amb Trinidano Gales,
que són els directors
del Museu Nacional d'Arte Romano de Mèrida,
és que d'alguna forma
vam recolzar-se mútuament
a l'hora d'agafar aquesta iniciativa.
I per aquesta raó,
doncs dos ciutats
estiguem tan separades
com Tàrrec o Mèrida,
doncs compartim aquesta responsabilitat
perquè estem separades,
diguem, físicament,
però, com això us estic explicant,
diguem, la nostra feina
o els nostres problemes
són ben bé els mateixos.
Teniu clar això
que aquest congrés es pot...
Vas dir font, de fet,
a través de la tecnologia,
a través de les xarxes,
i que, a més a més,
les ponentes es podran veure,
d'una banda,
en directe,
a través de streaming,
a través del blog
del mateix congrés
i després també,
doncs,
algun dels vídeos
amb entrevistes
als ponents
que també estaran penjats,
linkats amb aquesta pàgina
del congrés.
Això era una aposta segura,
no?,
a priori?
Bé,
això,
la gent que s'escolta,
ara,
si ho volen
i tenen algun ordinador
a prop,
ho poden comprovar,
senzillament,
posant
Congresso Internacional
d'Arqueologia Clàssica,
en Google,
aquesta eina
que no es la dona tot,
ja podran veure
com les redigiran
i tindran una pàgina,
tindran també un blog,
la gent aficionada
a les reds socials
hi ha un blog
que està ara
continuament en funcionament
i, de moment,
tot el que es van fer ahir
ja està colgat
en YouTube
i tot el que s'està fent ara
s'està retransmetent
de forma immediata.
Jo,
t'he de dir que
ara ja estic més tranquil,
però fins la setmana passada
no pensava que tot això
era possible.
Jo ja tinc una certa edat,
diguem,
en relació amb aquestes
noves tecnologies
i estava,
que puc dir
als nostres oients,
una miqueta assustat
de si serien capaços.
Però tinc que dir
que en aquest sentit
el govern d'Extremadura
ha posat
tot el que hi havia
que posar,
els serveis tècnics
de la Junta d'Extremadura
estan aquí
fent una feina
magnífica
i els nostres tècnics
que ens han acompanyat
des de Tarragona
estan encantats
de l'ambient de treball
que ens hem trobat aquí.
Per tant,
el que et deia,
Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica
o entrant
per la web
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
de l'ICAC,
allí trobaran ja
els links
per veure
tot el que aquest congrés
pot oferir
en aquest moment.
Ara veig,
per exemple,
que ara mateix en directe
està parlant
en Manuel Greco.
Sí, sí.
És el que fa la conferència
ara mateix, eh?
Sí,
una conferència
a la qual jo tenia
que estar,
però vosaltres
teniu en aquest sentit
preferència
i els vostres oients
també.
Per tant,
en el moment
en què jo esteixi
immediatament
em tornaré també a ajuntar.
Però fixeu-vos,
quin és l'avantatge
de tenir tot això
en la red?
Tot el que jo ara
no pugui escoltar
no m'ho perdo
perquè lo podré escoltar
aquesta nit tranquil·lament
a casa meva
o a l'hotel.
Exacte,
fem una mica
el repàs
de les activitats.
Suposo que també faran
una mica de,
no sé si dir,
naturisme,
visita a través del museu,
es faran estades
també per l'entorn
d'Amèrida
on ja també
vesteixes molt importants.
Esperem,
esperem,
perquè aquesta és
la maledició
dels congressos.
Per què?
tens un congress de tres dies,
estàs tres dies tancat
i després tens que tornar.
Això és terrible.
Però bé,
en aquest cas
ja l'últim dia,
per exemple,
és un dia
que ja s'ha pensat
deixar-lo obert
sense sessions acadèmiques
precisament perquè
una ciutat com Mèrida
té a veure.
Ja no és només
els restos
arqueològics,
monumentals
que ho són,
sinó és el paisatge.
Teniu que pensar
que el paisatge d'Extremadura
que són aquestes deesses obertes
està,
ho puc assegurar,
bellíssim
perquè el ploguer molt
està tot verd,
tot ple de flors.
Bé,
sobretot vinguent
des de la nostra Catalunya
plena de murs,
de fàbriques,
saps,
on és difícil moure't.
Quan aquí baixàvem
per la carretera
fa tres dies
era una sensació
increïble
d'aquest paisatge
que sembla
que pots començar
a caminar
i anar en totes direccions.
Bé,
tot això és el que trobem,
tenim que trobar
les petits foraders
per poder-lo disfrutar.
Això es tracta,
clar que sí.
Joaquín,
moltes gràcies
per haver-hi
els biocràfons
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
la tornada
i que perviu el Congrés,
que perviu molt aquest Congrés.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Fins la propera.