Fins demà!
Fins demà!
Els amics i familiars ja han engegat una campanya solidària per poder recaptar fons, per poder pagar el tractament.
Només amb medicaments ja s'ha gastat més de 1.200 euros, només amb medicaments.
Abandonos els viatges a Brussel·les, les visites mèdiques, tot plegat.
Com dèiem, hi ha una campanya solidària.
Les amigues, per exemple, les companyes de feina, perquè ja està a l'atur,
han organitzat ja de cara a aquest final d'any la primera Sant Silvestre d'aquest municipi de Cambrils
i, de fet, destinaran els fons en aquesta causa de l'Anna Navarro.
Avui en volem parlar, volem explicar la història, i tenim aquí els estudis el seu germà, que és l'Alberto Navarro.
Alberto, què tal?
Molt bé, buenos días.
Benvingut. I tenim també el telèfon amb ella, amb l'Anna Navarro.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, explica'ns, perquè tot això comença amb un constipat mal curat, no?
És una mica l'inici, no?
Bueno, era com una... Bueno, vaig començar amb una grip,
va durar diverses setmanes,
i després d'això no acabava d'estar bé del tot,
estava molt fatigada i tot això,
però, bueno, pensava que potser era de l'estrès o no ho sé.
I llavors ja després, al juny, no així, al juny del 2012,
es va paralitzar una cama,
vaig ingressar a l'hospital Sant Joan
i, bueno, em van fer realitzar diferents proves,
i una de les proves que em volien fer
era una punció lumbar,
que segurament si me l'haguessin fet,
m'haguessin vist,
doncs segurament que tenia aquesta malaltia d'ara.
i, bueno, al final em van dir que no,
que el que tenia era un pinçament
i em van anar a fer rehabilitació.
Vaig estar tres mesos sense poder moure la cama,
però cada vegada estava jo més malament.
després d'anar a molts metges amb els meus familiars i tot això,
perquè no estava cada vegada pitjor,
vaig ingressar una altra vegada Joan XXIII.
és que siga així una mica.
No, no pateixis, no pateixis.
Allà en 23, bueno, ja quasi no em podia moure,
estava molt malament.
Tenia molts de símptomes,
nàussees, vòmits,
no sé, és que és infinitat de símptomes.
Molts problemes neurològics,
el tema m'oblidava moltes coses,
estava quasi tot el dia al llit
i m'un germà ja enfadat,
bueno, va anar, va portar a l'hospital Joan XXIII,
va reclamar que em miressin
i, bueno, i la sorpresa de tots
que ben bé no sabien el que tenia.
No em van fer tampoc la prova del Lime aquí,
o sigui, tampoc.
L'únic que em van dir que potser el que tenia
era un brote psicòtic.
Sí.
Llavors, aquesta dona em deia
que havia de caminar i que caminés,
jo, clar, jo estava tan fatigada
que tenia tant de mal
que suplicava que em donessin
alguna cosa pels dolors
i, al final,
l'única, la idea que van tindre
és portar-me uns psicòlegs
perquè partellessin amb mi
durant dos dies.
El psicòleg, després d'explicar-li la meva vida,
va dir que jo no tenia cap problema psicològic.
Llavors vam vindre una reumatòloga
al veure que tenia tants de dolors
i tan poca mobilitat.
Va dir, potser tens fibromialgia.
Potser.
Potser.
No era segur tampoc.
em van enviar cap a casa
i vaig estar quatre mesos
sense atenció mèdica
i m'havien de fer tot.
Portar-me al bany,
banyar-me,
donar-me el dinar al llit,
o sigui,
pràcticament tot
perquè jo no era capaç
de valdre'n per mi mateixa.
Cosa que sí que podies fer abans, no?
Sí.
Perquè tu tens 37 anys, no, Anna?
Sí, va començar tot amb 35.
Jo feia una vida normal.
Jo m'aixecava,
anava a la meva fenya,
a les vuit del matí,
plegava a les tres,
dinava,
anava a buscar la meva nena,
la portava a activitats,
o sigui, com qualsevol persona, no?
O com qualsevol mare.
Jo no parava, o sigui,
era una...
Tenia molta vitalitat,
o sigui,
m'ha vingut tot de cop.
Sobrevingut.
Sí.
Jo porto quasi dos anys...
Bé, no surto de casa,
només ara quan vaig a...
a Brussel·les,
i ma mare està tot el dia aquí a casa,
o sigui,
m'ha de fer tot,
anar a portar la meva filla al col·le,
la ve a buscar,
em dona l'esmorzar,
les pastilles,
fa el dinar,
i, bueno,
amb tot això,
després d'aquest diagnòstic de fibromiàlgia,
jo anava amb cadira de rodes,
llavors van dir,
diu, potser no és fibromiàlgia,
potser és síndrome de fatiga crònica,
i, bueno,
després em van dir,
no, potser també té sensibilitat química múltiple,
i jo no em recuperava,
la veritat és que
no entenien tampoc
el grau d'incapacitat que tenies,
potser es pensaven que,
no ho sé,
no ho sé exactament el que es pensaven els metges.
António,
quan decidiu anar a Brussel·les a la clínica Immunitas,
i suposo que en sentiu a parlar d'aquesta clínica,
abans d'anar,
o se'n parlen, no?
Sí,
a nosaltres no llegan informació a través del blog
d'enfermos de fatiga crònica,
que hi havia un chico que està estudiant medicina,
que s'estava visitant en aquesta clínica,
i a través d'ell,
doncs nosaltres decidim
pedir hora
i, per almenys,
tenir una segona, una tercera o una quarta opinió
en una clínica externa a Espanya,
que, per almenys,
per veure la llum també,
per veure un poc de llum a tot això.
És una clínica de referència, no?
Sí,
el doctor,
el director,
i el doctor que la està llevant a ella,
incluyendo a otros enfermos,
és el segundo mejor doctor de medicina interna,
de enfermedades inmunológicas,
bueno,
quisimos intentar ir a verlo a ell,
a veure si,
como ja te he comentat,
a veure un poc de llum a tot això,
i per buscar solucions,
perquè no és vida una chica de 36 anys
estar todo el día en la cama
sin poder hacer nada.
És la clínica on deia immunitas,
allà no es donde diagnostiquen el Lime, no?
Tu, suposo que abans no has sentit a parlar mai,
no, d'aquesta malaltia.
Que va, que va.
Yo no sabía ni que eso existía,
para nada.
Nosotros estuvimos tres días,
cuatro días en Bruselas,
el día 30,
1, 2 y 3 de julio,
y los informes médicos de Bruselas
nos llegan a mediados del mes de septiembre,
con la gran sorpresa
que en esos informes pone que mi hermana está,
bueno, está diagnosticada
y tiene la enfermedad del Lime crónico.
Empezamos a investigar qué es el Lime crónico,
y el Lime crónico es una picada
de una garrapata
que está infectada con el virus de la borrelia,
y este virus lo tienen los animales,
los ciervos, muflones, cabras montesas,
o sea, y en España la comunidad médica
no cree todavía que pueda existir el Lime en España,
ya que es un clima muy cálido
y en teoría no es bueno
para que se desarrolle esta enfermedad,
pero bueno.
no se ha tocado a nosotros.
Sabeu si hay muchos casos también.
¿Conegeu d'altres casos?
Sí, sí.
En un principio
no teníamos ni idea
de que hubiera más enfermos.
Ahora a través del blog
que han creado también un blog,
una página web,
hay 38 enfermos reconocidos ya en España.
En la página
pues está toda la información
de todos ellos,
sus experiencias,
sus vivencias,
y yo,
mi opinión personal
es que hay muchísimos más enfermos
del Lime
de los que están diagnosticados
actualmente en España.
¿Ana,
¿qué te dicen los matos de aquí?
¿Qué te dicen?
Para tu artes un diagnóstico,
tú eres un diagnóstico,
tú eres un especialista.
Nosotros tenemos un diagnóstico
de fatiga crónica,
como ha comentado mi hermana,
fibromialgia
y sensibilidad múltiple.
Con este diagnóstico
hemos pasado dos veces
por el ICAM
para que le reconocieran
la incapacidad
y las dos veces
nos han echado para atrás
porque no le reconocen
la incapacidad que tiene
con esta enfermedad.
Entonces,
nuestra lucha ahora
es a través de los abogados
que hemos contratado
de,
primero,
que le realicen las pruebas
en España,
las que son fiables
para recoger el diagnóstico
del Lime crónico
y después para que le traten.
O sea,
toda la medicación,
todo lo que estamos
costeando nosotros
a través de eventos,
a través de ayudas,
a través de todo esto,
todo esto
no lo tendríamos
que estar costeando
nosotros particularmente.
Ana,
com les teves excompanyes
de feina
han organitzat
a cara aquest dia 28
una carrera solidària,
no?
Una carrera solidària
que...
Bueno,
diré els nons
perquè em fa il·lusió.
Sí, sí,
diga,
i tant, i tant.
La Maria Gallà,
la Merche Domingo
i la Tamara Rodríguez.
Són, bueno,
són les que han estat,
doncs,
cada setmana
em venien a veure
i em donaven suport
i ja les últimes vegades
que van vindre
els li vaig dir,
dic,
ja no tinc diners,
dic,
ja s'ha acabat tot,
dic,
ja no em podré
seguir tractant.
I elles,
doncs,
pel compte seu
van començar,
bueno,
a moure-ho tot,
van demanar
l'autorització
a l'Ajuntament.
Ells van posar
en contacte,
doncs,
amb moltes
organitzacions
que ens ajudaran,
no?
Doncs,
no sé,
el Nàstic,
Tarragona 2017,
bueno,
diverses...
Si vols has dit lloc
perquè els tinc aquí tots,
eh?
Sí,
perquè sí,
són el TVT,
l'ADT,
el Terragona 2017,
també,
doncs,
Viquila,
veig que també col·labora,
Port Aventura,
el Cambrils Club Triatló,
el Club Gimnàstic,
hi ha algun més
que veig a l'anagrama
perquè no sabria qui són,
però vaja,
vull dir que són...
Informació de Dones
de Campo Amor...
Aquesta,
aquesta,
aquesta,
que també està per aquí,
el cartell.
Ho dic perquè
tenen perfil
a Twitter,
si voleu,
doncs,
més informació
d'aquesta cursa
del 28 de desembre,
podeu buscar,
doncs,
Ayuda Anna Navarro,
tot junts,
arroba Ayuda Anna Navarro,
al Twitter hi ha un perfil creat,
també al Facebook,
i aquí el nostre operador
que és la sortida
que es farà,
doncs,
del Moll del Rec,
a escala Reials,
dos trajectes,
infantil i adult,
el preu molt popular
perquè són 5 euros,
que està molt bé
i és una campanya solidària,
que a més a més
els nens fins a 14 anys
poden cursar,
poden participar
de forma gratuïta,
vull dir que va estar molt bé,
serà una gran festa
de l'esport
el 28 de desembre,
primera Sant Silvestre de Cambrils.
Digue, sí,
digue, Anna,
perdona,
ja està,
diguem-ne tot.
Ja està,
molt bé,
molt bé,
si és que jo de memòria
ara mateix,
molt bé,
molt ben dit,
no,
res més,
jo,
l'únic que demano,
doncs,
a veure,
a mi no m'agrada
demanar ajuda,
però és l'única sortida
que,
bueno,
que he tingut
i dono les gràcies
a tota la gent
que m'està ajudant
i,
i bueno,
i res més,
és que estic una mica...
No, però,
jo m'imagino, Anna,
que quan ho estàs passant malament,
com és el teu cas,
no,
que ho estàs passant malament,
i no és d'ara fa pocs mesos,
quan veus que hi ha persones,
amics,
gent del voltant
que s'acosten a tu,
no,
que s'ofereixen
per ajudar-te,
no,
amb campanyes com aquesta,
suposo que això et fa sentir
entre el cap una mica millor,
no?
Sí,
sí,
perquè,
doncs,
ja tinc esperança
i també,
doncs,
no sé,
tinc molta gent
al meu costat
que m'ofereix tant
que,
que,
bé,
estic malalta,
no,
però,
però,
bueno,
també et fa,
jo sé que he canviat
com a persona,
no sé,
és,
segurament quan em recuperi,
i doncs,
no sé,
poses atenció
de les coses
que no són,
que són realment importants,
com si diguessin,
i aquí,
bueno,
aquí s'ha vist
que hi ha molta solidaritat,
que hi ha molta gent
que m'estima
i està al meu costat,
i,
bueno,
i per això
segueixo lluitant,
perquè,
m'he de recuperar,
no?
Has notat millor,
allà,
la densa del tractament
de Brussel·les?
Jo he notat millor
a nivell cognitiu,
jo tinc molt malament,
segons el metge
de Brussel·les,
el sistema nerviosa
central,
per això
tinc la descoordinació
motora,
que no puc caminar,
i tot això.
Llavors,
jo suposo,
d'aquí,
fa,
bueno,
fa dos mesos
segurament no podríeu estar
parlant,
ara,
perquè teníem
els problemes cognitius,
ara els tinc,
no?
Perquè ara parlo així,
no?
Però,
però abans
era,
era pitjor.
Llavors,
la meva família
diu que potser,
bé,
que he millorat
un 7%
a nivell
de,
cerebral,
no?
Que,
abans,
doncs,
això,
em deien algo
i estava,
és com si
el cervell
no et funciona bé,
no t'arriba
la informació,
no et saps
tampoc expressar,
o,
llavors,
sí,
sí que no t'ha
millora,
la veritat que,
que sí.
A nivell de fatiga
i tot això,
bueno,
el metge
m'ha dit
que,
que és molt aviat,
perquè,
jo estic,
els marcadors
immunològics
estan molt malament,
tinc una infecció
bastant greu,
però,
bueno,
m'ha dit
que milloraré,
d'aquí tres anys
o així,
milloraré,
això és molt,
ja.
Antonia,
Alberto,
volia dir alguna cosa?
Sí,
yo quería
primero también
agradecer
y compartir
con mi hermana
también
que,
gracias a la solidaridad
que,
en el pueblo
de Cambrís
que ejercieron
y en Reus,
nosotros el día 15 de junio
de este año
realizamos un evento
solidario
en el cual
nos vimos desbordados,
ese evento solidario
fue para recaudar fondos
para poder ir a Bruselas,
o sea,
si eso no se hubiera hecho
y no hubiera respondido
la gente como respondió,
no sé cómo hubiéramos
llegado a ir,
porque el coste
es elevadísimo,
simplemente
de pruebas
y las primeras pruebas
que le hicieron
llevaron un coste
de casi 4.000 euros,
más el viaje,
más la estancia,
más traductor,
más,
o sea,
que ante todo
agradecer,
agradecer
a eso que se hizo
el 15 de junio
que fue un gran paso
agradecer
a todos los amigos
de mi cunyado,
a toda mi familia,
a todas las personas
que estuvieron allí
que gracias a ellos
pues
ella
está mejorando.
va a ser un acte
en actuaciones musicales,
¿no?
Sí, sí,
en manja popular,
es van a hacer
diferentes activitats,
és a dir,
que va a ser molta gent
que s'anà plegant,
¿no?
Sí, sí, sí,
yo recuerdo que empezamos
sobre las 9 de la mañana
y eran las 2 de la mañana
y había gente allí
todavía,
pero la gente
fue a volcarse
en el acto,
fue a volcarse
en el acto,
fue para ayudarle
a mi hermana,
o sea,
gracias a esa gran
acogida
y a la gran ayuda
que nos prestaron
también.
¿Ahora
cuándo
heu de tornar
a Bruselas?
En febrero.
Hace dos semanas
estuvo el 19,
le realizaron otra vez
todo tipo de pruebas,
ahora estamos esperando
los informes,
a ver qué dicen
estos informes,
pero en febrero
tiene la próxima visita,
a mediados del mes de febrero.
És a dir,
que serà també
fonamental
l'acte del proper 28
de desembre.
Sí, sí, sí.
Quan més siguem
a córrer,
en aquesta carrera solidària
en favor de Navarro,
a Can Brius,
recordeu,
primera Sant Silvestre
de Can Brius,
organitzada
per recaptar fons
amb aquest preu
molt simbòlic
de 5 euros
per poder-nos recaptar fons.
Suposo que també
hi haurà una fila cero,
que tothom que vulgui
podrà contribuir.
Sí, sí, sí, sí.
Tanto.
Supongo que estamos
acabando de atar,
me imagino
que se realizarán
algunas actuaciones
a lo largo
de ese mismo día
para alargar
un poco más el día
y, bueno,
otro acto solidario,
otro evento.
Hi ha, de fet,
també un blog,
és que ara l'estava veient aquí,
un blog
on també podeu,
doncs,
trobar informació,
a veure si el veig
perquè el tinc aquí
en petitó,
però el direm
perquè qui vulgui
pugui entrar al blog
i també buscar tota la informació
és un blog,
és la http
dos punts,
dos barres
ayudananavarro.wordpress.com
aquí també trobarà la informació
del cas de l'Anna,
http,
dos punts,
dos barres,
ayudananavarro.wordpress.com
aquí, doncs, també,
com dèiem,
els amics,
els coneguts,
aneu posant el dia,
de tota la qualitat.
Sí, sí, sí, sí, sí,
hay dos compañeras suyas
que son informáticas también,
que todo esto lo están haciendo ellas,
o sea,
simplemente para ayudar,
para ayudar,
que es lo que necesitamos ahora.
Ana,
perquè tu actualment
estàs a l'atur,
no?,
perquè aquest és un altre,
és a dir que sobre...
Sí, sí,
estic a l'atur.
Clar, clar, clar.
Sí,
estic a l'atur,
em queda molt poquet de...
Bueno,
per mi és molt poquet
perquè, clar,
jo vaig comptant
tot el que em costa
la medicació i tot
i acabo,
bueno,
l'atur l'any que vén,
sembla,
o sigui,
em queda un anyet,
pràcticament,
i,
i, clar,
el meu problema
és que quan acabi l'atur
què faré jo,
perquè jo suposo que no...
A veure,
treballar és impossible.
I,
i, clar,
per això estem una mica també
perquè a mi,
bueno,
jo voldria que me'n reconeixessin
aquí la malaltia
perquè em facilitaria molt
les coses
i no hauria d'estar demanant
a tothom
tot el que...
tot el que...
Bueno,
recollida d'etats
i tot el que estem fent,
doncs potser no hauria de fer-ho,
no?,
si tingués una...
reconeguda una incapacitat.
Jo ara mateix
estic cobrant només
700 euros
a l'atur.
Ja m'ha dit mon germà
el que...
el que em gasto
cada...
cada mes.
a més de...
jo tinc hipoteca com tothom,
tinc una filla
i a més tot els menjars
que tinguin toleràncies alimentàries,
moltes coses no les puc menjar,
debo comprar tot que sigui ecològic,
i...
bueno,
és que...
és tot,
és...
és un...
una suma.
en un principió
lo que...
lo que estamos intentando
nosotros ahora
es que...
eh...
a través de los abogados
que le reconozcan...
que le reconozcan la enfermedad
y entonces le den una incapacidad,
porque si a ella le reconocieran
esta enfermedad,
que es para reconocerla,
porque en el momento
que le hagan las pruebas
dará positivo
y se la reconocerán,
entonces,
eh...
ellas no se tendrán
que organizar eventos
ni se tendrán que organizar nada,
porque ella,
con su incapacidad
y lo que a ella le paguen cada mes,
ya tendrá suficiente.
Lo que pasa
es que estamos a la espera
de que un...
a través de nuestros abogados
un médico pericial
experto
en enfermedades inmunológicas,
o sea,
eh...
pueda diagnosticarle
la enfermedad,
pero no con las pruebas
que se hacen en España,
porque nosotros ya
por...
por tema...
por el tema interior nuestro
le hemos realizado ya
otras dos pruebas
y las dos pruebas
que se le han hecho
ha dado negativo,
pero es que...
eh...
da negativo
porque las pruebas
que se realizan en España
suelen dar negativo
cuando es límekrónico.
y eso...
y eso...
eso un experta...
un expert como
que heu visitado vosotros
a Borsellas
ya tiene unas pruebas
más sofisticadas...
Sí, no...
hay varios laboratorios
en el mundo
las pruebas que le hicieron
que le hacen allí
las analíticas
las envían
a un laboratorio
de Alemania
y ese laboratorio
de Alemania
es el que...
o sea,
envía la información
y el médico
puede diagnosticar
qué es una enfermedad
o qué es otra.
Entonces es el caso
de l'Anna Navarro
que avui us hem volgut explicar
aquí al matí a Tarragona Ràdio.
Ana, una forta abraçada
dels estudis
i mira, escolta'm,
esperem que algun dia
puguem veure aquí
també els estudis
a la ràdio
i que puguem abraçar ben fort.
Oi, ojalá.
Moltes gràcies, eh?
I que vagi molt bé
aquest acte del dia 28,
recordeu,
28 de desembre,
aquesta Sant Silvestre
primera de Can Brils,
la primera Sant Silvestre
de Can Brils,
aquesta cursa solidària
en favor de l'Anna Navarro.
Ana, una forta abraçada.
Una forta abraçada.
Gràcies.
Alberto, doncs,
que convingui,
aquí estem,
ja es direu informant
de com evoluciona el cas.
Sí, yo espero que bien,
espero que bien.
Estamos en el camino.
Doncs, Alberto Navarro,
també gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé.
Muy bien, muchas gracias.