Molt bona tarda, autoritats, senyor delegat del govern, senyor representant del rector de la Universitat de Tarragona,
senyor representant subdelegat del govern de l'Estat de Tarragona, senyor president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
senyor president del Port de Tarragona i senyora directora general de l'EQT, senyor president del Consell Comarcal,
companyes, companys i consistori, alcaldes, benvinguts i gràcies per ser aquí, senyores, senyors, amigues i amics.
Abans de fer els agraïments de rigor, m'agradaria tenir un petit record, o un gran record, com vulguin,
pel Salvador Arimany, que ens va deixar abans d'ahir, ahir vam fer l'enterrament,
i és un d'aquells tarragonins d'adopció, ell va néixer a l'Espluga, que sap molt bé prendre el pols
i com es prenia el pols de la ciutat des de la seva cafeteria, des del seu restaurant Cafeteria Arimany.
Per tant, vagin aquestes primeres paraules en record, en memòria, d'un gran tarragoní d'adopció i d'una gran persona.
Vull, a més a més, agrair, com sempre, l'acollida, l'excel·lent acollida que el Col·legi de Farmacèutics i el Col·legi d'Advocats
fan per poder celebrar aquest acte i aprofitar per felicitar públicament el decà del Col·legi d'Advocats
i el nou president del Col·legi de Farmacèutics que m'han acompanyat a l'entrada en aquesta sala.
I també agrair, com no, a la senyora Sara Sanz, presidenta del Col·legi de Periodistes,
que ens doni l'oportunitat de fer un acte com el d'avui, en el que els alcaldes fem una mica de balanç,
de situació i apuntem les fites, els objectius de futur, allò que se'n diu l'estat de la ciutat.
En el meu cas, enguany, és la sisena vegada que comparec davant de tots vostès en aquesta sala
per analitzar quin és l'estat de la ciutat de Tarragona.
Avui, com cada any, vinc a fer un balanç de la ciutat, òbviament, de la situació actual
i de les seves fites i possibilitats de futur amb un horitzó clar.
En altres conferències, els he parlat de la dècada decisiva que en el 2010 teníem per endavant.
Un any després, el 2011, els vaig fer un balanç dels últims quatre anys en aquesta ciutat.
L'any passat vaig afirmar que tenim futur, i ho vaig dir amb contundència i reiteradament,
i ho mantinc, perquè tot parteix d'una idea, que l'any 2010 els vaig presentar aquí mateix,
en aquesta mateixa sala, i és que en aquesta ciutat hem deixat d'improvisar per passar a programar.
Tenim estratègia i els resultats ja s'estan fent evidents, ara ho veuran.
Però abans que res, ubiquem-nos. Ens trobem molt a prop de l'equador del mandat municipal.
Si hi sumem l'anterior, el resultat evident és que l'equip de govern que dirigeixo
porta gairebé sis anys al capdavant de la ciutat.
Sis anys és el període que haurien de durar els mandats municipals, realment.
M'explico.
Després d'unes eleccions, el nou equip de govern ha de programar, projectar, licitar les obres,
executar-les per finalment poder inaugurar i que les gaudeixin els ciutadans.
Ara ens trobem al final d'aquest camí que va començar fa sis anys.
Ja estem veient com els grans projectes de ciutat i d'obra pública
es desenvolupen en aquests sis anys i es fan realitat en aquest moment.
És ara quan comencem a gaudir del nou i gran teatre Tarragona,
de l'edifici de l'Escola Oficial d'Idiomes, de la Comissaria de la Guàrdia Urbana,
de l'Espai Tabacalera o del POUM, entre d'altres projectes importants.
És ara que estem molt a prop també de reobrir el mercat.
És ara que la ciutat comença a concretar les accions del Tarragona Smart Mediterranean City
i del Pla Estratègic Tarragona 2022.
I també és ara, precisament ara, que viurem l'inici de projectes molt destacats,
engrescadors i importants per al futur d'aquesta ciutat,
com és el desenvolupament del Pla Parcial 10, allà on t'ha d'anar l'IKEA,
o els propis Jocs Mediterranis.
Per això la meva proposta és clara.
Els governs municipals, el mandat dels governs municipals,
haurien de passar de 4 a 6 anys per poder tancar el cercle de la programació
i l'execució dels projectes.
Així com defenso i defenso clarament en unes eleccions municipals
l'elecció directa d'alcalde.
Cal destacar que en aquests moments i en el context que vivim
i que tothom coneix, Tarragona és la ciutat catalana amb major inversió per càpita,
535 euros en obres municipals per habitant.
I encara, dins l'àmbit d'aquestes inversions,
Tarragona té un total de 70,6 milions d'euros d'inversions en marxa.
I el que és més important, totes aquestes concrecions són fruit d'un treball intens i rigorós,
però sobretot són base d'interessants i sòlids projectes que delimitaran la Tarragona del futur.
Són la plataforma des de la qual mirar el nostre esperançador horitzó.
És a dir, fent un símil arqueològic, hem recuperat la llosa simbòlica
que conté la llegenda Tarragona quanta fuit,
llosa simbòlica, senyor Sabater, simbòlica,
perquè no em diguin, no existia cap llosa que digués això, simbòlica,
llosa simbòlica que deia, o que diu, Tarragona quanta fuit,
i hem situat amb aquesta els fonaments del futur
per dir ben alt, Tarragona quanta seràs.
La resposta a aquesta qüestió, Tarragona què seràs o quan seràs,
aquesta qüestió està en nosaltres mateixos,
en la confiança que tinguem i que dipositem en el futur de la nostra ciutat.
És hora de trencar complexos i deixar-nos de victimismes.
Ja n'hi ha prou de bombardejar de pessimisme
totes les iniciatives, les públiques, però també les privades,
d'aquesta gran ciutat.
Ja n'hi ha prou de dir que tenim uns jocs mediterranis
que potser no es poden fer,
que l'AVE passa de llarg,
que el corredor mediterrani no arribarà mai,
i un llarg, etc.
Prou de tot això.
Hem de recuperar l'autoestima,
o fermar-la, els que ja la teníem,
i mirar el futur amb optimisme,
confiant en les nostres possibilitats,
perquè en tenim, i en tenim moltes.
Tenim molts jocs, estan confirmats.
Tenim AVE, i l'hem de tenir més a prop i el tindrem.
Tindrem corredor i tot un munt de projectes
que faran d'aquesta ciutat un ús important,
encara més important,
en el conjunt de Catalunya, Espanya i la Mediterrània.
Parlem del passat breument.
El 2012 no ha estat un any fàcil ni agradable.
Per exemple, l'any 2008 vam dedicar a les famílies
amb necessitats urgents uns 300 ajuts puntuals.
L'any 2011 aquests ajuts van ser de més de 8.000,
i em temo que el 2012,
quan tanquem l'any administratiu, encara seran més.
Pel que fa a l'Ajuntament,
tot plegat es produeix enmig d'un context de crisi
que aquest passat any ens va obligar a reajustar
en gran mesura el pressupost municipal.
Fent un ràpid balanç,
tothom pot recordar
que el darrer any la nostra història
ha estat capital de la cultura catalana,
que hem inaugurat el Teatre Tarragona,
que hem consolidat un projecte Smart City
que ja va adquirint reconeixement i ressò internacional,
que hem definit el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible
i que en els darrers sis anys hem estabilitzat,
i això és molt important,
les finances de l'Ajuntament.
Però, per damunt de tot això,
hem prioritzat les persones,
augmentant els recursos destinats a polítiques socials.
Aquesta és la nostra màxima prioritat.
perquè no podem deixar cap família tarragonina desemparada.
És a dir, per resumir-ho amb un titular,
podem dir que hem complert,
que s'ha complert.
A Tarragona, malgrat totes les dificultats,
i malgrat la crisi, es compleix.
Hem complert amb els pressupostos,
perquè vam dir que reduiríem la despesa no social,
i ho hem fet,
principalment amb la reorganització administrativa.
això ens ha permès fer front a la crisi
i encarar el 2013 aquests pressupostos,
amb un optimisme moderat,
pel que fa a la seva situació i el seu creixement,
un 3,53% d'increment.
En sis anys, per tant, com deia,
hem estabilitzat les finances municipals.
Això ha estat possible,
i cal dir-ho,
i en aquest fòrum té la seva rellevància,
gràcies al clima de consens,
de treball i de diàleg,
que ha existit en tot moment
entre totes les forces polítiques
amb representació municipal.
Des de l'equip de govern,
hem fomentat,
i hem trobat resposta,
en aquest consens i en aquest diàleg.
I ara, per ara,
tots els representants municipals
en podem estar orgullosos.
És gràcies a aquest consens
i a la priorització dels interessos de la ciutat
per damunt dels interessos particulars de cada partit
que hem pogut tirar endavant
temes tan importants
com els propis pressupostos
o un que no és menys important
com el Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Per aconseguir aquest consens
ha estat important el diàleg.
Sí, ja ho hem dit.
Però també ho ha estat i molt la transparència.
hi ha absència total de contenciosos
i el rigor pressupostari, òbviament,
ja que hem aplicat les mesures necessàries
per reformar l'administració
i reduir paulativament la despesa pública
en aquesta partida concreta.
i en el futur, tal com hem fet en el passat,
seguirem aplicant aquests valors
consens, diàleg, transparència, rigor
i un també molt important, lideratge.
Perquè els ciutadans van confiar en nosaltres
i nostra és la responsabilitat
de liderar aquest camí
de Tarragona cap al futur.
En això treballem
i els fruits, insisteixo,
estan
alguns per arribar
i la majoria ja s'estan deixant entreveure.
Parlant de dificultats,
vostès recordaran
que ara fa un any,
justament al principi de la conferència,
els deia que és molt difícil
preveure la sortida de la crisi.
De fet, fins i tot,
els grans experts
entren en contradicció
a l'hora de preveure'n
al final d'aquesta recessió.
Veiem, doncs,
la complexitat
d'aquest context econòmic.
Tarragona no és aliena
a aquesta situació general,
però malgrat totes aquestes dificultats
estem plantant cara a la crisi
i estem complint
amb els objectius marcats.
Tarragona està resistint
amb fermesa
i s'està preparant
per a un futur d'oportunitats.
La nostra ciutat
té possibilitats
i té oportunitats
i té arguments
per mantenir un cert optimisme.
Abans ja he esmentat alguns
com els llocs mediterranis
o les Smart Cities
al que m'hi referiré després.
Ara hi afegeixo
tres o quatre no menors.
La potenciació del port,
del sector químic i petroquímic,
del turisme,
del comerç
o de la gastronomia,
per citar-ne alguns.
A tot això
hem d'aferrar-nos.
Ja els asseguro
que des de l'Ajuntament
ho fem
i ho farem
amb total dedicació
perquè el present
i el futur de Tarragona
estan estretament lligats.
Parlant d'assumptes lligats,
cal destacar
l'Escola Oficial d'Iriomes
que, com tots vostès coneixen,
finalment
s'ha pogut ubicar
i restaurar
a l'antiga Chartres
després de les obres
i les actuacions necessàries.
Pel que fa al mercat,
els treballs
avancen a bon ritme.
Les obres
de l'entorn de l'edifici
estaran acabades
a final d'enguany
i el mercat
com a equipament
estarà estrenat
a principi
de l'any vinent.
És per això
que hem elaborat
un full de ruta
per a Tarragona.
Un camí cap a l'horitzó,
un guió
a seguir
que ens ha de permetre
situar la nostra ciutat
al lloc que mereix
dins l'arc mediterrani.
Perquè Tarragona
no és només
la capital
de la província
del sud de Catalunya.
Tarragona
té possibilitats
clares
desavenir un referent
a la Mediterrània
i hem de saber
explotar aquestes possibilitats
amb la vista
clavada en l'horitzó
i amb un full de ruta
clar i precís.
Això
no és res més
que allò
que ja els vaig dir
a la conferència
del 2010
i que abans recordava.
Hem passat
d'improvisar
a programar
i ara
passem
de programar
a executar.
Tenim estratègia
i donat
el temps de crisi
requereix
començar
pel principi
que és
reactivar
l'economia.
Abans
els he parlat
d'un pressupost
del 2012
carregat de contenció
i gràcies
a aquesta contenció
ara hem pogut
elaborar un pressupost
municipal
per al 2013
en què
no preveiem
nous ajustos.
En aquest sentit
els serveis
socials
amb un creixement
del 21,98%
en el seu pressupost,
la promoció
econòmica
i l'ocupació
amb un 20,99%
i l'esport
amb un 17,65%
fonamentalment
l'esport de base
són les partides
municipals
que més creixen
respecte
de l'any passat.
Però queda clar
que l'activació
econòmica
no pot dependre
únicament
de l'Ajuntament.
Hi ha molts
altres elements
i motors
que han de contribuir
al ressurgiment
econòmic
de la ciutat
i del territori
que ens envolta.
Nosaltres apostem
decididament
per aquests motors
i els projectes
que s'hi han de potenciar.
En primer lloc
el port.
Ja m'hi he referit
gairebé cada any
em refereixo
al port
com un important
motor
de la nostra economia.
Un dels més importants
de l'Estat
quan a volum
de mercaderies
però que encara
ha de créixer més
incorporant
d'una vegada
per totes
el trànsit de creuers.
Si ho aconseguim
estarem potenciant
el turisme
el comerç
l'economia general
i l'obertura
de Tarragona
cap a l'exterior
ja que
el nostre potencial
com a port turístic
és
inqüestionable
innegable.
Per això
recolzarem
el nostre port
com sempre ho hem fet.
En els darrers anys
hem donat suport
a l'aeroport
perquè
enteníem
que beneficiava
el territori
i hem invertit
més de
1,2 milions
d'euros
en promoció
de l'aeroport
a través del pacte
de la boella
i n'estem orgullosos
i n'estem contents
i ara toca
invertir en el port turístic
amb l'arribada
de creuers
que també suposa
una millora
a tot el territori
i per tant
és d'esperar
una resposta
del mateix territori.
Sense que això
suposi
i això també
ho vull sobrallar
abandonar
la promoció
de l'aeroport
però
si el nostre port
està mancat
com a port turístic
no és així
quan a mercaderies
som
i ho hem de seguir sent
un gran referent
de l'Estat.
I si parlem
de mercaderies
del port
dos elements
imprescindibles
per a la seva expansió
són el tercer carril
o fil ferroviari
i el corredor mediterrani.
Són dues infraestructures
vitals
per al nostre present
i encara ho són més
per al nostre futur.
Ja fa temps
que venim lluitant
i defensant
la necessitat
de la seva implantació
que seria
d'una gran utilitat
i benefici
no només
per a l'exportació
de mercaderies
que arriben al port
sinó també
esdevindrien eines
fonamentals
d'expansió
al nostre polígon
petroquímic
un altre dels motors
als quals feia referència
abans.
De fet
el sector petroquímic
s'ha mantingut
en temps de crisi
com un dels pilars
econòmics
que millor ha resistit
la crisi
però és evident
que el tercer fil
o carril
com li vulguin dir
i el corredor mediterrani
el farien créixer
encara més
que un sortirien
la seva posició
guanyaria competitivitat
i això
de retruc
seria bo
per a tots
empreses
i societat
perquè és evident
que sense activitat
econòmica
no hi ha ocupació
i sense ocupació
les persones
no poden
tenir la seva
pròpia autoestima
la seva seguretat
de tenir cobertes
les necessitats bàsiques
la seva oportunitat
i possibilitat
de consumir
en cultura
en lleure
en restauració
etc.
Per això
i perquè
quedi clar
dic un sí
rotund
al tercer carril
un sí
rotund
al corredor mediterrani
i un sí
rotund
a la façana marítima
perquè són projectes
compatibles
i perquè són
necessaris
pel nostre port
per les nostres empreses
i per la nostra economia
i per tant
són una necessitat
fonamental
per tothom
i ho farem
com ho hem fet sempre
de la mà
de tota la societat
terragonina
la provisionalitat
d'aquest tercer fil
implica
el rescat
i tornar
els plans
d'alliberar
la façana marítima
quan els pressupostos
ho permetin
igualment
demanarem
i exigirem
al Ministeri de Foment
que en aquest període
de provisionalitat
es facin
les obres pendents
de millora
de l'estació
i de connexió
de la ciutat
amb el passeig marítim
per sobre
de les vies
per cert
que dins
l'àmbit
de la indústria
de l'economia
hem d'apuntar
a una notícia
que hem treballat
en els darrers dies
aquest proper mes
de febrer
la comissió europea
la comissió d'indústria
perdó
del Parlament Europeu
es reunirà
a la nostra ciutat
aquesta és una gran oportunitat
per nosaltres
per Tarragona
que acollirà
aquesta important
trobada
i que demostra
que Tarragona
comença a ser
centre d'interès
també
en el conjunt d'Europa
no és cap secret
que el futur
de la nostra indústria
està cada vegada
més lligat
a l'exportació
per això
el polígon
ha de ser competitiu
la ciutat
farà costat
a la indústria
en aquestes demandes
que realitza
i necessita
per ser competitiva
o més competitiva
i en aquesta línia
recolzarem
algunes de les seves
propostes
davant el govern
i la comissió europea
per exemple
establir una
illa
de connexió
elèctrica
entre els generadors
d'electricitat
i les indústries
consumidores
sense necessitat
de connexió
a la xarxa
general
avui aquesta illa
no és possible
per la normativa
espanyola
mentre que
l'europea
sí que ho permet
tenir això
és poder
competir
amb igualtat
de condicions
amb la resta
d'Europa
i per descomptat
seguirem recolzant
la universitat
com a regió
del coneixement
en la seva demanda
de millor finançament
i aposta
per l'R
més D
més I
que
en els quals
som un clar
referent
internacional
contrastat
i si ens endinsem
en l'àmbit
polític
és evident
que també tenim
un horitzó
abans els deia
que ens trobem
a meitat
del mandat
a meitat
del mandat
ens queden
dos
dos anys
per endavant
per arrodonir
els projectes
que ara comencen
a veure
tot just la llum
per acabar
d'impulsar
polítiques de futur
per dissenyar
la Tarragona
que com es deia
ara fa
uns anys
es troba
en la seva dècada
decisiva
i ho mantinc
és per això
que si tenim
un horitzó econòmic
i un altre
de polític
tot s'arrodoneix
amb l'horitzó
dels projectes
de futur
que està
estretament
lligat
amb els dos
anteriors
i que pren forma
com ja saben
i molts de vostès
hi han treballat
amb el pla estratègic
2022
perquè si parlem
de futur
a Tarragona
no podem
deixar de parlar
del pla 2022
que és molt més
que el nostre
full de ruta
no es pot governar
la ciutat
o un vaixell
només amb un timó
cal que hagi
una brúixola
i que hi hagi
un full
de ruta
o carta
de navegació
nosaltres
ho tenim
i ho tenim tot
gràcies a les aportacions
de la societat
tarragonina
en el pla 2022
i si a aquest
hi afegim
grans projectes
de ciutat
ens trobem
davant
d'una excel·lent nau
per navegar
cap al nostre
horitzó
amb total confiança
en el futur
quins són
aquests grans
projectes
de ciutat
bàsicament
dos
que estan
estretament
lligats
i integrats
d'una banda
l'aposta
per les smart cities
o ciutats
intel·ligents
i d'una altra
com ja saben
els jocs
del Mediterrani
de l'any 2017
ja els avanço
que en aquests dies
estem acabant
de definir
el pla 2017
que recull
els continguts
del pla 2022
dos plans units
en un sol projecte
amb l'objectiu
comú
de fixar
un nítid
horitzó
per Tarragona
però anem
per parts
els jocs
mediterranis
del 2017
són més
que una cita
esportiva
de gran nivell
són l'oportunitat
de crear
una societat
tarragonina
més activa
més avessada
a l'esport
més saludable
més projectada
més visible
a l'exterior
més referent
en el conjunt
de la Mediterrània
perquè els jocs
són
la gran oportunitat
per fixar
i definir
el llegat
de Tarragona
és a dir
no consisteix
només
en portar
6.000 atletes
o esportistes
a la nostra ciutat
sinó que els jocs
han de personificar
l'esperit
de transformació
volguda
d'aquesta ciutat
aquest nou
esperit
de transformació
de renovació
i ressorgiment
parteix
de la premissa
bàsica
de la transparència
un nou model
de ciutat
basat en la projecció exterior
i en el concepte
smart
ha de ser transparent
i compartit
en tots els aspectes
per això creem
tantes taules
de debat
de diàleg
i intentem
fer la síntesi
de totes les aportacions
parlant de treballar
cal destacar
un fet fonamental
dels jocs mediterranis
ens permetran
reactivar
el mercat
de treball
fomentar
l'ocupació
i donar riquesa
a les empreses
locals
perquè una oportunitat
com els jocs
és de tots
i ens ha de beneficiar
clarament
a tots
i no seria just
que les oportunitats
empresarials
anessin a parar
a mans llunyanes
ni parlar-ne
les empreses locals
les que coneixem
en el territori
i les que coneixen
el territori
i les que ens han acompanyat
des de sempre
són les que ajudaran
a fer realitat
aquests jocs
per això
generaran riquesa
i també generaran
promoció del talent
tant esportiu
com el dels joves emprenedors
que n'hi ha
que destacaran
en el seu moment
gràcies a aquesta iniciativa
dels jocs
però anem més enllà
el 2017
serà un any
cap d'alt
en el nostre futur
i cal començar
a treballar-hi
ara mateix
sense perdre temps
per això
i per iniciar
la dinamització econòmica
i el foment
de l'ocupació
al qual
m'acabo de referir
ja estem treballant
en l'organització
d'accions
conjuntes
amb els empresaris
la cambra
la universitat
i tot plegat
per aprofitar
aquesta oportunitat
com una gran plataforma
de donar-nos a conèixer
i de generar activitat
amb la seva companyia
d'empreses
d'universitat
sortirem a la Mediterrània
per vendre la marca Tarragona
per exportar
les nostres qualitats
i els nostres valors
afegits
i sobretot
hi anirem
per representar
el nostre projecte
i presentar
i defensar
el nostre projecte
Smart City
perquè volem ser líders
i referents
a la Mediterrània
i els jocs
ens situen
en un aparador
immillorable
permetin que faci
un petit parèntesi
en la conferència
ens hem de creure
la marca Tarragona
i no hem de confondre-ho
amb una petició
ni amb una proposta
localista
o provinciana
les marques
tenen un valor
i fugint
de l'estigma
i la visió localista
hem de mirar
la marca Tarragona
amb un cert prisma
perquè en ocasions
es tracten
amb fibrilitat
temes
que li són propis
és per això
que hem de revaloritzar
i fer respectar
la marca Tarragona
hem de fer-ho
quan parlem del nom
de la universitat
sí
quan parlem dels projectes
de grans parts d'oci
també
o quan parlem
de la capitalitat
de la segona realitat
metropolitana
d'aquest país
la marca Tarragona
és bona
per Tarragona
i pel conjunt
del territori
com la marca Barcelona
és bona per Catalunya
i ningú ho nega
permetim que tanqui
doncs aquest petit parèntesi
deia abans
que volem ser líders
i referents
a la Mediterrània
i en aquest sentit
junt amb empresaris
i universitat
un altre
dels nostres actius
per esdevenir
punt de trobada
a la Mediterrània
és el port
com ja hem dit
li donarem
tot el nostre suport
perquè sigui
un gran
i potent
punt logístic
mediterrani
tenim on
emmirallar-nos
ja que
una altra ciutat
com
Mercin
Turquia
està aprofitant
la seva designació
com a seu
dels Jocs Mediterranis
d'enguany
per potenciar
el seu port
en el conjunt
de la Mediterrània
aquest és l'exemple
que volem seguir
i si pot ser
superar
gràcies
als actius
que disposem
però tornant
a l'avesant de futur
estrictament lligada
als Jocs Mediterranis
és evident que Tarragona
ha de desenvolupar
un projecte de Jocs
viable
i d'èxit
que ens permeti
projectar
una bona imatge
de la ciutat
a l'exterior
i que cohesioni
al seu voltant
l'esperit
i l'ànim
dels tarragonins
i les tarragonines
a diferent escala
però
amb la mateixa idea
els Jocs del 2017
han de ser
per a nosaltres
allò que els Jocs Olímpics
del 92
van suposar
per Barcelona
i Catalunya
una explosió
d'oportunitats
una obertura
al món
una confiança
en les pròpies
possibilitats
i habilitats
insisteixo
oblidem els complexos
i pensem
d'una vegada
en positiu
en aquest sentit
cal destacar
i agrair
el compromís
de totes les administracions
que ja s'han
compromès
en els Jocs
2017
aquest ampli compromís
està garantit
perquè ja hem iniciat
el treball
amb la creació
d'aquest comitè
organitzador
i fins i tot
el suport
que més dubtes
podia haver generat
entre alguns sectors
el del Govern
de l'Estat
ha quedat manifestat
àmpliament
en els darrers dies
amb les visites
del president
del Consell Superior
d'Esports
i del representant
del Ministeri
d'Esteriors
el suport
de l'Estat
de la Generalitat
i de la Diputació
faran possible
un dels pilars
fonamentals
dels Jocs Mediterranis
com és el capítol
dels equipaments
a banda
de la importantíssima
vessant
ocupacional
que representa
els equipaments
són
una clara
inversió
de futur
un capital
que la ciutat
guanyarà
i del qual
se'n beneficiaran
tots
els tarragonins
i tarragonines
un clar
un clar exemple
d'això
és la
vila mediterrània
aquest
és el gran tema
que encara
hem de decidir
del tot
hem de tancar
completament
tant la seva ubicació
com la seva
morfologia
ja els avanço
que tal i com
estava previst
la vila mediterrània
quedarà
completament
definida
durant el primer trimestre
de l'any 2013
i cal destacar
que malgrat
que encara
no hem fixat
els detalls
finals
de la vila
sí tenim clar
allò que no
volem que sigui
és a dir
no serà
una vila olímpica
tradicional
no crearem
edificis
que
en acabar els jocs
es converteixen
en lloses
o llast
per la ciutat
ni parlar-ne
no podem construir
uns blocs
d'apartaments
per a esportistes
que després
i vista
l'experiència
d'altres ciutats
tenen
una difícil
assimilació
en la vida
quotidiana
els models
doncs
de Pescara
i Almeria
pel que fan
a la vila
no són
útils
en el moment
actual
i pel que fa
a la seva ubicació
tot i que
hem d'acabar
de decidir-ho
Camp Clar
acollirà
una part
de la vila
si no tota
ara mateix
estem estudiant
altres opcions
que compleixin
els requisits
que estem exigint
i que ens exigeix
el Comitè Internacional
i com ja he dit
en aquest primer trimestre
de l'any
quedarà tot
definitivament
definit
amb tot
tant si la totalitat
de la vida
mediterrània
s'ubica
a Camp Clar
o bé
a qualsevol altre lloc
el que sabem
és que el nostre projecte
de ciutat
s'emmarca
dins
les Smart Cities
i en aquest sentit
farem
deponent
uns barris
moderns
que ofereixen
una imatge
molt positiva
de la ciutat
a tots els que
la visitin
o entrin
per aquella zona
de ponent
crearem
a Camp Clar
un barri
que el pla parcial
10
converteix
en Smart
a través
de la possibilitat
de fer els jocs
mediterranis
el barri ja té nom
si més no
a nivell intern
es diu
Mediterranean
Smart
District
o districte
mediterrani
si ho prefereixen
serà un barri
que enorgullirà
els residents
i el seu entorn
perquè serà
un barri modern
sostenible
exemplar
amb visió de futur
i amb equipaments
un barri intel·ligent
per a una ciutat
intel·ligent
però no pensin
que els jocs
seran una oportunitat
exclusivament
per a la ciutat
de Tarragona
ens al contrari
la nostra ciutat
i això ja m'ho han sentit
dir altres vegades
ha d'exercir
una capitalitat
integradora
amb els municipis
del nostre entorn
de fet
avui ens acompanyen
diferents alcaldes
que podran confirmar
si Tarragona
els ha estès la mà
per caminar junts
cap al futur
junts
perquè
no hem d'oblidar
que som
la segona realitat
metropolitana
de Catalunya
en aquest sentit
estem treballant
els jocs mediterranis
conjuntament
amb un total
de 15 municipis
que esdeviniran
seus
no subseus
seus
perquè Tarragona
no vol subdits
a les seves ordres
sinó companys
de viatge
amb els quals
créixer junts
i aprofitar
les oportunitats
tot això
es resumeix
en una sola frase
o en un titular
si volen
en temps de crisi
cal aprofitar
les oportunitats
i estar preparats
amb aquesta idea
treballem
i el nostre rumb
és clar
l'objectiu
de Tarragona
i dels jocs
del 2017
és situar la nostra ciutat
com un referent
en l'arc mediterrani
tal com
ja ho va ser
fa
més de 2.000 anys
i com
com ho farem
doncs
per resumir-ho
faig meles
les paraules
d'Isabel Allende
quan va dir
que per assolir
l'èxit
cal tenir
memòria selectiva
per recordar
allò bo
prudència lògica
per no arruïnar
el present
i optimisme
desafiant
per afrontar
el futur
aquestes són
les qualitats
i si l'esport
és fonamental
i tot el que l'envolta
en el nostre futur
no és menys
la sostenibilitat
perquè si esdevenim
persones més sanes
en un entorn
més saludable
tots hi guanyem
en aquest sentit
des de fa
uns anys
venim impulsant
el projecte
que ja coneixen
com Tarragona
Smart Mediterranean City
que tothom identifica
bàsicament
amb una imatge
que és aquesta
que deuen veure aquí
del jardí vertical
de la Tabacalera
però que va molt més enllà
volem una Tarragona
més sostenible
més preparada
per al futur
i amb més recursos naturals
en l'àmbit
de les Smart Cities
ara fa unes setmanes
un periodista
em demanava
en una entrevista
si estava disposat
a oferir Tarragona
com a band de proves
i no és exactament
això el que volem
el que hem de fer
és ser pioners
ser innovadors
qui és innovador
i pioner
sempre surt
amb avantatge
nosaltres volem
que el conjunt
de la ciutat
amb els seus socis
i aliats
estratègics
sigui pionera
en l'àmbit
d'aquest món
que està
triomfant arreu
que són
les Smart Cities
ara fa un parell
de mesos
ens va visitar
a la nostra ciutat
el pensador
expert
i assessor
d'Obama
entre altres
caps d'estat
Jeremy Rifkin
qui va assistir
a la signatura
de la declaració
de Tarragona
una declaració
històrica
que porta el nostre nom
i que vaig poder signar
junt amb altres
càrrecs institucionals
i científics
llavors
ens va dir
Jeremy Rifkin
que amb aquest document
Tarragona assumeix
un repte molt important
com és
guiar
el camí
cap a la eficiència
i la sostenibilitat
de la resta
de ciutats
de la Mediterrània
és a dir
si amb els jocs
mediterranis
volem esdevenir
referents
a la Mediterrània
amb el projecte
Smart City
donem continuïtat
i ampliem
i seguim
aquest camí
d'altra banda
cal destacar
que totes aquestes
iniciatives
es calcula
que té una repercussió
econòmica
que suposen
un augment
del valor
afegit brut
de més de 360
milions d'euros
a això
a més a més
cal sumar-hi
una qüestió no menor
que són els impactes
sobre els 450
milions d'habitants
que conviuen
a l'art mediterrani
un altre element
determinant
serà el POUM
aprovat
finalment
ara fa 5 dies
i que aclareix
definitivament
el creixement
i el futur
de Tarragona
en un moment
en què la serenitat
s'imposa
en la construcció
el POUM
serà doncs
un instrument útil
per al particular
i per al promotor
solvent
i professional
i a més a més
en aquesta fase inicial
no patirem
la por
a l'especulació
ja que el context
i el moment
no la fan possible
és cert
i hem de reconèixer
que la manca
del POUM
durant tants anys
ha suposat
un fre a la construcció
i el desenvolupament
de la ciutat
però també és cert
que gràcies
a la dificultat
i el refredament
de la febre
constructiva
avui Tarragona
no és una ciutat
amb grues
o amb edificis
abandonats
un canvi important
no menor
també es produirà
amb el Pla
de Mobilitat Urbana
Sostenible
que és
quelcom més
que pintar
els carrers
de verd
de blanc
o de blau
Tarragona
guanyarà
24.000 metres
quadrats
d'espai públic
destinats
a mobilitat
de vianants
i ciclistes
també reduirà
en 9.143
les tones
d'emissions
de gasos
contaminants
amb efecte
hivernacle
a l'atmosfera
derivats
bàsicament
de vehicles
motoritzats
i també
permetrà regular
un fenomen
que té lloc
pràcticament
a totes les ciutats
i és
que en el cas
de Tarragona
al centre
hi ha
nou vehicles
per cada plaça
d'aparcament
en superfície
això significa
prendre decisions
que algú
poden
no semblar-li
populars
i no ho són
però governar
implica
prendre decisions
que donin
solucions
i parlant
de solucions
si l'esport
se'ns presenta
com una gran oportunitat
de futur
a través de les inversions
del foment
de l'ocupació
de les infraestructures
del lideratge
de la Mediterrània
de la promoció
del talent
etc.
també cal destacar
altres focus
dinamitzadors
del nostre futur
de la nostra
sortida
de la crisi
de la nostra
reobertura
a la Mediterrània
la cultura
la capital
de la cultura
catalana
que hem gaudit
durant l'any passat
ens ha permès
avançar
i molt
en polítiques
culturals
hem estrenat
un teatre
de gran nivell
com és el nou
teatre
Tarragona
hem posat en marxa
la nova seu
de l'arxiu municipal
en aquest moment
ja un referent
l'altre dia
em parlàvem
a Barcelona
amb l'alcalde
de Barcelona
i amb l'alcalde
de Girona
més de 8 quilòmetres
d'arxius
disposats
per guardar
la memòria
de la nostra ciutat
i també la capsa
de música
hem fet una aposta
per grups
autors
i directors locals
al llarg
de tot l'any
com es va veure
en la inauguració
d'aquesta capitalitat
el 2012
o la inauguració
del propi
teatre
Tarragona
fugint
de la temptació
lògica
d'aportar
grans
petums
i aportar
per la cultura
i apostant
clarament
per la cultura
feta aquí
que té
molt bon nivell
també hem apostat
per la indústria
cultural
en les lletres
les editorials
el patrimoni
i tot el seu
ampli espectre
hem fixat
els eixos
estratègics
de marca
de ciutat
a nivell cultural
em refereixo
al festival
Tarracoviva
a les mostres
de cultura
popular
i tradicional
especialment
Santa Tecla
el concurs
de castells
i el festival
internacional
de fotografia
que és tot
un referent
europeu
escant
i a tot això
cal sumar-hi
les programacions
estables
la implicació
del teixit
cultural
de la ciutat
fins a arribar
a celebrar
més de
1.500
actes
culturals
i recordem
que en aquest
2013
encara hi sumarem
dues propostes
tan destacades
com són
el festival
internacional
de Dixi
i Jazz
i el concurs
de fos
artificials
que recuperem
i tot
plegat
amb el llegat
d'un nou
model
de gestió
cultural
a la ciutat
que és
el banc
de la cultura
un model
que s'inicia
enguany
i que tindrà
el seu màxim
desplegament
l'any
2017
coincidint
amb la celebració
dels llocs
però no podem
aturar-nos
en la contemplació
de les fites
assolides
si volem ser
líders
també
a nivell cultural
cal aprofitar
aquesta empenta
per arrodonir
un nou paradigma
cultural
que necessàriament
ha d'estar
lligat al coneixement
i al turisme
d'una banda
perquè el nostre
màxim referent
com a transmissió
cultural
com a transmissió
cultural
i de coneixements
és la nostra
universitat
i d'una altra
perquè el turisme
cultural
associat
al nostre
excel·lent
patrimoni
històric
i els destacats
desaveniments
culturals
als que m'he referit
abans
són el que més
i millor
podem i sabem
explotar
unit a les platges
òbviament
al bon clima
a un comerç
de qualitat
que combina
grans superfícies
amb petit comerç
de proximitat
tenim un model
excel·lent
i ara només
cal que el posem
en marxa
amb grans dosis
de treball
i esforç
això sí
però funcionarà
i a nivell turístic
hem d'aprofitar
el nostre gran potencial
perquè unit
al gran aparador
que seran
els Jocs Mediterranis
puguem incrementar
el coneixement
de la nostra ciutat
al món
per últim
en la relació
entre el turisme
i cultura
també podem destacar
les recents reformes
de la catedral
acabada ja
la darrera fase
de la muralla
del pont del diable
les actuacions
al circ
i a l'amfiteatre
que augmenten
el nostre
actiu turístic
a més
del nou orga
de la catedral
un dels millors
d'Europa
i que ens situarà
com un referent
en el món
de la música sacra
potser
vostès s'estan preguntant
quin és el secret
perquè això esdevingui
una realitat
perquè aquest horitzó
sigui una realitat
doncs he de dir-vos
que no hi ha més secret
que treballar
molt
i junts
el nostre secret
de l'èxit
es troba
en la pròpia
Tarragona
i en la seva gent
així hem intentat
i he intentat
reflectir-ho
avui
i per això
els convido
a acompanyar-nos
en el camí cap a l'horitzó
Tarragona té futur
té eines
possibilitats
i recursos
per sortir
en fortida
de la crisi
en temps de crisi
cal aprofitar
les oportunitats
com hem dit
la nostra oportunitat
ve marcada
per una frase
de màxima actualitat
i que m'agrada molt
que va dir
fa 500 anys
Leonardo da Vinci
i que deia
no estem
en una època
de canvis
estem
en un canvi
d'època
ja veuen
500 anys
després
aquesta frase
segueix tenint
vigència absoluta
volem
ser-ne protagonistes
d'aquesta nova època
volem liderar-ho
en la mesura
de les nostres possibilitats
i per això
estem treballant
aquest horitzó
per Tarragona
recentment
l'anuari
de la Caixa
i vaig acabant
va publicar
dades econòmiques
que indiquen
la fortalesa
de la nostra ciutat
que només es veu
superada
per Barcelona
Tarragona
ocupa el segon lloc
en activitat econòmica
igualment
aquest anuari
indica que
pel que fa
a l'índex
de desenvolupament
Tarragona
ocupa també
el segon lloc
per davant de ciutats
com Girona
o Lleida
entre moltes altres
i finalment
la nostra ciutat
també és la segona
de Catalunya
pel que fa
a l'índex
de desenvolupament
industrial
cosa lògica
i raonable
però està per sobre
de ciutats
tradicionalment
desenvolupades
amb aquest índex
com Terrassa
o Badalona
per tot això
estic convençut
i ho dic sincerament
que Tarragona
està en disposició
de ser
de les primeres
ciutats
en sortir
d'aquesta crisi
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
alcalde
la deixem veure
la deixem veure
una mica
no he begut
perquè no caigui
la polla
a la seva conferència
ha començat parlant
i ha acabat parlant
de diàleg
i ara començaré
a fer les preguntes
que ens han enviat
els nostres col·legiats
parlant d'aquest tema
Manel Sastre
de Catalunya Ràdio
i Marc Càmera
de la cadena CER
pregunten
si acabarà la legislatura
governant en minoria
home
jo espero
que l'estabilitat
que tenim
doncs
tingui continuïtat
evidentment
en minoria
pregunta
Rafael Morales
del periòdico
si recolzar
la proposta
del Partit Popular
sobre el canvi de nom
de la Universitat
Rovira i Virgili
ha estat per convicció
o és fruit
d'un peatge inevitable
no és fruit
d'un peatge
m'ho han sentit
a dir aquí
moltes vegades
ho hem defensat
amb convicció
i ho seguirem fent
jo ho vaig dir
defensar la marca Tarragona
no és anar contra ningú
és defensar allò
que tenim
que té molt de valor
que és el nostre nom
les nostres possibilitats
el nostre present
la nostra història
i sobretot
la nostra confiança
en el futur
per tant
jo la marca Tarragona
la defensaré
insisteixo
no contra ningú
no contra ningú
sinó a favor de tots
Jaume García
del director
director del diari digital
Tarragona 21
pregunta si considera
dient
obrir un nou foc
amb Reus
amb la proposta
del canvi de nom
de la universitat
tot i que ha dit
que no és contra
de ningú
no
no no no
no
insisteixo
defensar Tarragona
no vol dir
atacar ningú
no vol dir
atacar ningú
i ho dic
amb tota la cordialitat
ja ho he dit
aquí moltes vegades
amb Reus
compartim
moltes coses
moltes
compartim institucions
compartim consorcis
per donar serveis bàsics
d'aigua
de residus
de transport públic
compartim moltes coses
i competim en moltes
òbviament
perquè això ens fa forts
això ens fa forts
ara
qui vulgui codificar això
com a batalletes de campanar
ja ho he dit a la conferència
m'he avançat
crec que s'equivoca
creu que en aquesta nova legislatura
parlamentària
caldrà novament defensar
i la capitalitat de Tarragona
tornarà a estar sobre la taula
espero que no
i desitjo que no
Rafa Quiles de l'agència EFE
pregunta si creu que
s'ha de portar Artur Mas
i Oriol Junqueras
als tribunals
si Catalunya s'organitza en vagaries
i si creu que les vagaries
es raconarien la capitalitat de Tarragona
això els vagaries
si quedés en un claix
millor
on està ara
allà oblidadet
i el racó
no
jo no crec
que haguem de portar
el senyor Mas
ni el senyor Junqueras
als tribunals
canvia de tema
capitalitat
passem a sobirania
pregunten de l'agència EFE
de Catalunya Ràdio
de la SER
què ha de fer el partit socialista
amb els diputats
càrrecs
regidors
o exalcaldes
a favor del dret
a decidir
i què hauria votat
vostè si hagués estat al Parlament
no he estat al Parlament
per decisió pròpia
per tant
primer li demano permís
per respondre això
perquè no és en tanca alcalde
que em demanen
en tanca membre destacat
si em dona permís
de manera molt breu
i sintètica
per respecte
a l'audiència
i al meu càrrec
doncs els hi diré
que aquest partit
el partit dels socialistes
de Catalunya
és un partit central
no de centres
central
a la nostra societat
i ho seguiràs fent
ho seguiràs fent
defensant el que creu
que el que defensem
serà el que acabarà passant
al final
en aquest país
una repregunta
Sergi Casado
del Digital
al CIR de Tarragona
pregunta
que si Catalunya avança
en pas ferm
cap a l'estat propi
com creu
que pot afectar
el previsible ajut
del govern espanyol
al joc
del 2017
jo no sé
en fi
no tinc la bola de vidre
però sí que els hi puc dir
les dues reunions
que hem fet
de comitè organitzador
en tot moment
estat
generalitat
diputació
organitzadors
i ajuntament
no hem manifestat
cap incertesa
ni cap incomoditat
per tant
estic segur
que tornarà
que seguirà sent així
però insisteixen
altres periodistes
també de la SERP
i tuta raça
rafa morales
de periòdico
en el tema
del finançament
dels jocs
el suport rebut
fins ara
ha estat moral
i no hi ha data
per l'arribada
dels diners
temen que aquesta partida
es vagi allargant
en el temps
sense reflexar-se
els pressupostos anuals
algú creu que l'alcalde
de Tarragona
quan va estar
Marcin defensant
la nostra candidatura
a Turquia
li va servir
només
unes
palmadetes
a l'esquena
i quatre
carantonyes
per defensar
la nostra ciutat
i dir que el nostre projecte
era seriós
i hi havia garanties
financeres
de les institucions
que hi donàvem suport
per tant
com s'han de concretar
doncs amb això
estem
i per això
va estar
el president
del Consell Superior
d'Esports
i per això
tenim
els representants
de la Generalitat
i de la Diputació
i del propi Ajuntament
i del COE
en aquest comitè
organitzador
si vostès
no ho veuen
reflexat
en una partida
en el cas
dels pressupostos
generals de l'Estat
o en el cas
dels pressupostos
de la Generalitat
és perquè es anirà
definint
però el compromís
ja hi és
el compromís
ja és
i no en dubto
no en dubto
un absolut
per tant
preguntaven
que si finalment
les administracions
no aporten diners
existeix un plan B
és que el món
s'haurà acabat
molt bé
si no superem
la crisi
d'aquí
el 2017
en fi
ni jocs
ni
ni el que
es puguin imaginar
per tant
com que hem de ser optimistes
tenim un horitzó
i hem de seguir
treballant per això
no m'imagino
aquest escenari
doncs concretem
amb la Vila Mediterrània
pregunten
del Mest Tarragona
si no estarà
composada de blocs
residencials
per esportistes
de quina manera
s'articularà
quin tipus d'edificis
i quins usos
posteriors tindran
què tindrà de singular
a la Mediterrània
en Smart District
per donar detalls
pot donar
algun detall
tindrà de singular
que serà
per primera vegada
un barri
un districte
mediterrani
que inclourà
totes les
mesures
d'eficiència
i estalvi energètic
i d'aigua
conegudes
i pioneres
tindrà
que
junt amb el pla parcial
10
tindrem
el que se'n diu
la anella
mediterrània
i a la ròtula
entre aquests dos
hi haurà
o tota
o una part
de la Vila Mediterrània
que no serà
els hi puc dir
el que no serà
d'aquí
a finals de març
els acabaré dient
com serà
el que no serà
serà
com
Pescara
o com
Almeria
un munt de blocs
que després
es queden
el 80%
desocupats
i que les ciutats
o els promotors
no saben
què fer
vells
per tant
tots els equipaments
que anem fent
tindran
sortida
en el futur
seran sostenibles
i serà
possible
mantenir-los
com a ciutat
o com a iniciativa
privada
hi ha moltes idees
damunt la taula
sortosament
i tenim moltes propostes
d'iniciativa privada
i de pública
i estem acabant
de conjuminar
el que sí sabem
és que
tota
o una bona part
anirà en aquesta ròtula
entre el pla parcial 10
i l'anella mediterrània
però no ens pot detallar
quins usos posteriors
podríem tenir
no
perquè no
perquè forma part
del que estem treballant
passem al pla general
Manel Sastre
de Catalunya Ràdio
de fet
aquí hem vist
una imatge
que dona pistes
si s'han fixat
al costat del llac
i a la dreta
hem vist unes coses
ens quedem amb el dibuix
ja els hi passarem
el dibuix
i comencen a mirar
pregunta
si el pla general
ha quedat desfassat
en algun aspecte
tenint en compte
que els creixements urbanístics
calculats
fa anys
no són els mateixos
que els que es preveuen
en l'actual context de crisi
no
hem tingut
la mala sort
evidentment
i és responsabilitat
de tots els que hem tingut
de decisió
de gestió
en aquests anys
13
ni més ni menys
hem tingut la mala sort
d'allargar-ho molt
en el temps
per tant aquí
hem de reconèixer
en primer lloc
un mea culpa
jo
qui sigui
que també el reconegui
però
ha tingut una virtut
que és que
ja incorpora
tots els canvis
i els asseguro
que hi ha hagut
molts legislatius
que s'han anat produint
en aquests darrers anys
en aquesta dècada
per tant
tenim
jo crec que
el gran instrument definitiu
d'aquesta ciutat
serà difícil
que un pla tan gran
i tan ambiciós
i tan potent
es pugui fer de nou
en aquesta ciutat
tenim els creixements urbanístics
suficients
per ser una ciutat
de 185.000 habitants
i no en volem més
hem de mantenir
aquest tamany
de ciutat
mitjana
amable
humana
amb un entorn
saludable
i amb suficient
pes específic
en matèria
demogràfica
i econòmica
com per tenir
tots els serveis
per tant
ni els objectius
han quedat defaçats
és més
hem fet coses
que inicialment
no estàvem previst
fer-les
com l'anella verda
amb més de 1.600 hectàrees
preservades
i creixements
més que raonables
un cop
ha fet
aquesta preservació
o
la incorporació
ja del pas
soterrat del tren
o
del segon cinturó
complet
de l'A7
que es farà
quan sigui
però que ja el tenim
perfilat
en el nostre planejament
La façana marítima
de la SER
pregunten
que el nou planejament urbanístic
contempla
a llarg termini
treure la via del tren
com ja ha comentat
i arranjar la façana marítima
com ho faran
com es pagarà
i Pitu de Rassa
afegeix
quina generació
de tarragonins
veurà la remodelació
de la façana marítima
home mirin
el meu amic
Pere Valls
que no sé on està
l'he vist per aquí
em va passar
fa anys
aquí
un projecte
que té
l'autoritat portuària
de
1.883
era gairebé
el mateix projecte
era gairebé
el mateix projecte
jo espero veure-ho
la resposta és
jo espero veure-ho
pregunten
de Tarragona Ràdio
si el desenvolupament
de pla parcial 10
el dels terrenys de l'Ikea
és la prioritat
número 1
faltaven dues
subpreguntes
com es pagarà
doncs es pagarà
amb pressupost públic
i amb col·laboració
públic-privada
segur
i com es farà
es farà
com decideixi
la ciutat de Tarragona
amb una estació
central gran
entre el riu
i el barri
d'Icomar
i amb una
amb un soterrament
doncs que almenys
serà
del polígon industrial
francolí
fins passat la Sabinosa
si no és que algú
s'inventa
i ens aporta
una cosa millor
que estarem encantats
de fer-ho
per què?
per poder fer el bypass
aquell lloc
que hem parlat sempre
que és tan necessari
per la ciutat
perquè passi
les altres prestacions
també per la nostra ciutat
ferroviàries
ens refereixo
i ho veurem
i ho veurem
sí
doncs
vostè té més possibilitats
que jo
no se sap mai
no se sap mai
parlat de naixement
no
Tarragona Ràdio
li deia
preguntava
sobre el pla parcial 10
és la prioritat
número 1
per aquest any?
el desenvolupament
d'aquest pla parcial?
del que depèn
la iniciativa pública
sí
sabem que la iniciativa privada
també està interessada
en tirar endavant
els dos grans plans parcials
més
que hi ha
el Cetre i Llevant
i per tant
en parlarem
i estem
absolutament convençuts
que algun dels dos
tindran endavant
amb molta agilitat
i serà una bona
i gran notícia
per la ciutat
anem acabant
sobre l'aparcament
Jaume I
pregunta
en el punt
pregunta
Sergi Casado
del Digital
al Ciutat de Tarragona
si davant la possibilitat
que s'acabi jutjant
algun responsable polític
pel polèmic parking
com creu
que s'opendria
la ciutadania
i com afectaria
la ciutat?
Vostès ja saben
que nosaltres
vam fer una auditoria interna
i vam posar això
en mans de la Fiscalia
i quan aquests temes
estan en mans dels jutjats
els que formem part
de l'executiu
sigui qui en sigui
local
autonòmic o nacional
hem de tenir respecte
pels procediments judicials
Vostè espera
que això arribi
als jutjats
per poder tancar el tema?
Ja ha arribat
el jutjat ja
la Fiscalia
ja el va passar
al jutjat corresponent
i com que hi ha
dos litigis
estan resolent
els dos
simultàniament
per tant
no tinc cap dubte
que s'escatiran
la responsabilitat
si n'hi ha
S'està negociant
amb alguna empresa
de reconversió
de Jaume I
en un pàrquing convencional?
Sí
saben que
va quedar desert
tot i l'interès
de 3 o 4 empreses
va quedar desert
el concurs convocat
per fer el pàrquing
amb el seu format definitiu
que és
un pàrquing convencional
i en aquest moment
estem parlant
amb 3 d'aquestes empreses
i dues tenen molt
molt d'interès
per tant
es farà segur
sobre la cultura
pregunten del punt
ara que el pressupost
de l'àrea de cultura
és un dels més afectats
per les retallades
com ho farem
perquè funcioni
el teatre?
si el que es farà
és repartir la programació
entre el Teatre Metropol
i el Teatre Tarragona
va ser
de les àrees
més afectades
en el pressupost 2012
en el 13 no
en el 13 no
ja els hi puc assegurar
que no
i per tant
no afectarà
tenim una programació
digna
en el Teatre Tarragona
també en el Metropol
i pel que jo sé
que no hauria de dir-ho
la Carme ara
m'estirarà de les orelles
potent també
sobre
pregunta Pitu Terrassa
que en la conferència
de l'any passat
vostè va apostar
per la creació
d'un lobby
per defensar
els interessos
de Tarragona
que ultrapassés
els partits polítics
per què no ha prosperat
la proposta?
qui ha dit
que no ha prosperat?
els lobbies
són lobbies
i per tant
se n'ha de parlar poc
i fer molt
si està treballant
un lobby
un lobby no es convoca
amb un cafè
davant de tota la premsa
un lobby s'exerceix
es treballa
es treballa molt
ja li puc dir
en àmbits
no menors
ara
no
no
no
escoltem
miri
el pla parcial 2
s'està acabant ara
que és el del voltant
de joc 23
i es va preveure
fa 25 anys
ara
el que cal
és que
totes les generacions
primer
guanyem confiança
i autoconfiança
possibilitats
en el nostre futur
i remem
en la mateixa direcció
i a mi m'és igual
que sigui aquest alcalde
o un altre
o un altre
que acabi
l'important és que la ciutat
tingui un full de ruta
que ens el creiem
i que hi treballem
no que comencem a veure
el pal a la roda
el fre que no va bé
o el llum
que no té prou piles
si el llum
no té prou piles
canviem-li la bateria
però
és important
això
tenir clar
que aquesta ciutat
té futur
i ho han vist vostès
però no ho diem nosaltres
ho diu tothom
ens estan invitant
a tots els fòruns
d'aquí
de Catalunya
i d'Espanya
i d'internacionals
a explicar projectes
com els que tenim
el periodista
Ricard Laod pregunta
si està assegurat
el finançament
i la viabilitat tècnica
del projecte del mercat
està assegurat
el finançament
sí
és veritat
que els 8 milions
del ministeri
doncs ens fan falta
ens fan falta
però per si de cas
per si de cas
tenim també
dues alternatives
de finançament
en els 8 milions
aquests del ministeri
per tant
tècnicament
no perilla
és veritat
que hi ha hagut
un incident
menor
que ha endarrerit
entre dos mesos
i mig i tres
tot el procés
d'obres
però
en una obra
tan complexa
com aquesta
que finalment
només ens endarrerim
entre dos
tres
quatre mesos
el que és
recinta mercat
el que és l'entorn
que és el que preocupa
a moltes botigues
i a l'entorn
del mercat
aquest va
on time
i a més a més
s'acabarà
i una última pregunta
hi ha hagut
rectificacions diverses
en el pla de mobilitat
se'n penedeix
d'alguna cosa?
me'n penedeixo
de no haver-ho fet abans
bueno
ho deixem aquí
doncs
moltes gràcies
a tothom
moltes gràcies
alcalde
ens veiem l'any que ve
gràcies
a a la
m'ha
a
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bueno, principalment tractaré dos temes, un és el tema que m'ha sobtat molt que l'alcalde digués que les finances de l'Ajuntament les havia ficat a mordre, quan tothom sap que l'Ajuntament de Tarragona ha estat rescatat pel Govern Central, que gràcies a un crèdit en què hem mitjatjat el Govern Central tenim calés per pagar les factures a prohibidors, llavors sobta molt que diguin que el Govern està a mordre financerament, quan tothom sap que depenem del Govern Central amb aquesta mesura, que ell mateix va elevar el plenari quan vam aprovar tots.
I l'altre tema seria el tema de la suposada centralitat política que ha venut durant tota la conferència, li agraeixo que digui que hi ha centralitat política, que reconegui els esforços de l'oposició, però tothom sap que aquesta centralitat política és deguda totalment a aquesta minoria, res més que això. Gràcies.
Gràcies a tot. Vinga.
Vinga, siguente.
Ui, confidencial, confidencial.
No, la clàgica també ho fa xublens.
Crec que ha sigut una gran declaració de bones intencions, però em fa certa por que he sentit massa verbs de condicionals i de futur, i també em preocupa que el gran projecte de la ciutat de Tarragona, tot el futur de la ciutat, passi pel projecte de Tarragona 2017, perquè és un projecte que encara s'ha acabat de definir.
Parlo de més, en tot el que l'alcalde vulgui el suport d'altres administracions el tindrà, crec que en alguns semis se treballa bé, però em preocupa la indefinició d'alguns projectes dels quals depenen el futur de la ciutat.
I després, doncs, crec que ha sigut una xerrada que ha parlat molt de macropolítica, i potser hauríem d'haver també parlat no tant de grans projectes, sinó del dia a dia que ha afectat cada dia el ciutadà de la ciutat.
Arga, vinga.
Això és a qui te pillo, a qui te mato, eh?
Quina valoració.
Eh?
Quina tendència tenim a anar-hi?
Sí, va bé.
Què t'ha semblat?
Home, l'he vist molt optimista i molt mirant en el futur, que consti que jo penso que l'optimisme és una virtut, eh?
El que passa que arriba un punt que quan l'optimisme, diguéssim, que no es recolza en bases molt reals, pot arribar a ser una miqueta patològic.
L'he sentit parlar molt del que és el futur de Tarragona, fent servir tots aquells instruments que fins ara es feien servir, tot allò de la planificació estratègica, el que volem ser, i molt poc del present.
Ha parlat molt de la marca Tarragona i de la projecció en el futur, però molt poc dels tarragonins i les tarragonines, i dels problemes reals que tenen avui en dia.
I aquests problemes reals són molt concrets, i els trobem cada dia al carrer.
Són aturs, són desnonaments, és gent que no té ni per menjar, és falta d'haver cas menjador.
i jo tota aquesta part, que si voleu no permet tant mirar l'horitzó, sinó molt més el que tens al davant, l'he trobat molt a faltar.
Doncs ja està.
Moltes gràcies.
Siguiente.
Sierra.
Sierra?
La cara és proper, si no és millor, la cara és igual.
Jo soc el proper?
Què voleu?
Quina valoració falta la companyia?
Bé, una conferència en la qual es parla de treballar conjuntament, de fer les coses entre tots, és una conferència que des del govern la valorem en un sentit positiu.
Ens sembla que aquesta és la manera de fer les coses.
La manera no és criticar-nos, sinó ser realistes i intentar tirar, en aquest cas Tarragona, en el meu cas tot el territori, endavant.
Celebro que hi hagi objectius que compartim, avui s'han parlat i s'han esveït dubtes en el qual la Generalitat ja és present.
Els jocs, per exemple, és un reflex d'aquesta voluntat de sumar, i ens sembla que aquest és el camí que l'alcalde de Tarragona avui ha dibuixat i en el qual el compartim.
Bé, la valoració sempre és en tot positiu, perquè dintre del que he vist i he sentit de l'alcalde,
m'ha agradat molt aquesta col·laboració que he parlat moltes vegades entre administracions.
Avui hem sentit parlar de la rehabilitació de la catedral, hem sentit parlar de la rehabilitació del Pont del Diable, de la Muralla, de la Calera, del Jardí Vertical,
tots que són obres finançades per l'Estat.
Hem sentit parlar també dels jocs del Mediterrani, com finalment l'Estat dona suport a aquest projecte.
Hem sentit parlar d'aquesta col·laboració que, evidentment, he vist aquest diàleg, que és el que busquem,
aquest consens que busquem entre les administracions per donar el pas endavant cap a Tarragona.
Molt bé, ja està, gràcies.
Josep Andreu, sisplau.
Ja estava esperant-me aquí, no cal que me renyeu, no cal que me renyeu.
Ja estava fent cua, ostres, no em perdoneu ni una.
Quina valoració em feu des del Port a la conferència?
Doncs bé, molt positiva perquè, a més a més, diguem, una de les novetats que l'alcalde ha plantejat
és l'aposta de Tarragona pel tema de Creuers, no?
Que, evidentment, nosaltres la compartim i, a més a més, ja estem treballant plegats amb l'Ajuntament
en aquest tema, com, diguem-ne, hem anat dient des del Port que apostàvem
perquè, bueno, era una aposta de futur que el Port de Tarragona fos un referent a la Port de Creuers, no?
Ja està, simplement això.
Em falta la victòria força.
No, a Port de Creuers.
A veure, Josep Acero del PP, d'acord?
Després de Josep Acero era el Fede Adán, president del Consell Comarcal del Tarragonès.
D'acord, larga sentit, sí que me la sé?
Sí, la...
Ara, me deixeu que llenci el bolso?
Joaquim Nin, sí, i Josep Andreu, president del Port, i el Jordi Serra, el subdelegal.
I Victoria Alport?
Quina valoració feu de la conferència?
Bé, jo crec que poden haver punts coincidents en algunes de les apreciacions que ha fet sobre l'estat de la ciutat
i el futur de la ciutat, doncs, del nostre alcalde,
però a mi m'ha semblat amb un pèl d'optimisme i una certa compleència al llarg de tot el discurs
i segurament també al final en les seves respostes.
Crec que ens hem deixat de banda una realitat que és acuciant a la ciutat de Tarragona
com l'emproveniment de les nostres famílies, el tancament d'empreses,
i no per entrar tampoc en un debat de complexa,
sinó per afrontar definitivament aquelles qüestions que realment ocupen i preocupen els nostres ciutadans.
Però sí, crec que és important aquest punt d'optimisme al final
que Tarragona és una ciutat amb oportunitats
i això crec que no només ens ho hem de creure que ells constatem responsabilitats en política,
sinó també tots els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona.
He trobat a faltar també on vol encaixar el nostre alcalde en el projecte nacional de la ciutat de Tarragona.
Crec que la ciutat de Tarragona ha de tenir un paper capdalt en un moment transcendent
per la història de Catalunya, com tot el que nosaltres estem endegant en aquest moment.
I no m'ha quedat clar quin és el paper tampoc dels socialistes en aquest moment.
Molt bé, moltes gràcies.
Ale, vinga, ja n'hi ha fet un moment.
Ens fotaria cambra.
Jo n'hi ha faltat a l'Avalló.
Quina avalló? Cambra, avalló cambra.
No, amb el qual de què?
Vinga.
Sí, jo no l'he vist a l'Avalló, eh?
Jo no l'he vist a l'Avalló.
Jo no l'he vist a l'Avalló.
Jo no l'he vist a l'Avalló.
Vaya, guaita allí. Estic fred, tu.
Viu a l'Avalló de la ràdio.
A l'Avalló de la ràdio.
Home, a casa seva, el pillament de contúfos.
Jo no m'ha anat a fer-li d'aigua.
No sé si no.
Sí.
Bueno, pues ya está, no?
Va, yo plego.
Si me'l trobo pel camí, el gravo.
Ya está, tú.
Si no, acabaré a les 500.
Tens.
No, no, pareixó.