La propera entrevista, l'entrevista amb què tancarem
al matí de Tarragona Ràdio d'avui, ens du a parlar
d'un acte que ja podeu apuntar a l'agenda.
Serà dijous, crec, si no m'equivoco.
Ara ens ho confirmaran que a les 8 del vespre,
quan tindrà lloc la cerimònia per mostrar la bandera de Tarragona 2017,
la bandera dels llocs del Mediterrani.
És una mica l'acte per dir, escolta, ja ens han passat,
no la pilota, sinó la bandera en aquest cas ja és nostra
i ara nosaltres tenim la responsabilitat.
Doncs aquest acte, que tindrà lloc al Parc de les Granotes,
a tocar de l'amfiteatre, és obert a tothom.
Serà una cerimònia pública i dic això de cerimònia
perquè tindrà tota la pompositat, enteneu-me, en el bon sentit del terme,
que es mereix un acte de protocol d'aquestes característiques.
La direcció de l'acte anirà a càrrec de la sobradament conegut
director Tarragona i Marc Chornet.
Marc, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
A veure, com us heu plantejat aquest acte?
Primer que tot, confirma'm l'hora, home, serà a les 8?
Sí, a les 8 del vespre.
Molt bé.
El dijous, 18 de juliol,
al Jardí Romal, part de les Granotes, no?
Tocar de l'amfiteatre.
Això mateix.
On concretament, Marc, que ho saps, el lloc?
Bé, el jardí no és que sigui molt gran, però...
No, el jardí no té pèrdua.
Bé, tota l'acció succeirà en els jardins.
Bé, hi ha com una passada central
i la gent es podrà moure lliurement pels jardins,
diguéssim a peu dret, l'acte és curt,
i la gent es podrà moure i mirar els diferents moments de l'acte, no?
No cal que vagin molt de temps abans per agafar lloc,
allò que es diu de seureu a les escales i tal.
No, eh?
No, en principi no hi haurà cent asseients a reservar.
L'acte està pensat perquè sigui a peu dret,
també està pensat perquè sigui dinàmic
i que sigui curt,
que aquesta petita cerimònia sigui un moment amable
on la bandera, diguéssim,
rebi la benvinguda dels tarragonins, no?
Llavors, bé, l'acte serà una cosa relativament senzilla,
parlaves de compositat,
jo més que res parlaria de solemnitat,
és a dir, un acte que és conscient
que la bandera dels jocs mediterranis
només es rebrà una vegada la història, no?
I, per tant, és una cosa que mereix un respecte,
però dir no deixar de ser senzill...
Hola?
Sí, sí, sí, Mar, t'estic escoltant.
No, no, t'estic escoltant, sí.
Doncs no deixar de ser un acte senzill,
però solemne, no?
Hi haurà una primera part on es traslladarà la bandera
per uns representants de joves esportistes tarragonins.
Després, traslladarem la bandera des de l'amfiteatre
fins al jardins,
en un recorregut que el que vol fer és, d'alguna manera,
simbolitzar com la història
li dona aquesta bandera a la ciutat de Tarragona moderna, no?
D'alguna manera som areus d'aquest passat
que cada pedra de la nostra ciutat ens recorda.
També som areus d'aquest mar mediterrani que ens acull.
Doncs la bandera sorgirà d'aquest punt original
i anirà als jardins com una mena de metàfora
d'aquesta societat moderna, d'aquesta ciutadania tarragonina
que rep aquest encàrrec i que l'ofereix a la ciutat, no?
I a partir d'aquí es desenvoluparà, doncs,
un primer moment més institucional
on hi haurà els discursos
de les diferents institucions responsables dels jocs mediterranis.
Qui ha de parlar? Qui ha de dedicar unes paraules?
Evidentment, l'alcalde,
hi haurà un representant de la Generalitat
i del COE, crec,
del Comitè Olímpic Espanyol.
Tampoc jo soc la persona de protocol
que està més assabentada d'aquest moment, no?
No em voldria equivocar.
Aquí t'ha dit, aquí fas un parèntesi,
tu aquí ja ens n'ocupem nosaltres, molt bé.
I llavors farem uns minuts
on, diguéssim, hi haurà una part més artística
que no deixarà de ser el símbol
d'aquesta benvinguda a la ciutat, no?
Aquí el que hem intentat
és construir uns minuts poètic-musicals
que crec que estan molt ben trobats
on alguns elements recurrents siguin presents.
Per exemple,
la idea del mar
com a punt d'unió,
com a pont de diàleg,
com a via de comunicació, no?
Entre aquestes ribes
que es trobaran en els jocs mediterranis,
doncs vindrà a ser el leitmotiv
recurrent en un seguit de poemes
i cançons que s'interpretaran.
Els poemes estaran posats
en boca de la Mercè Rovira,
que és la conductora de l'acte,
i les cançons estaran interpretades
per la Marta Mateu
i l'Albert Guinovar al piano.
I bé,
tot això acabarà
amb una petita sorpresa final
on s'hi sumarà molta altra gent
i amb unes salves d'honor
en símbol també de benvinguda
a nivell institucional de la bandera.
A poemes,
clar, la primera pregunta, no?
D'on heu fet una selecció
de poemes hi existents, suposo?
Sí, sí, sí.
Bé, les cançons,
totes són cançons
basades en poemes catalans,
que estan musicades
per a Eduard Tuldrà.
Eduard Tuldrà és un compositor català
del segle XX,
amb una certa facilitat
per la construcció
d'unes melodies molt amables.
La Marta és una especialista
en interpretar aquest tipus de música
i la selecció va una mica pactada
a totes les bandes
que intervenen,
entre la Marta, l'Albert i jo,
i crec que és molt adient.
Crec que li donarà la part èpica,
diguéssim,
que necessita aquest acte
a part d'utilitzar un material d'aquí, no?
Els poemes que s'interpraran
amb aquests poemes catalans
seran poemes
de diferents autors
de diferents ribes del Mediterrani, no?
De diferents tradicions i cultures
traduïts al català,
que crec que també li donaran
aquesta altra perspectiva,
aquest mirall, no?
Des d'un cantó del Mediterrani
ens ho mirem nosaltres
i des de l'altre
ens en donem en compte
que aquest gran mirall
que és el mar
afecta i emociona
per igual
a cultures que aparentment
són distants entre si.
I penso que aquest punt
també serà molt interessant
d'escoltar de la veu de la Mercè.
Tindrà un punt èpic
has dit
èpoc i emotiu
la música, en fi,
el piano
en directe, no?
Sí, sí, sí.
Portareu un piano cap allà?
Sí.
Sí?
Ja, ja...
No és fàcil, eh?
No és fàcil situar un piano allà.
Bueno,
no ens en preocuparem d'això.
Vale, això ja és una cosa que...
Sí, sí,
l'acte el presidirà un piano
que crec que li dona
un toc d'elegància,
de solemnitat
que és molt interessant.
I, a més,
no deixa de ser
molt curiós
en uns jardins
on, diguéssim,
la mirada nostra
i associem, doncs,
polumpis,
turistes,
fotògrafs,
no?
Col·locar-hi un element
que normalment
associem
a l'elegància,
a la ceremoniositat,
no?
Sí.
Doncs una miqueta
aquest joc de contrastos
serà el que presidirà l'acte.
Uh-huh.
Bueno, ja està,
el tema del piano,
ja està.
Salves,
veig per aquí,
salves commemoratives.
Sí,
també.
Bé,
em sembla que és un element festiu
que,
bé,
que li dona també
aquest caràcter nostre,
no?
Que tot ho celebrem
fent soroll,
doncs,
la bandera també.
Bé,
penso que és interessant
que tingui aquest punt de rellevància
i aquest punt
que tota la ciutat
ho senti, no?,
en el moment en què la bandera,
doncs,
la tinguem benissada.
Marc,
és que,
no em contestin,
no em contestaràs,
però jo t'ho he de preguntar,
la sorpresa final?
Serà molta sorpresa?
Serà...
M'ha de dir alguna cosa?
Abona,
has dit una cosa molt important
que té la gràcia
que serà participativa,
no?,
que ens hi podrem afegir tots?
No,
quan parlem de participativa
no parlem
que tots farem un joc,
diguéssim,
no,
parlem
que tot succeirà
a un metre,
mig metre
d'on siguem nosaltres
com a públic,
no?,
és a dir,
que tot estarà molt a peu
de tocar
i que jo,
com a públic,
podré bellugar-me
i mirar d'aquí,
d'allà,
acostar-me,
allunyar-me,
mirar un pla general
des del balcó de la via Augusta
o des del passeig de les Palmeres
o estar allà més a prop
veient els intèrprets
des d'una vessant molt més íntima,
no?,
i al final
el que s'intenta
és que aquesta cosa més íntima
que ha quedat més
amb una veu
única
de la Marta i la Mercè,
doncs aquesta veu,
diguéssim,
s'ampli
i sigui una metàstora musical
de la societat tarragonina
la que aculli,
no?,
diguéssim,
passem de lo íntim,
de lo individual
a lo col·lectiu
a nivell musical.
Bé,
em sembla que ja
et pots imaginar
per on van els tiros.
Bé,
val,
val, val, val,
val,
això m'ha de ser una idea.
Escolta,
ho podrem veure?
Jo crec que un lloc per veure-ho,
un lloc privilegiat
per veure-ho superbé
serà des de dalt del parc,
no?,
de part de les granses,
des de dalt.
Sí,
parlàvem d'un esdeveniment
únic,
també en un indret únic,
en el sentit que aquests jardins,
encara que formen part del nostre paisatge,
no?,
del parc de les jornades de sempre,
no deixen de ser un jardín relativament nou,
construït amb una certa vocació de graderia,
no?,
i també és cert que és un espai visible
des de molts punts,
des de molts punts,
i que l'acte pot ser igual de bonic
des de baix,
com des d'aquest balcó que mencionaves tu,
també hi ha molts espais
de les escales que baixen cap al miracle
del costat que es veu,
també hi ha racons del passeig de les Palmeres
on això és visible,
tota alguna zona del vial Brian,
per tant,
hi ha moltes finestres
des d'on veure aquest acte
des de perspectives diferents.
L'acte està pensat circularment,
per tant,
no té un escenari únic
on s'hagi de situar l'artista
i on s'hi ha mirat allà el públic,
no?,
i està pensat una miqueta això,
per ser vist i ser gaurit
des de molts punts de vista molt diferents.
Molt bé,
algun detall que ens puguis donar,
home,
ara que estem així en confiança
i que no ens escolta ningú,
Marc,
alguna cosa que sigui una mica complicada,
bé,
jo amb lo del piano ja he flipat,
perquè veure un piano cap allà baix
no és fàcil,
no ho sé,
algun detallet
de tota l'organització?
No,
ha sigut una tasca
bastant ràpida,
perquè ens entenem,
ha sigut un treball
que l'hem lligat
en pocs dies,
que crec que ha de tenir
la solemnitat
que de què parlàvem,
també la senzillesa,
també un cert toc a vostè,
penso que hi haurà
molts elements
que tindran el seu simbolisme,
des dels joves que portaran
la bandera,
que estan triats,
perquè tots són campions
o de Catalunya
o d'Espanya,
gent d'entre 15 i 18 anys,
per tant,
susceptibles
de,
durant els Jocs Mediterranis,
optar
alguna medalla
o algun premi important.
També s'ha convidat
a tots els clubs de la ciutat,
s'ha convidat
a esportistes rellevants,
s'ha convidat
a esportistes,
diguéssim,
veterans,
diguéssim,
també per en aquest moment
on la ciutat
passa a ser rellevant
en un salit esportiu.
Doncs tota la gent
que ha col·laborat
potser fa 40 anys,
potser fa 50 anys,
en què l'esport
d'aquesta ciutat
pugui haver anat sent,
doncs també rebin
aquesta menció,
no?
És veritat,
també siguin ells
els que siguin protagonistes
d'aquesta recepció.
Després penso
que és un bon moment
per mencionar
que això dels Jocs Mediterranis
potser és un concepte
que no en som conscients,
no?,
de que bonic seria
recuperar aquesta idea
que els tres continents
que banyen el Mediterrani
siguin uns espais
de comunicació,
no?,
i més avui dia
quan estan passant
tantes coses
a tantes ribes
d'aquest mar
i que de vegades
ens sonen
tan alienes,
no?
Doncs tot l'element artístic
pretén
d'alguna manera
mostrar això,
mostrar que pertanyem
una mateixa real històrica
que la història
l'hem feta compartida
i que potser
aquest tipus d'esdeveniments
són un bon moment
per reflexionar
sobre el present
i sobre cap on
orientar el futur.
Puc dir
que aquest moment musical
ahir vam estar treballant
i és molt bonic,
és molt delicat,
molt bonic,
i penso que una música
tan quasi íntima
en molts moments
sentit a l'aire lliure
i ben sonoritat
com estarà,
penso que serà
molt plaent,
molt agradable,
no?
No l'heu provat
in situ encara, Marc?
Heu assegiat
i allà?
No, clar,
només un acte
a l'aire lliure
l'hem de muntar
el mateix dia,
no?
Sí, sí, sí.
Però la sensació
és que m'agradaria això,
no?
Que tots els jardins
s'impregnessin d'aquesta música
que crec que és especialment indicada.
No sé,
de vegades veiem
aquests reportatges
o aquestes filmacions,
veiem els alemanys
que posen
una orquestra sinfònica
en uns jardins,
no?
I tothom està alli sentat
escoltant
i vivint
la música clàssica
o la música culta
des d'un vessant
més fresca, no?
Des d'un...
sense parafernàlies,
perquè ens entenguem.
Penso que també
aquesta voluntat
hi serà
i aquest gaudi
més senzill
d'una música
que de vegades
no ens la sentim propera,
doncs farem l'esforç
que sí,
que ens resulti propera
perquè en el fons
és molt nostre, no?
Digue'ns en algun moment,
no sé si dir-te alguna peça,
no?
Alguna d'aquestes peces musicals
o algun moment concret
que sigui de pell de gallina,
que tu consideris que...
Sí, mira,
hi ha una cançó,
perquè m'entengueu,
hi ha una cançó
que ara no recordo
si el poema és
de Maragall
o de Casasús,
ara no m'ho feu dir,
tampoc me vull equivocar,
que el títol és
Camins de Fada.
Camins de Fada.
Camins de Fada, no?
I es refereix al mar
com a aquesta via
de caminar, no?
I em sembla
que és molt...
com a molt simbòlic
aquest títol
de l'esperit
que vol tenir l'acte, no?
També els jardins,
si us hi fixeu des de dalt,
quan hi passeu
que l'avió gusta,
fan uns caminets
que conflueixen
cap al centre, no?
Sí, però això et preguntava jo
abans on ho fareu, no?
Clar, l'àgica del centre.
El centre serà, diguéssim,
l'epicentre
des d'on pivotarà tot,
però tindrà moments
que es negarà
traslladant l'acció
més amunt,
més avall, no?
Però aquests camins
que conflueixen
cap al centre,
aquesta ciutadania
que ve a rebre
per a aquests camins
i també aquesta bandera
que ens arriba
per a aquests camins
de mar,
penso que serà
aquest playmotive
que vol
amoros i l'acte.
Molt bé.
Mar Chornet,
doncs escolta,
estarem no només
expectant,
sinó que a més vindrem, eh?
Tarragona Ràdio
us oferirà en directe.
Molt bé.
O sigui que recollirem aquesta...
Doncs ja ens hi trobarem.
Ja ens hi trobarem
i intentarem
transmetre
aquesta intimitat
com deies tu
a través de les veus
i de la música
per a ràdio.
Bé, potser
també tindrà el seu,
però tothom
que es pugui desplaçar,
sisplau, aneu-hi,
perquè allà in situ
el marc,
és allò del marc incomparable,
que és aquesta expressió
tan utilitzada,
però que sí,
que és que quadra, no?
Sí,
de vegades
hi ha llocs
i moments
que s'ajunten
i et donen un record
o una evidència especial,
no?
Intentarem que això sigui així.
L'acte,
la cerimònia
per a rebre
i instituir
la bandera,
col·locar
la bandera de Tarragona 2017,
la ciutat que acull
el 2017
als Jocs del Mediterrani.
Aquesta cerimònia
tindrà lloc
dijous
a les 8 del vespre
i tota la cerimònia,
tot l'acte,
la part més,
com ho diríem,
més cultural?
Sí,
està bé.
més poètica.
Més poètica.
Poètica i musical.
Anirà a càrrec
del director tarragoní,
Marc Chornet.
Marc,
moltíssimes gràcies
i que vagin molt bé.
Ens veiem allà.
Molt bé,
a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Val a dir que això serà
el Parc de les Granotes,
us ho recordo,
jo crec que per tot el que hem anat dient
doncs ja ha quedat clar,
però us ho recordo
perquè encara hi quedi més.
El Parc de les Granotes dijous,
allà he tocat a l'amfiteatre,
dijous a partir de les 8 del vespre.
Tarragona Ràdio us oferirà
aquest acte en directe.