.
Doncs ho volem parlar tot seguit amb Pedro Tinya,
i és llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili,
i ha guanyat el cinquè Premi d'Investigació Port de Tarragona.
Ho ha fet amb el treball Sanitat Marítima, la Defensa de la Costa i la Salut Pública, 1720-1900.
És un premi al doport, un premi bianual, dotat amb 6.000 euros, per tant, està molt ben dotat,
i a més a més l'obra es publicarà per l'autoritat portuària en la col·lecció Saturnino Bellido.
Saludem en aquests moments el Pedro Tinya.
Pedro, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Enhorabona, eh?
Moltes gràcies.
Content, suposo, no?, de guanyar el premi, naturalment?
Doncs sí, molt content, perquè, bueno, és un privilegi poder guanyar aquest premi tan ben dotat i amb tan prestigi.
A més, crec que es van present, no sé si ho dic de memòria, diria que eren 14 treballs, pot ser?
Sí, vaig així a la nota de premsa, sí, sí, que s'havien presentat 14 treballs,
el qual vol dir la importància que té aquest premi en el món de la investigació de les humanitats.
Explica'ns una mica, en el cas del teu treball, eh?
Sanitat marítima, la defensa de la costa i la salut pública.
A més a més, aquesta franja que agafes, no?, del 1700 fins pràcticament al 1900,
en què incideixes i per què esculls aquesta etapa històrica?
Doncs, primerament, la justificació d'aquest treball, bàsicament, és pel fet que actualment no tenim massa coneixement sobre les polítiques i les actuacions,
en mateixa de vigilància i sanitat marítima durant aquests segles, no?, XVIII i el XIX.
Sí que tenim dades, evidentment, però penso que es troben en un estat força incipient i que encara tenen molt recorregut, no?
Hi ha treballs molt fantàstics, no?, diria jo, sobre el tema de jazarets i les quarantenes, no?,
que havien de fer les persones i els gèneres, però potser l'organització política, l'organització administrativa,
les juntes de sanitat, la inspecció de les embarcacions, tot aquest tema, el contraband, evidentment, no?,
tot aquest tema penso que encara estan pendents d'un estudi i aquesta és, diguem-ne, la justificació principal del treball.
L'edat, 1720-1900, és perquè són dos segles molt importants de transformacions, de canvis polítics, de règims,
i, sobretot, l'inici, el 1720, aquí a Espanya ja tenim un estat burbònic, no?,
se centra en l'arribada d'un vaixell a Marsella que dóna origen a una epidèmia de peste que s'escamparà
i, a partir d'aquí, veiem com es trobava a França en aquell moment amb aquesta epidèmia de peste,
l'estat burbònic comença a activar tota una sèrie de mecanismes per tal d'evitar que la peste
penetri, que aquesta epidèmia penetri a la península ibèrica.
1900, perquè ja estem canviant el model de sanitat, ja comencen a haver-hi les estacions sanitàries,
comença a plantejar-se una altra dinàmica del control de la sanitat exterior, no?, via marítima,
per això tanquem el 1900.
Entenc pel que dius que, en fi, que la realitat ha canviat, no molt, moltíssim, no?,
estem anys lluny, no?, podríem dir d'aquell 1720, no?
Sí, sí, ha canviat molt, afortunadament, però en molts aspectes hi ha coses molt semblants encara, no?,
per exemple, avui dia pot arribar un contenidor, port de Tarragona, port de Barcelona, qualsevol port,
d'allà d'on sigui, i aquest contenidor pot portar, transportar mercaderies,
que tenen una data de velocitat, això s'ha d'inspeccionar, s'ha de veure, s'ha de controlar,
si són útils per al consum humà, si no és útil, doncs, al segle XVIII i al segle XIX la idea era fer-ho mateix,
el que passa que potser els mecanismes preventius, doncs, estaven menys evolucionats, no?,
era més una prevenció, més que una inspecció.
Molt bé.
Si la investigació s'entra només en el port de Tarragona, o pel que veig o pel que entenc, o pel que dius, és més àmplia, no?
Si contextualitzis també una mica la, en fi, la, tot el que envolta, no?, l'únic històric, eh?
Sí, el projecte s'entra en quatre eixos, no?, per així dir-ho.
Un primer bloc seria l'historiografia, no?, del control sanitari marítim.
Bé, un segon bloc seria precisament parlar de les epidemies i les malalties, no?,
d'aquesta transmissió per via marítima, d'on venen, què són aquestes malalties, no?,
com afecten a la població.
Un tercer bloc seria l'organització sanitària, això seria bastant legislatiu, per així dir-ho.
I el quart bloc, que penso que és el principal, doncs, evidentment, és la costa de Tarragona
i la defensa de la salut pública, no?
Aquí sí que parlem de Tarragona, parlem, sobretot, de Cambrils, de Vilaseca,
tirarem també cap a dalt, cap a Torre d'Embarra, Vendrell, Calafell, tota aquesta regió.
Amb la idea de presentar la imatge més global que sigui possible, no?,
de tota la problemàtica a la província.
Si poguéssim arribar més enllà, seria meravellós, també.
Això anirà en funció de la documentació que ara que podem accedir-hi, finalment.
És a dir, que per tant, el procés continua obert, eh?
Sí, sí.
No està tancat, eh? Recordem que això, el llibre es publicarà a la col·lecció Saturdina o Bellido,
però que un cop el tinguis totalment enllestit amb estat, no?, acabat del tot.
Exacte. Això jo penso, doncs, que en un any, aproximadament, si tot va bé, doncs, ho podrem tenir.
Sí, sí. I amb la idea, doncs, que quedi obert, que pugui continuar a ser la feina, doncs, cap a dalt,
cap a la zona de Barcelona, cap a la zona de Girona,
seria molt maco poder tenir tota una visió general del comportament de Catalunya
davant de la defensa de la costa, no?, i de la salut.
Les fonts que trobes, o les que has buscat fins ara i les que trobaràs,
on vas a buscar informació, doncs, d'aquest període del 1700 o del 1800?
Doncs, el punt de partida, per així dir-ho, de tot això,
va ser a trobar ja de les actes de la Junta Municipal de Vilaseca,
i Port de Salou.
Allà va trobar tota una sèrie de documents, una sèrie de documentals, millor dit,
referent a una epidèmia de pesta que va haver al 1820 a Mallorca
i com se van activar tots els mecanismes.
I, bueno, i a partir d'aquí, va començar a estirar del fil
i van anar sortint dades a l'arxiu històric de la ciutat de Barcelona,
alguna coseta a l'arxiu del Port, de Tarragona,
i, sobretot, que és el que encara me queda per consultar,
són les grans fonts documentals que hi ha a l'arxiu de la Corona d'Aragó,
és la Real Audiencia, no?,
que és qui dictaminava totes les ordres que s'havien d'executar
en matèria de sanitat durant un cert temps,
a l'arxiu històrico nacional de Madrid,
on està la documentació de la Junta de Sanitat del Reino,
i, segurament, també a arxius navals, com el de Cartagena
o, inclús, el del Viso en Ciutat Real,
on hi ha documentació relacionada amb la solidaritat marítima
pròpiament de les embarcacions.
Què es feia llavors quan hi havia, en aquests casos, per exemple,
d'epidèmia que pogués arribar, no?,
que pogués arribar a via marítima?
Com ho feien? Com es protegien?
Doncs, doncs, el mecanisme, generalment, és,
primer, evidentment, s'avisa a les autoritats
i, generalment, el que s'activava, en un primer terme,
és un cordó sanitari.
Aquests cordons sanitaris són constants durant aquest període, no?
Llavors, aquest cordon sanitari
es gestionaven les juntes municipals de sanitat,
que, generalment, acostumen a ser els mateixos ajuntaments,
les persones que formen la Junta Municipal de Sanitat
acostumen a ser l'alcalde del poble,
amb una sèrie de regidors,
a més d'un metge.
En el cas que sigui una vila amb port,
com pot ser, doncs, Vilase Casalou, pot ser Tarragona,
amb una persona, amb el capità del port,
amb un vaixell que visitava les embarcacions
que arribaven a port per veure l'estat sanitari
d'aquestes embarcacions.
I, en funció d'aquest estat sanitari d'aquestes embarcacions,
podien ser admeses a plàctica dintre del port
o bé podien ser enviades a un jatseret,
a un jatseret brut, en un primer moment,
per fer la quarantena,
si realment se confirmava que hi havia perill de contaminació,
o a un jatseret net,
en el cas que no estem segurs
que això que transporta aquesta embarcació
pugui afectar la població.
Aquesta és una mica, a nivell general,
el funcionament de...
com s'activava una alarma per seguretat, no?
En aquest període que analitzes,
al segle XVIII i XIX,
va haver-hi moltes episodis de...
Sí, tenim uns plans.
Sí, sobretot aquesta epidèmia de peste de Marsella
va activar tota una sèrie d'alarmes.
El 1820, l'epidèmia de peste de Mallorca,
una de còlera, cap a 1860.
Bé, hi ha unes quantes, sí, sí.
Al marge de totes les epidèmies locals, de febres,
que això encara s'ha de veure com la gestionaven
a les viles marineres, no?
Molt interessant aquest treball teu.
Sanitat marítima, la defensa de la costa
i la salut pública, 1720 a 1900,
que podrem veure, doncs, ha publicat.
A tan bon punt el tingui enllestit el Pedro Tinha,
per la col·lecció Sadordino-Vellido de l'autoritat portuària,
i que ha guanyat aquest premi important,
aquest quart premi d'investigació,
cinquè premi, perdó, d'investigació del port de Tarragona.
Et dedueixo, Pedro, que tu, naturalment, la història,
tu ets historiador, és a dir, lliçer en història.
Però naturalment, suposo que el món del mar t'ha d'agradar, no?
Sí, m'agrada bastant, tot i que no soc un especialista,
però sí, el món del mar,
vist-se a l'ovo i, bueno, gairebé davant del mar,
i m'agrada molt, m'agrada molt.
M'agrada que sí, el món de la pesca,
tot i que no soc un expert,
però sí, m'agrada bastant, sí, sí.
No sé si has pogut veure també,
arran de la teva investigació,
l'aspecte de la fasomia,
del que seria la façada marítima al litoral,
s'hi ha canviat molt al respecte d'on s'agrada fa aquest segle,
és el 18 i nou.
A través de la cartògrafia històrica
se pot observar perfectament la transformació del litoral,
com han crescut les vides, les ciutats,
com han perdut patrimoni marítim, per així dir-ho,
amb les torres de Guaita,
perquè l'urbanisme,
el flamenjat, no?
Com, no sé, la transformació del cap de Salou, no?
Com canviant les rieres,
les rieres com desguassaven el mar les rieres
i com desguassaven avui dia, canalitzades,
i tota aquesta transformació del paisatge
és molt interessant
i se pot contemplar a través de la cartografia d'aquests segles.
Sí, sí.
Això inclouaràs també en el llibre?
Serà tot text o hi haurà, no sé, imatges?
Sí, sí.
La idea és intentar també afegir imatges
que puguin complementar l'escrit.
Intentarem trobar i situar
allà on es situaven les barraques de sanitat, no?
Des d'on es col·locaven la gent
per fer les guàrdies de sanitat.
Intentarem, a través de la cartografia,
reconstruir aquests cordons sanitaris.
Si més no, com un o dos, com a mínim, no?
És la idea, sí, sí.
Ara em fas pensar.
Hi havia algun ofici que s'hagi extingit?
No sé, del de vigia, per exemple, de sanitat, eh?
No se m'acut, eh?
No sé, t'ho pregunto.
Sí, bueno, suposo que això ha canviat bastant, no?
Però a l'hora de la veritat,
jo penso que, grosso modo,
sí que tenim una reminiscència
d'aquestes operacions de vigilància del 18 i del 19
en l'esport modern, no?
Acostumant a haver-hi d'encarellar
les persones que controlen
totes les importacions, com parlàvem abans,
i tot que segurament el nom sí que ha variat, no?
Abans era el Morbero,
ara potser, no sé, l'inspector de sanitat
no conèmc ben bé com funciona avui dia,
doncs potser sí que ha canviat una mica,
però potser no tant com ens pensem.
Com es digues, allò? El Morbero?
El Morbero, sí, sí.
La persona que s'encarregava
de fer la vigilància allà,
sanitària, a les embarcacions.
Molt bé, Pedro.
Més o menys previsió de publicació
per qui tingui interès en aquest llibre?
Bueno, jo...
Un any, o sí, més o menys?
Un any en vista, penso que un any en vista
és una bona data, sí, un any en vista.
Potser una miqueta més, no ho sé,
tot anirà en funció de la documentació
i del temps de terminar de treballar-la
i, sí, jo penso que un any, un any, ni poc,
podria ser.
Doncs esperem a veure-la.
Ben aviat aquesta obra, aquest treball,
Sanitat Marítima de la Defensa de la Costa
i la Salut Pública,
guanyador d'aquest cinquè Premi d'Investigació
Port de Tarragona,
autor, Pedro Tinha,
guanyador del Premi,
però, a més a més, ell és historiador
i, doncs, ha pogut fer, doncs, aquest estudi
d'aquests segles, eh,
XVIII a XIX,
que ara es veu, es volà refletir, doncs,
en aquest llibre que publicarà
la col·lecció Saturnino Bellido
de la Lleida Portuària.
Pedro, necessitem la marabona
per el teu treball,
per el Premi, naturalment,
i, en fi, doncs, que vagi bé aquest procés
d'acabar de configurar-lo.
Doncs, moltes gràcies
per les felicitacions
i moltes gràcies
per interessar-vos
per el Premi.
Fins aviat.
Fins aviat.