I en la recta final del matí de Tarragona Ràdio
falta una miqueta més de mitja hora per a tancar l'edició d'avui.
Saludem a dos convidats a més
que han tingut a haver apropat-se de nou aquí a l'estat de les festes.
Dian de nou, perquè ja vam tenir aquí fa uns dies la Paco Tobar.
Paco, bon dia.
Hola, bon dia.
El Paco com a responsable d'Argos Serveis Culturals,
però el Paco també és el secretari de l'associació Tarragona 1800.
Soc polifacètic.
Sí, nom amb poca fena.
Molt i usos, sí, com les navalles suïsses.
Si no, poca fena, no, però molt i usos, sí.
El Paco no ha vingut sol, ha portat també l'Esteve Galindo,
és el tresorer d'aquesta associació Tarragona 1800.
Esteve, bon dia.
Bon dia, sí, jo tinc la part més dura de l'associació.
Tresorer, eh?
Tresorer.
Bueno, ja saps que hi ha tresorers que...
No, d'aquests no en vull parlar.
Ni vull entrar jo, tampoc.
Hem buscat un de legal, que ens ha costat molt fer el càsting.
El que passa és que a l'associació no crec que mogueu massa diners, tampoc no?
Encara no.
Tot arribarà.
No ens ha tocat la loteria, encara.
Més aviat, al contrari, us en gasteu,
perquè quant costa restaurar una bandera?
Que d'això parlarem avui, o recuperar-la.
De fet, restaurar-la costa tant que no l'hem restaurada.
L'heu recuperat, l'heu fet nova.
Sí, així vam arribar a la conclusió, sí.
De fet, la vam trobar, la van trobar,
un col·laborador nostre, al Museu de l'Exèrcit de Toledo,
perquè la bandera la donàvem per perduda des del 1800.
Estem parlant de la bandera de les milícies.
Sí, la bandera de les milícies.
Les milícies urbanes...
Exacte, que vol sortir per Sant Magí, ara enguany.
Molt bé.
Hem recuperat aquest cos de defensa.
Setge de Tarragona, 1800, i tenien una bandera.
Sí, que aquesta serà la segona bandera de la història.
No, Paco, corregeixem si m'equivoco.
La segona de la història?
Sí, perquè la primera està a Toledo,
i aquesta reproducció...
Sí, clar, hem fet un facsimil.
Perquè la primera, la donàvem per perduda,
el Seixet la va agafar com a botí de guerra,
la van entregar a Napoleó i va estar a França.
I aquí ja la van perdre, la traça.
I al cap d'uns quants anys, ara fa poc,
un col·laborador nostre, allà al Museu de l'Exèrcit de Toledo,
mirant, un maxilòleg, mirant, mirant,
que veu una estàtua clàssica, amb una bandera,
amb una cuirassa, una tau...
I la tau, la de la societat de tau?
Una estàtua clàssica,
companyies urbanes bajo la advocación de Santa Tecla.
I us, tate, dic...
La bandera de les milícies.
Saludant el Luis Sorando, ens va trucar de seguida,
i va dir, oye, que aquí tenemos algo que es vuestro.
I sí, sí, clar.
I no us la tornen, eh?
No, no és que no ens la tornin.
De fet, la Solop Delegació de Defensa
ens ha facilitat molt la fenya,
però les circumstàncies són les que són,
i aleshores, clar, el Ministeri de Defensa
ja ens va dir que, d'acord, que molt bé,
volem la bandera, la restaurem,
paguem el seguro, la portem i la tornem.
I clar, doncs no està...
Ja ens hem gastat uns dinerons en els uniformes,
en els sabres, en els fusells...
I tant.
Els dinerons encara són nostres,
vull dir, no hem disparat amb pòlvora del rei.
I, bueno, doncs, com diu l'Esteu,
doncs és la segona, és un avís.
L'heu fet fer de nou?
L'hem fet fer de nou,
traient el màxim que hem pogut de referencial
de la primera, que és la que jo a Toledo...
Que està feta d'un caldo.
Sí, però escolta, com heu treballat?
O sigui, heu treballat la fotografia...
Hem fet fotografies,
es va poder tenir la sort
que ens deixessin treure-la del calaix,
perquè no està ni exposada,
està en un calaix en els sòtanos del museu,
i no es pot ni moure,
perquè és que realment és de silatge.
Està fet, clar, 200 anys morta de fàstics
al Castell de Vincenç a França.
Després, tornada en algun moment del franquisme,
juntament amb altres banderes,
es va fer un canvi respectiu de banderes
entre les franceses i les espanyoles,
es van canviar banderes capturades durant la guerra.
I després, morta de riure uns altres 40 anys a Toledo,
doncs clar, vam tenir la sort de poder-la treure,
fer fotos de les dues cares,
i a partir de les fotografies, doncs, començar a treballar.
Doncs, per què us parlem d'aquesta bandera de les milícies?
Perquè s'incorpora el seguissi de Santa Tegla,
però el seguissi que acompanyarà les autoritats
quan la professora del braç...
A la tarda, exacte.
Sí, sí, com a guàrdia d'honor.
No el seguissi festiu, eh?
No el matutí, al matí hi serem.
Al matí anireu a ofici?
Sí, sí, sí.
Al dematí hi serem,
és dir, es farà la benedicció de la bandera,
la catedral,
i llavors en sortirem a la tarda
amb tot el seguissi.
S'ha de beneir la bandera?
Perdoneu la ignorància, com fos la funció de les joies?
Com va?
A veure, a veure, no.
Però són aquelles coses que, com deia el meu avi,
diu, mal no te'n fan, tampoc fill meu.
O sigui, a més a més,
com que estem fent recreació històrica,
també dintre del que cap,
o sigui, això ja és...
No, a veure, no és folclore, vull dir,
no és...
És molt diferent.
O sigui, estem fent una recreació,
estem, per tant, transportant-nos a l'època,
de la mateixa manera que per Tarracoviva
ens traslladem a l'època romana
i no veurem un romà amb rellotge de polsera,
doncs en aquest cas estem fent una sèrie d'activitats
que fa 200 anys eren ineludibles.
Clar, una bandera d'un regiment,
en aquest cas, encara que no fos de l'exèrcit regular,
una bandera regimental,
s'ha de beneir.
I més si està sota l'advocació de la patrona de Tarragona
i més si la recuperem el dia de la patrona.
Per tant, anireu a ofici.
La primera vegada que veureu la bandera reconstruïda
serà anar a ofici.
Exacte.
A les, crec que a les 9 del matí.
Sí, en quarts de 10 que s'ho haguessin,
altres arribem a la missa que comencen sobre les 10.
Quan s'acabi la missa del dia de Sant de Tegl estem parlant.
Llavors es beneirà i ja després de la tarda
sortireu amb la bandera
acompanyant tota la part més protocol·la
i acompanyant el braç.
Això és el que hi ha, per dir.
Què farem després amb aquesta bandera?
Home, a nosaltres ens agradaria fer-ne moltes coses.
Sí.
Idees en tenim.
Ara, què passarà?
És que l'Estebem fa gràcia perquè l'Estebem és altres unida i diu
Paco, no farem res, eh?
No podem fer res, eh?
No, no, sí que farem.
No, que ha fet una cara de contenció de dir sí, però no t'emocions.
Ell ens posa seny, perquè som tots entre l'Elies i els altres de la Junta
i jo doncs som una miqueta somiatruïtes.
L'Estebem ens fa tocar de peus a terra i ens diu
Bueno, nens.
Aleshores que ja quan diu Bueno, nens, ja ens posem la mà a la cartera.
Diu, quantos seré bé?
Sí, jo el meu problema és que soc d'idea anglosaxon
en quant al projecte i com a tresorer d'idea una miqueta alemana.
Tenim el millor de cada casa.
Sí, sí, sí, ja ho veig.
I clar, per això el meu company diu això que diu...
Però, per exemple, què voldríeu fer?
Què voldríem fer?
Vine, aviam, el projecte és tan extens, tan extens, en principi...
Aviam, en principi és...
Sí, en principi és...
És cobrir una...
Has de mirar-ho.
Una fase històrica, que amb això em pot corregir el meu company, el Paco,
que abarca des de finals del 18, principis del 19, no, Paco?
Sí, fins a les carllenades.
Sí, això abarcaria també governs del Carles...
Quart i Ferran Seté,
i que és que hi ha una gran llacuna històrica en aquí i Tarragona,
perquè les altres, d'alguna manera, més o menys estan cobertes, sobretot a l'època romana,
i llavors ens va semblar que era un projecte molt atraient per donar a conèixer,
i fins i tot amb una idea una miqueta pedagògica, a la ciutat, als nostres ciutadans...
Una miqueta no, pedagògica, d'alguna manera.
Però la cosa és, en tot el que podeu arribar a fer, la bandera, ara que ja teniu la bandera...
Bé, la bandera forma part d'una sèrie d'activitats que nosaltres tenim pensades fer,
esperant que les nostres autoritats, i la ciutat de Tarragona, i els ciutadans, i el regiment,
ens donin suport. Això és un fet, perquè la nostra idea és purament històrica i pedagògica.
El que ens agradaria per ara és exposar-la uns dies en algun lloc, perquè la gent la vegi,
i clar, perquè una cosa és portar-la en una desfilada en milícia, l'altra és veure-la amb calma.
Ara, a on? Doncs això, encara estem en negociacions.
Qui la portarà, la bandera? Anirà amb totes les autoritats?
La seva, l'Esteva.
És jo, i ell és el sottsinent a banderat.
O sigui, aniràs amb l'honor de portar la bandera.
Aniràs amb l'uniforme de les milícies?
Aniràs amb l'uniforme, amb la vinentesa, que són uniformes exactament d'època.
Ja, ja, ja.
És a dir, la roba, l'armament...
Llana autèntica.
Llana autèntica.
Meravellós.
O sigui, que quan fa calor, calor autèntica.
Sí, sí, sí. Per Sant Magí vam passar molta calor, esperem que ara el vespre s'entenia que la refresqui.
Doncs allò que diuen de no haver-se metió, eh?
No, no, no, no ens queixem, no ens queixem, al contrai.
No pica, s'arriba com a gust que no pica.
Però vull dir que està tot fet tal qual.
Desclar, ens ha ajudat l'Anton Guas, aquí a Tarragona, per fer la bandera, que també s'ha posat amb totes les ganes.
A quina és la dificultat en què... no sé si s'ha trobat alguna dificultat, si s'ha trobat l'Anton Guas a l'hora de recrear, de fer la bandera.
Home, la dificultat d'haver de cosir tot allò.
Perquè no només és Santa Tecla, amb una cuirassa romana i l'oval en què posa companyias urbanas bajo la vocación de la santa.
Que tot això són lletres cosides o és brodat?
És cosit i brodat.
És filigrana tot i plen.
Si no és només la inscripció i l'oval en Santa Tecla, sinó que hi ha una tau enllaçada amb una corona de llorer
i a més a més a sota, o sigui entre la santa i la tau, el que hi ha és una skyline, que diríem ara,
una visió panoràmica de la Tarragona del 1800 des del port, amb elements característics de la ciutat
que avui dia no existeixen, com el castell del patriarca, gràcies a la pòlvora posada pels francesos ara fa 200 anys
i altres elements, per exemple, la torre de l'arcabisbe.
Tots la coneguem, la coneixem a l'arcabisbe, però n'hi havia un altre igual, que ja no hi és.
Que xulo, no?
I allò també va volar pels aires.
I com és que devien dibuixar la skyline, tenint en compte després la gran cosa que ho van volar tot?
Perquè és Tarragona.
Clar, o sigui, s'estan parlant del 1810, quan es fa aquesta bandera, que és quan es creen les milícies.
Per tant, tot allò encara hi era.
Encara hi era.
I quedaven tres anyets.
Però és habitual, a dibuixar una skyline?
No, en absolut.
Per això que és una mica malagüera.
A veure, com que no és una bandera regimental, si fos una bandera d'un regiment normal de l'època,
seria fons blanc, l'escut de la Casa Reial, i a l'altre costat l'escut del regiment.
Però clar, com que això és una bandera de milícies, per tant de civils militaritzats,
ja aquí suposo que jugaven una miqueta amb l'avantatge de fer el que volien.
Més que res, el problema que va haver va ser per les converses que teníem entre nosaltres
i amb l'Elias Torres, amb el president, és que, esclar, la bandera de Toledo està molt malmesa.
Llavors, ens era poder-la reproduir dintre que la bandera antiga, o sigui, mancaven detalls.
Llavors, ens era fer la reproducció, fer de diner...
Algunes coses de colors, que estaven tan desgastats, que és això que és blanc o blau pàl·lid?
I la dificultat ha sigut el reproduir-la perquè l'original està patèticament malament, vull dir que...
Doncs, nois, queda dit, tenim un nou element que acompanyarà la part més protocolària
en aquest asseguíssim, aquesta nada de professor, del braç de Santa Tecla,
s'incorpora en Guanyes, la bandera de les milícies, i està recuperada, ben reproduïda,
gràcies a l'Associació Tarragona 1800.
Si la voleu veure, ja el dia de Santa Tecla anirà a ofici.
I tant, al matí a ofici i a la tarda de Guàrdia d'Honor de les Autoritats.
Davant o darrere?
Darrere, oi que sí? Sempre darrere.
El braç, sempre darrere.
Darrere, el braç, el capítol amb l'arcabisbe, naltros i les autoritats civils.
Associació Tarragona 1800, moltíssimes gràcies a Esteve Galindo, Paco Tobar, moltes gràcies.
Gràcies a Valtros.
Gràcies a Valtros, moltes gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.